1 de 10
crònica

«Un país no pot funcionar sense pressupostos»: l'exigència dels empresaris a tots els partits

Pimec reuneix en un debat sobre els comptes Alícia Romero (PSC), Lluís Salvadó (ERC), Ramon Tremosa (Junts), Juan Garriga (Vox), Joan Carles Gallego (comuns), Nacho Martín (Cs) i Alejandro Fernández (PP), que xoquen especialment sobre fiscalitat

Pimec ha organitzat aquest dimarts un debat amb totes les forces del Parlament. | Europa Press
per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 25 d'octubre de 2022 a les 12:08 |
"Una empresa no pot funcionar sense pressupostos i un país tampoc". Ha estat el missatge que els empresaris han enviat aquest dimarts a les forces polítiques del Parlament. Ho ha expressat el president de Pimec, Antoni Cañete, només començar el debat que l'entitat empresarial ha organitzat per debatre entorn els pressupostos del 2023. La fiscalitat ha estat un dels temes centrals de l'acte, i Cañete ha insistit en la necessitat de disposar d'una fiscalitat "competitiva". Hi han assistit Alícia Romero, del PSC; Lluís Salvadó, d'ERC; Ramon Tremosa, de Junts; Juan Garriga, de Vox; Joan Carles Gallego, dels comuns; Nacho Martín Blanco, de Ciutadans, i Alejandro Fernández, del PP. La CUP ha declinat participar-hi.     

"Per nosaltres no quedarà", ha dit Alícia Romero, mostrant la disponibilitat dels seus 33 diputats per negociar els comptes catalans. "Amb una pròrroga pressupostària es dificulta molt la tramitació i no estem per perdre temps", ha reblat la portaveu socialista. Ha recordat que el PSC s'ha mostrat crític amb els quinze impostos propis que té Catalunya, tot defensant un debat global sobre la fiscalitat. Tampoc ha desaprofitat l'avinentesa per recordar la crisi que s'ha endut la primera ministra britànica, Liz Truss, per voler aprovar un programa de reduccions dràstiques d'impostos. S'ha mostrat oberta a la proposta de Pimec sobre introduir un element de compensació a l'impost de successions si la transmissió inclou elements de compensació si es creen llocs de treball a l'empresa afectada.


Salvadó, per Esquerra Republicana, ha explicat que el Govern encetarà una ronda de converses amb tots els grups parlamentaris. Sobre la fiscalitat, ha subratllat la rellevància del dumping fiscal i ha al·ludit al sistema de finançament caducat des de fa vuit anys, que genera un infrafinançament greu de l'economia catalana. "Aquest problema no el resoldrem reduint impostos", ha asseverat.

Tremosa: "Hem estat expulsats del Govern"


Per part de Junts, Ramon Tremosa ha recordat que el seu partit ja va demanar fa temps una rebaixa de la fiscalitat. Ha assegurat que Junts no és partidari de compensar el dèficit fiscal a través de l'increment d'impostos, i ha assenyalat que cal anar "a la part important del pastís i anar a una renegociació de la LOFCA". Ha elogiat el sistema fiscal basc. Tremosa ha deixat sorprès el públic quan ha assegurat: "Hem estat expulsats del Govern". Ho ha argumentat dient que es va apartar la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i es va fer fora el vicepresident Jordi Puigneró. Dit això, ha explicat que ell es va posicionar en favor de continuar a l'executiu en la consulta interna a la militància.

[notícia]240759[/noticia]

Lluís Salvadó ha contestat Tremosa sobre la sortida de Junts del Govern, assegurant que Podem no hagués durat ni un minut a l'executiu de coalició si en un debat de política general amenacessin Pedro Sánchez amb una qüestió de confiança.  

Juan Garriga, en nom de Vox, ha criticat durament la fiscalitat en bloc: "Sobra la meitat dels pressupostos, tot son xiringuitos". I ha afirmat, parlant en català i castellà, que Vox vol esmenar tot el model d'Estat, que ha definit de "disset estats dins d'un estat".

En una línia semblant a la del PSC, Joan Carles Gallego, dels comuns, també ha advertit contra el cost d'una pròrroga dels comptes. Gallego ha assegurat que cal una reforma fiscal integral que garanteixi la suficiència financera, la progressivitat i elements de transformació del model econòmic. També ha defensat una reforma del sistema de finançament autonòmic. Però s'ha fet fort en la idea que "ara no és moment de rebaixes fiscals" i s'ha mostrat convençut que les grans fortunes tenen marge per assumir més responsabilitat fiscal. S'ha mostrat contrari a tocar l'impost de successions, però sí que s'ha obert a esmenar el de transmissions de patrimoni si estan vinculats a  preservar llocs de treball.

Nacho Martín Blanco ha volgut enarborat una bandera liberal i s'ha proclamat a favor d'eliminar l'impost de patrimoni, i ha etzibat contra uns corrents dominants "contra l'empresariat" que, segons ell, està vigent a Catalunya, que té "un sistema d'impostos voraç". Ha elogiat la política de la Junta d'Andalusia i ha demanat una política més business friendly. 

