22
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
24
d'octubre
a les
8:10h
La reivindicació veïnal ha aconseguit que la diminuta plaça de la Verònica de Barcelona guanyi un nou equipament de barri. Aquesta placeta del Gòtic, ubicada a l'eixamplament del carrer Avinyó a la cruïlla amb el carrer Cervantes, fa més de 140 anys que acull una façana neoclàssica que crida l'atenció de tot vianant que la travessa.
És l'edifici de l'antic Casino Mercantil o Borsí, construït entre el 1881 i 1883. Amb un passat vinculat a les finances -seu de la borsa privada de la capital catalana i del Mercat Lliure de Valors fins al 1939, quan les autoritats franquistes van decretar-ne la liquidació- i al món de l'art -espai de l'Escola de Belles Arts i de l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis de la Llotja-, ara inicia el camí cap a la seva remodelació i transformació en equipament cultural i de barri.
L'Ajuntament de Barcelona, propietària de l'edifici des que el 2016 el va comprar a la Generalitat, ha aprovat recentment el projecte executiu de la primera fase de la rehabilitació de l'edifici per convertir-lo en la nova seu de la biblioteca Andreu Nin -actualment a la Rambla- i un espai de gestió comunitària per als veïns del barri. "Entrar allà i saber que he lluitat per aconseguir-ho és molt gratificant, ha estat una experiència increïble i enriquidora", diu emocionada a NacióDigital la Teresa Caja, una de les veïnes activistes al capdavant de la Plataforma el Borsí pel Barri.
I és que la lluita veïnal per recuperar l'edifici va nàixer el 2009 després que la Generalitat decidís tancar-lo quan un fals sostre es va esfondrar de forma sobtada. Des d'aquell moment, abandonament i deteriorament sense fre. "L'esfondrament va ser l'excusa per tapar una falta de manteniment de l'edifici", denuncia Caja mentre recorda l'etapa inicial de reivindicació per guanyar un espai "per al barri portat per gent del barri". En aquest sentit també es pronuncia Martí Cusó, membre de l'associació de veïns i veïnes del Gòtic que anteriorment havia format part de la plataforma: "No necessitem projectes privats ni de ciutat sinó de barri".
Encara en mans de la Generalitat, el 2015 va arribar la primera oferta privada per comprar el Borsí. L'empresari i director general de Mediapro, Jaume Roures, va anunciar el projecte de convertir l'espai en un museu dedicat al director de cinema Woody Allen. La proposta, però, no va prosperar. També el 2015, la plataforma -formada per veïns, professors de l'Escola Llotja, comerciants, entitats del barri i artistes, entre d'altres- va efectuar un acte de reivindicació a la plaça de la Verònica, amb la intenció de convertir el Borsí en un equipament cultural que comptés amb la presència de les entitats i el teixit social d'aquest barri de Ciutat Vella, amb la voluntat d'obrir l'espai al barri. Era l'inici del treball conjunt entre els diferents actius individuals que fins llavors havien actuat de manera dispersa.
Un cop l'Ajuntament tenia les claus del majestuós edifici, al Borsí no van deixar de sortir-li xicots. La plaça de la Verònica va centrar les mirades i les iniciatives del sector privat apareixien com bolets. Des de la Fundació Bofill, que proposava la creació d'un hub d'innovació pedagògica -cedint els baixos a les entitats veïnals-, a Comissions Obreres, que hi projectava una escola d'oficis, l'edifici del Borsí era la mel que tothom volia tastar. I en aquest moment, segons Cusó, es va desfermar la primera "batalla política" entre veïns i privats. La pressió de la Plataforma va tenir fruits: l'Ajuntament va optar per destinar la totalitat de l'antic Casino Mercantil a equipaments veïnals. "Que ens prioritzés va ser una victòria", recorda el veí.
