26
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
8:37h
Un estudi del Fons Català de Cooperació publicat a començaments del 2021 revela que aproximadament el 80% dels catalans i catalanes està a favor de destinar recursos propis a la cooperació internacional. No obstant això, en l'actualitat, el Govern només destina un 0,2% del pressupost a aquest fi, el que representa uns 55,3 milions d'euros. De fet, el màxim històric que ha destinat un Govern és un 0,45%. Va ser l'any 2010, sota la batuta de l'expresident convergent Artur Mas. I tot i que el 2019 el conseller d'ERC Alfred Bosch es va comprometre a fer créixer la xifra fins al 0,7% el 2030, la seva promesa s'ha desfet com un terròs de sucre amb el pas del temps.
Ara, la Federació d'Organitzacions per a la Justícia Global (FEDE) -que agrupa un total de 123 entitats de casa nostra-, aprofitant el canvi de titularitat a Acció Exterior i Unió Europea de Victòria Alsina a Meritxell Serret, torna a pressionar perquè el departament compleixi amb la seva "històrica" promesa. Part del problema, han considerat en un comunicat difós aquest dimecres, és la falta d'estabilitat: hi ha hagut sis consellers en sis anys. "Aquesta no és la millor manera de consolidar cap política pública, sobretot tenint en compte que encara no s’ha recuperat de les retallades de fa una dècada”, ha opinat el copresident de l'organització, Àlex Guillamón. Mentre altres territoris de l'Estat, com ara Euskadi, València i Extremadura destinen de 23 a 12 euros per habitant a cooperació, a Catalunya aquest 2022 n'hem destinat 7,2.
A banda d'estabilitat, les entitats de pau i drets humans han exigit que hi hagi nous pressupostos com més aviat millor i que no s'arribi a l'escenari de pròrroga pressupostària. Segons elles, els nous comptes han de donar resposta i estar "a l'altura" de les diferents crisis econòmiques, mediambientals i energètiques no només del país, "sinó també amb una mirada i des d’una responsabilitat global".
Paral·lelament, han reclamat acords de país per consolidar les polítiques de cooperació de la conselleria. En aquest sentit, han detallat que els canvis a Exterior han coincidit en el temps amb la creació del nou Pla director de cooperació. Per "responsabilitat", la FEDE ha demanat que l'entrada de Serret i el seu equip no suposi "cap retrocés" en la negociació de la política pública, quelcom que considerarien "molt negatiu" donat l’actual panorama internacional de "greus conflictes i desigualtats". Aquest pla director hauria de començar a posar-se en marxa el 2023 i acabar el 2026.
La Federació d'Organitzacions per a la Justícia Global també han subratllat que l'estratègia estigui "consensuada" amb el sector i que reculli les 10 línies mestres que ja s'havien presentat a l'anterior Govern, entre les quals destaca: 1) la reforma de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, que l’any vinent farà 20 anys, per introduir-hi nous instruments i línies de treball que garanteixin una política pública "de justícia global, ambiciosa i de qualitat" i 2) la posada en marxa del Centre Català d’Empresa i Drets Humans com una de les principals eines per garantir la coherència de polítiques de l'executiu.
Per tot això, tot i que ja s'han reunit amb la nova directora general de Cooperació al Desenvolupament, Yoya Alcoceba, el que han demanat és asseure's amb Serret per posar-se "a la seva disposició" i fer-li "algunes demandes concretes".
Ara, la Federació d'Organitzacions per a la Justícia Global (FEDE) -que agrupa un total de 123 entitats de casa nostra-, aprofitant el canvi de titularitat a Acció Exterior i Unió Europea de Victòria Alsina a Meritxell Serret, torna a pressionar perquè el departament compleixi amb la seva "històrica" promesa. Part del problema, han considerat en un comunicat difós aquest dimecres, és la falta d'estabilitat: hi ha hagut sis consellers en sis anys. "Aquesta no és la millor manera de consolidar cap política pública, sobretot tenint en compte que encara no s’ha recuperat de les retallades de fa una dècada”, ha opinat el copresident de l'organització, Àlex Guillamón. Mentre altres territoris de l'Estat, com ara Euskadi, València i Extremadura destinen de 23 a 12 euros per habitant a cooperació, a Catalunya aquest 2022 n'hem destinat 7,2.
A banda d'estabilitat, les entitats de pau i drets humans han exigit que hi hagi nous pressupostos com més aviat millor i que no s'arribi a l'escenari de pròrroga pressupostària. Segons elles, els nous comptes han de donar resposta i estar "a l'altura" de les diferents crisis econòmiques, mediambientals i energètiques no només del país, "sinó també amb una mirada i des d’una responsabilitat global".
Paral·lelament, han reclamat acords de país per consolidar les polítiques de cooperació de la conselleria. En aquest sentit, han detallat que els canvis a Exterior han coincidit en el temps amb la creació del nou Pla director de cooperació. Per "responsabilitat", la FEDE ha demanat que l'entrada de Serret i el seu equip no suposi "cap retrocés" en la negociació de la política pública, quelcom que considerarien "molt negatiu" donat l’actual panorama internacional de "greus conflictes i desigualtats". Aquest pla director hauria de començar a posar-se en marxa el 2023 i acabar el 2026.
La Federació d'Organitzacions per a la Justícia Global també han subratllat que l'estratègia estigui "consensuada" amb el sector i que reculli les 10 línies mestres que ja s'havien presentat a l'anterior Govern, entre les quals destaca: 1) la reforma de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, que l’any vinent farà 20 anys, per introduir-hi nous instruments i línies de treball que garanteixin una política pública "de justícia global, ambiciosa i de qualitat" i 2) la posada en marxa del Centre Català d’Empresa i Drets Humans com una de les principals eines per garantir la coherència de polítiques de l'executiu.
Per tot això, tot i que ja s'han reunit amb la nova directora general de Cooperació al Desenvolupament, Yoya Alcoceba, el que han demanat és asseure's amb Serret per posar-se "a la seva disposició" i fer-li "algunes demandes concretes".