19
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
19:00h
Les pitjors setmanes de la pandèmia de Covid encara resten molt presents, amb el comptador de morts accelerat amb cada pic d'una onada. Malgrat això, però, Catalunya ha viscut últimament una bona notícia i és que la recent setmana del 26 de setembre al 2 d'octubre ha estat la de menys mortalitat no ja des de l'arribada del coronavirus, sinó des de l'any 2000, com a mínim. Així ho recull aquest dimecres l'última actualització de les dades de defuncions setmanals computades als registres civils i difoses per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) amb un històric dels darrers 22 anys.
Durant aquest setmana 39 del present any, només van morir 832 catalans, per sota del llindar precedent de la setmana 38 del 2000, amb 845 defuncions. Així s'evidencia en el gràfic superior, on també s'observa l'impacte enorme de la primera onada de la Covid i, en menor mesura de les posteriors, així com altres fenòmens que roben vides, com l'onada de calor del juliol o la que va tenir lloc el 2003 o temporades greus de grip com les dels anys 2017 o 2015.
Ara bé, si es consulten les dades del País Valencià, les Illes Balears o del conjunt de l'Estat, també es pot observar que el rècord -per avall- en morts a Catalunya no és compartit, sinó una excepció puntual, ja que, a la resta de territoris, fins i tot el nombre de defuncions se situa en la franja alta de les que habitualment hi ha en aquestes dates. Sí que és cert, però, que es tracta d'una temporada on, al contrari del que ocorre a l'hivern, la mortalitat ja acostuma a situar-se per sota la mitjana anual: 13 de les 17 comunitats han registrat la setmana amb menys defuncions entre la 34 i la 39 de diferents anys -totes en la primera dècada de segle, excepte Catalunya.
Les dades de l'INE també permeten l'anàlisi per províncies i illes i, en aquest nivell, és la de Barcelona l'única que presenta les millors dades de mortalitat de tota la sèrie històrica, arrossegant amb ella les xifres del conjunt de Catalunya. En canvi, les de Lleida i Tarragona se situen sobre la mitjana i les de Girona, en la franja alta, com també les d'Alacant, Mallorca o Eivissa i Formentera. El baix nivell de defuncions a Catalunya és encara més sorprenent perquè, durant l'actual segle, la població catalana ha anat augmentant pràcticament cada any, cosa que fa que, en relació al nombre d'habitants, la ràtio de morts hagi estat encara més inusualment baixa.
Les 10,7 defuncions per cada 100.000 catalans que han tingut lloc entre el 26 de setembre al 2 d'octubre han estat un 11,8% inferiors a l'anterior registre més baix, també en una setmana 39, en aquest cas de l'any 2012. L'anterior gràfic, però, també permet observar l'evolució de la ràtio de morts per grups d'edat, constatant-se com, de fet, entre els grups de menys de 55 anys no s'aprecia que els anys de Covid hagin tingut cap efecte. Almenys cap de negatiu, ja que els seus nivells de defuncions se situen en la franja baixa de la sèrie.
Entre aquests grups d'edat, l'evolució de les ràtios de mortalitat en general són força aleatoris, ja que s'hi produeixen escasses defuncions i, a més, fenòmens com la Covid, les onades de calor o la grip impacten més severament entre la gent més gran, entre la qual sí que es poden observar patrons més clars vinculats amb ells. Fins i tot entre la població de 75 anys i més, però, els nivells de mortalitat durant la pandèmia han estat baixos, a excepció dels pics de les onades -especialment la primera-, segurament beneficiats per les mesures d'aïllament i protecció, també efectives per a altres malalties. I és precisament entre la gent més gran on últimament la xifres de morts encara ha caigut de forma destacada, fent baixa la dada global catalana.
Segon any en morts acumulades
Ara bé, malgrat les bones dades de la setmana recent destacada, el 2022 se situa, des de l'onada de calor de juliol, com el segon de l'actual segle amb més defuncions acumulades fins a la data, només per darrere del primer any de la pandèmia. Al País Valencià i les Illes Balears, però, és l'any amb més morts de tota la sèrie, ja que la primera onada no hi va fer tants estralls, si bé a les demarcacions de Girona i Tarragona també se situa en primer lloc. Fins i tot si es pondera per població, el 2022 només queda en ràtio de morts per habitant a Catalunya per darrere del 2003, a banda del fatídic 2020. Un fet que probablement respon al progressiu envelliment de la població.
Durant aquest setmana 39 del present any, només van morir 832 catalans, per sota del llindar precedent de la setmana 38 del 2000, amb 845 defuncions. Així s'evidencia en el gràfic superior, on també s'observa l'impacte enorme de la primera onada de la Covid i, en menor mesura de les posteriors, així com altres fenòmens que roben vides, com l'onada de calor del juliol o la que va tenir lloc el 2003 o temporades greus de grip com les dels anys 2017 o 2015.
Ara bé, si es consulten les dades del País Valencià, les Illes Balears o del conjunt de l'Estat, també es pot observar que el rècord -per avall- en morts a Catalunya no és compartit, sinó una excepció puntual, ja que, a la resta de territoris, fins i tot el nombre de defuncions se situa en la franja alta de les que habitualment hi ha en aquestes dates. Sí que és cert, però, que es tracta d'una temporada on, al contrari del que ocorre a l'hivern, la mortalitat ja acostuma a situar-se per sota la mitjana anual: 13 de les 17 comunitats han registrat la setmana amb menys defuncions entre la 34 i la 39 de diferents anys -totes en la primera dècada de segle, excepte Catalunya.
Les dades de l'INE també permeten l'anàlisi per províncies i illes i, en aquest nivell, és la de Barcelona l'única que presenta les millors dades de mortalitat de tota la sèrie històrica, arrossegant amb ella les xifres del conjunt de Catalunya. En canvi, les de Lleida i Tarragona se situen sobre la mitjana i les de Girona, en la franja alta, com també les d'Alacant, Mallorca o Eivissa i Formentera. El baix nivell de defuncions a Catalunya és encara més sorprenent perquè, durant l'actual segle, la població catalana ha anat augmentant pràcticament cada any, cosa que fa que, en relació al nombre d'habitants, la ràtio de morts hagi estat encara més inusualment baixa.
Les 10,7 defuncions per cada 100.000 catalans que han tingut lloc entre el 26 de setembre al 2 d'octubre han estat un 11,8% inferiors a l'anterior registre més baix, també en una setmana 39, en aquest cas de l'any 2012. L'anterior gràfic, però, també permet observar l'evolució de la ràtio de morts per grups d'edat, constatant-se com, de fet, entre els grups de menys de 55 anys no s'aprecia que els anys de Covid hagin tingut cap efecte. Almenys cap de negatiu, ja que els seus nivells de defuncions se situen en la franja baixa de la sèrie.
Entre aquests grups d'edat, l'evolució de les ràtios de mortalitat en general són força aleatoris, ja que s'hi produeixen escasses defuncions i, a més, fenòmens com la Covid, les onades de calor o la grip impacten més severament entre la gent més gran, entre la qual sí que es poden observar patrons més clars vinculats amb ells. Fins i tot entre la població de 75 anys i més, però, els nivells de mortalitat durant la pandèmia han estat baixos, a excepció dels pics de les onades -especialment la primera-, segurament beneficiats per les mesures d'aïllament i protecció, també efectives per a altres malalties. I és precisament entre la gent més gran on últimament la xifres de morts encara ha caigut de forma destacada, fent baixa la dada global catalana.
Segon any en morts acumulades
Ara bé, malgrat les bones dades de la setmana recent destacada, el 2022 se situa, des de l'onada de calor de juliol, com el segon de l'actual segle amb més defuncions acumulades fins a la data, només per darrere del primer any de la pandèmia. Al País Valencià i les Illes Balears, però, és l'any amb més morts de tota la sèrie, ja que la primera onada no hi va fer tants estralls, si bé a les demarcacions de Girona i Tarragona també se situa en primer lloc. Fins i tot si es pondera per població, el 2022 només queda en ràtio de morts per habitant a Catalunya per darrere del 2003, a banda del fatídic 2020. Un fet que probablement respon al progressiu envelliment de la població.