21
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
19:05h
A Brussel·les hi feia un dia gris, com és habitual durant la tardor. En un primer moment, la roda de premsa s'havia de fer al número 155 -una tria que res tenia a veure amb la intervenció de l'autonomia que portava quatre dies en vigor, un cop declarada la independència-, però es va acabar desplaçant una mica més amunt, sense sortir del cor del barri europeu de la capital comunitària. Davant d'una expectació extraordinària i d'una incertesa inèdita -poc se sabia, en aquell moment, què volia dir que més de la meitat del Govern de l'1-O s'hagués desplaçat a Bèlgica amb Carles Puigdemont al capdavant-, van anar apareixent un per un els protagonistes al Club de Presse. Una d'elles, possiblement la més discreta, era Meritxell Serret, titular d'Agricultura en aquell executiu. Aquesta setmana ha tornat a Brussel·les, on va residir fins al març del 2021, com a nova consellera d'Acció Exterior en l'arrencada de l'etapa en solitari d'ERC.
Quin record guarda Serret d'aquells dies frenètics? "Era tot estrany. Amb una sensació d'estar en una pel·lícula de la qual algú ha escrit al guió sense que l'hagis vist i, malgrat això, hi acabes sortint. Eren moments de molta tensió acumulada. A vegades mires les fotos perquè els records es desdibuixen", assenyala la consellera a NacióDigital, asseguda en un despatx de la delegació de la Generalitat davant la Unió Europea (UE), que coneix bé perquè la va liderar durant part de la seva etapa a l'exili. Un cop va tornar -assessorada per l'advocat basc Iñigo Iruin i després de parlar-ho amb la secretària general d'ERC, Marta Rovira, exiliada a Suïssa-, va passar a ser portaveu parlamentària adjunta i ara ha tornat al Govern. És la primera consellera de l'1-O que s'ha reincorporat a l'executiu. La trucada de Pere Aragonès la va rebre el mateix divendres que Junts va decidir abandonar la coalició. Serret no s'ho esperava.
"Em va agafar per sorpresa", assenyala, al mateix temps que també mostra una certa estupefacció sobre la decisió dels exsocis de sortir voluntàriament de l'executiu. "És la seva estratègia, i tenen tot el meu respecte", indica Serret, que ha anat perdent gradualment el contacte amb Puigdemont sense que hagi desaparegut l'afecte personal. Amb Lluís Puig, en canvi, sí que hi ha anat parlant més. La consellera disposava de l'assessorament legal de Gonzalo Boye, amb qui va explorar vies per tornar un cop promulgada la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O -en aquell moment, no es va reactivar l'euroordre contra ella, a diferència dels seus companys-, però no va trobar l'escletxa fins que van demanar una "segona opinió" a Iruin.
Què té a dir Serret sobre els sectors de l'independentisme que atribueixen el seu retorn a un pacte amb l'Estat i a un component de "traïció" respecte als valors que van portar a la celebració de l'1-O? "No vull respondre, quan ens diuen traïdors. El respecte com a víctimes de la repressió és la base. Si alguna cosa crec que havíem après és que la solidaritat antirepressiva és la força que tenim. Intentar debilitar-la és un flac favor, l'únic que en pot sortir beneficiat és el repressor", remarca la consellera, que aquests dies ha acompanyat Aragonès en la represa del contacte oficial amb la Comissió Europea. Els han rebutDidier Reynders, de Justícia, iThierry Breton, ja sense Serret, de Mercat Interior. Un panorama que comença a canviar després del 2017.
"Cadascú ha buscat la manera de veure com ho paeix. Jo sí, he fet els meus processos de resiliència i reubicació. Tots anirem sempre marcats pel que va passar, però tinc molt clar que l'actitud, al final, és l'important. Preservar allò positiu i mirar endavant. I no quedar-se ancorada en el 2017", ressalta la consellera. Els primers passos, recorda, no van ser senzills. Dels hotels es va passar a pisos d'Airbnb, i després va arribar el lloguer. Els contractes a Bèlgica són de tres anys, i no s'imaginava estant-hi tant de temps, fora de casa. Amb la pandèmia, a banda, li va sorgir un desig més gran de tornar, perquè es va intensificar el patiment per la família. "Tothom que és a l'exili vol tornar", resumeix.