El president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, ha al·ludit a la marxa d'empreses lleidatanes a l'Aragó i d'empreses ebrenques al País Valencià. "Tenim una política fiscal que expulsa empreses i talent". Ha dit que el seu partit vol uns pressupostos, però que no pot aprovar uns pressupostos que inclouen una fiscalitat "confiscatòria".   

Cañete: "Que les minories no condicionin les infraestructures"


El president de Pimec ha reclamat "que les minories no condicionin les infraestructures necessàries", amb el que això suposa de pèrdua d'oportunitats. Aquest ha estat l'altre gran bloc del debat. Romero (PSC) s'ha referit a la necessitat d'estendre la fibra òptica per tot el territori: "No s'han fet els deures", ha dit. La portaveu del PSC ha esmentat projectes com la B-40 -"important pels dos Vallesos"- i l'ampliació del Prat, que són necessaris però han quedat bloquejats. "S'han de fer les coses ben fetes", ha afirmat.

Tremosa ha respost dient que totes les comarques estan cablejades menys el Pont de Suert. "Sap per què, senyora Romero? Perquè les dues carreteres que hi arriben són de titularitat estatal". Les infraestructures, a més de la llengua -ha expressat-, són el principal element per reforçar una identitat. Ha posat Flandes i el Quebec com a exemples de nacions que han resolt bastant bé aspectes com les infraestructures i la llengua dins d'un estat compost. 

Lluís Salvadó: "Això no és una colònia"


També ha contestat a la portaveu socialista Lluís Salvadó, que ha dit que "sobre l'aeroport, parlem-ne, però això no és una colònia, les coses s'han de fer com es fan al segle XXI". El dirigent d'ERC ha assegurat que a Catalunya les coses es fan bé, però que l'Estat també ho ha de fer, referint-se al fet que Aena actua com ho feien les empreses fa molts anys enrere. Gallego ha exposat la posició dels comuns sobre l'aeroport, defensant una millor connexió entre tots els aeroports del país, amb un model aeroportuària propi que no passa per l'ampliació del Prat. 

Enfront el "no a tot" amb què Alejandro Fernández (PP) ha qualificat la política catalana en infraestructures, Lluís Salvadó (ERC) ha assegurat que el "sí a tot" tampoc és la millor política, defensant l'actuació dels alcaldes per preservar el seu territori. 

Fernández: "Pujol mai va demanar el corredor"


Alejandro Fernández ha afirmat que en infraestructures, "Catalunya no ha fet els deures" i ha assegurat que "Jordi Pujol mai va demanar el corredor" mediterrani en els seus pactes amb Felipe González i José María Aznar. "La primera proposta del corredor va venir del Govern valencià en temps de Zaplana, amb l'oposició dels socialistes. I des de Catalunya, la primera petició formal ve dels anys de José Montilla". 

La formació professional: un gran fracàs?


El debat ha conclòs amb un bloc sobre polítiques públiques. Cañete ha defensat com a punt de partida el model de col·laboració público-privada i ha destacat la importància essencial de la formació i la captació de talent, una exigència que no troba prou resposta per part de les administracions. Ha propugnat polítiques actives que "ajudin a pescar", tot assenyalant un reforç de la formació professional per assolir-ho.

Alícia Romero ha proposat una revisió del funcionament de l'administració pública, que en el cas de Catalunya té 300 entitats vinculades. Ha definit com a "gran fracàs d'aquest país" l'estat de la formació professional. La diputada socialista ha insistit en la rellevància del sector concertat i el vincle público-privada. 

Lluís Salvadó ha considerat com a reforma fonamental la consolidació de les noves tecnologies i el teletreball en l'administració. Sobre formació, ha reconegut que "ens ha costat anys aterrar" i que "és difícil alinear les necessitats del país amb les prioritats dels joves. Cal fer pedagogia". Tremosa ha coincidit en part amb aquesta visió, explicant que les feines lligades al sector agrícola i ramader, com passa al territori pirinenc que millor coneix, les fa gent provinent d'altres països: "És una feina dura". El dirigent de Junts ha fet una defensa aferrissada del sistema de concerts en la xarxa sanitària i l'ensenyament. 

Fernández ha fet una defensa abrandada de la concertació i la col·laboració público-privada, i ha acusat Junts de fer una política de seguiment dels atacs de la CUP al sector concertat. "Ja serà menys!", ha respost Tremosa. Ha esmentat els informes de l'OCDE sobre el funcionament de l'ensenyament, del qual ha dit que "està a la cua de l'estat espanyol".

Cañete ha explicat que en un centre educatiu de formació professional Terrassa hi va haver setze sol·licituds per formar-se en el sector elèctric i 400 per formar-se en disc-jokeys. Un exemple gràfic per mostrar la urgència de treballar per reforçar una formació professional adreçada cap al sector productiu. 

El lament per la ruptura


Tremosa ha aprofitat la conclusió del debat per al·ludir a la ruptura del Govern, lamentant que "la primera presidència d'ERC pugui ser perduda i efímera", tornant a retreure a Pere Aragonès la fi de la coalició amb Junts. Ha assegurat que sempre ha mostrat simpatia per Esquerra, però que ara mateix no veu ben encarrilada la negociació dels pressupostos. 

   

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació