20
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
14:01h
Els partits polítics de Sabadell ja preparen les eleccions municipals de maig de 2023 i van descobrint els caps visibles dels projectes. El darrer en fer-ho ha estat Cs. L'actual portaveu i líder de la formació, Adrián Hernández, no repetirà i el rellevarà Joan Garcia (Sabadell, 1975), que actualment és diputat al Parlament.
Precisament, ho és des de 2015, pocs mesos després de portar els taronja a entrar, per primera vegada, a la sala de plens de l'Ajuntament de Sabadell. Va deixar la capital vallesana per la cambra catalana. Ara, assegura, si aconsegueix representació al consistori serà al revés. Torna a la ciutat amb "il·lusió" i amb la motxilla d'experiències acumulades d'aquests set anys. Garcia és veí de la Creu de Barberà, també ho ha estat de Gràcia i l'Eixample, i porta 47 anys al municipi "a prop de la gent". Serà la quarta vegada que és candidat.
- En l'anunci del retorn va dir que encara no entrava en els seus plans. Com s'ha gestat tot plegat?
- Sincerament, és cert que no ho tenia previst. I això no vol dir que no em faci il·lusió, perquè me'n fa, sinó que és per un tema de confiança. Crec que Cs Sabadell tenia, i té, un gran portaveu, Adrián Hernández, i hagués estat un gran candidat. En el fons, pensava que acabaria sent ell, tot i que durant l'estiu vam estar parlant, i hi havia una motivació personal darrere i ho havia de respectar. I insisteixo, em fa il·lusió. La política municipal m'agrada i he estat molts anys al projecte de Sabadell. Ho vaig deixar, però per bones notícies, perquè me'n vaig anar al Parlament. Això m'ha servit per tenir moltes experiències i sempre he trobat a faltar el que vaig deixar a mitges.
- I aquests anys allunyat de la política municipal el deixa en desavantatge?
-No. De fet, aquesta posició em permet estar influenciat pel que passa a la ciutat i et fa veure problemàtiques més quotidianes, que no són de l'alta política. Puc tractar els temes que li preocupen a la gent, que al final és el que importa.
- Com han estat aquests dies des que va confirmar que seria el candidat? El recordaven?
- Doncs, pensava que s'haurien oblidat de mi. M'agrada passar inadvertit, tot i que soc conscient que dedicant-me a la política no té sentit, però m'agrada tenir la meva vida privada... Però sí que hi ha gent que et coneix, et reconeix i també les entitats se'n recordaven. Al cap i a la fi, he estat molts anys a Sabadell, em vaig presentar a les eleccions de 2007, 2011 i 2015. I això són moltes reunions amb molta gent.
- I quin traspàs li està fent l'actual portaveu, Adrián Hernández?
- Estem preparant l'estratègia de precampanya i campanya, els aspectes més importants de ciutat i allò que pot i no pot millorar... I, per exemple, serà molt important una proposta fiscal per, com a mínim, els dos propers anys. La finalitat és reduir la pressió fiscal sobre els sabadellencs, però no només amb perfils vulnerables, també amb persones treballadores que no arriben a final de mes com ara, en una llar on hi ha dues persones que guanyen 1.000 euros al mes.
- Té marge l'Ajuntament de Sabadell en competència fiscal?
- Sí, n'hi ha. Per dues bandes: amb els recursos que rep Sabadell de fora i per una millora de l'eficiència de l'Ajuntament, perquè ara mateix no ho és. I com a mostra és que en aquest mandat s'ha executat al voltant d'un 15% de la inversió pressupostada. I en aquest sentit, és necessari que hi hagi un gerent al consistori, perquè l'alcaldessa no ho pot ser. Al final cal saber si podem millorar la majoria de processos de l'administració local i gastar millor el que recollim.
- Aquesta figura que proposa seria independent.
- Ho hem de pensar, però al final serà una persona que haurà d'escollir l'alcalde o alcaldessa. Ha de ser un professional que s'hagi dedicat a fer això. És professionalitzar la direcció de l'Ajuntament i no és una cosa nova. De fet, és una idea que ha defensat el grup municipal.
- Deia haver acumulat "moltes experiències" al Parlament. En què es traduirà al terreny local?
- Certament, set anys al Parlament, i especialment aquests últims, amb tot el tema del procés, et donen una sèrie d'experiències que et fan veure o analitzar les coses d'una certa manera. I, de vegades, ens perdem molt en el discurs tipus: “Quin és el projecte de la ciutat?”, que sempre és la mateixa pregunta. Primer, s'ha de pensar què volem fer i tenir molts clares tres o quatre idees.
- Per exemple.
- Ho anirem desenvolupant, però, a grans trets, i més enllà de la fiscalitat, temes de seguretat. No tant com la sensació d'inseguretat, tal com passa a Barcelona, sinó algunes ocupacions il·legals molt agressives que hi ha en alguns barris que genera aquest sentiment. De fet, l'alcaldessa ja ho ha abordat amb l'Arc Metropolità. També, el manteniment de la ciutat, perquè hi ha una percepció que no està neta i la gent troba a faltar una millor inversió en la via pública, i veient aquest 15% que deia s'entén. Sí que s'han fet actuacions però són de cara a la galeria. L'alcaldessa fa inauguracions i infografies sense parar, però al final, bona part, ja estava projectat en l'anterior mandat.
El que no s'ha posat damunt la taula no són aspectes estructurals com ara, la mobilitat, les zones de baixes emissions, que no podem fer-ne una sense tenir una Ronda Nord i la pacificació de la Gran Via també va lligada. A tot això, cal obligar la gent a canviar de cotxe en plena crisi? No té cap sentit.
- Hi ha un projecte, i que compta amb fons europeus: el programa Gran Via-Ripoll.
- Són actuacions, com et deia, de cara a l'aparador. Què es vol fer amb això? Pacificar la Gran Via? No podràs. La realitat és la que és i això no es canvia amb passos de vianants de colors. Però, els socialistes sempre han estat uns professionals de la política d'aparador. Recordo una proposta de l'exalcalde Manuel Bustos: plantes als fanals. Quin era l'objectiu? El que et dic, política d'aparador i ja són molts anys així. No dic que no s'hagi de fer, però es pot compensar.
- Va marxar el 2015 i torna ara, amb les eleccions municipals de 2023. El moment polític i social és molt diferent.
- Estem en un altre moment polític, no és el mateix que el 2015. De totes maneres, la política local ha de ser útil i vull ser molt pragmàtic, i en això coincideixo bastant amb l'Adrián, perquè el projecte s'ha d'adaptar a Sabadell. Tindrem punts de coincidència, per exemple, amb Terrassa en matèria de mobilitat o habitatge, que és un altre aspecte de cara a les eleccions. Tot i així, és un problema que s'ha deixat en mans dels ajuntaments i ha de ser la Generalitat la que ha de fer la inversió. Des de Cs n'hem demanat, i fa anys que ho fem, una de 1.000 milions d'euros anuals perquè és factible.
- El Govern ja està reservant partides per a la construcció d'habitatge.
- Ara sí que es destinen recursos, però feia 10 anys que no es feia res. Manca habitatge de lloguer i ara, també, alternativa per a famílies vulnerables. I bona part d'aquestes ocupacions il·legals venen motivades per aquesta manca d'inversió. I remarco que hi ha ocupacions i ocupacions. Però si no hi ha oferta, la demanda no es cobreix: això és una teoria purament liberal.
- També s'ha legislat per cobrir aquesta demanda, amb la llei d'emergència habitacional i pobresa energètica, tombada pel Tribunal Constitucional.
- Cal fer lleis adequades. Legislar bé, perquè es pugui fer servir. Per exemple, amb la normativa de la limitació del preu del lloguer, el Consell de Garanties Estatutàries, no el Constitucional, va dir que s'havien de fer un seguit de modificacions perquè si no ho tombarien. I el Govern no va fer cas i és el que va passar. De totes maneres, tampoc comparteixo el fons de la legislació, cal construir més parc públic. No és suficient amb les propietats de grans tenidors i bancs. I pensem en habitatge per a persones vulnerables, però hi ha un segment de població, treballadora, de classe mitjana, que paga uns preus molt elevats per un pis.
- Tornem a Sabadell. Trobarà a faltar el procés per aplegar vots?
- No, el procés mai es pot trobar a faltar. I t'ho dic de debò, perquè l'he patit. Al final, en cada moment som útils per unes coses i en cada moment polític hem de trobar el nostre lloc. En aquella època ens vam oposar fermament allò que estava passant i ara no estem en aquesta situació. També és veritat que en l'àmbit local no s'arrossegava a tanta gent...
- ... El 2015 Cs va treure els millors resultats a Sabadell.
- Sí, però quan vaig entrar teníem nou diputats al Parlament i al setembre del mateix any van ser 25. Estàvem pujant. I a Sabadell vam estar a prop d'un quart regidor, que hauria vingut del PSC, i això hauria suposat un quàdruple empat amb quatre cadires al ple: socialistes, Unitat pel Canvi, la Crida, ERC i nosaltres.
- I li preocupa que el vot de Cs vagi a PP i/o Vox?
