10
de novembre
del
2022
Actualitzat
el
30
de juny
del
2023
a la
13:40h
La imatge de l'àrea metropolitana de Barcelona com un continu urbà no s'ajusta a la realitat. De fet, el 52% d'aquest territori està format per espais oberts dels quals més de la meitat són terrenys forestals. En aquest context, s'entén que l'AMB hagi decidit en aquest mandat prioritzar les polítiques forestals amb la creació d'una vicepresidència específica.
Una aposta que passa pel foment de la gestió forestal i d'infraestructures de prevenció d'incendis. També per promocionar la biomassa com a font d'energia renovable així com l'ús de la fusta com a material de construcció. En aquest camp, l'administració metropolitana ha impulsat fins a quatre projectes: un edifici d'habitatge públic a Cornellà i tres equipaments a Tiana, Ripollet i Sant Vicenç dels Horts.
17.000 hectàrees de boscos
Els boscos ocupen un 27% de la superfície forestal. Es tracta de 17.000 ha –cada hectàrea equival a un camp de futbol- que es distribueixen bàsicament per les zones muntanyoses tant de la serra de Collserola, com la Serra de Marina, les muntanyes del Baix, el massís del Garraf i l'Ordal.
Més enllà de la superfície, un altre factor a tenir en compte és el seu creixement. Cada any, el volum de fusta augmenta 2 metres cúbics per hectàrea. Tot plegat, en una zona molt antropitzada, hiperfreqüentada i amb molts espais de contacte amb les àrees urbanitzades. En un context d'emergència climàtica, és evident la importància d'una gestió activa de la massa forestal per reduir el risc d'incendi.
L'AMB ha impulsat el Programa metropolità d'actuacions forestals (PMAF). La primera convocatòria té una dotació de 400.000 euros i tindrà continuïtat: “És un pla que ha vingut per quedar-se”, destaca Isidre Sierra, vicepresident de polítiques forestals de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Es dona la circumstància que alguns dels municipis metropolitans amb més bosc són els que tenen menys habitants i, per tant, amb menys recursos. El mateix Sierra, com a alcalde de Sant Climent de Llobregat, n'és ben conscient i sap la importància de les aportacions d'administracions superiors.
La convocatòria del PMAF ha de servir per a aquestes actuacions:
Arranjament de camins forestals
Millora o col·locació de rampes per a la sortida de fauna
Creació, manteniment o millora de franges de protecció
Actuacions relacionades amb dipòsits de capacitat reduïda i hidrants
Biomassa: energia renovable km 0
En els darrers anys a Catalunya l'ús de la biomassa forestal com a font d'energia renovable ha anat guanyant importància. A banda de contribuir a la descarbonització, permet donar sortida als productes forestals de menys valor afegit i pot aconseguir fer rendible la gestió dels boscos.
Aquesta energia renovable km 0 també ha de jugar un paper a l'entorn metropolità. En aquest sentit, l'AMB posarà en funcionament aquest hivern cinc calderes als municipis de les muntanyes del Baix: Corbera, Pallejà, Sant Boi, Torrelles i Sant Climent. Donen servei a equipaments municipals i, en un dels casos, funciona com a xarxa de calor.
El cost total de les cinc actuacions ha estat d'1,33 milions i s'integra en el Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (PSG):
Pallejà
Caldera amb un cost de 160.000 euros a l'Escola Àngel Guimerà. Té una potència Té una potència de 100 kW per escalfar una superfície de 2.500 m2. Es preveuen estalviar 28,5 tones de CO2/any.
Corbera de Llobregat
Actuació amb una inversió de 205.700 euros. Donarà servei a la policia municipal, l'edifici de promoció econòmica i l'OAC. Es calcula un estalvi anual de 5.300 euros.
Sant Boi de Llobregat
Xarxa de calor amb 595.400 euros. Dona servei a la zona d'equipaments de la Parellada: escola, complex poliesportiu –piscina climatitzada inclosa- i vestidors del camp de futbol. Permetrà estalviar 100.000 m3 de gas natural, 200 tones de CO2 i quasi 53.000 euros anuals.
Torrelles de Llobregat
La caldera té un cost de 305.900 euros i donarà servei a l'Escola Can Coll i a l’Escola Bressol Serrallet. Amb una potència de 200 kW, permet estalviar 91 tones anuals de CO2 a l’atmosfera.
Sant Climent de Llobregat
La caldera té un cost de 69.500 euros i, amb una potència de 80 kW, escalfarà el poliesportiu municipal. Es preveu un estalvi de 9 tones anuals de CO 2.
Fusta per a construcció
Una gestió forestal ideal és la que dona sortida comercial a tota la cadena. El material de menys valor per a energia calorífica, el mitjà per a palets i el de major qualitat per a mobles o construcció.
Que la fusta de petita dimensió dels boscos metropolitans es pugui aprofitar per a aquests usos d'alt valor passa per dues qüestions. La primera, que tingui un mercat. “Des de l'AMB estem ajudant a generar demanda”, explica el vicepresident Isidre Sierra. En aquest sentit, s'ha impulsat la construcció d'un edifici d'habitatge públic amb 85 pisos així com tres equipaments municipals.
