22
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
23
d'octubre
a la
13:08h
L'11 de juny de 2011, Oriol Junqueras era investit alcalde de Sant Vicenç dels Horts. Per primera vegada en 32 anys en democràcia, el municipi del Baix Llobregat tenia alcalde d'ERC i no del PSC o ICV. Junqueras va esdevenir-ho en un moment molt complicat pels republicans: pocs dies abans Josep-Lluís Carod-Rovira s'havia donat de baixa del partit per desavinences internes. Malgrat la crisi interna i els mal resultats nacionals, Junqueras havia estat implicat en la conformació de la llista per arribar a l'alcaldia. Ho tenia ben clar. Calia incorporar gent molt diversa, més enllà d'ERC. Començant per la confraria, passant per la penya del Reial Madrid fins als xinesos que regentaven el bar. Una llista que representés la diversitat del municipi. Junqueras va ser durant dos mandats l'alcalde de la població més poblada governada per ERC.
Onze anys després, el president d'ERC i el seu equip volen recuperar aquella essència municipalista de suma. En l'etapa del post-procés, l'objectiu dels republicans pel 2023 passa per guanyar força a les ciutats metropolitanes, i fer-ho competint amb el PSC. Junqueras només podia confiar aquesta empresa a una figura de total confiança, com és Gabriel Rufián, nascut el 1982 a Santa Coloma de Gramenet. El líder d'ERC a Madrid se la jugarà com a cara visible dels republicans a l'àrea metropolitana com a candidat en aquesta ciutat. Ell i l'alcaldable de Barcelona, Ernest Maragall, seran els dos pesos pesants d'una ERC que ja es va afiançar en les últimes eleccions la victòria en altres capitals de demarcació com Lleida i Tarragona.
Proclamat oficialment alcaldable de Santa Coloma de Gramenet en una votació de la secció local ara fa dues setmanes, des de la seu del carrer Calàbria treballen amb la voluntat de fer de Rufián el símbol dels republicans a totes les ciutats metropolitanes, un candidat amb arrels andaluses que traspassi fronteres més enllà de Santa Coloma i que sigui la veu que s'adreça a molts més ciutadans dels tradicionalment interpel·lats pels independentistes al cinturó roig. La visibilitat mediàtica ja la té, i el partit treballa centrat a aconseguir que passi de la visibilitat a la proximitat. "Que el puguin tocar quan passeja pel carrer", resumeixen veus del partit. Actes petits, molt de carrer, i trobades directes amb el veïnat marcaran la tònica de la campanya més enllà dels grans mítings.
El tret de sortida d'aquesta campanya a les ciutats metropolitanes serà aquest diumenge en un acte al Parc Europa de Santa Coloma, on Rufián estarà acompanyat pel mateix Junqueras, però també pel seu predecessor al Congrés, Joan Tardà, i per una trentena de candidats metropolitans del partit, que fa uns mesos ja va aconseguir la fita, gràcies a un pacte multipartit, de governar Sant Feliu de Llobregat, la capital del Baix, amb Oriol Bossa.
A Santa Coloma es destacarà la necessitat de parlar amb tothom, amb tota la gent que se sent d'esquerres i republicana, i on ERC s'erigirà com l'alternativa davant d'un PSC encapçalat per Núria Parlon que es descriurà com a "vell" després de tants d'anys ostentant el lideratge d'aquesta i tantes altres ciutats com l'Hospitalet de Llobregat de Núria Marín. Es cridarà a "tota la població, hagi viscut on hagi viscut, tingui la tradició que tingui, i les arrels que siguin", especifiquen les mateixes fonts. El repte a la ciutat no és gens fàcil, per no dir que és pràcticament impossible. ERC parteix de 3 regidors i el PSC té una àmplia majoria absoluta amb 17. Però es tracta d'anar més enllà de Santa Coloma i de xuclar, allà i a altres municipis de la regió metropolitana, no només vot de Junts i la CUP, des de 2019 molt debilitades a la zona, sinó votants tradicionals del PSC o dels comuns. És també en aquesta lògica que s'explica el fitxatge de Jaume Graells, extinent d'alcalde del PSC a l'Hospitalet, com a cap de llista a la ciutat que governa Núria Marín.
A les eleccions de 2019 ERC va guanyar en vots i regidors tant al PSC com a Junts. Era un moment marcat per una forta influència de la repressió i amb ferides obertes dels partits independentistes amb les formacions de caràcter estatal. Ara ERC enfoca la nova etapa en l'esfera municipal amb la voluntat de parlar de gestió, de difondre un discurs d'esquerres i de base, parlar per sumar i no per la seva parròquia. La carpeta independentista no serà protagonista en aquesta campanya i, en tot cas, s'apel·larà als consensos que reivindica Pere Aragonès en matèria antirepressiva i a favor del dret a decidir. El missatge anirà dirigit a "gent d'esquerres, centre esquerra i socialdemocràtes" independentistes o no, detallen fonts del partit.
El marge de creixement d'ERC
Aconseguirà ERC aquest objectiu? El politòleg Pau Vall, consultat per NacióDigital, considera que els republicans aconseguiran mantenir el creixement dels últims anys en aquestes ciutats però que veu molt complicat fer el "sorpasso" a un històric PSC. En aquest mapa hi intervenen variables diverses. La primera, el fet que en un moment de crisi com l'actual, són els partits del govern central els que surten perjudicats, i això podria erosionar els municipis regentats pel PSC. Tot i això, als socialistes se'ls obre una finestra d'oportunitats ara que Cs, que ostenta diverses regidories en aquestes ciutats, està en ple declivi: els seus votants, molts d'ells exvotants socialistes, podrien tornar als braços del socialisme a l'àrea metropolitana.
Deixant a banda la competició dels dos líders a l'àrea metropolitana, Vall considera que és més que probable que els republicans puguin arrabassar vots al ja debilitat espai de Junts, aprofitant la debilitat organitzativa de la formació després dels últims esdeveniments i també pel trencament amb el PDECat, que en les últimes municipals es va presentar com a Junts.
Poc a xuclar de Junts
L'espai, tot i la refundació i reorganització liderada en el seu dia per Carles Puigdemont, està "debilitat" a escala local, i exemple evident d'això, considera, és el fet que encara no hi hagi un candidat oficial a Barcelona i que a l'àrea metropolitana, on el 2019 van perdre la representació a l'Hospitalet, per exemple, no tinguin noms reconeguts, quan ERC ja fa temps que ha engegat la maquinària i rodat candidats. "Els candidats republicans són molt clars, en canvi a Junts no són tan evidents. Si els seus candidats apareixen a última hora, es molt probable que el votant independentista es pot decantar abans pel candidat d'ERC", afegeix Vall.
I la CUP? Que els anticapitalistes no tenen una força i estructures consolidades a l'àrea metropolitana és evident més enllà d'alguna excepció com Badalona o aparicions puntuals que havien fet a la mateixa Santa Coloma o l'Hospitalet. Però també entra en joc el fet que alguns votants independentistes vulguin fer un vot de càstig pel desgavell ERC-Junts al Govern i per l'aposta pel diàleg en lloc de la confrontació, el que els permetria assolir un petit auge. Pel que fa als comuns, Vall recorda que, més enllà de casos evidents com el de Barcelona de l'Ada Colau o "l'anecdòtica" alcaldia a El Prat de Llobregat, el més probable és que no tinguin un sostre decisiu. Es poden consolidar en zones on són segona força amb el PSC, però el que és clar és que no hi ha espai pels tres partits d'esquerres en els municipis: "Agafant les dades, es veu la seva estabilització i s'albira un futur on els socialistes continuïn dominant i hi hagi un empat entre segona posició entre comuns i ERC", ressalta.
Onze anys després, el president d'ERC i el seu equip volen recuperar aquella essència municipalista de suma. En l'etapa del post-procés, l'objectiu dels republicans pel 2023 passa per guanyar força a les ciutats metropolitanes, i fer-ho competint amb el PSC. Junqueras només podia confiar aquesta empresa a una figura de total confiança, com és Gabriel Rufián, nascut el 1982 a Santa Coloma de Gramenet. El líder d'ERC a Madrid se la jugarà com a cara visible dels republicans a l'àrea metropolitana com a candidat en aquesta ciutat. Ell i l'alcaldable de Barcelona, Ernest Maragall, seran els dos pesos pesants d'una ERC que ja es va afiançar en les últimes eleccions la victòria en altres capitals de demarcació com Lleida i Tarragona.
Proclamat oficialment alcaldable de Santa Coloma de Gramenet en una votació de la secció local ara fa dues setmanes, des de la seu del carrer Calàbria treballen amb la voluntat de fer de Rufián el símbol dels republicans a totes les ciutats metropolitanes, un candidat amb arrels andaluses que traspassi fronteres més enllà de Santa Coloma i que sigui la veu que s'adreça a molts més ciutadans dels tradicionalment interpel·lats pels independentistes al cinturó roig. La visibilitat mediàtica ja la té, i el partit treballa centrat a aconseguir que passi de la visibilitat a la proximitat. "Que el puguin tocar quan passeja pel carrer", resumeixen veus del partit. Actes petits, molt de carrer, i trobades directes amb el veïnat marcaran la tònica de la campanya més enllà dels grans mítings.
El tret de sortida d'aquesta campanya a les ciutats metropolitanes serà aquest diumenge en un acte al Parc Europa de Santa Coloma, on Rufián estarà acompanyat pel mateix Junqueras, però també pel seu predecessor al Congrés, Joan Tardà, i per una trentena de candidats metropolitans del partit, que fa uns mesos ja va aconseguir la fita, gràcies a un pacte multipartit, de governar Sant Feliu de Llobregat, la capital del Baix, amb Oriol Bossa.
