El Govern remarca que les conseqüències del cas Dalmases s'han de dirimir a Junts i al Parlament

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha assegurat aquest dimarts que les conseqüències sobre el cas que afecta Francesc de Dalmases s'han de dirimir a Junts i a la comissió de l'Estatut del Diputat del Parlament. Un cop publicat l'informe -avançat per NacióDigital- redactat per Magda Oranich que constata la intimidació a una periodista del FAQS-, Plaja ha optat pel perfil baix i només ha fet una valoració genèrica sobre l'episodi i les seves implicacions. "Crec que és important posar de manifest que cal defensar la llibertat d'expressió i de premsa. Que els periodistes puguin exercir sense pressions, de manera lliure, la seva feina, siguin del mitjà que siguin", ha dit.

No només la publicació de l'informe ha encès els ànims a Junts, sinó que també ho ha fet la carta que Dalmases ha enviat a l'executiva -avançada per RAC1- en la qual carrega amb duresa contra Oranich per la manera d'elaborar el text i per la seva publicació. L'advocada, al capdavant de la comissió de garanties de Junts -renovada en el marc del congrés celebrat al juliol, poc després que es produís l'episodi al FAQS-, va qualificar de "patètic" que es qüestionin els fets. Dalmases també va carregar contra un dels vocals d'aquesta comissió per l'animadversió que li té, segons ha remarcat en la carta. Es tracta, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, de Joaquim Jubert, diputat, exmembre de la direcció i de la confiança de l'antic secretari general, Jordi Sànchez. Dins la formació, també dins del grup parlamentari, es reclama la dimissió de Dalmases, per bé ningú ho ha fet de manera pública malgrat el malestar.

En essència, l'informe i tot el que se n'ha derivat no es pot destriar de les mirades de reüll permanents entre les dues famílies principals del partit, la de Turull i la de Borràs. En aquest sentit, el contingut del text i la revelació de "pressions" per part d'Oranich -en referència a les maniobres de l'entorn de Dalmases i de la presidenta suspesa del Parlament- han encès els ànims dels qui mantenen més distància amb Borràs. Una de les afirmacions que més ha preocupat -que no sorprès- de la redactora de l'informe en el transcurs d'una entrevista a RAC1 és que ha rebut trucades de diputades de Junts queixant-se de comportaments per part de Dalmases. Aquestes denúncies, mai concretades, ja van sobrevolar durant el mes de juliol, quan NacióDigital i eldiario.es van publicar l'episodi succeït amb la subdirectora del FAQS després del programa.


Són diversos els dirigents del partit que, al llarg d'aquest matí i sempre en privat, han verbalitzat queixes per la manera de procedir de Dalmases, tant per les pressions a Oranich com pel contingut de la carta, en la qual qüestiona la manera com l'advocada ha fet l'informe i li atribueix "tendenciositat". Tampoc han passat desapercebudes les pressions exercides per Borràs, que entronquen amb les que ja va protagonitzar quan l'episodi es va fer públic. En aquell moment, la presidenta del partit va reclamar a la periodista que fes un tuit públic de disculpa a Dalmases, i va donar per fet davant del grup parlamentari de Junts que s'acabaria produint. El diputat va renunciar temporalment a ser portaveu a la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), i es va acordar que se li obriria un expedient.

Els grups parlamentaris s'activaran per demanar a Jaume Alonso-Cuevillas, president de la comissió de l'Estatut del Diputat, on la mesa -en aquell moment liderada per Borràs- va derivar la petició d'ERC, PSC, els comuns i la CUP per debatre sobre si Dalmases havia infringit el codi de conducta al qual estan sotmesos tots els diputats. Els republicans ja han demanat a Cuevillas -proper a Borràs i al protagonista- que reactivi la feina feta. Entre els grups de l'oposició -de la qual ara també forma part Junts- es va arribar a demanar que s'apliquessin sancions contra el vicepresident del partit.

La redacció i publicació de l'informe ha arribat en un moment complex per a Junts, que va decidir en una consulta els dies 6 i 7 de setembre sortir del Govern. Una votació en la qual es van imposar les tesis dels afins a Borràs, que van fer campanya activa per abandonar l'executiu en aliança -inesperada- amb Carles Puigdemont. Aquest final ha reforçat el paper de la presidenta en clau interna, malgrat les veus crítiques que -també dins l'executiva- van lamentar que no deixés el càrrec al Parlament quan se li va obrir judici oral pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). En el consell nacional de dissabte es va constatar que la consulta ha passat factura: múltiples intervencions van criticar la forma amb la qual s'ha abandonat el Govern, tant pel calendari de la consulta com pel fet que no s'ha socialitzat prou l'auditoria interna sobre l'executiu.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor