25
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
12:11h
Un informe del Consell d'Europa conclou que defensar la independència de manera pacífica s'emmarca dins de la llibertat d'expressió i, per tant, fer-ho no constitueix cap delicte. El posicionament és significatiu, ja que aquesta institució és el principal organisme europeu de defensa dels drets humans, la democràcia i l'estat de dret. Ara bé, quines són les possibles conseqüències que pot tenir aquesta deliberació sobre el moviment independentista?
En primer lloc, cal tenir en compte que el Consell d'Europa és l'entitat més gran en l'àmbit supranacional constituïda a Europa -hi són tots els estats excepte Rússia i Bielorússia- i que està integrat per tres poders principals, com si es tractés de qualsevol govern d'un estat. En aquest sentit, l'Assemblea Parlamentària fa un paper de poder legislatiu, com si es tractés d'un parlament; també un comitè de ministres i una secretària general que fan de poder executiu; i un poder judicial que pot ser clau en aquest cas, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
Aquests tres organismes i altres departaments com la Comissió de Venècia, el Grup d'Estats contra la Corrupció (GRECO) o la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància estan interconnectats i s'influeixen entre ells a l'hora de prendre decisions. Així ho ha fet amb aquest informe -que no ha de ser ratificat per cap altre estament- la secretaria general del Consell d'Europa, Marija Pejcinovic, que situant l'independentisme en la llibertat d'expressió s'alinea amb el posicionament de l'Assemblea Parlamentària, que ja va demanar l'alliberament dels presos polítics i la reforma de la sedició.
Precisament per això el posicionament fet públic aquest dimarts és rellevant, malgrat que no és vinculant ni d'obligat compliment. La sèrie de decisions del Consell d'Europa en favor del moviment independentista poden ser influents alhora que el TEDH decideixi sobre els casos de presos i exiliats catalans: si els diferents òrgans del Consell d'Europa es manifesten en un sentit -en aquest cas defensant els drets de l'independentisme-, és complicat que el TEDH, l'últim òrgan judicial europeu per recórrer una sentència sobre drets humans, deliberi de forma contrària.
De fet, no és la primera sentència del Consell d'Europa en el marc del procés català. L'any passat va exigir a Espanya alliberar els presos polítics i retirar les euroordres i aquest mateix estiu també va pressionar perquè l'Estat reformés el delicte de sedició -proposta a la qual ara el govern espanyol s'ha obert a accedir, en part també per garantir el suport d'ERC al Congrés dels Diputats-. Més enllà de l'independentisme, el mateix organisme també va criticar Espanya per saltar-se totes les recomanacions sobre corrupció.
En primer lloc, cal tenir en compte que el Consell d'Europa és l'entitat més gran en l'àmbit supranacional constituïda a Europa -hi són tots els estats excepte Rússia i Bielorússia- i que està integrat per tres poders principals, com si es tractés de qualsevol govern d'un estat. En aquest sentit, l'Assemblea Parlamentària fa un paper de poder legislatiu, com si es tractés d'un parlament; també un comitè de ministres i una secretària general que fan de poder executiu; i un poder judicial que pot ser clau en aquest cas, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
Aquests tres organismes i altres departaments com la Comissió de Venècia, el Grup d'Estats contra la Corrupció (GRECO) o la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància estan interconnectats i s'influeixen entre ells a l'hora de prendre decisions. Així ho ha fet amb aquest informe -que no ha de ser ratificat per cap altre estament- la secretaria general del Consell d'Europa, Marija Pejcinovic, que situant l'independentisme en la llibertat d'expressió s'alinea amb el posicionament de l'Assemblea Parlamentària, que ja va demanar l'alliberament dels presos polítics i la reforma de la sedició.
Precisament per això el posicionament fet públic aquest dimarts és rellevant, malgrat que no és vinculant ni d'obligat compliment. La sèrie de decisions del Consell d'Europa en favor del moviment independentista poden ser influents alhora que el TEDH decideixi sobre els casos de presos i exiliats catalans: si els diferents òrgans del Consell d'Europa es manifesten en un sentit -en aquest cas defensant els drets de l'independentisme-, és complicat que el TEDH, l'últim òrgan judicial europeu per recórrer una sentència sobre drets humans, deliberi de forma contrària.
De fet, no és la primera sentència del Consell d'Europa en el marc del procés català. L'any passat va exigir a Espanya alliberar els presos polítics i retirar les euroordres i aquest mateix estiu també va pressionar perquè l'Estat reformés el delicte de sedició -proposta a la qual ara el govern espanyol s'ha obert a accedir, en part també per garantir el suport d'ERC al Congrés dels Diputats-. Més enllà de l'independentisme, el mateix organisme també va criticar Espanya per saltar-se totes les recomanacions sobre corrupció.