1 de 10
Primícia

Victòria contra l'explotació en un camp de maduixes del Maresme

Un jutjat sentencia un empresari a pagar 42.000 euros a dos treballadors migrants en situació administrativa irregular a qui va prometre, en fals, facilitar-los l'accés als papers a canvi d'unes condicions laborals precàries

El Hamza i el Reda, dos treballadors d'un camp de maduixes, exposant la sentència que els dona la raó | D.C.
per David Cobo, Barcelona, Catalunya | 25 d'octubre de 2022 a les 18:06 |
El Hamza i el Reda són dos maresmencs d'origen marroquí que, per aconseguir els papers, van acceptar treballar per un sou ínfim en un camp de maduixes de Sant Pol de Mar que implicava llargues jornades laborals barrejades amb altes temperatures. Ho van assumir perquè l'empresari d'aquell camp els va prometre que, passat els tres anys de residència necessaris en territori estatal, els facilitaria els tràmits per tenir una situació administrativa regular. Era l'única via que coneixien i van resignar-s'hi. Amb el temps, van adonar-se que el compromís del productor de maduixes no es complia i van amenaçar de denunciar l'engany. Ell va respondre dient-los que ja no calia que tornessin a treballar mai més. Els treballadors van decidir informar-se i portar el seu cas als jutjats. Ara, una magistrada els ha donat la raó, ha declarat nul l'acomiadament i ha imposat a l'empresari, A.B., la necessitat de pagar 42.000 euros als dos agreujats, a repartir.

En la sentència, a la qual ha tingut accés NacióDigital, el jutjat social número 1 de Mataró reconeix la relació laboral exposada pels treballadors, declara la nul·litat del cessament i condemna A.B. a pagar els sous que s'ha estalviat des de novembre de 2021 -quan es produeix l'acomiadament- fins ara, a més d'una compensació per danys i perjudicis. L'advocada que ha portat el cas, Laura Rull, reivindica "l'excepcionalitat d'una sentència que ha anat molt més enllà del que és habitual" gràcies a les proves aportades per l'acusació i a la insistència dels afectats.


Una denúncia inusual


"En tot l'any només hi havia dos dies de festa. La resta, a treballar, diumenges inclosos. Alguns dies, a 38 graus. Des de les set del matí a les cinc o sis de la tarda. Era el preu a pagar per tenir papers. Però ens estaven enganyant", assegura el Hamza. Aquella frustració va ser el motor per portar el cas als jutjats. Tant ell com el Reda asseguren que el més habitual entre la comunitat estrangera és abaixar el cap per por a represàlies, davant d'una vulneració de drets, però que "la indignació" els va fer mobilitzar-se. Ara, tot i seguir sense tenir una situació administrativa regular, respiren després que una jutgessa hagi validat gran part del que denunciaven.


Aquests pronunciaments judicials són difícils d'aconseguir, especialment quan són "treballadors de camp, moltes vegades sense contracte i amb situació administratives irregulars", concreta Rull. De fet, el sindicat laboral que ha acompanyat el Hamza i el Reda, la Coordinadora Obrera Sindical (COS) del Maresme, assenyala que és la primera sentència d'aquesta mena de la qual tenen constància. "És molt important perquè aprofundeix en un sector com el camp, amb treballadors ubicats en la perifèria, allunyats de les concentracions de gent, i abocats a situacions més sensibles de patir vulneració de drets", assenyala la també advocada Laura Rodríguez. Tant la COS com el Sindicat de l'Alt Maresme han estat peça clau en tot el procés de denúncia pública, pel que al suport al Hamza i el Reda.

Papers a canvi de precarietat


Els dos treballadors asseguren que van arribar al camp d'A.B. i van acceptar les condicions laborals extremes que s'hi plantejaven com un peatge per arribar a tenir els papers. Altres persones migrants havien aconseguit els tràmits de l'arrelament a través d'aquell productor de maduixes i això els donava esperances. Finalment, però, quan el Reda havia complert els tres anys de feina diària al camp de maduixes i el tràmit administratiu va sortir rebutjat per l'administració, tot es va esfondrar. 

