30
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
01
de novembre
a les
16:58h
Quan Pere Aragonès va ser investit president de la Generalitat, va insistir en la necessitat de posar en marxa "quatre transformacions". Una d'aquestes transformacions de país era la "revolució verda", la que feia referència a la conservació del medi ambient i l'equilibri del territori en el marc de la lluita contra l'emergènciaclimàtica. En paral·lel, però, el Govern, en aquest any i mig de legislatura, també ha apostat per tirar endavant o mantenir tres grans macroprojectes, de moment, sense concrecions.
De fet, just quan l'executiu recentment trencat d'ERC i Junts feia els primers passos es posava sobre la taula el que va ser el primer de molts xocs entre les dues formacions mentre han governat de la mà: l'ampliació de l'aeroport del Prat. Pactada pel vicepresident Jordi Puigneró amb la ministra de Transports Raquel Sánchez, ràpidament dins les files republicanes -entre les quals l'agrupació al Baix Llobregat- va sorgir un corrent clarament contrari al projecte. En el seu moment, Puigneró va assegurar que l'ampliació convertiria Catalunya en un país "competitiu i de progrés" mentre que Aragonès va qualificar l'acord de "punt de partida".
El pacte Generalitat-Moncloa, segons el president català, era necessari per evitar que l'executiu espanyol tirés endavant la reforma sense l'aval del català. Ara bé, el projecte va caure quan es feia públic que la planificació d'Aena per crear aquesta tercera pista afectava l'espai natural de la Ricarda. Aragonès i els republicans ja veien reticències al projecte, i davant la teòrica "falta de confiança i consens" dins el Govern, la ministra Sánchez va anunciar que l'executiu espanyol aturava l'ampliació.
Unes setmanes després, Teresa Jordà, consellera d'Acció Climàtica, departament que té molt a veure amb la "revolució verda", reiterava en una entrevista a NacióDigital que "el debat al Govern sobre l'ampliació del Prat està tancat". "En el moment que es vol xafar absolutament un espai protegit s'ha acabat tot, carpetazo", deia Jordà, en referència a la Ricarda. El projecte va tenir un fort rebuig social amb una manifestació concorreguda -10.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i 90.000, segons els organitzadors- per denunciar el que consideraven un "atemptat contra la vida", mentre que la patronal va pressionar i continuafent-ho perquè la tercera pista "no sigui a Barajas".
El nou conseller de Territori, Juli Fernández ha mantingut la carpeta tancada, tot assegurant que la proposta d'aquell moment per ampliar el Prat "no respon cap dels consensos" sobre la crisi climàtica. "Les intervencions que fem no poden ser una barra lliure de creixement d'emissions", va assegurar en una entrevista a El Periódico, en què va subratllar que cal "actuar contra la crisi climàtica" i, alhora, preservar els "pocs espais naturals" de l'àrea metropolitana de Barcelona.
El segon gran projecte que va caure, en part per la incompatibilitat mediambiental, va ser el dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2030. Es projectaven, al principi del mandat d'Aragonès, com un hipotètic pols entre ERC i Junts. Al final, però, a diferència del que va passar amb l'aeroport, els dos socis van anar coordinats en la promoció del projecte i, de fet, la defensa de la candidatura catalana va ser liderada per la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, de l'estricta confiança d'Aragonès.
El president va intentar que Catalunya fos vista com un territori fiable a l'hora d'acollir els Jocs, i va intentar esquivar les polèmiques amb el seu homòleg de l'Aragó, Javier Lambán, fins que, al final, tot va acabar en una operació fallida. El bloqueig del president aragonès va portar al president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, a no presentar la candidatura conjunta per l'esdeveniment que s'ha de celebrar el 2030, ara ja segur que fora de la península Ibèrica.
Malgrat que la causa del fracàs va ser per les tensions entre Catalunya i l'Aragó, també hi va haver un factor climàtic de pes que es va fer evident en una altra manifestació d'oposició. Llavors, unes 5.000 persones segons organitzadors, van aplegar-se a Puigcerdà per defensar el "no" a una consulta que mai es va convocar. En aquell acte, la CUP, els comuns i entitats com l'ANC van denunciar, entre altres arguments, l'impacte pel clima i pel territori. Representants d'ERC i Junts -llavors encara al Govern- es van posicionar també en contra de l'organització de l'esdeveniment.
