21
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
24
d'octubre
a les
9:26h
Alberto Núñez Feijóo ha estat aquest divendres a Barcelona, on ha inaugurat una convenció del PP sobre ocupacions il·legals. El líder conservador venia de Brussel·les, on ha assistit a la cimera dels líders del Partit Popular Europeu (PPE). Aquesta és una trobada habitual abans de cada Consell Europeu, que ha començat avui mateix. Feijóo s'ha trobat amb la flor-i-nata de la dreta europea, en un moment en què l'estratègia d'oposició frontal contra el govern de Pedro Sánchez ha delatat divergències entre el PP i la Comissió Europea, sobretot pel que fa a l'excepció ibèrica i els impostos contra les elèctriques.
Feijóo ha aterrat a Brussel·les dos dies després del seu debat amb Pedro Sánchez al Senat, el segon que protagonitza amb el president espanyol, i on el líder socialista va aconseguir erosionar la imatge d'un Feijóo fins ara ascendent a les enquestes. Precisament una de les línies argumentals de Sánchez enfront els atacs del cap de l'oposició ha estat que les grans decisions adoptades enfront la crisi energètica és que les mesures de Moncloa han estat similars a les implementades des d'Europa. La crisi al govern britànic, després queLiz Truss -ja dimitida- hagués intentat aprovar un paquet de reducció d'impostos als més rics ha estat un veritable as a la màniga de Sánchez.
A la capital belga, el líder del PP va reunir-se amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i va aconseguir mantenir amb ella una llarga reunió. Però Feijóo ha hagut de fer equilibrismes. Aquest dijous, dies després d'haver elogiat la resposta del socialista portuguès António Costa contra la crisi, ha etzibat contra l'excepció ibèrica -propugnada també per Costa-, al considerar que ha incrementat el consum del gas i que aquestes excepcions acaben afectant els països que surten del sistema general. Però Sánchez ja li ha respost que parli amb altres dirigents conservadors europeus i li expliquin perquè la volen estendre a tota la UE.
Un altre punt de fricció entre el PP i la Comissió Europea ha vingut arran de l'impost a les grans companyies. Després d'escometre durament contra l'impost a les elèctriques i gasístiques amb el discurs que el PP no vol que hi hagi menys rics sinó menys pobres, Feijóo ha hagut de veure com Von der Leyen es posicionés es favor d'una "taxa de solidaritat" que hauran d'assumir les empreses de gas natural, petroli, refineries i carbó.
El discurs del PP contra la crisi s'ha vist contínuament contraposat a les decisions adoptades per la UE, alienes als missatges ideologitzats contra la fiscalitat progressiva que s'envien des de Génova. Sánchez, en canvi, ha pogut mostrar tothora com moltes de les mesures enarborades després de cada consell de ministres nodrien un discurs de govern "compromès amb la majoria" i alhora coincident amb el mainstream polític europeu.
Més a prop de Berlusconi que de Donald Tusk
Feijóo ha coincidit a Brussel·les amb dirigents que expressen totes les sensibilitats del PPE, que mai ha estat un bloc cohesionat. De fet, no ho ha estat mai. Des de la seva creació, va voler integrar el gruix dels partits democristians més una part dels conservadores més tradicionals i d'altres de centre dreta. Ho ha fet precisament quan un dels temes que divideixen els seus membres és si s'han d'establir aliances o no amb l'extrema dreta. Les dues posicions més oposades són les que han manifestat recentment el polonès Domald Tusk i l'italià Silvio Berlusconi.
Tusk pertany a la Plataforma Cívica, formació liberal que al seu país lidera l'oposició al govern reaccionari de Llei i Justícia. El maig passat va criticar el pacte entre el PP i Vox a Castella i Lleó. Cal recordar que va ser també un dels dirigents europeus més crítics amb la repressió policial de l'1-O. Berlusconi, amb el seu partit conservador i populista Forza Italia, ha negociat una aliança amb el partit neofeixista Germans d'Itàlia i tot indica que governaran junts, malgrat les declaracions desestabilitzadores que ha fet aquests dies Berlusconi, mostrant simpatia per Vladímir Putin.
El PP espanyol, malgrat les crítiques de Tusk, està ben arrelat al PP, on Esteban González Pons, l'home dels populars a Estrasburg, ha teixit aliances. L'actual president del PPE, Manfred Weber, de la CSU bavaresa, té bones relacions amb els conservadors espanyols, que tenen un aliat també en qui tot apunta que serà ministre d'Exteriors italià, Antonio Tajani, home de Berlusconi.
