27
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
22:00h
Cada setmana els aparadors de les grans cadenes de roba canvien. T'agrada una peça que hi veus i, si tardes uns dies a entrar a la botiga, ja costa trobar-la enmig de l'oceà de roba que ocupa racons, prestatges, penjadors i taules. La moda és efímera, canviant i molt ràpida. I, cada cop més, les peces de roba mainstream tenen un cicle de vida més curt fins al punt que en els últims 15 anys s'ha duplicat la producció de peces de roba.
"La indústria tèxtil és la segona més contaminant del planeta". Aquesta dada que recorda Agnès Russiñol, directora del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de la Generalitat, és clau per entendre la problemàtica en què està immersa actualment la societat. La qualitat dels teixits, de la producció o de les peces ha deixat d'importar i la prioritat és anar a la moda. De fet, més que una prioritat, la directora gerent del museu del tèxtil de Terrassa, Sílvia Carbonell Basté, assegura a NacióDigital que "s'ha convertit en una necessitat".
Què implica, però, anar a la moda? Comprar constantment moltes peces de menys qualitat -i menys preu- a les quals no se'ls dona tant valor com es feia antigament. No cal anar massa anys enrere per veure el gran canvi que ha patit el sector tèxtil. La globalització ha estat el detonant principal d'aquest gir de 180 graus en la manera de comprar roba per part de la societat. Durant el segle XX va aparèixer el concepte de "moda", detalla Carbonell, i es va començar a produir roba fora d'Europa -"mercats que no són compatibles amb nosaltres"- de forma més barata.
És la coneguda fast-fashion, una moda molt més ràpida que ha crescut exponencialment en els últims anys gràcies al factor preu. Roba a un cost més baix, però també de menys qualitat. "Tenim un repte com a societat", alerta Russiñol, preguntada per aquest diari, fent referència a la necessitat de recuperar la moda lenta, pausada: "El futur passa per ser conscient que necessitem molta més indústria slow-fasion", diu. "Estem arribant a un punt en què el sector de la moda ha pres consciència de la contaminació que generen", afegeix Marina Castán, investigadora d'Elisava Research-UVic. En aquesta transformació i tornada al passat hi entren en joc el reciclatge i la roba de segona mà.
No és estrany caminar pels carrers d'una ciutat com Barcelona i trobar-se botigues vintage. Fa cinquanta anys era impensable, però actualment fer negoci amb roba de segona mà és una tendència emergent que, a més, canvia el format els caps de setmana i aposta pels mercats ambulants de parades acompanyades de foodtrucks i música dj. Un pla "modernet" per als diumenges. Un altre factor emergent és la roba regenerativa, és a dir, aquella que és amable amb el medi ambient des de la creació i producció fins a la venda, passant pel transport i el packaging. "És un nou paradigma i ens pot ajudar a canviar ara que ja estem en fase de transició", detalla Castán.
Fins i tot grans companyies del sector ja aposten per potenciar la sostenibilitat i el reciclatge de la roba. És el cas de Zara, que aquesta setmana ha anunciat la posada en marxa d'un servei de compra i venda de roba de segona mà, a més de reparar peces de temporades anteriors o donar les que ja no s'utilitzen a les seves botigues del Regne Unit. "La marca del grup Inditex obre el camí perquè altres la segueixin abans que la Unió Europea impulsi lleis que obliguin les empreses a anar en aquesta línia", argumenta Carbonell.
També la Generalitat s'ha posat les piles per revertir la situació del sector tèxtil català, molt important al segle XIX, però ara gairebé eliminat per la globalització. Amb el Pacte per a la Moda Circular acordat entre institucions i empreses de les diferents baules de la cadena de valor tèxtil de Catalunya volen facilitar la incorporació de mesures de circularitat, l’impuls de projectes col·laboratius i la millora de la competitivitat del sector. I el Reborn Fasion Show a la 080 Fashion Week d'enguany n'és un exemple. "Volem donar visibilitat a la roba de segona mà i reciclada i a la necessitat d'apostar per un nou model de consum que potenciï l'slow-fashion", explica Russiñol, que també és la impulsora del projecte.
