20
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
19:40h
Liz Truss ja és història. Com si la política britànica hagués entrat en un forat negre, la fins ara primera ministra només ha pogut gaudir 45 dies de les mels del poder, que per a ella han resultat molt agres. El Partit Conservador, que fa només tres mesos era una olla a pressió contra Boris Johnson, ha explotat també contra Truss, en aquest cas per les seves propostes fiscals, que han ensorrat els tories a les enquestes. Aquest dijous ha informat el rei Carles III de la seva decisió de renunciar.
La incertesa política s'ha apoderat del Regne Unit. En aquests moments s'ha obert un període d'interregne, que serà breu. El Partit Conservador es disposa a elegir amb rapidesa un nou lideratge. Mentrestant, els interrogants s'acumulen sobre el futur que s'obre ara, que tindrà repercussions en l'escena internacional. Aquestes són algunes de les claus que caldrà aclarir en breu.
El Regne Unit ha viscut la paradoxa de viure una revolta dels mercats financers enfront un govern conservador, un exemple més dels temps disruptius que travessem. La caiguda espectacular de la lliura esterlina ha mostrat el precipici econòmic enmig de la crisi energètica. Fa pocs dies, Goldman Sachs apuntava a una recessió profunda al Regne Unit. Aquest estiu, la inflació ha arribat al 10% i, segons el Banc d'Anglaterra, superaria el 13% els propers mesos. Les protestes i vagues s'han succeït davant de l'increment de preus en el que els mitjans han anomenat "l'estiu del descontent". Uns tipus d'interès del 2,5% -el nivell més alt dels darrers quinze anys- han encarit les hipoteques i els préstecs. A aquest quadre econòmic i social s'hi afegeix ara una crisi política que es pot cronificar.
Aspirants en un partit fracturat
El Comitè 1922, que organitzarà el procés d'elecció de nou líder, establirà les normes a seguir, però tot indica que es vol que a finals de la setmana vinent s'elegeixi un nou líder. De noms possibles no en falten, però cap apareix com a indiscutible. Rishi Sunak, el candidat derrotat finalment per Truss, extitular del Tresor, té partidaris i seria un conservador ja conegut pels mercats, però no s'ha desprès d'una imatge de milionari elitista. Jeremy Hunt, ministre del Tresor des de fa uns dies, de l'ala moderada, s'acaba de descartar.
Més a la dreta, hi ha Penny Mordaunt, acèrrima partidària del Brexit i popular entre les bases. Però ha defensat també reducció d'impostos i després de l'experiència de Truss, molts la veuen una opció arriscada. L'exministra de l'Interior Suella Braverman també agrada els més extremistes. I està també Boris Johnson, que segons la premsa de Londres s'ho està rumiant. Molts veuen Johnson com una carta exitosa pensant en unes eleccions. Però encara té oberta una investigació per les seves festes a Downing Street. I dins del grup conservador a Westminster, l'exlíder té molts enemics. La imatge del seu retorn generaria moments hilarants. I s'escolten veus en favor d'algun candidat "institucional", per damunt de faccions, com el ministre de Defensa, Ben Wallace.
Hi ha pressió per a unes noves eleccions generals, en principi previstes per al 2024. La societat britànica demana a crits un canvi. El Partit Laborista ho ha reclamat, com també la resta de l'oposició, des dels liberals als nacionalistes escocesos i els verds. Però la majoria dels analistes les descarten de manera immediata, perquè els conservadors estan ensorrats a tots els sondejos i anar a les urnes en aquests moments seria un suïcidi polític.
La "revenja" de la UE
El Brexit continua definint el present del Regne Unit i des de Brussel·les es contempla amb un sentiment no exempt d'ironia el que està passant a Londres. La sortida de Gran Bretanya de la UE va ser un cop al projecte comunitari, però els britànics no han trobat encara una alternativa prou sòlida per refer les seves xarxes comercials. Des del Brexit, el somni del Regne Unit ha estat tancar un gran acord comercial amb els EUA, una possibilitat que Donald Trump va apuntar. Però l'Administració Biden ja ha deixat clar que no té pressa per això. No només: Joe Biden ha advertit que Washington veurà malament tota afectació negativa del Brexit sobre Irlanda del Nord. En el que no es preveuen canvis és en el front ucraïnès: Gran Bretanya continuarà compromesa amb l'OTAN enfront la invasió russa.
L'alternativa laborista: Starmer, entre Corbyn i Blair
Si hi hagués eleccions, el líder del Labour tindria tots els números per esdevenir primer ministre. Qui és Keir Starmer? Advocat de 60 anys, nascut en una família treballadora, pertany clarament a l'ala moderada del partit, però s'ha situat en una posició integradora. Entre el laborisme més desideologitzat de Tony Blair i el vell socialisme de Jeremy Corbyn, amb qui va col·laborar, Starmer és un socialdemòcrata clàssic que no ha d'inquietar els mercats. Ara olora el poder, però com ha passat moltes vegades en la història del Regne Unit, malgrat el desgavell, els conservadors encara no han dit la darrera paraula.
La incertesa política s'ha apoderat del Regne Unit. En aquests moments s'ha obert un període d'interregne, que serà breu. El Partit Conservador es disposa a elegir amb rapidesa un nou lideratge. Mentrestant, els interrogants s'acumulen sobre el futur que s'obre ara, que tindrà repercussions en l'escena internacional. Aquestes són algunes de les claus que caldrà aclarir en breu.
El Regne Unit ha viscut la paradoxa de viure una revolta dels mercats financers enfront un govern conservador, un exemple més dels temps disruptius que travessem. La caiguda espectacular de la lliura esterlina ha mostrat el precipici econòmic enmig de la crisi energètica. Fa pocs dies, Goldman Sachs apuntava a una recessió profunda al Regne Unit. Aquest estiu, la inflació ha arribat al 10% i, segons el Banc d'Anglaterra, superaria el 13% els propers mesos. Les protestes i vagues s'han succeït davant de l'increment de preus en el que els mitjans han anomenat "l'estiu del descontent". Uns tipus d'interès del 2,5% -el nivell més alt dels darrers quinze anys- han encarit les hipoteques i els préstecs. A aquest quadre econòmic i social s'hi afegeix ara una crisi política que es pot cronificar.
Aspirants en un partit fracturat
El Comitè 1922, que organitzarà el procés d'elecció de nou líder, establirà les normes a seguir, però tot indica que es vol que a finals de la setmana vinent s'elegeixi un nou líder. De noms possibles no en falten, però cap apareix com a indiscutible. Rishi Sunak, el candidat derrotat finalment per Truss, extitular del Tresor, té partidaris i seria un conservador ja conegut pels mercats, però no s'ha desprès d'una imatge de milionari elitista. Jeremy Hunt, ministre del Tresor des de fa uns dies, de l'ala moderada, s'acaba de descartar.
Més a la dreta, hi ha Penny Mordaunt, acèrrima partidària del Brexit i popular entre les bases. Però ha defensat també reducció d'impostos i després de l'experiència de Truss, molts la veuen una opció arriscada. L'exministra de l'Interior Suella Braverman també agrada els més extremistes. I està també Boris Johnson, que segons la premsa de Londres s'ho està rumiant. Molts veuen Johnson com una carta exitosa pensant en unes eleccions. Però encara té oberta una investigació per les seves festes a Downing Street. I dins del grup conservador a Westminster, l'exlíder té molts enemics. La imatge del seu retorn generaria moments hilarants. I s'escolten veus en favor d'algun candidat "institucional", per damunt de faccions, com el ministre de Defensa, Ben Wallace.
Hi ha pressió per a unes noves eleccions generals, en principi previstes per al 2024. La societat britànica demana a crits un canvi. El Partit Laborista ho ha reclamat, com també la resta de l'oposició, des dels liberals als nacionalistes escocesos i els verds. Però la majoria dels analistes les descarten de manera immediata, perquè els conservadors estan ensorrats a tots els sondejos i anar a les urnes en aquests moments seria un suïcidi polític.
La "revenja" de la UE
El Brexit continua definint el present del Regne Unit i des de Brussel·les es contempla amb un sentiment no exempt d'ironia el que està passant a Londres. La sortida de Gran Bretanya de la UE va ser un cop al projecte comunitari, però els britànics no han trobat encara una alternativa prou sòlida per refer les seves xarxes comercials. Des del Brexit, el somni del Regne Unit ha estat tancar un gran acord comercial amb els EUA, una possibilitat que Donald Trump va apuntar. Però l'Administració Biden ja ha deixat clar que no té pressa per això. No només: Joe Biden ha advertit que Washington veurà malament tota afectació negativa del Brexit sobre Irlanda del Nord. En el que no es preveuen canvis és en el front ucraïnès: Gran Bretanya continuarà compromesa amb l'OTAN enfront la invasió russa.
L'alternativa laborista: Starmer, entre Corbyn i Blair
Si hi hagués eleccions, el líder del Labour tindria tots els números per esdevenir primer ministre. Qui és Keir Starmer? Advocat de 60 anys, nascut en una família treballadora, pertany clarament a l'ala moderada del partit, però s'ha situat en una posició integradora. Entre el laborisme més desideologitzat de Tony Blair i el vell socialisme de Jeremy Corbyn, amb qui va col·laborar, Starmer és un socialdemòcrata clàssic que no ha d'inquietar els mercats. Ara olora el poder, però com ha passat moltes vegades en la història del Regne Unit, malgrat el desgavell, els conservadors encara no han dit la darrera paraula.