22
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
21:57h
Durant tota la setmana, els dirigents consultats per NacióDigital abans del consell nacional d'aquest dissabte a Vic incidien en una idea: era de caràcter "deliberatiu". No s'hi votaria cap text, cap proposta de resolució, sobre la sortida del Govern. Només s'hi fixarien posicions per part dels quadres que així ho desitgessin, que han estat desenes. La cita ha acabat passades les tres de la tarda i la part tancada als mitjans de comunicació ha començat prop de les dotze del migdia, de manera que hi ha hagut tres hores ben bones d'intercanvi de parers. Un dirigent territorial amb ascendència definia així la situació: "Hem sortit units en la discrepància". Només al final, remarquen les fonts consultades, s'ha "crispat" el debat, però en cap moment ha arribat la sang al riu.
Sí que hi ha hagut intervencions -com la de Ramon Tremosa, o exmembres del sottogoverno que han anat deixant aquests dies el despatx- en les quals s'ha criticat el desenvolupament de la consulta -pel calendari accelerat- i també el fet que l'auditoria que l'executiva va valorar el 29 d'agost -el dia del famós "així no podem continuar" del secretari general, Jordi Turull- no s'hagi socialitzat. De fet, aquesta circumstància -la discreció de l'auditoria- ha estat interpretada per quadres del partit com un "menysteniment" a la feina feta des del Govern. Un ex-alt càrrec sostenia fa uns dies que hi ha sectors de la formació que no "valoraven" què volia dir tenir responsabilitats, i mantenien que la decisió era "pèssima" per al futur de l'organització. Turull, en el consell nacional, ha insistit en tot moment en fer crides a la unitat d'acció interna.
El màxim òrgan entre congressos no va jugar cap paper en tot el procés de consulta interna, fet que va motivar queixes -sempre en privat i en debats en grups de mòbil- per part de sectors de la formació. La decisió que va precipitar la cadena d'esdeveniments -la qüestió de confiança reclamada per Albert Batet des del faristol del Parlament al president Pere Aragonès- no va passar per l'executiva i, per descomptat, tampoc pel consell nacional. Es va cuinar amb un grup molt reduït de dirigents -Turull, Borràs, Batet i Josep Rius, amb el coneixement i suport de Puigdemont, que va participar de la decisió- i va acabar comportant la destitució del vicepresident Jordi Puigneró. Aquest últim també estava al corrent de la decisió, i això li va acabar costant el càrrec.
La consulta a Junts es va dirimir amb un 55% de vots favorable a sortir del Govern, mentre que el 42% es va decantar per un posicionament afirmatiu a la continuïtat. Aquests percentatges, segons un ex-alt càrrec consultat, no es reprodueixen al consell nacional, i això explica la gènesi de les intervencions crítiques d'aquest dissabte. "Aragonès perd, Junts guanya", va assenyalar Borràs just després de conèixer els resultats. En els últims dies ja s'ha procedit a la destitució o dimissió d'alts càrrecs del partit, que estan sent substituïts per quadres d'ERC. El president -en "minoria absoluta" al Parlament, com defensa l'oposició en bloc- també ha optat per fitxar independents: Quim Nadal a Recerca i Universitats, Gemma Ubasart a Justícia i Carles Campuzano a Drets Socials. Aragonès continua pressionant Junts pels pressupostos, però tot està decantat a una oposició per part de la formació de Turull i Borràs.
Així ho acredita -encara més- el to de Turull, que ha equiparat en tot moment ERC a la "resignació", i també ha volgut deixar clar que ara Junts té les mans lliures per fer més política ideològica. Això es veurà especialment en matèria fiscal quan els comptes que està refent Natàlia Mas al capdavant d'Economia acabin arribant al Parlament, sempre i quan Aragonès trobi els suports necessaris. Amb el de Junts, malgrat la pressió que s'exerceix des de Palau, no hi pot comptar. Fins i tot els més pragmàtics assenyalen que seria difícil de justificar haver deixat el Govern i ara fer-li costat sense evidenciar -com ha passat aquesta setmana- la debilitat del president a la cambra catalana.
"Què es pensen, que renunciarem per quatre cotxes oficials?"
Segons Turull, es podia "arreglar" la situació amb els exsocis, però no es va cocretar res en les converses. "Què es pensen, que per quatre cotxes oficials renunciarem a l'ànima de Junts? Es pensen això? Ells deuen poder continuar mirant als ulls a Pedro Sánchez, però nosaltres ens devem als ciutadans", ha remarcat. La situació actual, ha manifestat Turull, està marcada pel suport "insignificant" al Parlament d'Aragonès, que podria comportar eleccions -així ho ha dit Turull- en el proper any. Davant d'això, ha defensat la "reacció" davant la "resignació" que, segons ell, planteja el que ha anomenat com a "Govern del deixar-ho estar". "Un executiu que, lluny de respondre a ampliar la base de l'independentisme, amplia la base del deixar-ho estar. No hi serem de cap manera. Davant d'aquesta nova situació inèdita, nosaltres què? Hem de ser més nosaltres que mai, sense hipoteques", ha reflexionat l'exconseller de la Presidència.
El qui opten pel "deixar-ho estar", ha dit, s'encomana en totes les polítiques de governança. "No deixarem estar la independència, tampoc els reptes del país, perquè són ingents", ha apuntat, al mateix temps que ha defensat "moderar" la pressió fiscal amb la reducció d'impostos. Per tant, hi haurà més ideològic que abans. Ho ha resumit amb una expressió: "Abans érem els del sí, però". També ha ressaltat que la nova etapa comportarà una "reorganització" del Govern, ara que n'han sortit els consellers i el sottogoverno, molt aplaudits pels quadres reunits al consell nacional.
