26
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
27
d'octubre
a la
13:06h
Els restauradors del districte de Ciutat Vella, el focus turístic de Barcelona, s'han acostumat a conviure amb una pluja de sancions per incompliments de la normativa municipal de terrasses. Segons dades facilitades a NacióDigital, l'Ajuntament ha obert aquest any 636 expedients sancionadors només a Ciutat Vella. Moltes d'elles s'acumulen en locals que les afronten amb resignació. El regidor del districte, Jordi Rabassa, anunciava la setmana passada que la plaça Reial o el passeig Joan de Borbó eren zones d'especial concentració de les infraccions. Ara, diversos responsables d'establiments d'aquests punts, precisament, reconeixen a aquest diari haver rebut diverses sancions.
Segons els restauradors, la justificació que troben és una voluntat sancionadora més intensiva per part del consistori, la manca de criteris clars en l'aplicació de la normativa i la necessitat econòmica dels negocis derivada de la crisi del coronavirus i de la inflació. A més, molts assumeixen que no cal canviar allò que provoca les sancions. "Surt a compte pagar les multes i seguir igual", apunta l'encarregada del local Sushiko, a tocar de la platja de la Barceloneta. "Tinc pendent demanar tenir més taules, però de moment continuem així", comenta la responsable de l'establiment, que xifra en "dues multes mensuals" les que ha rebut els darrers mesos.
També a la plaça Reial hi ha locals que ho apunten. "Coincideixo plenament: és millor pagar la multa i continuar intentant tirar el negoci endavant com pots", diu l'encarregat d'un establiment que ha rebut diverses sancions. Albert Enrich, propietari de La Mar Salada, un establiment històric amb més de 100 anys i regentat per diverses generacions de la mateixa família, incideix en una tendència similar. "Jo he rebut sis multes per les taules en l'últim mig any, i no hi ha manera. Si les pagues per avançat, són uns 575 euros i queden en no-res. A mi em fa mal pagar, perquè surt de la meva butxaca. Però és l'única manera de seguir", remata, abans de lamentar que l'Ajuntament no s'avingui a negociar una normativa "més ajustada a l'actualitat" i "les característiques" del sector.
Més enllà de la saturació de taules
Enrich, a més, lamenta que les sancions arribin per igual a tota mena de locals. Tant als que estan arrelats al territori i eviten l'ocupació de l'espai públic més enllà de la parcel·la delimitada, defensa, com els que duen a terme estratègies més agressives, com la col·locació de cartells a ple carrer o l'expansió de captadors per l'entorn del passeig Joan de Borbó.
Dades facilitades pel govern municipal concreten que gairebé la meitat dels expedients per incomplir la normativa de terrasses (43%) són per instal·lar elements no autoritzats a l'espai públic. Això inclou des de pissarres fins a mobles auxiliars o faristols. És a dir, que no totes les infraccions tenen a veure amb augmentar el nombre de taules o cadires permeses, sinó que algunes basen la sanció en l'ocupació de l'espai públic amb altres elements secundaris.
En alguns casos, però, l'incompliment és encara més flagrant i la terrassa no té cap mena de llicència per desplegar-se a l'espai públic. Ha passat almenys vuit vegades, aquest any. Un exemple és la terrassa del local Avinyó 10, al barri Gòtic, que aquest mateix dimecres operaris municipals han desmantellat per segona vegada, després de mesos de protesta veïnal.
El conflicte al cor del Gòtic
El mateix regidor Rabassa va expressar públicament que la plaça Reial era un dels punts de concentració de més expedients sancionadors, on és més habitual que els inspectors facin constar trampes, en els seus fulls de seguiment. Els restauradors d'aquest racó focalitzat en el client turístic certifiquen la pressió inspectora. "Mai havíem vist una pluja de sancions tan forta", diu Javier Rubio, del local Ocaña. "És aclaparadora, aquesta pressió constant", diu el responsable d'un altre dels restaurants més afectats. A aquest assenyalament que perceben els hostalers se li suma la sensació de "disparitat de criteris dels tècnics inspectors", apunta Manuela Amigó, propietària del local Tobogán i veïna del barri Gòtic. Tant ella com altres restauradors subratllen que alguns treballadors municipals els marquen com a infraccions -com podria ser la col·locació d'elements entre els arcs de la porxada- que altres inspectors els havien permès tenir.
"No és que hi hagi arbitrarietat per part dels inspectors, és que ara s'estan començant a assenyalar infraccions per fets que abans s'obviaven", apunta el portaveu de l'Associació de Veïnes i Veïns del barri Gòtic, Martí Cusó. El representant veïnal, a més, troba comprensible que els locals del seu barri siguin els que més propostes de sancions acumulen aquest any (185) davant la intensitat de l'ocupació de les vies públiques. "Trobem places colonitzades per terrasses arreu. Ja no només la plaça Reial, sinó la plaça Verònica, la de la Vila de Madrid o la del 8 de març", apunta el portaveu de l'associació. En el mateix sentit, assenyala que cal obrir un debat sobre les possibilitats d'ús de l'espai públic per al veïnat. "Sembla que no hi hagi altra opció que seure i consumir en un negoci privat". Un fet que se suma a les complicacions vinculades a la mobilitat -especialment en carrers estrets- i el soroll de negocis sovint abocats al turisme.
La relació amb la supervivència laboral
Una de les justificacions que aporten els restauradors per a explicar les vulneracions de la normativa de les terrasses és la necessitat de refer-se de la doble crisi dels últims anys: la del covid i la derivada de la guerra d'Ucraïna i la inflació. En aquest sentit, el director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, assenyala que des de la seva institució sempre es defensarà que els negocis s'ajustin al que marquen els seus permisos. Ara bé, també afegeix que, "sense que serveixi de justificació", s'ha d'entendre que això succeeix en "un districte que té especial insensibilitat amb la restauració". Aquest apunt el fa en referència a què durant l'excepcionalitat de la covid es van rebutjar 4 de cada 5 propostes d'ampliació de terrassa demanades pels hostalers. I que ara s'està rebutjant la consolidació de la majoria d'aquelles noves taules concedides. "Això anima empresaris motivats per la pura supervivència a fer el que dic que no s'hauria de fer", sentencia.
Cusó, al seu torn, assenyala la coincidència amb Pallarols en la idea que potser hi ha establiments que no poden garantir la seva viabilitat si s'ajusten al que marca l'actual normativa de terrasses. Especialment, quan encara hi ha una bonificació del 75% de la taxa d'ocupació de l'espai públic, que també s'allargarà durant tot el 2023. "És l'evidencia que el model de ciuta s'ha de diversificar", apunta el representat de l'Associació de Veïns del barri Gòtic.
Un estira-i-arronsa sense fi a la vista
Mentrestant, des de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) s'assenyala la necessitat de pressionar l'Ajuntament perquè encara vagi més enllà i sigui més contundent en l'aplicació de l'ordenança de terrasses. La setmana passada, l'entitat que aplega els col·lectius de veïns de tota la ciutat denunciava que el consistori podria utilitzar la reiteració d'infraccions per retirar la llicència dels locals incomplidors, i no només sancionar-los econòmicament. Especialment, puntualitza Martí Cusó, tenint en compte que en molts casos les multes d'entre 1.500 euros i 3.000 euros -en la pitjor de les situacions- es compensen amb els beneficis d'ampliar l'ocupació de l'espai públic permesa per als locals.
Així, el govern municipal queda encabit entre el xoc de dues forces contraposades sense acabar de satisfer-ne cap. La del gremi restaurador, que acusa de falta de comprensió amb el sector i de persecució recaptatòria a l'Ajuntament, d'una banda. I la dels veïns que conviuen amb els impactes derivats de les terrasses, amb grans ocupacions de l'espai públic en zones denses i les conseqüències del retorn del turisme massiu, de l'altra. Un altre debat que escorarà les posicions polítiques com més s'aproximin les eleccions municipals.
Segons els restauradors, la justificació que troben és una voluntat sancionadora més intensiva per part del consistori, la manca de criteris clars en l'aplicació de la normativa i la necessitat econòmica dels negocis derivada de la crisi del coronavirus i de la inflació. A més, molts assumeixen que no cal canviar allò que provoca les sancions. "Surt a compte pagar les multes i seguir igual", apunta l'encarregada del local Sushiko, a tocar de la platja de la Barceloneta. "Tinc pendent demanar tenir més taules, però de moment continuem així", comenta la responsable de l'establiment, que xifra en "dues multes mensuals" les que ha rebut els darrers mesos.
També a la plaça Reial hi ha locals que ho apunten. "Coincideixo plenament: és millor pagar la multa i continuar intentant tirar el negoci endavant com pots", diu l'encarregat d'un establiment que ha rebut diverses sancions. Albert Enrich, propietari de La Mar Salada, un establiment històric amb més de 100 anys i regentat per diverses generacions de la mateixa família, incideix en una tendència similar. "Jo he rebut sis multes per les taules en l'últim mig any, i no hi ha manera. Si les pagues per avançat, són uns 575 euros i queden en no-res. A mi em fa mal pagar, perquè surt de la meva butxaca. Però és l'única manera de seguir", remata, abans de lamentar que l'Ajuntament no s'avingui a negociar una normativa "més ajustada a l'actualitat" i "les característiques" del sector.
Més enllà de la saturació de taules
Enrich, a més, lamenta que les sancions arribin per igual a tota mena de locals. Tant als que estan arrelats al territori i eviten l'ocupació de l'espai públic més enllà de la parcel·la delimitada, defensa, com els que duen a terme estratègies més agressives, com la col·locació de cartells a ple carrer o l'expansió de captadors per l'entorn del passeig Joan de Borbó.
Cua per accedir a dinar en una terrassa de la plaça Reial. Foto: Adrià Costa
Dades facilitades pel govern municipal concreten que gairebé la meitat dels expedients per incomplir la normativa de terrasses (43%) són per instal·lar elements no autoritzats a l'espai públic. Això inclou des de pissarres fins a mobles auxiliars o faristols. És a dir, que no totes les infraccions tenen a veure amb augmentar el nombre de taules o cadires permeses, sinó que algunes basen la sanció en l'ocupació de l'espai públic amb altres elements secundaris.
En alguns casos, però, l'incompliment és encara més flagrant i la terrassa no té cap mena de llicència per desplegar-se a l'espai públic. Ha passat almenys vuit vegades, aquest any. Un exemple és la terrassa del local Avinyó 10, al barri Gòtic, que aquest mateix dimecres operaris municipals han desmantellat per segona vegada, després de mesos de protesta veïnal.
El conflicte al cor del Gòtic
El mateix regidor Rabassa va expressar públicament que la plaça Reial era un dels punts de concentració de més expedients sancionadors, on és més habitual que els inspectors facin constar trampes, en els seus fulls de seguiment. Els restauradors d'aquest racó focalitzat en el client turístic certifiquen la pressió inspectora. "Mai havíem vist una pluja de sancions tan forta", diu Javier Rubio, del local Ocaña. "És aclaparadora, aquesta pressió constant", diu el responsable d'un altre dels restaurants més afectats. A aquest assenyalament que perceben els hostalers se li suma la sensació de "disparitat de criteris dels tècnics inspectors", apunta Manuela Amigó, propietària del local Tobogán i veïna del barri Gòtic. Tant ella com altres restauradors subratllen que alguns treballadors municipals els marquen com a infraccions -com podria ser la col·locació d'elements entre els arcs de la porxada- que altres inspectors els havien permès tenir.
"No és que hi hagi arbitrarietat per part dels inspectors, és que ara s'estan començant a assenyalar infraccions per fets que abans s'obviaven", apunta el portaveu de l'Associació de Veïnes i Veïns del barri Gòtic, Martí Cusó. El representant veïnal, a més, troba comprensible que els locals del seu barri siguin els que més propostes de sancions acumulen aquest any (185) davant la intensitat de l'ocupació de les vies públiques. "Trobem places colonitzades per terrasses arreu. Ja no només la plaça Reial, sinó la plaça Verònica, la de la Vila de Madrid o la del 8 de març", apunta el portaveu de l'associació. En el mateix sentit, assenyala que cal obrir un debat sobre les possibilitats d'ús de l'espai públic per al veïnat. "Sembla que no hi hagi altra opció que seure i consumir en un negoci privat". Un fet que se suma a les complicacions vinculades a la mobilitat -especialment en carrers estrets- i el soroll de negocis sovint abocats al turisme.
La relació amb la supervivència laboral
Una de les justificacions que aporten els restauradors per a explicar les vulneracions de la normativa de les terrasses és la necessitat de refer-se de la doble crisi dels últims anys: la del covid i la derivada de la guerra d'Ucraïna i la inflació. En aquest sentit, el director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, assenyala que des de la seva institució sempre es defensarà que els negocis s'ajustin al que marquen els seus permisos. Ara bé, també afegeix que, "sense que serveixi de justificació", s'ha d'entendre que això succeeix en "un districte que té especial insensibilitat amb la restauració". Aquest apunt el fa en referència a què durant l'excepcionalitat de la covid es van rebutjar 4 de cada 5 propostes d'ampliació de terrassa demanades pels hostalers. I que ara s'està rebutjant la consolidació de la majoria d'aquelles noves taules concedides. "Això anima empresaris motivats per la pura supervivència a fer el que dic que no s'hauria de fer", sentencia.
Cusó, al seu torn, assenyala la coincidència amb Pallarols en la idea que potser hi ha establiments que no poden garantir la seva viabilitat si s'ajusten al que marca l'actual normativa de terrasses. Especialment, quan encara hi ha una bonificació del 75% de la taxa d'ocupació de l'espai públic, que també s'allargarà durant tot el 2023. "És l'evidencia que el model de ciuta s'ha de diversificar", apunta el representat de l'Associació de Veïns del barri Gòtic.
Un estira-i-arronsa sense fi a la vista
Mentrestant, des de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) s'assenyala la necessitat de pressionar l'Ajuntament perquè encara vagi més enllà i sigui més contundent en l'aplicació de l'ordenança de terrasses. La setmana passada, l'entitat que aplega els col·lectius de veïns de tota la ciutat denunciava que el consistori podria utilitzar la reiteració d'infraccions per retirar la llicència dels locals incomplidors, i no només sancionar-los econòmicament. Especialment, puntualitza Martí Cusó, tenint en compte que en molts casos les multes d'entre 1.500 euros i 3.000 euros -en la pitjor de les situacions- es compensen amb els beneficis d'ampliar l'ocupació de l'espai públic permesa per als locals.
Així, el govern municipal queda encabit entre el xoc de dues forces contraposades sense acabar de satisfer-ne cap. La del gremi restaurador, que acusa de falta de comprensió amb el sector i de persecució recaptatòria a l'Ajuntament, d'una banda. I la dels veïns que conviuen amb els impactes derivats de les terrasses, amb grans ocupacions de l'espai públic en zones denses i les conseqüències del retorn del turisme massiu, de l'altra. Un altre debat que escorarà les posicions polítiques com més s'aproximin les eleccions municipals.