El segon element és aconseguir que Catalunya disposi d'una planta de fabricació de contralaminat perquè, actualment, aquest material fustaner s'ha d'importar de zones com el País Basc, Cantàbria i Galícia. En aquest sentit, l'AMB cerca finançament europeu per tirar endavant un projecte que ho pugui fer possible.
L'administració metropolitana ha demostrat que l'ús de fusta en construcció és viable amb els següents projectes:
Edifici Pisa (Cornellà de Llobregat)
Promoció d'habitatge amb protecció oficial dissenyat per l'estudi Peris + Toral Arquitectes. Consta de 85 habitatges i inclou 1.000 metres quadrats per a equipaments. Ha rebut diversos premis nacionals i internacionals i se'l considera un referent de com ha de ser l'habitatge postpandèmic tant en l'àmbit de la sostenibilitat com de la sociabilitat i els nous models familiars.
Arxiu Municipal de Ripollet
Edifici de 500 metres quadrats. El disseny, a càrrec de RGA Arquitectes, ha buscat el màxim aprofitament de l'espai, amb sostres alts i grans finestrals. Les obres acabaran aquesta mateixa tardor.
Llar d'infants El Petit Mamut (Sant Vicenç dels Horts)
La nova llar d'infants de Sant Vicenç dels Horts també utilitzarà la fusta com a material constructiu. Actualment, està en ple procés d'execució dels treballs, a l'espai de l’antic edifici de Ca la Manela.
Ampliació de l'Institut de Tiana
L'ampliació de l'institut de Tiana ha estat dissenyat per RGA Arquitectes. El nou mòdul, d'uns 1.000 metres quadrats, es va construir en fusta en un taller durant sis mesos i, posteriorment, es va traslladar a l'emplaçament de l'obra.
Una aposta que passa pel foment de la gestió forestal i d'infraestructures de prevenció d'incendis. També per promocionar la biomassa com a font d'energia renovable així com l'ús de la fusta com a material de construcció. En aquest camp, l'administració metropolitana ha impulsat fins a quatre projectes: un edifici d'habitatge públic a Cornellà i tres equipaments a Tiana, Ripollet i Sant Vicenç dels Horts.
17.000 hectàrees de boscos
Els boscos ocupen un 27% de la superfície forestal. Es tracta de 17.000 ha –cada hectàrea equival a un camp de futbol- que es distribueixen bàsicament per les zones muntanyoses tant de la serra de Collserola, com la Serra de Marina, les muntanyes del Baix, el massís del Garraf i l'Ordal.
Més enllà de la superfície, un altre factor a tenir en compte és el seu creixement. Cada any, el volum de fusta augmenta 2 metres cúbics per hectàrea. Tot plegat, en una zona molt antropitzada, hiperfreqüentada i amb molts espais de contacte amb les àrees urbanitzades. En un context d'emergència climàtica, és evident la importància d'una gestió activa de la massa forestal per reduir el risc d'incendi.
L'AMB ha impulsat el Programa metropolità d'actuacions forestals (PMAF). La primera convocatòria té una dotació de 400.000 euros i tindrà continuïtat: “És un pla que ha vingut per quedar-se”, destaca Isidre Sierra, vicepresident de polítiques forestals de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Es dona la circumstància que alguns dels municipis metropolitans amb més bosc són els que tenen menys habitants i, per tant, amb menys recursos. El mateix Sierra, com a alcalde de Sant Climent de Llobregat, n'és ben conscient i sap la importància de les aportacions d'administracions superiors.
La convocatòria del PMAF ha de servir per a aquestes actuacions:
Arranjament de camins forestals
Millora o col·locació de rampes per a la sortida de fauna
Creació, manteniment o millora de franges de protecció
Actuacions relacionades amb dipòsits de capacitat reduïda i hidrants
Prova pilot a la finca de can Colomer
La reducció de càrrega combustible als boscos i el manteniment o recuperació d'activitats agroramaderes són dos elements claus en la prevenció d'incendis. En aquest sentit, l'AMB participa en el projecte europeu AgroForAdapt que pretén analitzar l'efectivitat d'aquestes mesures en un territori metropolità.
La prova pilot es realitzarà a la finca de can Colomer, formada per 162 hectàrees entre els termes de Sant Climent de Llobregat i Gavà. Havia estat conreu de vinya, després de cirerer i, l'abandonament dels cultius, va provocar que s'hagi acabat transformant en un bosc no gestionat.
El projecte inclou l'estassada per reduir la superfície i densitat del bosc així com pastura extensiva mitjançant una cooperativa de la zona que té cabres i ases. El seguiment i monitoratge de les accions es farà en parcel·les de control a càrrec del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.
La reducció de càrrega combustible als boscos i el manteniment o recuperació d'activitats agroramaderes són dos elements claus en la prevenció d'incendis. En aquest sentit, l'AMB participa en el projecte europeu AgroForAdapt que pretén analitzar l'efectivitat d'aquestes mesures en un territori metropolità.