Sí que hi ha hagut intervencions -com la de Ramon Tremosa, o exmembres del sottogoverno que han anat deixant aquests dies el despatx- en les quals s'ha criticat el desenvolupament de la consulta -pel calendari accelerat- i també el fet que l'auditoria que l'executiva va valorar el 29 d'agost -el dia del famós "així no podem continuar" del secretari general, Jordi Turull- no s'hagi socialitzat. De fet, aquesta circumstància -la discreció de l'auditoria- ha estat interpretada per quadres del partit com un "menysteniment" a la feina feta des del Govern. Un ex-alt càrrec sostenia fa uns dies que hi ha sectors de la formació que no "valoraven" què volia dir tenir responsabilitats, i mantenien que la decisió era "pèssima" per al futur de l'organització. Turull, en el consell nacional, ha insistit en tot moment en fer crides a la unitat d'acció interna.
El màxim òrgan entre congressos no va jugar cap paper en tot el procés de consulta interna, fet que va motivar queixes -sempre en privat i en debats en grups de mòbil- per part de sectors de la formació. La decisió que va precipitar la cadena d'esdeveniments -la qüestió de confiança reclamada per Albert Batet des del faristol del Parlament al president Pere Aragonès- no va passar per l'executiva i, per descomptat, tampoc pel consell nacional. Es va cuinar amb un grup molt reduït de dirigents -Turull, Borràs, Batet i Josep Rius, amb el coneixement i suport de Puigdemont, que va participar de la decisió- i va acabar comportant la destitució del vicepresident Jordi Puigneró. Aquest últim també estava al corrent de la decisió, i això li va acabar costant el càrrec.
La consulta a Junts es va dirimir amb un 55% de vots favorable a sortir del Govern, mentre que el 42% es va decantar per un posicionament afirmatiu a la continuïtat. Aquests percentatges, segons un ex-alt càrrec consultat, no es reprodueixen al consell nacional, i això explica la gènesi de les intervencions crítiques d'aquest dissabte. "Aragonès perd, Junts guanya", va assenyalar Borràs just després de conèixer els resultats. En els últims dies ja s'ha procedit a la destitució o dimissió d'alts càrrecs del partit, que estan sent substituïts per quadres d'ERC. El president -en "minoria absoluta" al Parlament, com defensa l'oposició en bloc- també ha optat per fitxar independents: Quim Nadal a Recerca i Universitats, Gemma Ubasart a Justícia i Carles Campuzano a Drets Socials. Aragonès continua pressionant Junts pels pressupostos, però tot està decantat a una oposició per part de la formació de Turull i Borràs.
Així ho acredita -encara més- el to de Turull, que ha equiparat en tot moment ERC a la "resignació", i també ha volgut deixar clar que ara Junts té les mans lliures per fer més política ideològica. Això es veurà especialment en matèria fiscal quan els comptes que està refent Natàlia Mas al capdavant d'Economia acabin arribant al Parlament, sempre i quan Aragonès trobi els suports necessaris. Amb el de Junts, malgrat la pressió que s'exerceix des de Palau, no hi pot comptar. Fins i tot els més pragmàtics assenyalen que seria difícil de justificar haver deixat el Govern i ara fer-li costat sense evidenciar -com ha passat aquesta setmana- la debilitat del president a la cambra catalana.
"Què es pensen, que renunciarem per quatre cotxes oficials?"
Segons Turull, es podia "arreglar" la situació amb els exsocis, però no es va cocretar res en les converses. "Què es pensen, que per quatre cotxes oficials renunciarem a l'ànima de Junts? Es pensen això? Ells deuen poder continuar mirant als ulls a Pedro Sánchez, però nosaltres ens devem als ciutadans", ha remarcat. La situació actual, ha manifestat Turull, està marcada pel suport "insignificant" al Parlament d'Aragonès, que podria comportar eleccions -així ho ha dit Turull- en el proper any. Davant d'això, ha defensat la "reacció" davant la "resignació" que, segons ell, planteja el que ha anomenat com a "Govern del deixar-ho estar". "Un executiu que, lluny de respondre a ampliar la base de l'independentisme, amplia la base del deixar-ho estar. No hi serem de cap manera. Davant d'aquesta nova situació inèdita, nosaltres què? Hem de ser més nosaltres que mai, sense hipoteques", ha reflexionat l'exconseller de la Presidència.
El qui opten pel "deixar-ho estar", ha dit, s'encomana en totes les polítiques de governança. "No deixarem estar la independència, tampoc els reptes del país, perquè són ingents", ha apuntat, al mateix temps que ha defensat "moderar" la pressió fiscal amb la reducció d'impostos. Per tant, hi haurà més ideològic que abans. Ho ha resumit amb una expressió: "Abans érem els del sí, però". També ha ressaltat que la nova etapa comportarà una "reorganització" del Govern, ara que n'han sortit els consellers i el sottogoverno, molt aplaudits pels quadres reunits al consell nacional.
El Consell Nacional ovaciona tots els membres de Junts que han estat al Govern treballant al servei del país i de la seva gent. #JuntsPerCatalunyapic.twitter.com/957PcjQM4t
— Junts per Catalunya