Rishi Sunak, un elitista previsible

Després de Boris Johnson i Liz Truss, el Partit Conservador opta per un multimilionari reticent a la improvisació

Rishi Sunak sortint de casa seva a Londres.
Rishi Sunak sortint de casa seva a Londres. | Europa Press
24 d'octubre del 2022
Actualitzat a les 15:11h
El Regne Unit tindrà un primer ministre d'origen i religió hindú, Rishi Sunak, però aquest serà el seu únic tret heterodox. Perquè es tracta d'un home destinat des de ben jove a formar part de l'elit britànica. Nascut a Southampton, al sud d'Anglaterra, de pares indis d'alta posició, es va formar a Oxford, d'on va sortir amb el grau de PPE (Filosofia, Política i Economia), com molts futurs funcionaris al servei de Sa Majestat. Després, tot va anar rutllat: beca Fulbright, estudis a Stanford, analista a Goldman Sachs i negocis en fons d'inversió. 

Les persones com Sunak no es casen com els demés, sinó que estableixen aliances matrimonials. Com en tot aspirant al cim de la societat, el matrimoni és un nou esglaó; el casament, una aliança entre dos socis. En el seu cas, Akshata Murty, hereva d'un íindi multimilionari del sector tecnològic. Els Sunak conformen la fortuna 222 del Regne Unit (el sogre és el cinquè més ric). Els seus dos fills no han de patir.    

Triomfador en la vida privada i professional, ho va voler ser també en la política, i va ser elegit diputat conservador el 2015. En només cinc anys, va passar de diputat de base a canceller de l'Exchequer, és a dir, ministre del Tresor. Pel mig, el referèndum del Brexit, en què va va fer campanya en favor d'abandonar la UE. Aliat de Boris Johnson en aquell moment, la seva imatge va guanyar prestigi amb una gestió prudent durant la pandèmia, quan va llançar un pla de rescat que va impedir un augment elevat de la desocupació. També en aquell moment, amb un estil sempre acurat i capacitat de comunicació, va anar esculpint un perfil de primer ministrable.

Sempre ha estat ràpid. Quan els escàndols van acorralar Johnson, Sunak va creure arribat el seu moment i fou dels primers que van abandonar el govern, duent el pintoresc líder tory contra les cordes. Però va ser derrotat el setembre passat davant de Liz Truss, qui va embolcallar-se amb la bandera de lady Thatcher amb un discurs antiimpostos que agradava les bases del partit però que Sunak ja va advertir que era impracticable.

Després del desori protagonitzat per Truss, Sunak s'ha imposat com el candidat menys arriscat. El Partit Conservador, molt agitat i amb un pes creixent de corrents de dreta radical i populista, aquest cop s'ha apostat per buscar un líder de perfil més prudent que els seus antecessors. Amb la crisi que colpeja el món, i que està castigant les economies fmailiars, el Regne Unit no sembla que estigui per experiments. L'altra opció, la de Penny Mordaunt, una altra jove ambiciosa i també partidària del Brexit, ha estat vista com a insegura. S'havia fet famosa després de participar en un reality show i els diputats conservadors han considerat que l'espectacle que han escenificat els darrers temps no requeria més intèrprets convidats. 

Aviat sabrem com és el Rishi Sunak primer ministre. Abusarà, com Johnson i Truss, de la xerrameca populista i antieuropea? Difícilment. Fins ara, no ha tingut massa problemes per lluir roba caríssima, tot i que en algunes ocasions s'ha fet fotografiar amb escenes casolanes o amb un cotxe senzill, intentant assajar normalitat. Es concentrarà a ser ell mateix, amb una gestió moderada que, simplement, intenti administrar amb rigor el país? Convocarà eleccions per buscar una legitimitat avui qüestionada? No se li donarà gaire temps per decidir. A més, ja acumula alguna controvèrsia. Va participar en alguna de les festes de Boris i la seva dona va haver de donar explicacions per no tenir el domicili fiscal al Regne Unit.

És sorprenent com un escenari polític pot canviar bruscament en poques setmanes. Aquest estiu, les bases conservadores -majoritàriament, homes d'edat avançada- encara tenien ganes de més provatures. Però la cruesa de la situació no admet més circ i aquest cop, l'establishment s'ha mogut per resoldre la crisi sense necessitat de consultar els militants. Després de sis anys de trasbals en què, amb el Brexit, el Partit Conservador ha sorprès el món amb la imprevisibilitat i l'elecció de líders estrambòtics, aquest cop els tories han decidit ser conservadors.

 
Arxivat a