De fet, ja en les primeres hores va tenir dubtes sobre si l'aventura que emprenia era el camí correcte. Va estar mirant vols per tornar -com van fer Quim Forn i Dolors Bassa, per exemple, el mateix dia de la roda de premsa a Brussel·les- immediatament o bé l'endemà, però va aguantar uns dies que es van acabar convertint en tres anys i mig. "Recordo molta incertesa, no sabia ben bé quina decisió prendre", ressalta quan han passat cinc anys d'una de les jornades més taquicàrdiques que va viure l'independentisme. Després d'un cap de setmana de reunions a cavall de l'Empordà i la Catalunya Nord, el Govern es va bifurcar, com al cap d'un temps ho farien els camins d'ERC i Junts. Per això Serret és consellera, i per això ha tornat a Brussel·les amb el record viu dels primers dies de l'exili. Els dies grisos són l'únic que no ha canviat.
Quin record guarda Serret d'aquells dies frenètics? "Era tot estrany. Amb una sensació d'estar en una pel·lícula de la qual algú ha escrit al guió sense que l'hagis vist i, malgrat això, hi acabes sortint. Eren moments de molta tensió acumulada. A vegades mires les fotos perquè els records es desdibuixen", assenyala la consellera a NacióDigital, asseguda en un despatx de la delegació de la Generalitat davant la Unió Europea (UE), que coneix bé perquè la va liderar durant part de la seva etapa a l'exili. Un cop va tornar -assessorada per l'advocat basc Iñigo Iruin i després de parlar-ho amb la secretària general d'ERC, Marta Rovira, exiliada a Suïssa-, va passar a ser portaveu parlamentària adjunta i ara ha tornat al Govern. És la primera consellera de l'1-O que s'ha reincorporat a l'executiu. La trucada de Pere Aragonès la va rebre el mateix divendres que Junts va decidir abandonar la coalició. Serret no s'ho esperava.
"Em va agafar per sorpresa", assenyala, al mateix temps que també mostra una certa estupefacció sobre la decisió dels exsocis de sortir voluntàriament de l'executiu. "És la seva estratègia, i tenen tot el meu respecte", indica Serret, que ha anat perdent gradualment el contacte amb Puigdemont sense que hagi desaparegut l'afecte personal. Amb Lluís Puig, en canvi, sí que hi ha anat parlant més. La consellera disposava de l'assessorament legal de Gonzalo Boye, amb qui va explorar vies per tornar un cop promulgada la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O -en aquell moment, no es va reactivar l'euroordre contra ella, a diferència dels seus companys-, però no va trobar l'escletxa fins que van demanar una "segona opinió" a Iruin.
Puigdemont i Serret, en un acte a Brussel·les el 2017. Foto: ACN
Què té a dir Serret sobre els sectors de l'independentisme que atribueixen el seu retorn a un pacte amb l'Estat i a un component de "traïció" respecte als valors que van portar a la celebració de l'1-O? "No vull respondre, quan ens diuen traïdors. El respecte com a víctimes de la repressió és la base. Si alguna cosa crec que havíem après és que la solidaritat antirepressiva és la força que tenim. Intentar debilitar-la és un flac favor, l'únic que en pot sortir beneficiat és el repressor", remarca la consellera, que aquests dies ha acompanyat Aragonès en la represa del contacte oficial amb la Comissió Europea. Els han rebutDidier Reynders, de Justícia, iThierry Breton, ja sense Serret, de Mercat Interior. Un panorama que comença a canviar després del 2017.
"Cadascú ha buscat la manera de veure com ho paeix. Jo sí, he fet els meus processos de resiliència i reubicació. Tots anirem sempre marcats pel que va passar, però tinc molt clar que l'actitud, al final, és l'important. Preservar allò positiu i mirar endavant. I no quedar-se ancorada en el 2017", ressalta la consellera. Els primers passos, recorda, no van ser senzills. Dels hotels es va passar a pisos d'Airbnb, i després va arribar el lloguer. Els contractes a Bèlgica són de tres anys, i no s'imaginava estant-hi tant de temps, fora de casa. Amb la pandèmia, a banda, li va sorgir un desig més gran de tornar, perquè es va intensificar el patiment per la família. "Tothom que és a l'exili vol tornar", resumeix.
De fet, ja en les primeres hores va tenir dubtes sobre si l'aventura que emprenia era el camí correcte. Va estar mirant vols per tornar -com van fer Quim Forn i Dolors Bassa, per exemple, el mateix dia de la roda de premsa a Brussel·les- immediatament o bé l'endemà, però va aguantar uns dies que es van acabar convertint en tres anys i mig. "Recordo molta incertesa, no sabia ben bé quina decisió prendre", ressalta quan han passat cinc anys d'una de les jornades més taquicàrdiques que va viure l'independentisme. Després d'un cap de setmana de reunions a cavall de l'Empordà i la Catalunya Nord, el Govern es va bifurcar, com al cap d'un temps ho farien els camins d'ERC i Junts. Per això Serret és consellera, i per això ha tornat a Brussel·les amb el record viu dels primers dies de l'exili. Els dies grisos són l'únic que no ha canviat.