L'activitat d'A.B. a l'hora de contractar -a vegades formalment, i a vegades informalment- migrants amb l'al·licient de facilitar-los els papers a canvi d'un treball precari va aixecar les sospites de la Policia Nacional i Inspecció de Treball. Tant és així que, el juny de l'any passat, els dos cossos van fer una intervenció conjunta al camp de maduixes d'aquest empresari. Era una operació contra una xarxa de contractes falsos de feina per regularitzar ciutadans estrangers. Va acabar amb 27 detinguts. Entre ells, A.B., que a més va rebre una proposta de multa per part d'Inspecció d'entre 10.000 i 100.000 euros.

Proves decisives


Aquella intervenció, però, seria clau en el judici del Hamza i el Reda. Mentre que l'empresari va sostenir durant tot el judici que mai havia conegut els dos treballadors i que s'inventaven tot el relat, els agents de la Policia Nacional que van participar en l'operació al camp de maduixes van acreditar que tant el Hamza com el Reda es trobaven fent "tasques de recol·lecta" en la plantació d'A.B. en el moment de la batuda. Així consta en la sentència i així ho certifica també l'expedient d'expulsió de l'Estat que els va implicar aquell operatiu, si bé finalment els denunciants no han estat expulsats forçosament del país.
 

El Reda i el Hamza revisen la sentència que els dona la raó. Foto: David Cobo


A més, però, dels documents policials i el tràmit d'arrelament intentat pel Reda, hi ha hagut un altre element clau: els vídeos que els treballadors van acumular, durant el dia a dia laboral. Especialment, la jutgessa valora com a decisius els documents audiovisuals en què es veuen els denunciants juntament amb l'empresari a l'hora del descans del migdia en ple camp de maduixes, d'una banda, i en la furgoneta que els portava de l'estació de tren a plantació, d'una altra. 

Igualment, la jutgessa veu la decisió d'A.B. d'acomiadar del mateix camp de treball la dona i el tiet del Hamza, els dos en aquest cas amb contracte, com "un indici de represàlia" que consolida la idea de la nul·litat de l'acomiadament. L'empresari hauria acomiadat aquests dos treballadors, amb relació directa amb el Hamza, poc després que rebés la visita inspectora. Segons els denunciants, el productor de maduixes sempre els va responsabilitzar a ells de l'operatiu i això va comportar els quatre cessaments. Ara, la jutgessa els dona la raó parcialment. Per contra, la magistrada assegura que no hi ha prou proves per demostrar les "jornades de treball inhumanes" i evita dictar en unes compensacions més grans. 

Un sector procliu a les vulneracions


Els denunciants esperen ara que altres persones en situacions similars s'atreveixin a fer el pas. "Això mostra que fins i tot quan t'amenacen amb represàlies, com acomiadar familiars, se'ls pot girar en contra", assenyala l'advocada que ha portat l'acusació. Especialment, tenint en compte que a les feines agrícoles es donen algunes situacions similars, pel que fa a la vulnerabilitat i la por dels afectats. Un principi que ja apuntava un informe del 2015 impulsat per Comissions Obreres sobre l'explotació d'estrangers en el camp a Catalunya, que feia constar que al Maresme hi havia un "cert consens" que arran de la crisi del 2008 "la situació havia empitjorat" i que "cada vegada més petits propietaris aprofiten la situació desesperada de treballadors estrangers". Des del mateix sindicat, però, remarquen que situacions com la del Hamza i el Reda són especialment greus i no tenen constància de casos similars en l'actualitat.

Tot plegat fa que des de la COS es reclami un pla d'Inspecció de Treball en les plantacions agrícoles, per garantir la situació laboral digna dels treballadors. Alhora, Laura Rodríguez assenyala "el problema de fons, que és la llei d'estrangeria, que t'aboca a viure al marge del sistema durant almenys tres anys". 

El Hamza i el Reda miren enrere convençuts que tenien raó, i orgullosos de tenir una sentència que els reforça aquella convicció. Però també lamenten que encara hi hagi tants compatriotes vivint situacions de precarietat greu. "Els diem que gravin tot el que puguin. Mai se sap com d'útil els hi pot ser en el futur", explica el Hamza a aquest diari. Ara, per acabar el malson, espera que els judici del tiet i la seva dona els acabin de donar la raó. Tancar capítol i, amb el temps, acabar tenint accés a uns papers i un sou digne. "El mínim per viure, vaja", resumeix.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació