26
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
19:08h
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha encetat aquest dimecres el debat de tramitació dels pressupostos generals de l'Estat al Congrés dels Diputats. Ho ha fet en una intervenció en la qual ha situat els comptes com un "antídot" contra el "caldo de cultiu dels populismes" que poden arrelar per les conseqüències econòmiques que encara s'arrosseguen de la pandèmia i les que encara han d'arribar -en clau també energètica- de la guerra oberta a Ucraïna. "Ningú sap amb certesa què passarà, però els pressupostos són una injecció de recursos per protegir clase mitjana i la majoria social d'aquest país", ha ressaltat Montero al final de la intervenció. També ha acusat el PP d'estar "abonat" a la "doctrina del shock", i els ha reclamat que expliquin "a quins interessos responen protegint l'1% més ric del país", en referència a les grans fortunes i a l'impost que promou el govern espanyol, que es vol tenir en vigor aquest any.
"La deflació que persegueix el PP o l'eliminació de l'impost de patrimoni no combat la inflació i implica una rebaixa fiscal per a rendes més altes i pràcticament residual per a les rendes més baixes", ha apuntat la dirigent del PSOE, que ha defensat que hi hagi un "plus de solidaritat" d'aquells que "més tenen". El govern espanyol ha decidit rebaixar l'IRPF de les rendes més baixes a través de la reducció per rendiments del treball fins a 21.086 euros, una mesura que aplega el 50% dels treballadors i a través de la qual es preveu un estalvi per als contribuents de 1.881 milions d'euros.
Com a exemple, la ministra ha explicat que la iniciativa a l'IRPF suposa un estalvi de 746 euros per a un sou de 18.500 euros anuals, una rebaixa del 33%. En canvi, segons ha volgut detallar Montero des del faristol del Congrés, la deflactació que proposa el PP i que s'ha aplicat a alguna comunitat autònoma suposa un estalvi de 30 o 35 euros a l'any per a aquests contribuents. També ha explicat que una anàlisi sobre reformes fiscals a 18 països de l'OCDE en els últims 50 anys ha "demostrat" que retallar impostos a l'1% més ric "ni impulsa el PIB ni abaixa l'atur, sinó que augmenta la desigualtat ".
Aquesta tarda és el torn de l'oposició, començant precisament pel PP. Les esmenes a la totalitat les han impulsat els populars, Vox, Ciutadans, Junts -que marcarà encara més distàncies amb els republicans després de la sortida del Govern-, la CUP, Fòrum Astúries i els dos exdiputats d'UPN integrats dins de Navarra Suma, als qual farà costat Pablo Cambronero, exrepresentant de Ciutadans i ara al grup mixt. Entre tots sumen 159 vots, insuficients per tombar el comptes de Pedro Sánchez. En la intervenció de Montero no s'ha fet cap referència a la reforma del delicte de sedició, rerefons de les converses existents amb ERC per donar continuïtat a la negociació amb l'Estat. Els republicans, però, no han donat cap detall sobre en quin punt es troba la reforma.
L'argument que va fer servir ERC per no vetar els pressupostos és el de "donar marge" a les negociacions obertes amb la Moncloa, que segons el Govern només es poden desenvolupar amb "discreció". En aquests termes es va expressar aquest dimarts la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior a la reunió del gabinet català. "L'Estat ja sap què ha de fer", ha apuntat Plaja. En aquest sentit, l'argumentari de Palau i d'ERC és calcat: cal adaptar el codi penal als "estàndards europeus" i seguir els exemples d'Alemanya, Suïssa i França.
"No hi ha cap novetat", va voler assenyalar Isabel Rodríguez, portaveu del govern espanyol, després del consell de ministres. També va insistir que no existeix la "majoria" per reformar la sedició, per bé que l'aritmètica podria ser pràcticament igual a la que servirà per tramitar els pressupostos generals de l'Estat. Segons els acords als quals es va arribar en l'última reunió de la taula de diàleg, abans que acabi l'any s'han d'haver impulsat les reformes legislatives necessàries -al marge, si cal, del codi penal- per concretar la desjudicialització. Per mantenir vives les converses, per tant, ERC contribuirà a tombar les set esmenes a la totalitat presentades per l'oposició.
"La deflació que persegueix el PP o l'eliminació de l'impost de patrimoni no combat la inflació i implica una rebaixa fiscal per a rendes més altes i pràcticament residual per a les rendes més baixes", ha apuntat la dirigent del PSOE, que ha defensat que hi hagi un "plus de solidaritat" d'aquells que "més tenen". El govern espanyol ha decidit rebaixar l'IRPF de les rendes més baixes a través de la reducció per rendiments del treball fins a 21.086 euros, una mesura que aplega el 50% dels treballadors i a través de la qual es preveu un estalvi per als contribuents de 1.881 milions d'euros.
Com a exemple, la ministra ha explicat que la iniciativa a l'IRPF suposa un estalvi de 746 euros per a un sou de 18.500 euros anuals, una rebaixa del 33%. En canvi, segons ha volgut detallar Montero des del faristol del Congrés, la deflactació que proposa el PP i que s'ha aplicat a alguna comunitat autònoma suposa un estalvi de 30 o 35 euros a l'any per a aquests contribuents. També ha explicat que una anàlisi sobre reformes fiscals a 18 països de l'OCDE en els últims 50 anys ha "demostrat" que retallar impostos a l'1% més ric "ni impulsa el PIB ni abaixa l'atur, sinó que augmenta la desigualtat ".
Aquesta tarda és el torn de l'oposició, començant precisament pel PP. Les esmenes a la totalitat les han impulsat els populars, Vox, Ciutadans, Junts -que marcarà encara més distàncies amb els republicans després de la sortida del Govern-, la CUP, Fòrum Astúries i els dos exdiputats d'UPN integrats dins de Navarra Suma, als qual farà costat Pablo Cambronero, exrepresentant de Ciutadans i ara al grup mixt. Entre tots sumen 159 vots, insuficients per tombar el comptes de Pedro Sánchez. En la intervenció de Montero no s'ha fet cap referència a la reforma del delicte de sedició, rerefons de les converses existents amb ERC per donar continuïtat a la negociació amb l'Estat. Els republicans, però, no han donat cap detall sobre en quin punt es troba la reforma.
L'argument que va fer servir ERC per no vetar els pressupostos és el de "donar marge" a les negociacions obertes amb la Moncloa, que segons el Govern només es poden desenvolupar amb "discreció". En aquests termes es va expressar aquest dimarts la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior a la reunió del gabinet català. "L'Estat ja sap què ha de fer", ha apuntat Plaja. En aquest sentit, l'argumentari de Palau i d'ERC és calcat: cal adaptar el codi penal als "estàndards europeus" i seguir els exemples d'Alemanya, Suïssa i França.
"No hi ha cap novetat", va voler assenyalar Isabel Rodríguez, portaveu del govern espanyol, després del consell de ministres. També va insistir que no existeix la "majoria" per reformar la sedició, per bé que l'aritmètica podria ser pràcticament igual a la que servirà per tramitar els pressupostos generals de l'Estat. Segons els acords als quals es va arribar en l'última reunió de la taula de diàleg, abans que acabi l'any s'han d'haver impulsat les reformes legislatives necessàries -al marge, si cal, del codi penal- per concretar la desjudicialització. Per mantenir vives les converses, per tant, ERC contribuirà a tombar les set esmenes a la totalitat presentades per l'oposició.