- No em fixo en la resta. Tenim un projecte que pot servir tant per a un votant de centre-dreta com de centre-esquerre. De fet, he escoltat aquests dies una proposta dels socialistes a Catalunya: baixar impostos i ajudar les empreses. Una fórmula de Cs. Això referma la idea que tenim un projecte que aglutina. També és veritat que busquem ser útils i ser el vot del centre, centre-dreta, aquell veí que podria votar el PP, però que en unes municipals opta per Cs. I Vox? Sincerament, no ho sé. És difícil veure d'on surt el seu votant.
- Mantindrà les línies vermelles marcades per Hernández, no pactar amb partits independentistes?
- En principi, sí. Molt haurien de canviar les coses. Torno a dir una altra vegada que no és la mateixa situació que anys enrere, però no governarem amb cap dels tres partits [ERC, Crida per Sabadell i Junts per Sabadell]. Això no treu que, de vegades, coincidim.
- Com ara.
- Temes de regeneració amb la Crida i al Parlament, amb la CUP. I això que som d'ideologies oposades. En canvi, en polítiques d'habitatge i temes socials no coincidim.
- Ara que diu això, el 2015 duia al programa mesures anticorrupció.
- Veníem de l'època Bustos; ara, no. Però sí, calen mesures de regeneració democràtica, de transparència. Això em consta que el grup ja ho ha treballat molt i s'ha actuat, però, desgraciadament, no acaben d'arribar a la ciutadania i això és responsabilitat nostra. I des de Cs les defensem, i continuarem fent-ho, tot allò que lluiti contra la corrupció i en favor de la transparència. És un tema perillós, perquè, mentalment, estem tornant enrere i farem la pedagogia suficient perquè no passi.
- Per acabar, imagini's que Cs segueix amb representació a la sala de plens, alternarà Sabadell amb el Parlament, en el cas que continuï la legislatura a Catalunya?
- Fins que se celebrin les eleccions municipals continuaré al Parlament. Després, ja es veurà. Ara bé, si haig de renunciar alguna acta, aquesta serà la de la cambra catalana. La meva prioritat és no tornar a marxar.
Precisament, ho és des de 2015, pocs mesos després de portar els taronja a entrar, per primera vegada, a la sala de plens de l'Ajuntament de Sabadell. Va deixar la capital vallesana per la cambra catalana. Ara, assegura, si aconsegueix representació al consistori serà al revés. Torna a la ciutat amb "il·lusió" i amb la motxilla d'experiències acumulades d'aquests set anys. Garcia és veí de la Creu de Barberà, també ho ha estat de Gràcia i l'Eixample, i porta 47 anys al municipi "a prop de la gent". Serà la quarta vegada que és candidat.
- En l'anunci del retorn va dir que encara no entrava en els seus plans. Com s'ha gestat tot plegat?
- Sincerament, és cert que no ho tenia previst. I això no vol dir que no em faci il·lusió, perquè me'n fa, sinó que és per un tema de confiança. Crec que Cs Sabadell tenia, i té, un gran portaveu, Adrián Hernández, i hagués estat un gran candidat. En el fons, pensava que acabaria sent ell, tot i que durant l'estiu vam estar parlant, i hi havia una motivació personal darrere i ho havia de respectar. I insisteixo, em fa il·lusió. La política municipal m'agrada i he estat molts anys al projecte de Sabadell. Ho vaig deixar, però per bones notícies, perquè me'n vaig anar al Parlament. Això m'ha servit per tenir moltes experiències i sempre he trobat a faltar el que vaig deixar a mitges.
- I aquests anys allunyat de la política municipal el deixa en desavantatge?
-No. De fet, aquesta posició em permet estar influenciat pel que passa a la ciutat i et fa veure problemàtiques més quotidianes, que no són de l'alta política. Puc tractar els temes que li preocupen a la gent, que al final és el que importa.
- Com han estat aquests dies des que va confirmar que seria el candidat? El recordaven?
- Doncs, pensava que s'haurien oblidat de mi. M'agrada passar inadvertit, tot i que soc conscient que dedicant-me a la política no té sentit, però m'agrada tenir la meva vida privada... Però sí que hi ha gent que et coneix, et reconeix i també les entitats se'n recordaven. Al cap i a la fi, he estat molts anys a Sabadell, em vaig presentar a les eleccions de 2007, 2011 i 2015. I això són moltes reunions amb molta gent.
- I quin traspàs li està fent l'actual portaveu, Adrián Hernández?
