El càntic de “Triadó, dimissió” ha estat suficient perquè l’alcalde de Premià de Dalt, Josep Triadó, de Junts, s’aixequés de la cadira i suspengués el ple municipal extraordinari en què es tractava, entre altres debats, el fitxatge de l’empresa Desokupacom a assessora del consistori maresmenc. Els que demanaven el cap de l’alcalde a veu alçada eren un centenar de veïns i activistes que havien irromput a l’edifici municipal indignats per la contractació d’una empresa amb vincles amb l’extrema dreta. No n’hi havia prou amb la marxa enrere municipal, després que el govern (Junts i PSC) cedís a la pressió i desfés el contracte anunciat.
Després d’una setmana de retrets polítics, incloent-hi la desautorització de les direccions nacionals de les formacions municipals de postconvergents i socialistes, ha arribat el torn de la confrontació ciutadana. Així, una convocatòria popular liderada per la Xarxa d’Habitatge del Baix Maresme ha acabat convertint-se en una reivindicació en què diferents perfils, joves polititzats i veïns ofesos, han posat el crit al cel. Amb poques esperances d’aconseguir cap canvi, però amb tota la intenció de fer constar el desacord amb l’actual equip de govern.
I la resposta de Triadó no ha millorat les coses. La irrupció dels activistes, acompanyada d’un discurs amb altaveu ambulant que ha interromput el funcionament habitual del ple, ha sobrepassat l’alcalde. Mentre la portaveu de la Xarxa d’Habitatge del Baix Maresme intentava dir la seva, l’alcalde li etzibava que no era “el moment”. En veure que els seus intents no donaven els fruits esperats, ha decidit suspendre el ple municipal, aixecar-se i marxar. Minuts després, aparcant les peticions formals i informals de dimissió, el ple s’ha reprès ja a porta tancada amb altres afers, com les ordenances fiscals, a debat. S’esborrava així el rastre de la protesta que s’havia instal·lat en l’edifici municipal amb una pancarta que deia “fora matons”.
Incomoditat veïnal i policial
Mentrestant, fora, seguia la convicció popular. “Ho van fer per esgarrapar quatre vots, sense importar obrir la porta a què entressin nazis a l’Ajuntament. Això ara li ha de passar factura”, es queixava un home que aprofitar per passejar el gos, a la porta de l’equipament municipal, i que demanava anonimat. Aquest i altres veïns, organitzats en una rotllana improvisada, es feien creus que això passi a una població amb una mitjana de rendes notablement superior a la mitjana de Catalunya i amb una població de poc més de 10.000 habitants.
La incomoditat, però, no era només de la ciutadania que es manifestava. Fins i tot la policia local mostrava la tebiesa amb què ha viscut el debat dels últims dies. Ara que el contracte amb Desokupa ja s’ha confirmat que es cancel·larà, l’alcalde ha refermat que només es rebrà l’assessorament de forma gratuïta, tal com ha ofert l’empresa de desallotjaments extrajudicials, si la policia de Premià de Dalt ho reclama. Aquest supòsit, però, queda lluny de la realitat dels agents que passejaven per l’entorn de l’Ajuntament. “Si tenim cap dubte sobre com actuar, el parlarem amb els nostres comandaments. No anirem a buscar una empresa externa”, comentava un dels agents a aquest diari. Tot seguit, afegia: “Tampoc no se’ns ha preguntat res, en tots aquests dies”.
El vespre acabava de tancar-se a Premià de Dalt amb una protesta que mantenia el pols fora de l’edifici fins a dos quarts de nou. Les proclames com “no, no, nazis no” s’intercalaven amb converses espontànies sobre el tema de fons, l’habitatge. “Demà tu pots venir al desnonament?”, li preguntava un activista de Mataró a un jove que voltava per la plaça de la Fàbrica. Després, a través del micròfon i l’altaveu, la mateixa portaveu que havia interromput l’alcalde al ple municipal, ho demanaria als concentrats. El resum del paisatge era irònic. A Premià de Dalt no hi ha cap ocupació conflictiva com les que vol evitar l’alcalde, segons va reconèixer ell mateix. Tanmateix, entre els concentrats a l’exterior de l’Ajuntament sí que hi havia preocupació per un desnonament, l’endemà. Les dues cares del debat social de l’habitatge.