Reunions, trobades, tècnics, arquitectes i veïns. La Plataforma Borsí pel Barri ha estat l'encarregada de dissenyar el nou equipament de gestió comunitària, "d'ús i decisió veïnal", després dels múltiples "boicots" dels agents privats per evitar aquest nou centre de trobada veïnal. "Volíem un espai on els veïns s'empoderin i s'organitzin en un barri molt pressionat per l'activitat turística", detallen els dos activistes consultats. De fet, Caja, que conjuntament amb la Cristina, una arquitecta, és qui més anys porta a la plataforma, celebra els espais que guanyaran amb el nou equipament.
La plataforma veïnal tindrà espais exclusius, en els quals ja tenen previst algun taller de restauració d'objectes antics -dels que hi ha actualment a l'interior de l'edifici- per quan obrin l'equipament. La biblioteca, que veu amb molt bons ulls el trasllat de la Rambla "al rovell de la ciutat" espera impacient el nou local. "Ens permetrà estar al costat dels veïns, en tenim moltes ganes després d'anys a la Rambla", confirma a aquest diari la seva directora, la Mercè. I, a més, espais compartits. Des d'una sala de reunions gran a uns boxs de gravació i so al soterrani de l'edifici, però també una cantina al terrat. Prendre un cafè a mig matí mentre es llegeix el diari amb les vistes del Gòtic de fons serà possible des del més amunt del Borsí. "Farem preus populars i assequibles en un espai únicament per a la gent del barri, sense turisme", explica orgullosa.
Tota la gestió s'ha desenvolupat durant els més de cinc anys que l'Ajuntament porta al capdavant de l'edifici, "un procés lent i intens", lamenta Caja, que ara culmina amb l'anunci d'inici d'obres a principis del 2023. Un període que està previst que s'allargui, almenys, durant tres anys i, per tant, situa el 2026 com l'any d'estrena del nou equipament veïnal de barri al Gòtic. Mentrestant, la Plataforma Borsí pel Barri està pendent que l'Ajuntament els cedeixi un local per poder seguir amb la seva activitat: "Ha de continuar viva!".
Amb la concreció d'aquest projecte, després de més de 130 anys arrelat a la ciutat, el Borsí engega una tercera etapa. L'edifici que va començar com el punt de trobada de les finances barcelonines i va continuar com a far de la creativitat i docència artística ara acomplirà una necessitat social en el camp cultural en favor del barri Gòtic.
És l'edifici de l'antic Casino Mercantil o Borsí, construït entre el 1881 i 1883. Amb un passat vinculat a les finances -seu de la borsa privada de la capital catalana i del Mercat Lliure de Valors fins al 1939, quan les autoritats franquistes van decretar-ne la liquidació- i al món de l'art -espai de l'Escola de Belles Arts i de l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis de la Llotja-, ara inicia el camí cap a la seva remodelació i transformació en equipament cultural i de barri.
L'Ajuntament de Barcelona, propietària de l'edifici des que el 2016 el va comprar a la Generalitat, ha aprovat recentment el projecte executiu de la primera fase de la rehabilitació de l'edifici per convertir-lo en la nova seu de la biblioteca Andreu Nin -actualment a la Rambla- i un espai de gestió comunitària per als veïns del barri. "Entrar allà i saber que he lluitat per aconseguir-ho és molt gratificant, ha estat una experiència increïble i enriquidora", diu emocionada a NacióDigital la Teresa Caja, una de les veïnes activistes al capdavant de la Plataforma el Borsí pel Barri.
I és que la lluita veïnal per recuperar l'edifici va nàixer el 2009 després que la Generalitat decidís tancar-lo quan un fals sostre es va esfondrar de forma sobtada. Des d'aquell moment, abandonament i deteriorament sense fre. "L'esfondrament va ser l'excusa per tapar una falta de manteniment de l'edifici", denuncia Caja mentre recorda l'etapa inicial de reivindicació per guanyar un espai "per al barri portat per gent del barri". En aquest sentit també es pronuncia Martí Cusó, membre de l'associació de veïns i veïnes del Gòtic que anteriorment havia format part de la plataforma: "No necessitem projectes privats ni de ciutat sinó de barri".
