1 de 10
PARLAMENT

ERC proposa Jové per substituir Serret al capdavant de la comissió d'investigació del «Catalangate»

El nomenament de la nova consellera d'Acció Exterior havia tornat a bloquejar l'òrgan per analitzar l'espionatge contra independentistes, que sis mesos després d'impulsar-se encara no ha aprovat el seu pla de treball

El president d'ERC al Parlament, Josep Maria Jové, en una imatge d'arxiu | Pau Ollé
per Carme Rocamora, Barcelona, Catalunya | 2 de novembre de 2022 a les 16:00 |
La comissió per investigar el Catalangate al Parlament comença a desencallar-se després de més d'unes quantes aturades sobrevingudes. Va ser el 21 de setembre quan la comissió, gairebé cinc mesos després d'esclatar l'escàndol per l'espionatge contra independentistes, es va posar en marxa a la cambra catalana sota la presidència de la republicana Meritxell Serret. Amb el seu nomenament com a consellera arran de la sortida de Junts del Govern, ERC ha proposat ara per substituir-la el diputat i president del grup parlamentari, Josep Maria Jové, segons ha pogut saber NacióDigital.

Els republicans han registrat la proposta aquesta mateixa tarda, i seran els membres de la comissió -PSC, ERC, Junts, CUP, comuns i Vox, ja que PP i Cs no han designat cap diputat- els que l'hauran de validar, com ja van fer amb Serret. La votació es preveu sense ensurts perquè és un canvi de noms dins d'una presidència que ja s'havia assignat a ERC, tot i que la relació dels republicans amb els grups de l'oposició ara és força diferent d'aleshores, com es va veure en la primera votació sobre la llei d'estadística que el Govern d'ERC en solitari va portar al Parlament i que va ser vetada. 


Jové ja formava part
d'aquesta comissió com a portaveu d'ERC, i ara en el seu lloc els republicans situaran la portaveu del grup parlamentari, Marta Vilalta. En el seu cas no s'haurà de validar en votació, ja que cada grup parlamentari de la comissió pot presentar els seus propis portaveus.

Sense pla de treball


Va ser el passat 3 de maig, ara fa sis mesos, quan ERC, Junts, CUP i comuns van impulsar conjuntament aquesta comissió després que el Congrés rebutgés crear-ne una per l'oposició del PSOE. La cambra catalana volia fer la seva pròpia investigació, però les circumstàncies han anat provocant que s'anés endarrerint, principalment per una disputa entre ERC i Junts sobre qui l'havia de presidir. Finalment es va acordar que la presidència fos per els republicans i així es va aprovar amb Serret al capdavant. Al seu costat com a vicepresident es va situar Albert Batet (Junts) i la cupaire Montserrat Vinyets va ser escollida secretaria. Els grups ara tenen pendent, a banda de votar la nova presidència, que s'aprovi el pla de treball.

Mig any després, Jové -si així ho avalen els grups parlamentaris- tindrà doncs l'encàrrec de fer caminar la comissió que té per objectiu investigar tot el necessari perquè s'assumeixin responsabilitats judicials i també polítiques en aquesta trama. Quan els quatre grups -ERC, Junts, CUP i comuns- van registrar la proposta, van fixar com a full de ruta que durant un any de treball compareguin alts càrrecs de l'estat perquè donin les seves versions sobre els fets. A partir de les compareixences, que sempre són voluntàries i no obligatòries, la comissió elaborarà unes conclusions a partir de les quals s'exigiran responsabilitats polítiques, penals o civils. També podrà emprendre accions legislatives i judicials en funció d'aquestes conclusions a partir de les quals s'elaborarà un dictamen que serà debatut al ple de la cambra catalana.


La creació d'aquesta comissió se suma a la resta d'iniciatives judicials i polítiques que es van posar en marxa a finals d'abril per denunciar aquest espionatge. El Govern va anunciar que es personaria com a acusació, diversos afectats van anunciar i presentar querelles, com també ho van fer entitats com Òmnium o l'ANC. També tot just fa dues setmanes el president de la Generalitat, Pere Aragonès, es va desplaçar fins a Brussel·les i va mantenir una trobada amb el comissari de Justícia, Olivier Reynders, per abordar aquesta carpeta.

Entre aquestes iniciatives s'hi inclou també el mateix Jové, i és que el passat 17 de maig l'advocat Andreu Van den Eynde va presentar una querella en nom de Jove -i també de l'eurodiputada Diana Riba- per aquest espionatge del qual han estat víctimes directes. En la querella, la defensa va posar el punt de mira l'empresa NSO, encarregada de desenvolupar i comercialitzar el sistema Pegasus.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Participació