No hi haurà candidatura el 2030, però es tornarà a intentar de cara a 2034 i en aquest nou escenari es podria veure amb més bons ulls una candidatura només catalana. De tota manera, plantejar-se ara una candidatura per d'aquí a 12 anys és complicat, perquè falta molt de temps. No se sap qui governarà a la Moncloa ni tampoc qui pilotarà la Generalitat. Alhora, els arguments dels contraris als Jocs continuaran tenint vigència: l'emergència climàtica i el perill de desaparició de la neu de determinades cotes del Pirineu.
El tercer dels macroprojectes que, almenys en el curt termini, no es duran a terme és el del Hard Rock. La infraestructura, que s'hauria d'executar entre Salou i Vila-seca, compta amb un informe desfavorable del Departament d’Acció Climàtica, cosa que impediria per ara la seva aprovació. L'última modificació del pla director urbanístic no compleix els requisits ambientals necessaris, i l'aval de la conselleria és indispensable.
D'aquesta manera, el pla xoca amb el propòsit de la Comissió d’Urbanisme de Tarragona, que preveia aprovar-lo de forma immediata. Tot això portarà a endarrerir encara més el projecte. Acció Climàtica entén que el pla urbanístic no arriba als estadis de sostenibilitat ambiental que es requereixen i per això va optar per una resolució "desfavorable fins que es modifiqui", segons assenyala l'informe de la conselleria, amb data del 13 de setembre.
Tot i que el Hard Rock és una iniciativa de fa una dècada -transformada en diverses ocasions-, el Govern encara el tenia ben present en els últims pressupostos aprovats. L'encara llavors conseller d'Economia, Jaume Giró, va incloure una partida destinada al projecte, un dels motius pels quals la CUP no va accedir a facilitar l'aprovació dels comptes, tot i que l'executiu havia acceptar retirar-la per convèncer la formació anticapitalista. Aquells pressupostos serien validats pels comuns, que malgrat que van defensar el vot positiu perquè "calia tenir comptes", també van assegurar que treballaven per "enterrar projectes" com el del Hard Rock. De fet, el Govern no tira la tovallola i manté l'aposta. Caldrà veure si a la tercera va la vençuda.
De fet, just quan l'executiu recentment trencat d'ERC i Junts feia els primers passos es posava sobre la taula el que va ser el primer de molts xocs entre les dues formacions mentre han governat de la mà: l'ampliació de l'aeroport del Prat. Pactada pel vicepresident Jordi Puigneró amb la ministra de Transports Raquel Sánchez, ràpidament dins les files republicanes -entre les quals l'agrupació al Baix Llobregat- va sorgir un corrent clarament contrari al projecte. En el seu moment, Puigneró va assegurar que l'ampliació convertiria Catalunya en un país "competitiu i de progrés" mentre que Aragonès va qualificar l'acord de "punt de partida".
El pacte Generalitat-Moncloa, segons el president català, era necessari per evitar que l'executiu espanyol tirés endavant la reforma sense l'aval del català. Ara bé, el projecte va caure quan es feia públic que la planificació d'Aena per crear aquesta tercera pista afectava l'espai natural de la Ricarda. Aragonès i els republicans ja veien reticències al projecte, i davant la teòrica "falta de confiança i consens" dins el Govern, la ministra Sánchez va anunciar que l'executiu espanyol aturava l'ampliació.
Unes setmanes després, Teresa Jordà, consellera d'Acció Climàtica, departament que té molt a veure amb la "revolució verda", reiterava en una entrevista a NacióDigital que "el debat al Govern sobre l'ampliació del Prat està tancat". "En el moment que es vol xafar absolutament un espai protegit s'ha acabat tot, carpetazo", deia Jordà, en referència a la Ricarda. El projecte va tenir un fort rebuig social amb una manifestació concorreguda -10.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i 90.000, segons els organitzadors- per denunciar el que consideraven un "atemptat contra la vida", mentre que la patronal va pressionar i continuafent-ho perquè la tercera pista "no sigui a Barajas".