Encara en mans de la Generalitat, el 2015 va arribar la primera oferta privada per comprar el Borsí. L'empresari i director general de Mediapro, Jaume Roures, va anunciar el projecte de convertir l'espai en un museu dedicat al director de cinema Woody Allen. La proposta, però, no va prosperar. També el 2015, la plataforma -formada per veïns, professors de l'Escola Llotja, comerciants, entitats del barri i artistes, entre d'altres- va efectuar un acte de reivindicació a la plaça de la Verònica, amb la intenció de convertir el Borsí en un equipament cultural que comptés amb la presència de les entitats i el teixit social d'aquest barri de Ciutat Vella, amb la voluntat d'obrir l'espai al barri. Era l'inici del treball conjunt entre els diferents actius individuals que fins llavors havien actuat de manera dispersa.
Un cop l'Ajuntament tenia les claus del majestuós edifici, al Borsí no van deixar de sortir-li xicots. La plaça de la Verònica va centrar les mirades i les iniciatives del sector privat apareixien com bolets. Des de la Fundació Bofill, que proposava la creació d'un hub d'innovació pedagògica -cedint els baixos a les entitats veïnals-, a Comissions Obreres, que hi projectava una escola d'oficis, l'edifici del Borsí era la mel que tothom volia tastar. I en aquest moment, segons Cusó, es va desfermar la primera "batalla política" entre veïns i privats. La pressió de la Plataforma va tenir fruits: l'Ajuntament va optar per destinar la totalitat de l'antic Casino Mercantil a equipaments veïnals. "Que ens prioritzés va ser una victòria", recorda el veí.
Reunions, trobades, tècnics, arquitectes i veïns. La Plataforma Borsí pel Barri ha estat l'encarregada de dissenyar el nou equipament de gestió comunitària, "d'ús i decisió veïnal", després dels múltiples "boicots" dels agents privats per evitar aquest nou centre de trobada veïnal. "Volíem un espai on els veïns s'empoderin i s'organitzin en un barri molt pressionat per l'activitat turística", detallen els dos activistes consultats. De fet, Caja, que conjuntament amb la Cristina, una arquitecta, és qui més anys porta a la plataforma, celebra els espais que guanyaran amb el nou equipament.
La plataforma veïnal tindrà espais exclusius, en els quals ja tenen previst algun taller de restauració d'objectes antics -dels que hi ha actualment a l'interior de l'edifici- per quan obrin l'equipament. La biblioteca, que veu amb molt bons ulls el trasllat de la Rambla "al rovell de la ciutat" espera impacient el nou local. "Ens permetrà estar al costat dels veïns, en tenim moltes ganes després d'anys a la Rambla", confirma a aquest diari la seva directora, la Mercè. I, a més, espais compartits. Des d'una sala de reunions gran a uns boxs de gravació i so al soterrani de l'edifici, però també una cantina al terrat. Prendre un cafè a mig matí mentre es llegeix el diari amb les vistes del Gòtic de fons serà possible des del més amunt del Borsí. "Farem preus populars i assequibles en un espai únicament per a la gent del barri, sense turisme", explica orgullosa.
Tota la gestió s'ha desenvolupat durant els més de cinc anys que l'Ajuntament porta al capdavant de l'edifici, "un procés lent i intens", lamenta Caja, que ara culmina amb l'anunci d'inici d'obres a principis del 2023. Un període que està previst que s'allargui, almenys, durant tres anys i, per tant, situa el 2026 com l'any d'estrena del nou equipament veïnal de barri al Gòtic. Mentrestant, la Plataforma Borsí pel Barri està pendent que l'Ajuntament els cedeixi un local per poder seguir amb la seva activitat: "Ha de continuar viva!".
Amb la concreció d'aquest projecte, després de més de 130 anys arrelat a la ciutat, el Borsí engega una tercera etapa. L'edifici que va començar com el punt de trobada de les finances barcelonines i va continuar com a far de la creativitat i docència artística ara acomplirà una necessitat social en el camp cultural en favor del barri Gòtic.