- Estem preparant l'estratègia de precampanya i campanya, els aspectes més importants de ciutat i allò que pot i no pot millorar... I, per exemple, serà molt important una proposta fiscal per, com a mínim, els dos propers anys. La finalitat és reduir la pressió fiscal sobre els sabadellencs, però no només amb perfils vulnerables, també amb persones treballadores que no arriben a final de mes com ara, en una llar on hi ha dues persones que guanyen 1.000 euros al mes.
"L'Ajuntament de Sabadell no és eficient amb la despesa pública"
- Té marge l'Ajuntament de Sabadell en competència fiscal?
- Sí, n'hi ha. Per dues bandes: amb els recursos que rep Sabadell de fora i per una millora de l'eficiència de l'Ajuntament, perquè ara mateix no ho és. I com a mostra és que en aquest mandat s'ha executat al voltant d'un 15% de la inversió pressupostada. I en aquest sentit, és necessari que hi hagi un gerent al consistori, perquè l'alcaldessa no ho pot ser. Al final cal saber si podem millorar la majoria de processos de l'administració local i gastar millor el que recollim.
- Aquesta figura que proposa seria independent.
- Ho hem de pensar, però al final serà una persona que haurà d'escollir l'alcalde o alcaldessa. Ha de ser un professional que s'hagi dedicat a fer això. És professionalitzar la direcció de l'Ajuntament i no és una cosa nova. De fet, és una idea que ha defensat el grup municipal.
Garcia durant l'entrevista. Foto: Juanma Peláez
El candidat de Cs Sabadell, actualment diputat al Parlament. Foto: Juanma Peláez
- Deia haver acumulat "moltes experiències" al Parlament. En què es traduirà al terreny local?
- Certament, set anys al Parlament, i especialment aquests últims, amb tot el tema del procés, et donen una sèrie d'experiències que et fan veure o analitzar les coses d'una certa manera. I, de vegades, ens perdem molt en el discurs tipus: “Quin és el projecte de la ciutat?”, que sempre és la mateixa pregunta. Primer, s'ha de pensar què volem fer i tenir molts clares tres o quatre idees.
"Bona part de les inauguracions que fa l'alcaldessa ja estaven projectades i venen del mandat anterior"
- Per exemple.
- Ho anirem desenvolupant, però, a grans trets, i més enllà de la fiscalitat, temes de seguretat. No tant com la sensació d'inseguretat, tal com passa a Barcelona, sinó algunes ocupacions il·legals molt agressives que hi ha en alguns barris que genera aquest sentiment. De fet, l'alcaldessa ja ho ha abordat amb l'Arc Metropolità. També, el manteniment de la ciutat, perquè hi ha una percepció que no està neta i la gent troba a faltar una millor inversió en la via pública, i veient aquest 15% que deia s'entén. Sí que s'han fet actuacions però són de cara a la galeria. L'alcaldessa fa inauguracions i infografies sense parar, però al final, bona part, ja estava projectat en l'anterior mandat.
El que no s'ha posat damunt la taula no són aspectes estructurals com ara, la mobilitat, les zones de baixes emissions, que no podem fer-ne una sense tenir una Ronda Nord i la pacificació de la Gran Via també va lligada. A tot això, cal obligar la gent a canviar de cotxe en plena crisi? No té cap sentit.
- Hi ha un projecte, i que compta amb fons europeus: el programa Gran Via-Ripoll.
- Són actuacions, com et deia, de cara a l'aparador. Què es vol fer amb això? Pacificar la Gran Via? No podràs. La realitat és la que és i això no es canvia amb passos de vianants de colors. Però, els socialistes sempre han estat uns professionals de la política d'aparador. Recordo una proposta de l'exalcalde Manuel Bustos: plantes als fanals. Quin era l'objectiu? El que et dic, política d'aparador i ja són molts anys així. No dic que no s'hagi de fer, però es pot compensar.
Joan Garcia, de Cs. Foto: Juanma Peláez
- Va marxar el 2015 i torna ara, amb les eleccions municipals de 2023. El moment polític i social és molt diferent.
- Estem en un altre moment polític, no és el mateix que el 2015. De totes maneres, la política local ha de ser útil i vull ser molt pragmàtic, i en això coincideixo bastant amb l'Adrián, perquè el projecte s'ha d'adaptar a Sabadell. Tindrem punts de coincidència, per exemple, amb Terrassa en matèria de mobilitat o habitatge, que és un altre aspecte de cara a les eleccions. Tot i així, és un problema que s'ha deixat en mans dels ajuntaments i ha de ser la Generalitat la que ha de fer la inversió. Des de Cs n'hem demanat, i fa anys que ho fem, una de 1.000 milions d'euros anuals perquè és factible.
