1 de 10
Anàlisi

La solitud després d'una relació tòxica

L'ambició legislativa del Govern d'Aragonès anirà en consonància amb l'aritmètica parlamentària i, de moment, ERC no ha edificat majories alternatives mentre juga partides simultànies amb la Moncloa

Fotomuntatge amb Pere Aragonès i l'hemicicle del Parlament. | Núria Garrido
per Joan Serra Carné, Barcelona, Catalunya | 23 d'octubre de 2022 a les 08:25 |
"Tindrà tanta importància el Parlament?". La frase és un d'assessor governamental que relativitzava les dificultats del Govern i serveix per il·lustrar el nou escenari al qual s'enfronta el Pere Aragonès, marcat per la solitud parlamentària després del trencament amb Junts, aplicat ja en el rol d'oposició. La setmana deixa les primeres rebolcades d'ERC a l'hemicicle -el veto a llei d'estadística treballada per l'equip del conseller Jaume Giró n'és una mostra- i evidencia la debilitat de l'executiu, a la recerca d'unes majories que encara no ha edificat, nova com és l'etapa des del divorci independentista. No hi ha cartografia disponible per a un Govern que pretén avançar amb 33 diputats.

L'executiu entén, però, que pot fer recorregut sense una aliança estable, per molt que Aragonès s'esforcés dimecres des de l'hemicicle a reclamar "noves majories" per aprovar uns nous pressupostos. De fet, a Palau repeteixen que no hi ha sumes alternatives i que, per iniciativa del Govern, es poden teixir suports puntuals per desplegar l'agenda legislativa. Una agenda que serà limitada si es practica sense socis fidels. Aragonès insistia des del faristol que si era possible que Pedro Sánchez pogués perseguir el vot de diferents grups al Congrés, l'escenari es podia replicar al Parlament. Començant pels pressupostos.


Però Aragonès, que aquesta setmana ha exhibit agenda exterior a Brussel·les -on ha restablert les relacions amb la Comissió Europea-, no farà un pas en fals amb els comptes. L'argument per estirar el calendari és que el nou equip de la consellera Natàlia Mas ha de perfilar el projecte heretat de Jaume Giró. ERC necessita temps per quadrar el relat: sargir avenços a la taula de diàleg -la reforma del delicte de sedició que divendres reclamava la consellera de Justícia, Gemma Ubasart- i aclarir els pactes a Madrid vinculats a la tramitació dels pressupostos generals de l'Estat. I verbalitzar que els acords no són barats. De moment, els republicans s'han estalviat l'esmena a la totalitat per "donar marge" al diàleg.


Entregar-se prèviament al PSC per validar els pressupostos catalans -Salvador Illa ofereix mà estesa- abaratiria qualsevol negociació amb la Moncloa. Aragonès no ha tancat cap porta, però li convé calcular els moviments. ERC vol avenços en paral·lel, en totes les partides. Si no, no farà escarafalls a la pròrroga pressupostària, encara que pugui indicar flaquesa parlamentària.

Perquè els republicans saben que Junts no votarà els comptes. La sortida del Govern implicarà un marcatge ferri a Aragonès camí de les eleccions municipals, com es va poder comprovar en el to del consell nacional d'aquest dissabte, carregat també d'intervencions crítiques amb com es va materialitzar el trencament amb ERC. I això vol dir allunyar-se dels pressupostos i evidenciar la solitud del president, encara que pel camí quedin al calaix lleis treballades pels seus exconsellers. Aquesta setmana hi havia dirigents de Junts defensors d'haver continuat a l'executiu que es lamentaven dels costos que tenia "marcar perfil" d'oposició al Parlament.


Dinamitats els contactes amb ERC -Aragonès i Carles Puigdemont no parlen des de les setmanes prèvies al cinquè aniversari de l'1 d'octubre, quan es gestava un acte institucional unitari que el trencament del Govern va impedir-, Junts també transmet una sensació de solitud sobrevinguda. Després d'abandonar la Generalitat, el partit de Laura Borràs i Jordi Turull només té un aliat potencial per tornar a les institucions. És el PSC, un soci allunyat de la premissa de la independència. El mateix soci que podria possibilitar els pressupostos d'Aragonès, l'aliat de Junts al govern de la Diputació de Barcelona, aixopluc de càrrecs desemparats. La solitud després d'una relació tòxica té moltes derivades, les visibles i les amagades.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació