17
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
15:32h
L'Audiència de Barcelona ha acceptat que Neymar no assisteixi al seu judici fins que no hagi de declarar com a acusat. La declaració serà aquest dimarts. El jugador ha al·legat que ha viatjat de matinada després del partit del PSG contra el Marsella per ser a la primera sessió de la vista oral i el jutge li ha permès absentar-se. "Mentre ell marcava gols jo estava al llit", ha dit el president del tribunal, José Manuel del Almo. "Soc futboler, sense que això tingui res a veure amb la causa", ha afegit.
La resta de parts no s'han oposat a la petició, i Neymar i la seva mare han abandonat la sala. El pare del futbolista, també acusat i que també estava autoritzat a marxar, s'ha volgut quedar. Hauran de ser a la secció 6a quan els toqui declarar. Neymar i el seu pare s'enfronten a dos anys de presó; i la mare, a un any, per les maniobres en el seu fitxatge pel Barça l'any 2013. El principal acusat és Sandro Rosell, que s'enfronta a cinc anys de presó.
Què es jutja?
Es jutgen les maniobres de Rosell i la directiva del Barça juntament amb el Santos per fer efectiu el traspàs evitant pagar els diners que pertocaven al fons d'inversió DIS encara que això impliqués uns imports per a l'operació que no es van explicar en el seu dia. Es revisen diversos pagaments fets a Neymar, a la família i al Santos a partir de l'any 2011 per aconseguir el seu fitxatge per al Barça, cosa que implicava camuflar el cost real del traspàs i, així, els diners que corresponien a qui tenia el 40% dels drets del futbolista, el fons d'inversió DIS. Segons va dir el club el 2013, Neymar va costar 57,1 milions al Barça: 40 milions pactats inicialment i 17,1 de traspàs al club brasiler. El cost total hauria arribat als 82 milions d'euros.
Entremig, el jutge detecta pagaments diversos, modificacions contractuals i pactes entre Rosell i Neymar que podrien ser irregulars. El novembre de 2011, Rosell negocia amb el pare del jugador i es compromet a pagar 40 milions d'euros a Neymar si ve al Barça el 2014, uns diners que es pagaran encara que el Barça opti, finalment, per no fitxar-lo. El club li garantia un sou de 36,1 milions d'euros durant cinc anys. Neymar rep un primer pagament de 10 milions el 2011, 25 milions més el 2013 i 5 milions el 2014. Abans, el 2012, DIS recorda al Barça que té el 40% dels drets de Neymar, però el Barça manté que no hi havia cap acord amb el Santos.
El 2013, Rosell i Bartomeu acorden avançar l'arribada de Neymar, prevista en un principi per 2014 quan acabés el contracte amb el Santos. Això implicava una rescissió de contracte i davant del risc que el futbolista fitxés per un altre club -el Madrid pressionava per aconseguir la perla brasilera-, Rosell va pactar amb Neymar un salari més alt, que es va sumar a una prima de fitxatge també més alta, que el president del Barça va acceptar. Alhora, també es va acordar pagar més diners al Santos per esquivar el 40% dels drets de DIS. Tot això s'analitzarà durant les set sessions que dura el judici, que acabarà previsiblement a finals d'octubre.
Quatre contractes, un fitxatge
En tot plegat hi ha quatre contractes sospitosos, que haurien servit per camuflar el cost real del traspàs de Neymar al Barça i evitar pagar el que tocava a DIS. Segons la Fiscalia, el Barça, el Santos i el futbolista van idear diversos contractes amb denominacions diferents, partides diferents però que en realitat totes eren pel fitxatge. El primer contracte era pròpiament el traspàs, de 17,1 milions, i establia que 6,8 milions (el 40%) eren per al fons d'inversió propietària de part dels drets del jugador. El segon era un conveni de col·laboració del futbol base pel qual el Barça pagava 7,9 milions al Santos per tenir preferència per fitxar tres futbolistes que finalment no va fitxar.
El tercer era per un amistós gratuït del Barça contra el Santos al Brasil, però si no es jugava quan Neymar fos al Barça, el club català pagaria 4,5 milions al club brasiler. El partit no s'ha jugat i Neymar juga al PSG. El quart contracte és perquè el Santos participi en el Gamper de manera gratuïta, partit que s'ha jugat. Finalment, Rosell i Bartomeu també es van comprometre a pagar dos milions si Neymar era finalista al millor jugador de l'any per la FIFA mentre jugués al Barça, cosa que va passar. Per tot plegat, la Fiscalia manté que el Barça va pagar 25,1 milions al Santos i corresponien 10 milions a DIS, no pas els 6,8 milions que va cobrar. Per això, reclama 3,2 milions d'indemnització per al fons d'inversió.
