.jpeg)
MEMÒRIA HISTÒRICA
La Falange demana retirar els retrats de Joan Carles I per ser un «nomenament personal de Franco»
La sol·licitud, que també fa referència a Adolfo Suárez i Manuel Fraga, s'emmarca en la llei de memòria democràtica
Joan Carles I, en una imatge d'arxiu | ACN
Sol·licitud com a mínim sorprenent la que ha registrat aquest dilluns la Falange al Congrés dels Diputats i al Senat. L'organització nostàlgica del franquisme ha demanat que tots els retrats i bustos d'homenatge al rei emèrit, Joan Carles I, així com al primer president espanyol després de la dictadura, Adolfo Suárez, i al fundador del PP, Manuel Fraga, siguin retirats de les dependències d'ambdues cambres per la seva vinculació amb el règim franquista. Tot, arran de l'entrada en vigor de la llei de memòria democràtica.
"Van ser importants dirigents de l'anterior règim, nomenats personalment per Francisco Franco", ha justificat la Falange en un comunicat. Com van ser les Corts espanyoles les que van aprovar el text legislatiu, consideren que aquesta he de ser la primera mesura que han de prendre. Sembla, aleshores, que el grup franquista accepta com a vàlida aquesta llei.
La llei de memòria històrica referma el compromís de l'Estat en la recerca dels desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme, i obre la porta a estudiar possibles vulneracions de drets humans entre els anys 1978 i 1983. També ha de permetre transformar el Valle de los Caídos en un cementiri civil i exhumar José Antonio Primo de Rivera i Gonzalo Queipo de Llano, aquest darrer de la basílica de la Macarena de Sevilla.
Impulsada pel govern del PSOE i Podem, la llei va tirar definitivament endavant a la cambra alta amb 128 vots a favor, 113 en contra i 18 abstencions. Per ERC, que s'hi va abstenir, "es queda curta en el necessari i indispensable procés per garantir l'accés a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes de la dictadura", tal com va argumentar el senador republicà Josep Maria Reniu. ERC, Bildu i Compromís van presentar una bateria d'esmenes a la llei, totes elles rebutjades.
Altres notícies que et poden interessar
"Van ser importants dirigents de l'anterior règim, nomenats personalment per Francisco Franco", ha justificat la Falange en un comunicat. Com van ser les Corts espanyoles les que van aprovar el text legislatiu, consideren que aquesta he de ser la primera mesura que han de prendre. Sembla, aleshores, que el grup franquista accepta com a vàlida aquesta llei.
La llei de memòria històrica referma el compromís de l'Estat en la recerca dels desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme, i obre la porta a estudiar possibles vulneracions de drets humans entre els anys 1978 i 1983. També ha de permetre transformar el Valle de los Caídos en un cementiri civil i exhumar José Antonio Primo de Rivera i Gonzalo Queipo de Llano, aquest darrer de la basílica de la Macarena de Sevilla.
Impulsada pel govern del PSOE i Podem, la llei va tirar definitivament endavant a la cambra alta amb 128 vots a favor, 113 en contra i 18 abstencions. Per ERC, que s'hi va abstenir, "es queda curta en el necessari i indispensable procés per garantir l'accés a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes de la dictadura", tal com va argumentar el senador republicà Josep Maria Reniu. ERC, Bildu i Compromís van presentar una bateria d'esmenes a la llei, totes elles rebutjades.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Ara a portada
El més llegit