Per què la roba d'avui dura menys que fa cent anys?
La roba té data de caducitat? El cicle vital de la roba s'ha reduït per aquesta "necessitat artificial" de la societat de comprar massivament a cada temporada per anar sempre a la moda. "Les grans cadenes han canviat l'hàbit de consum dels usuaris", lamenta Carbonell. Si la roba que es compra té un preu més baix és bàsicament per dos factors que ho permeten: els materials que s'utilitzen i el procés de confecció no tenen gaire qualitat i, a més, la fabricació s'ha fet sense seguir criteris ètics, socials i mediambientals. El primer factor és determinant en la durabilitat del producte final.
La part emocional també juga un paper molt important per evitar un rebuig tan ràpid de les peces de roba. "Si es dissenya pensant amb la personalització de la roba, perquè connecti amb els consumidors, serà més fàcil que s'ho sentin seu", assegura Castán. Així, la investigadora del sector tèxtil creu que la producció en massa del fast-fashion és un topall a allargar el cicle vital d'aquesta roba, just al contrari d'allò que passava antigament amb l'slow-fashion, en què la producció era lenta, pausada i a mida per a cada usuari.
El problema, per tant, és que no s'està valorant la qualitat quan es compra i és un factor molt important. "Ara, si es compra roba de bona qualitat, evidentment més cara, també dura", recorda la gerent del museu del tèxtil, mentre reclama més "sensibilització" per part de les administracions. En aquest sentit, Carbonell assegura que no es tracta de posar-li "una data de caducitat a la roba, sinó de ser conscients de què es compra". També Russiñol adverteix que és "imprescindible", ja que "si no hi posem remei, no tenim alternativa".
Carbonell, a més, assegura que cal tenir en compte una altra qüestió que diferencia la societat actual de fa un segle: la netedat. Ara és més fàcil netejar constantment la roba gràcies a les rentadores i els sabons i productes químics que "ajuden" a agilitzar el procés. Abans no es netejava tant perquè no hi havia tanta disponibilitat i perquè les teles eren de més qualitat i es tractaven amb més delicadesa, un fet que desgastava menys les peces de roba. Ara, el resultat final és el contrari: més desgast i menys durabilitat.
"La indústria tèxtil és la segona més contaminant del planeta". Aquesta dada que recorda Agnès Russiñol, directora del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de la Generalitat, és clau per entendre la problemàtica en què està immersa actualment la societat. La qualitat dels teixits, de la producció o de les peces ha deixat d'importar i la prioritat és anar a la moda. De fet, més que una prioritat, la directora gerent del museu del tèxtil de Terrassa, Sílvia Carbonell Basté, assegura a NacióDigital que "s'ha convertit en una necessitat".
Què implica, però, anar a la moda? Comprar constantment moltes peces de menys qualitat -i menys preu- a les quals no se'ls dona tant valor com es feia antigament. No cal anar massa anys enrere per veure el gran canvi que ha patit el sector tèxtil. La globalització ha estat el detonant principal d'aquest gir de 180 graus en la manera de comprar roba per part de la societat. Durant el segle XX va aparèixer el concepte de "moda", detalla Carbonell, i es va començar a produir roba fora d'Europa -"mercats que no són compatibles amb nosaltres"- de forma més barata.
És la coneguda fast-fashion, una moda molt més ràpida que ha crescut exponencialment en els últims anys gràcies al factor preu. Roba a un cost més baix, però també de menys qualitat. "Tenim un repte com a societat", alerta Russiñol, preguntada per aquest diari, fent referència a la necessitat de recuperar la moda lenta, pausada: "El futur passa per ser conscient que necessitem molta més indústria slow-fasion", diu. "Estem arribant a un punt en què el sector de la moda ha pres consciència de la contaminació que generen", afegeix Marina Castán, investigadora d'Elisava Research-UVic. En aquesta transformació i tornada al passat hi entren en joc el reciclatge i la roba de segona mà.