Rosell, principal acusat; Neymar, amb risc de presó
El principal acusat d'aquesta causa és Sandro Rosell. La Fiscalia li demana cinc anys de presó per corrupció en els negocis i estafa, deu milions d'euros de multa i tres anys d'inhabilitació per exercir en la indústria o el comerç. A Neymar i al seu pare, els demana dos anys de presó per corrupció en els negocis, multa de 10 milions d'euros i tres anys d'inhabilitació. A la mare de Neymar, el ministeri fiscal li demana un any de presó, tres d'inhabilitació i 10 milions de multa, i al directiu del Santos Olidio Rodrígues, tres anys de presó per estafa.
D'altra banda, al Barça li demana 8,4 milions d'euros per estafa i corrupció en els negocis, al Santos, 7 milions per estafa, i a l'empresa familiar dels Neymar, 1,4 milions per corrupció en els negocis. A més, la Fiscalia reclama a Rosell, el directiu del Santos, el Barça i el club brasiler una indemnització conjunta de 3,2 milions per a DIS. Pel que fa a Bartomeu, el ministeri fiscal demana que s'arxivi la causa perquè com a vicepresident va signar els contractes per indicació de Rosell, però no va participar activament en les negociacions.
L'acusació particular que exerceix DIS demana una pena de cinc anys de presó per a Neymar i el seu pare, i que el futbolista no pugui jugar a futbol durant el temps de condemna. La defensa de la família Neymar manté que l'actuació va ser correcta i que els tribunals espanyols no poden jutjar els fets, que van passar al Brasil.
El serial Neymar
Tot neix de la denúncia d'un soci del Barça, Jordi Cases, que volia saber els detalls del fitxatge. El cas arriba al jutjat i comença la instrucció del cas Neymar 1. Aquest procediment acaba amb un acord per culpar el Barça, que va haver de pagar una multa de 5,5 milions, i absoldre Rosell i el futbolista pel pagament de 40 milions en concepte de "sou encobert" entre els anys 2011 i 2013. Aquell cas concret va quedar tancat el 2016, però el grup DIS, propietari del 40% dels drets de Neymar quan era al Santos, va presentar una denúncia per estafa en considerar que no havia rebut els diners que li corresponien pel traspàs del jugador. Començava així el cas Neymar 2 que ara arriba a judici.
La resta de parts no s'han oposat a la petició, i Neymar i la seva mare han abandonat la sala. El pare del futbolista, també acusat i que també estava autoritzat a marxar, s'ha volgut quedar. Hauran de ser a la secció 6a quan els toqui declarar. Neymar i el seu pare s'enfronten a dos anys de presó; i la mare, a un any, per les maniobres en el seu fitxatge pel Barça l'any 2013. El principal acusat és Sandro Rosell, que s'enfronta a cinc anys de presó.
Què es jutja?
Es jutgen les maniobres de Rosell i la directiva del Barça juntament amb el Santos per fer efectiu el traspàs evitant pagar els diners que pertocaven al fons d'inversió DIS encara que això impliqués uns imports per a l'operació que no es van explicar en el seu dia. Es revisen diversos pagaments fets a Neymar, a la família i al Santos a partir de l'any 2011 per aconseguir el seu fitxatge per al Barça, cosa que implicava camuflar el cost real del traspàs i, així, els diners que corresponien a qui tenia el 40% dels drets del futbolista, el fons d'inversió DIS. Segons va dir el club el 2013, Neymar va costar 57,1 milions al Barça: 40 milions pactats inicialment i 17,1 de traspàs al club brasiler. El cost total hauria arribat als 82 milions d'euros.
Entremig, el jutge detecta pagaments diversos, modificacions contractuals i pactes entre Rosell i Neymar que podrien ser irregulars. El novembre de 2011, Rosell negocia amb el pare del jugador i es compromet a pagar 40 milions d'euros a Neymar si ve al Barça el 2014, uns diners que es pagaran encara que el Barça opti, finalment, per no fitxar-lo. El club li garantia un sou de 36,1 milions d'euros durant cinc anys. Neymar rep un primer pagament de 10 milions el 2011, 25 milions més el 2013 i 5 milions el 2014. Abans, el 2012, DIS recorda al Barça que té el 40% dels drets de Neymar, però el Barça manté que no hi havia cap acord amb el Santos.