La prova pilot es realitzarà a la finca de can Colomer, formada per 162 hectàrees entre els termes de Sant Climent de Llobregat i Gavà. Havia estat conreu de vinya, després de cirerer i, l'abandonament dels cultius, va provocar que s'hagi acabat transformant en un bosc no gestionat.
El projecte inclou l'estassada per reduir la superfície i densitat del bosc així com pastura extensiva mitjançant una cooperativa de la zona que té cabres i ases. El seguiment i monitoratge de les accions es farà en parcel·les de control a càrrec del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.
Biomassa: energia renovable km 0
En els darrers anys a Catalunya l'ús de la biomassa forestal com a font d'energia renovable ha anat guanyant importància. A banda de contribuir a la descarbonització, permet donar sortida als productes forestals de menys valor afegit i pot aconseguir fer rendible la gestió dels boscos.
Aquesta energia renovable km 0 també ha de jugar un paper a l'entorn metropolità. En aquest sentit, l'AMB posarà en funcionament aquest hivern cinc calderes als municipis de les muntanyes del Baix: Corbera, Pallejà, Sant Boi, Torrelles i Sant Climent. Donen servei a equipaments municipals i, en un dels casos, funciona com a xarxa de calor.
Els boscos metropolitans poden ser una font d'energia renovable per als seus municipis. Foto: AMB
El cost total de les cinc actuacions ha estat d'1,33 milions i s'integra en el Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (PSG):
Pallejà
Caldera amb un cost de 160.000 euros a l'Escola Àngel Guimerà. Té una potència Té una potència de 100 kW per escalfar una superfície de 2.500 m2. Es preveuen estalviar 28,5 tones de CO2/any.
Corbera de Llobregat
Actuació amb una inversió de 205.700 euros. Donarà servei a la policia municipal, l'edifici de promoció econòmica i l'OAC. Es calcula un estalvi anual de 5.300 euros.
Sant Boi de Llobregat
Xarxa de calor amb 595.400 euros. Dona servei a la zona d'equipaments de la Parellada: escola, complex poliesportiu –piscina climatitzada inclosa- i vestidors del camp de futbol. Permetrà estalviar 100.000 m3 de gas natural, 200 tones de CO2 i quasi 53.000 euros anuals.
Torrelles de Llobregat
La caldera té un cost de 305.900 euros i donarà servei a l'Escola Can Coll i a l’Escola Bressol Serrallet. Amb una potència de 200 kW, permet estalviar 91 tones anuals de CO2 a l’atmosfera.
Sant Climent de Llobregat
La caldera té un cost de 69.500 euros i, amb una potència de 80 kW, escalfarà el poliesportiu municipal. Es preveu un estalvi de 9 tones anuals de CO 2.
Fusta per a construcció
Una gestió forestal ideal és la que dona sortida comercial a tota la cadena. El material de menys valor per a energia calorífica, el mitjà per a palets i el de major qualitat per a mobles o construcció.
Que la fusta de petita dimensió dels boscos metropolitans es pugui aprofitar per a aquests usos d'alt valor passa per dues qüestions. La primera, que tingui un mercat. “Des de l'AMB estem ajudant a generar demanda”, explica el vicepresident Isidre Sierra. En aquest sentit, s'ha impulsat la construcció d'un edifici d'habitatge públic amb 85 pisos així com tres equipaments municipals.
L'AMB impulsa la construcció d'equipaments amb fusta. Foto: AMB
El segon element és aconseguir que Catalunya disposi d'una planta de fabricació de contralaminat perquè, actualment, aquest material fustaner s'ha d'importar de zones com el País Basc, Cantàbria i Galícia. En aquest sentit, l'AMB cerca finançament europeu per tirar endavant un projecte que ho pugui fer possible.
L'administració metropolitana ha demostrat que l'ús de fusta en construcció és viable amb els següents projectes:
Edifici Pisa (Cornellà de Llobregat)
Promoció d'habitatge amb protecció oficial dissenyat per l'estudi Peris + Toral Arquitectes. Consta de 85 habitatges i inclou 1.000 metres quadrats per a equipaments. Ha rebut diversos premis nacionals i internacionals i se'l considera un referent de com ha de ser l'habitatge postpandèmic tant en l'àmbit de la sostenibilitat com de la sociabilitat i els nous models familiars.
Arxiu Municipal de Ripollet
Edifici de 500 metres quadrats. El disseny, a càrrec de RGA Arquitectes, ha buscat el màxim aprofitament de l'espai, amb sostres alts i grans finestrals. Les obres acabaran aquesta mateixa tardor.
Llar d'infants El Petit Mamut (Sant Vicenç dels Horts)
La nova llar d'infants de Sant Vicenç dels Horts també utilitzarà la fusta com a material constructiu. Actualment, està en ple procés d'execució dels treballs, a l'espai de l’antic edifici de Ca la Manela.
Ampliació de l'Institut de Tiana
L'ampliació de l'institut de Tiana ha estat dissenyat per RGA Arquitectes. El nou mòdul, d'uns 1.000 metres quadrats, es va construir en fusta en un taller durant sis mesos i, posteriorment, es va traslladar a l'emplaçament de l'obra.