No és estrany caminar pels carrers d'una ciutat com Barcelona i trobar-se botigues vintage. Fa cinquanta anys era impensable, però actualment fer negoci amb roba de segona mà és una tendència emergent que, a més, canvia el format els caps de setmana i aposta pels mercats ambulants de parades acompanyades de foodtrucks i música dj. Un pla "modernet" per als diumenges. Un altre factor emergent és la roba regenerativa, és a dir, aquella que és amable amb el medi ambient des de la creació i producció fins a la venda, passant pel transport i el packaging. "És un nou paradigma i ens pot ajudar a canviar ara que ja estem en fase de transició", detalla Castán.
Fins i tot grans companyies del sector ja aposten per potenciar la sostenibilitat i el reciclatge de la roba. És el cas de Zara, que aquesta setmana ha anunciat la posada en marxa d'un servei de compra i venda de roba de segona mà, a més de reparar peces de temporades anteriors o donar les que ja no s'utilitzen a les seves botigues del Regne Unit. "La marca del grup Inditex obre el camí perquè altres la segueixin abans que la Unió Europea impulsi lleis que obliguin les empreses a anar en aquesta línia", argumenta Carbonell.
També la Generalitat s'ha posat les piles per revertir la situació del sector tèxtil català, molt important al segle XIX, però ara gairebé eliminat per la globalització. Amb el Pacte per a la Moda Circular acordat entre institucions i empreses de les diferents baules de la cadena de valor tèxtil de Catalunya volen facilitar la incorporació de mesures de circularitat, l’impuls de projectes col·laboratius i la millora de la competitivitat del sector. I el Reborn Fasion Show a la 080 Fashion Week d'enguany n'és un exemple. "Volem donar visibilitat a la roba de segona mà i reciclada i a la necessitat d'apostar per un nou model de consum que potenciï l'slow-fashion", explica Russiñol, que també és la impulsora del projecte.
Per què la roba d'avui dura menys que fa cent anys?
La roba té data de caducitat? El cicle vital de la roba s'ha reduït per aquesta "necessitat artificial" de la societat de comprar massivament a cada temporada per anar sempre a la moda. "Les grans cadenes han canviat l'hàbit de consum dels usuaris", lamenta Carbonell. Si la roba que es compra té un preu més baix és bàsicament per dos factors que ho permeten: els materials que s'utilitzen i el procés de confecció no tenen gaire qualitat i, a més, la fabricació s'ha fet sense seguir criteris ètics, socials i mediambientals. El primer factor és determinant en la durabilitat del producte final.
La part emocional també juga un paper molt important per evitar un rebuig tan ràpid de les peces de roba. "Si es dissenya pensant amb la personalització de la roba, perquè connecti amb els consumidors, serà més fàcil que s'ho sentin seu", assegura Castán. Així, la investigadora del sector tèxtil creu que la producció en massa del fast-fashion és un topall a allargar el cicle vital d'aquesta roba, just al contrari d'allò que passava antigament amb l'slow-fashion, en què la producció era lenta, pausada i a mida per a cada usuari.
El problema, per tant, és que no s'està valorant la qualitat quan es compra i és un factor molt important. "Ara, si es compra roba de bona qualitat, evidentment més cara, també dura", recorda la gerent del museu del tèxtil, mentre reclama més "sensibilització" per part de les administracions. En aquest sentit, Carbonell assegura que no es tracta de posar-li "una data de caducitat a la roba, sinó de ser conscients de què es compra". També Russiñol adverteix que és "imprescindible", ja que "si no hi posem remei, no tenim alternativa".
Carbonell, a més, assegura que cal tenir en compte una altra qüestió que diferencia la societat actual de fa un segle: la netedat. Ara és més fàcil netejar constantment la roba gràcies a les rentadores i els sabons i productes químics que "ajuden" a agilitzar el procés. Abans no es netejava tant perquè no hi havia tanta disponibilitat i perquè les teles eren de més qualitat i es tractaven amb més delicadesa, un fet que desgastava menys les peces de roba. Ara, el resultat final és el contrari: més desgast i menys durabilitat.