El nou conseller de Territori, Juli Fernández ha mantingut la carpeta tancada, tot assegurant que la proposta d'aquell moment per ampliar el Prat "no respon cap dels consensos" sobre la crisi climàtica. "Les intervencions que fem no poden ser una barra lliure de creixement d'emissions", va assegurar en una entrevista a El Periódico, en què va subratllar que cal "actuar contra la crisi climàtica" i, alhora, preservar els "pocs espais naturals" de l'àrea metropolitana de Barcelona.
El segon gran projecte que va caure, en part per la incompatibilitat mediambiental, va ser el dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2030. Es projectaven, al principi del mandat d'Aragonès, com un hipotètic pols entre ERC i Junts. Al final, però, a diferència del que va passar amb l'aeroport, els dos socis van anar coordinats en la promoció del projecte i, de fet, la defensa de la candidatura catalana va ser liderada per la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, de l'estricta confiança d'Aragonès.
El president va intentar que Catalunya fos vista com un territori fiable a l'hora d'acollir els Jocs, i va intentar esquivar les polèmiques amb el seu homòleg de l'Aragó, Javier Lambán, fins que, al final, tot va acabar en una operació fallida. El bloqueig del president aragonès va portar al president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, a no presentar la candidatura conjunta per l'esdeveniment que s'ha de celebrar el 2030, ara ja segur que fora de la península Ibèrica.
Malgrat que la causa del fracàs va ser per les tensions entre Catalunya i l'Aragó, també hi va haver un factor climàtic de pes que es va fer evident en una altra manifestació d'oposició. Llavors, unes 5.000 persones segons organitzadors, van aplegar-se a Puigcerdà per defensar el "no" a una consulta que mai es va convocar. En aquell acte, la CUP, els comuns i entitats com l'ANC van denunciar, entre altres arguments, l'impacte pel clima i pel territori. Representants d'ERC i Junts -llavors encara al Govern- es van posicionar també en contra de l'organització de l'esdeveniment.
No hi haurà candidatura el 2030, però es tornarà a intentar de cara a 2034 i en aquest nou escenari es podria veure amb més bons ulls una candidatura només catalana. De tota manera, plantejar-se ara una candidatura per d'aquí a 12 anys és complicat, perquè falta molt de temps. No se sap qui governarà a la Moncloa ni tampoc qui pilotarà la Generalitat. Alhora, els arguments dels contraris als Jocs continuaran tenint vigència: l'emergència climàtica i el perill de desaparició de la neu de determinades cotes del Pirineu.
El tercer dels macroprojectes que, almenys en el curt termini, no es duran a terme és el del Hard Rock. La infraestructura, que s'hauria d'executar entre Salou i Vila-seca, compta amb un informe desfavorable del Departament d’Acció Climàtica, cosa que impediria per ara la seva aprovació. L'última modificació del pla director urbanístic no compleix els requisits ambientals necessaris, i l'aval de la conselleria és indispensable.
D'aquesta manera, el pla xoca amb el propòsit de la Comissió d’Urbanisme de Tarragona, que preveia aprovar-lo de forma immediata. Tot això portarà a endarrerir encara més el projecte. Acció Climàtica entén que el pla urbanístic no arriba als estadis de sostenibilitat ambiental que es requereixen i per això va optar per una resolució "desfavorable fins que es modifiqui", segons assenyala l'informe de la conselleria, amb data del 13 de setembre.
Tot i que el Hard Rock és una iniciativa de fa una dècada -transformada en diverses ocasions-, el Govern encara el tenia ben present en els últims pressupostos aprovats. L'encara llavors conseller d'Economia, Jaume Giró, va incloure una partida destinada al projecte, un dels motius pels quals la CUP no va accedir a facilitar l'aprovació dels comptes, tot i que l'executiu havia acceptar retirar-la per convèncer la formació anticapitalista. Aquells pressupostos serien validats pels comuns, que malgrat que van defensar el vot positiu perquè "calia tenir comptes", també van assegurar que treballaven per "enterrar projectes" com el del Hard Rock. De fet, el Govern no tira la tovallola i manté l'aposta. Caldrà veure si a la tercera va la vençuda.