Tot apunta que el PP de Feijóo connecta molt més amb l'actitud d'una Forza Italia que no pas amb la de Tusk o la CDU alemanya, força nuclear del PPE i que sempre ha mantingut una relació correcta però austera amb el PP espanyol. Els democristians alemanys no en volen a sentir parlar d'acords amb els ultres. També en les aigües de la dreta europea, Feijóo haurà de moure's amb cautela i, si no es desempallega de Vox, pot tornar a xocar amb els seus homòlegs europeus.
Feijóo ha aterrat a Brussel·les dos dies després del seu debat amb Pedro Sánchez al Senat, el segon que protagonitza amb el president espanyol, i on el líder socialista va aconseguir erosionar la imatge d'un Feijóo fins ara ascendent a les enquestes. Precisament una de les línies argumentals de Sánchez enfront els atacs del cap de l'oposició ha estat que les grans decisions adoptades enfront la crisi energètica és que les mesures de Moncloa han estat similars a les implementades des d'Europa. La crisi al govern britànic, després queLiz Truss -ja dimitida- hagués intentat aprovar un paquet de reducció d'impostos als més rics ha estat un veritable as a la màniga de Sánchez.
A la capital belga, el líder del PP va reunir-se amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i va aconseguir mantenir amb ella una llarga reunió. Però Feijóo ha hagut de fer equilibrismes. Aquest dijous, dies després d'haver elogiat la resposta del socialista portuguès António Costa contra la crisi, ha etzibat contra l'excepció ibèrica -propugnada també per Costa-, al considerar que ha incrementat el consum del gas i que aquestes excepcions acaben afectant els països que surten del sistema general. Però Sánchez ja li ha respost que parli amb altres dirigents conservadors europeus i li expliquin perquè la volen estendre a tota la UE.
Un altre punt de fricció entre el PP i la Comissió Europea ha vingut arran de l'impost a les grans companyies. Després d'escometre durament contra l'impost a les elèctriques i gasístiques amb el discurs que el PP no vol que hi hagi menys rics sinó menys pobres, Feijóo ha hagut de veure com Von der Leyen es posicionés es favor d'una "taxa de solidaritat" que hauran d'assumir les empreses de gas natural, petroli, refineries i carbó.
El discurs del PP contra la crisi s'ha vist contínuament contraposat a les decisions adoptades per la UE, alienes als missatges ideologitzats contra la fiscalitat progressiva que s'envien des de Génova. Sánchez, en canvi, ha pogut mostrar tothora com moltes de les mesures enarborades després de cada consell de ministres nodrien un discurs de govern "compromès amb la majoria" i alhora coincident amb el mainstream polític europeu.
Més a prop de Berlusconi que de Donald Tusk
Feijóo ha coincidit a Brussel·les amb dirigents que expressen totes les sensibilitats del PPE, que mai ha estat un bloc cohesionat. De fet, no ho ha estat mai. Des de la seva creació, va voler integrar el gruix dels partits democristians més una part dels conservadores més tradicionals i d'altres de centre dreta. Ho ha fet precisament quan un dels temes que divideixen els seus membres és si s'han d'establir aliances o no amb l'extrema dreta. Les dues posicions més oposades són les que han manifestat recentment el polonès Domald Tusk i l'italià Silvio Berlusconi.
Tusk pertany a la Plataforma Cívica, formació liberal que al seu país lidera l'oposició al govern reaccionari de Llei i Justícia. El maig passat va criticar el pacte entre el PP i Vox a Castella i Lleó. Cal recordar que va ser també un dels dirigents europeus més crítics amb la repressió policial de l'1-O. Berlusconi, amb el seu partit conservador i populista Forza Italia, ha negociat una aliança amb el partit neofeixista Germans d'Itàlia i tot indica que governaran junts, malgrat les declaracions desestabilitzadores que ha fet aquests dies Berlusconi, mostrant simpatia per Vladímir Putin.
El PP espanyol, malgrat les crítiques de Tusk, està ben arrelat al PP, on Esteban González Pons, l'home dels populars a Estrasburg, ha teixit aliances. L'actual president del PPE, Manfred Weber, de la CSU bavaresa, té bones relacions amb els conservadors espanyols, que tenen un aliat també en qui tot apunta que serà ministre d'Exteriors italià, Antonio Tajani, home de Berlusconi.
Tot apunta que el PP de Feijóo connecta molt més amb l'actitud d'una Forza Italia que no pas amb la de Tusk o la CDU alemanya, força nuclear del PPE i que sempre ha mantingut una relació correcta però austera amb el PP espanyol. Els democristians alemanys no en volen a sentir parlar d'acords amb els ultres. També en les aigües de la dreta europea, Feijóo haurà de moure's amb cautela i, si no es desempallega de Vox, pot tornar a xocar amb els seus homòlegs europeus.