03
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
7:38h
El futbol professional a l'estat espanyol va estar a punt de saltar pels aires per culpa del conflicte originat amb la nova llei de l'esport impulsada pel govern de Pedro Sánchez, amb el vistiplau del Partit Popular. La nova legislació, després de tantes polèmiques, es pot aprovar aquest dijous al Congrés. Fins a 39 dels 42 clubs de Primera i Segona Divisió es van enfrontar a l'executiu espanyol, a la Lliga i al PP fins a l'últim moment per la retirada de les esmenes a la llei que els atorgava una espècie de seguretat jurídica per explotar el model comercial que tenen actualment i el nou contracte firmat amb el fons CVC -que permetria millores econòmiques a tots aquells clubs que no tenen les capacitats del Reial Madrid o el Futbol Club Barcelona-. El tercer equip que tampoc va signar l'acord és l'Athletic de Bilbao.
Després d'una llarga negociació i l'amenaça de tots aquests equips -inclosa l'entitat que presideix Javier Tebas- de plantar-se i convocar una vaga que deixaria sense futbol de màxima categoria tot l'Estat, es va arribar a un acord per frenar-ho. Es van acceptar de manera parcial les esmenes que demanaven els 39 clubs de Primera i Segona i, així, el futbol professional no perillava a l'estat espanyol.
Per què va estar a punt d'esclatar tot?
Després de l'estiu les aigües semblaven en calma. Els clubs signants de l'acord CVC havien arribat a un pacte amb el govern espanyol i el PP per mantenir fins a set esmenes presentades per ells per tal de mantenir el marc establert de l'acord CVC, que els permetria un escut jurídic. Després, tot va saltar pels aires per la retirada d'aquestes esmenes, que posaven en escac els equips de la Lliga. Segons l'entitat esportiva que dirigeix Javier Tebas, el punt més delicat -i el que va provocar un major estira-i-arronsa en les negociacions- va ser la retirada de l'esmena que feia referència a l'article 52.5 de la nova llei de l'esport, que correspon a la venda conjunta d'actius de la Lliga. En el cas que no s'introdueixi aquesta esmena, auguren, CVC por revisar el contracte i modificar-lo.
Una altra de les esmenes conflictives retirades era la de l'article 46.4, que dona peu a què les federacions poden modificar estatuts i reglaments que afecten les lligues professionals. En un cas com a exemple: podrien decidir quants equips juguen en una lliga. També, des de la Lliga, es va criticar amb duresa la retirada de l'esmena que fa referència a l'article 45.1 de la nova llei que suposaria la pèrdua "de certa protecció dels clubs contra la Superlliga".
Què és el fons CVC i per què és important per als clubs
El fons d'inversió CVC suposaria una injecció de 2.000 milions d'euros a la competició espanyola, però a la vegada compromet el 8% dels drets i dels ingressos dels clubs pels pròxims 50 anys. Segons l'acord, un 70% dels diners que es rebin hauran d'invertir-se en infraestructures, un 15% en refinançar el deute i un altre 15% per a la inscripció de jugadors.
Des de la federació espanyola, denuncien que el pacte amb CVC és un pelotazo pels beneficis que suposaran al fons i Rubiales va anar més enllà, assegurant que l'acord econòmic suposa un greuge molt negatiu pel futbol no professional. A més, l'esmena que fa referència al pacte amb CVC està als tribunals i, segons les normes de la Constitució, "no es poden modificar les lleis en un procés judicial que afecti a aquestes". El futbol professional penja d'un fil.
Seleccions autonòmiques i altres propostes
Els problemes amb el futbol no són els únics punts calents d'aquesta nova legislació esportiva estatal. Quan la llei va passar per la Comissió de Cultura de la cambra espanyola es va incloure una esmena que obre la porta a la participació de seleccions autonòmiques en competicions oficials d'àmbit internacional. Aquest escenari es produirà només en casos d'esports d'arrelament històric a les seves comunitats. Un exemple: la pilota basca al País Basc.
En concret, l'esmena transaccional impulsada pel PNB assenyala que "les federacions autonòmiques podran participar directament en competicions esportives oficials d'àmbit internacional si la federació internacional ho contempla en modalitats esportives amb arrelament històric i social a la seva comunitat autònoma", o bé si la federació autonòmiques està inscrita a la federació internacional abans fins i tot que l'espanyola.