Neymar, en la seva arribada a l'Audiència de Barcelona Foto: Europa Press
El 2013, Rosell i Bartomeu acorden avançar l'arribada de Neymar, prevista en un principi per 2014 quan acabés el contracte amb el Santos. Això implicava una rescissió de contracte i davant del risc que el futbolista fitxés per un altre club -el Madrid pressionava per aconseguir la perla brasilera-, Rosell va pactar amb Neymar un salari més alt, que es va sumar a una prima de fitxatge també més alta, que el president del Barça va acceptar. Alhora, també es va acordar pagar més diners al Santos per esquivar el 40% dels drets de DIS. Tot això s'analitzarà durant les set sessions que dura el judici, que acabarà previsiblement a finals d'octubre.
Quatre contractes, un fitxatge
En tot plegat hi ha quatre contractes sospitosos, que haurien servit per camuflar el cost real del traspàs de Neymar al Barça i evitar pagar el que tocava a DIS. Segons la Fiscalia, el Barça, el Santos i el futbolista van idear diversos contractes amb denominacions diferents, partides diferents però que en realitat totes eren pel fitxatge. El primer contracte era pròpiament el traspàs, de 17,1 milions, i establia que 6,8 milions (el 40%) eren per al fons d'inversió propietària de part dels drets del jugador. El segon era un conveni de col·laboració del futbol base pel qual el Barça pagava 7,9 milions al Santos per tenir preferència per fitxar tres futbolistes que finalment no va fitxar.
El tercer era per un amistós gratuït del Barça contra el Santos al Brasil, però si no es jugava quan Neymar fos al Barça, el club català pagaria 4,5 milions al club brasiler. El partit no s'ha jugat i Neymar juga al PSG. El quart contracte és perquè el Santos participi en el Gamper de manera gratuïta, partit que s'ha jugat. Finalment, Rosell i Bartomeu també es van comprometre a pagar dos milions si Neymar era finalista al millor jugador de l'any per la FIFA mentre jugués al Barça, cosa que va passar. Per tot plegat, la Fiscalia manté que el Barça va pagar 25,1 milions al Santos i corresponien 10 milions a DIS, no pas els 6,8 milions que va cobrar. Per això, reclama 3,2 milions d'indemnització per al fons d'inversió.
Rosell, principal acusat; Neymar, amb risc de presó
El principal acusat d'aquesta causa és Sandro Rosell. La Fiscalia li demana cinc anys de presó per corrupció en els negocis i estafa, deu milions d'euros de multa i tres anys d'inhabilitació per exercir en la indústria o el comerç. A Neymar i al seu pare, els demana dos anys de presó per corrupció en els negocis, multa de 10 milions d'euros i tres anys d'inhabilitació. A la mare de Neymar, el ministeri fiscal li demana un any de presó, tres d'inhabilitació i 10 milions de multa, i al directiu del Santos Olidio Rodrígues, tres anys de presó per estafa.
D'altra banda, al Barça li demana 8,4 milions d'euros per estafa i corrupció en els negocis, al Santos, 7 milions per estafa, i a l'empresa familiar dels Neymar, 1,4 milions per corrupció en els negocis. A més, la Fiscalia reclama a Rosell, el directiu del Santos, el Barça i el club brasiler una indemnització conjunta de 3,2 milions per a DIS. Pel que fa a Bartomeu, el ministeri fiscal demana que s'arxivi la causa perquè com a vicepresident va signar els contractes per indicació de Rosell, però no va participar activament en les negociacions.
L'acusació particular que exerceix DIS demana una pena de cinc anys de presó per a Neymar i el seu pare, i que el futbolista no pugui jugar a futbol durant el temps de condemna. La defensa de la família Neymar manté que l'actuació va ser correcta i que els tribunals espanyols no poden jutjar els fets, que van passar al Brasil.
El serial Neymar
Tot neix de la denúncia d'un soci del Barça, Jordi Cases, que volia saber els detalls del fitxatge. El cas arriba al jutjat i comença la instrucció del cas Neymar 1. Aquest procediment acaba amb un acord per culpar el Barça, que va haver de pagar una multa de 5,5 milions, i absoldre Rosell i el futbolista pel pagament de 40 milions en concepte de "sou encobert" entre els anys 2011 i 2013. Aquell cas concret va quedar tancat el 2016, però el grup DIS, propietari del 40% dels drets de Neymar quan era al Santos, va presentar una denúncia per estafa en considerar que no havia rebut els diners que li corresponien pel traspàs del jugador. Començava així el cas Neymar 2 que ara arriba a judici.