- El Govern ja està reservant partides per a la construcció d'habitatge.
- Ara sí que es destinen recursos, però feia 10 anys que no es feia res. Manca habitatge de lloguer i ara, també, alternativa per a famílies vulnerables. I bona part d'aquestes ocupacions il·legals venen motivades per aquesta manca d'inversió. I remarco que hi ha ocupacions i ocupacions. Però si no hi ha oferta, la demanda no es cobreix: això és una teoria purament liberal.
- També s'ha legislat per cobrir aquesta demanda, amb la llei d'emergència habitacional i pobresa energètica, tombada pel Tribunal Constitucional.
- Cal fer lleis adequades. Legislar bé, perquè es pugui fer servir. Per exemple, amb la normativa de la limitació del preu del lloguer, el Consell de Garanties Estatutàries, no el Constitucional, va dir que s'havien de fer un seguit de modificacions perquè si no ho tombarien. I el Govern no va fer cas i és el que va passar. De totes maneres, tampoc comparteixo el fons de la legislació, cal construir més parc públic. No és suficient amb les propietats de grans tenidors i bancs. I pensem en habitatge per a persones vulnerables, però hi ha un segment de població, treballadora, de classe mitjana, que paga uns preus molt elevats per un pis.
"El procés mai es pot trobar a faltar Al final, en cada moment som útils per unes coses i en cada moment polític hem de trobar el nostre lloc"
- Tornem a Sabadell. Trobarà a faltar el procés per aplegar vots?
- No, el procés mai es pot trobar a faltar. I t'ho dic de debò, perquè l'he patit. Al final, en cada moment som útils per unes coses i en cada moment polític hem de trobar el nostre lloc. En aquella època ens vam oposar fermament allò que estava passant i ara no estem en aquesta situació. També és veritat que en l'àmbit local no s'arrossegava a tanta gent...
- ... El 2015 Cs va treure els millors resultats a Sabadell.
- Sí, però quan vaig entrar teníem nou diputats al Parlament i al setembre del mateix any van ser 25. Estàvem pujant. I a Sabadell vam estar a prop d'un quart regidor, que hauria vingut del PSC, i això hauria suposat un quàdruple empat amb quatre cadires al ple: socialistes, Unitat pel Canvi, la Crida, ERC i nosaltres.
- I li preocupa que el vot de Cs vagi a PP i/o Vox?
- No em fixo en la resta. Tenim un projecte que pot servir tant per a un votant de centre-dreta com de centre-esquerre. De fet, he escoltat aquests dies una proposta dels socialistes a Catalunya: baixar impostos i ajudar les empreses. Una fórmula de Cs. Això referma la idea que tenim un projecte que aglutina. També és veritat que busquem ser útils i ser el vot del centre, centre-dreta, aquell veí que podria votar el PP, però que en unes municipals opta per Cs. I Vox? Sincerament, no ho sé. És difícil veure d'on surt el seu votant.
La conversa amb l'alcaldable de la formació taronja. Foto: Juanma Peláez
- Mantindrà les línies vermelles marcades per Hernández, no pactar amb partits independentistes?
- En principi, sí. Molt haurien de canviar les coses. Torno a dir una altra vegada que no és la mateixa situació que anys enrere, però no governarem amb cap dels tres partits [ERC, Crida per Sabadell i Junts per Sabadell]. Això no treu que, de vegades, coincidim.
- Com ara.
- Temes de regeneració amb la Crida i al Parlament, amb la CUP. I això que som d'ideologies oposades. En canvi, en polítiques d'habitatge i temes socials no coincidim.
- Ara que diu això, el 2015 duia al programa mesures anticorrupció.
- Veníem de l'època Bustos; ara, no. Però sí, calen mesures de regeneració democràtica, de transparència. Això em consta que el grup ja ho ha treballat molt i s'ha actuat, però, desgraciadament, no acaben d'arribar a la ciutadania i això és responsabilitat nostra. I des de Cs les defensem, i continuarem fent-ho, tot allò que lluiti contra la corrupció i en favor de la transparència. És un tema perillós, perquè, mentalment, estem tornant enrere i farem la pedagogia suficient perquè no passi.
Joan Garcia agafarà el testimoni d'Adrián Hernández. Foto: Juanma Peláez
- Per acabar, imagini's que Cs segueix amb representació a la sala de plens, alternarà Sabadell amb el Parlament, en el cas que continuï la legislatura a Catalunya?
- Fins que se celebrin les eleccions municipals continuaré al Parlament. Després, ja es veurà. Ara bé, si haig de renunciar alguna acta, aquesta serà la de la cambra catalana. La meva prioritat és no tornar a marxar.