Això sí, s'afegeix un segon punt recalcant que "la participació de la federació autonòmica esportiva autonòmica en competicions internacionals es produirà amb l'acord previ amb el Consell Superior d'Esports (CSD)", que comportarà el suport de l'ingrés de la federació autonòmica a la internacional. A la resta d'esports es mantindrà l'obligació que les federacions autonòmiques s'integrin a l'espanyola per participar en competicions internacionals. Als Jocs Olímpics tampoc no hi ha opció a seleccions autonòmiques, ja que només es reconeixen estats reconeguts per les Nacions Unides.
Després d'una llarga negociació i l'amenaça de tots aquests equips -inclosa l'entitat que presideix Javier Tebas- de plantar-se i convocar una vaga que deixaria sense futbol de màxima categoria tot l'Estat, es va arribar a un acord per frenar-ho. Es van acceptar de manera parcial les esmenes que demanaven els 39 clubs de Primera i Segona i, així, el futbol professional no perillava a l'estat espanyol.
Per què va estar a punt d'esclatar tot?
Després de l'estiu les aigües semblaven en calma. Els clubs signants de l'acord CVC havien arribat a un pacte amb el govern espanyol i el PP per mantenir fins a set esmenes presentades per ells per tal de mantenir el marc establert de l'acord CVC, que els permetria un escut jurídic. Després, tot va saltar pels aires per la retirada d'aquestes esmenes, que posaven en escac els equips de la Lliga. Segons l'entitat esportiva que dirigeix Javier Tebas, el punt més delicat -i el que va provocar un major estira-i-arronsa en les negociacions- va ser la retirada de l'esmena que feia referència a l'article 52.5 de la nova llei de l'esport, que correspon a la venda conjunta d'actius de la Lliga. En el cas que no s'introdueixi aquesta esmena, auguren, CVC por revisar el contracte i modificar-lo.
Una altra de les esmenes conflictives retirades era la de l'article 46.4, que dona peu a què les federacions poden modificar estatuts i reglaments que afecten les lligues professionals. En un cas com a exemple: podrien decidir quants equips juguen en una lliga. També, des de la Lliga, es va criticar amb duresa la retirada de l'esmena que fa referència a l'article 45.1 de la nova llei que suposaria la pèrdua "de certa protecció dels clubs contra la Superlliga".
Què és el fons CVC i per què és important per als clubs
El fons d'inversió CVC suposaria una injecció de 2.000 milions d'euros a la competició espanyola, però a la vegada compromet el 8% dels drets i dels ingressos dels clubs pels pròxims 50 anys. Segons l'acord, un 70% dels diners que es rebin hauran d'invertir-se en infraestructures, un 15% en refinançar el deute i un altre 15% per a la inscripció de jugadors.
Des de la federació espanyola, denuncien que el pacte amb CVC és un pelotazo pels beneficis que suposaran al fons i Rubiales va anar més enllà, assegurant que l'acord econòmic suposa un greuge molt negatiu pel futbol no professional. A més, l'esmena que fa referència al pacte amb CVC està als tribunals i, segons les normes de la Constitució, "no es poden modificar les lleis en un procés judicial que afecti a aquestes". El futbol professional penja d'un fil.
Seleccions autonòmiques i altres propostes
Els problemes amb el futbol no són els únics punts calents d'aquesta nova legislació esportiva estatal. Quan la llei va passar per la Comissió de Cultura de la cambra espanyola es va incloure una esmena que obre la porta a la participació de seleccions autonòmiques en competicions oficials d'àmbit internacional. Aquest escenari es produirà només en casos d'esports d'arrelament històric a les seves comunitats. Un exemple: la pilota basca al País Basc.
En concret, l'esmena transaccional impulsada pel PNB assenyala que "les federacions autonòmiques podran participar directament en competicions esportives oficials d'àmbit internacional si la federació internacional ho contempla en modalitats esportives amb arrelament històric i social a la seva comunitat autònoma", o bé si la federació autonòmiques està inscrita a la federació internacional abans fins i tot que l'espanyola.
Això sí, s'afegeix un segon punt recalcant que "la participació de la federació autonòmica esportiva autonòmica en competicions internacionals es produirà amb l'acord previ amb el Consell Superior d'Esports (CSD)", que comportarà el suport de l'ingrés de la federació autonòmica a la internacional. A la resta d'esports es mantindrà l'obligació que les federacions autonòmiques s'integrin a l'espanyola per participar en competicions internacionals. Als Jocs Olímpics tampoc no hi ha opció a seleccions autonòmiques, ja que només es reconeixen estats reconeguts per les Nacions Unides.