A Santa Coloma es destacarà la necessitat de parlar amb tothom, amb tota la gent que se sent d'esquerres i republicana, i on ERC s'erigirà com l'alternativa davant d'un PSC encapçalat per Núria Parlon que es descriurà com a "vell" després de tants d'anys ostentant el lideratge d'aquesta i tantes altres ciutats com l'Hospitalet de Llobregat de Núria Marín. Es cridarà a "tota la població, hagi viscut on hagi viscut, tingui la tradició que tingui, i les arrels que siguin", especifiquen les mateixes fonts. El repte a la ciutat no és gens fàcil, per no dir que és pràcticament impossible. ERC parteix de 3 regidors i el PSC té una àmplia majoria absoluta amb 17. Però es tracta d'anar més enllà de Santa Coloma i de xuclar, allà i a altres municipis de la regió metropolitana, no només vot de Junts i la CUP, des de 2019 molt debilitades a la zona, sinó votants tradicionals del PSC o dels comuns. És també en aquesta lògica que s'explica el fitxatge de Jaume Graells, extinent d'alcalde del PSC a l'Hospitalet, com a cap de llista a la ciutat que governa Núria Marín.
A les eleccions de 2019 ERC va guanyar en vots i regidors tant al PSC com a Junts. Era un moment marcat per una forta influència de la repressió i amb ferides obertes dels partits independentistes amb les formacions de caràcter estatal. Ara ERC enfoca la nova etapa en l'esfera municipal amb la voluntat de parlar de gestió, de difondre un discurs d'esquerres i de base, parlar per sumar i no per la seva parròquia. La carpeta independentista no serà protagonista en aquesta campanya i, en tot cas, s'apel·larà als consensos que reivindica Pere Aragonès en matèria antirepressiva i a favor del dret a decidir. El missatge anirà dirigit a "gent d'esquerres, centre esquerra i socialdemocràtes" independentistes o no, detallen fonts del partit.
El marge de creixement d'ERC
Aconseguirà ERC aquest objectiu? El politòleg Pau Vall, consultat per NacióDigital, considera que els republicans aconseguiran mantenir el creixement dels últims anys en aquestes ciutats però que veu molt complicat fer el "sorpasso" a un històric PSC. En aquest mapa hi intervenen variables diverses. La primera, el fet que en un moment de crisi com l'actual, són els partits del govern central els que surten perjudicats, i això podria erosionar els municipis regentats pel PSC. Tot i això, als socialistes se'ls obre una finestra d'oportunitats ara que Cs, que ostenta diverses regidories en aquestes ciutats, està en ple declivi: els seus votants, molts d'ells exvotants socialistes, podrien tornar als braços del socialisme a l'àrea metropolitana.
Deixant a banda la competició dels dos líders a l'àrea metropolitana, Vall considera que és més que probable que els republicans puguin arrabassar vots al ja debilitat espai de Junts, aprofitant la debilitat organitzativa de la formació després dels últims esdeveniments i també pel trencament amb el PDECat, que en les últimes municipals es va presentar com a Junts.
Poc a xuclar de Junts
L'espai, tot i la refundació i reorganització liderada en el seu dia per Carles Puigdemont, està "debilitat" a escala local, i exemple evident d'això, considera, és el fet que encara no hi hagi un candidat oficial a Barcelona i que a l'àrea metropolitana, on el 2019 van perdre la representació a l'Hospitalet, per exemple, no tinguin noms reconeguts, quan ERC ja fa temps que ha engegat la maquinària i rodat candidats. "Els candidats republicans són molt clars, en canvi a Junts no són tan evidents. Si els seus candidats apareixen a última hora, es molt probable que el votant independentista es pot decantar abans pel candidat d'ERC", afegeix Vall.
I la CUP? Que els anticapitalistes no tenen una força i estructures consolidades a l'àrea metropolitana és evident més enllà d'alguna excepció com Badalona o aparicions puntuals que havien fet a la mateixa Santa Coloma o l'Hospitalet. Però també entra en joc el fet que alguns votants independentistes vulguin fer un vot de càstig pel desgavell ERC-Junts al Govern i per l'aposta pel diàleg en lloc de la confrontació, el que els permetria assolir un petit auge. Pel que fa als comuns, Vall recorda que, més enllà de casos evidents com el de Barcelona de l'Ada Colau o "l'anecdòtica" alcaldia a El Prat de Llobregat, el més probable és que no tinguin un sostre decisiu. Es poden consolidar en zones on són segona força amb el PSC, però el que és clar és que no hi ha espai pels tres partits d'esquerres en els municipis: "Agafant les dades, es veu la seva estabilització i s'albira un futur on els socialistes continuïn dominant i hi hagi un empat entre segona posició entre comuns i ERC", ressalta.