El vot dels comuns marcarà l'acord a Barcelona per l'amnistia i l'autodeterminació

ERC i Junts han reclamat un ple extraordinari en què es debatrà una moció del grup promotor d'un pacte de país per buscar una via efectiva i no repressiva al conflicte territorial

La líder dels comuns, Ada Colau, acompanyada de Janet Sanz, en imatge d'arxiu
La líder dels comuns, Ada Colau, acompanyada de Janet Sanz, en imatge d'arxiu | Adrià Costa
17 d'octubre del 2022
Actualitzat a les 16:14h
La iniciativa del grup impulsor de l'Acord Social per l'Amnistia i l'Autodeterminació que fa mesos que s'estén arreu del país arribar al ple de l'Ajuntament de Barcelona, després que els grups d'Esquerra Republicana i Junts per Catalunya hagin demanat una sessió extraordinària perquè el consistori s'hi posicioni oficialment. De retruc, aquest impuls ciutadà per trobar una via no repressiva que solucioni el conflicte territorial entre Catalunya i Espanya posarà a prova l'espai que està disposat a abraçar Barcelona en Comú. Una part important de les esperances d'aquest compromís municipal amb l'amnistia i l'autodeterminació passa per la postura de vot del grup liderat per Ada Colau. De moment, però, no està confirmat quin vot faran al text que es presentarà a plenari.

El que hi ha hagut inicialment és un acostament de postures entre els comuns i les formacions independentistes. Així, el manifest que arribarà al ple -que ja compta amb el suport de més de 300 entitats, entre les quals l'Ateneu Barcelonès o el Consell de la Joventut de Barcelona- anirà acompanyat d'una part propositiva pròpia, acordada entre ERC, Junts i BComú. D'aquesta manera, al marge de defensar l'amnistia i l'autodeterminació "entesa com la necessitat d'un marc de resolució democràtica basat en el respecte a l'exercici de la lliure determinació de la societat catalana", l'acord institucional sumaria també una menció específica a "intensificar el diàleg entre institucions per tal d'impulsar una reforma del codi penal, per evitar la repressió d'idees polítiques". 

Aquest punt introduït a partir de la feina entre els tres grups, però, no és una garantia perquè la votació tiri endavant. Els comuns podrien haver-se implicat en la introducció d'aquesta esmena per abstenir-se i no per votar a favor. I aquesta decisió és una de les claus de les possibilitats de l'acord de prosperar.

L'aritmètica barcelonina
Si el grup de Barcelona en Comú vota a favor, sumats als ERC i Junts, s'obtindria majoria absoluta i l'acord quedaria aprovat. Tanmateix, si s'abstenen, l'aritmètica es complica. Els partits independentistes sumen 15 regidors, mentre que PSC, Ciutadans, Valents, PP i la regidora no adscrita n'arriben a 16. És a dir, un més. Si tots aquests grups municipals votessin en contra, amb les 10 abstencions dels comuns, es rebutjaria el pacte per l'amnistia i l'autodeterminació. 

Un supòsit que tornaria a canviar amb una última derivada: que el PSC s'abstingués. Si els socialistes s'avinguessin a no posicionar-se ni a favor ni en contra, el bloc independentista faria prou amb els seus vots. Ja no seria necessària la postura favorable dels de Colau. Ara bé, en altres ciutats com Granollers, en el moment que aquestes propostes han arribat a ple, els socialistes s'han expressat en contra de donar suport a l'acord. 

Queda veure com s'acaba resolent aquest pas a Barcelona. De moment, els regidors d'Esquerra Republicana i Junts tenen prou entitat per aconseguir la convocatòria d'un ple extraordinari que l'alcaldessa ha de fixar en un màxim de 48 hores. El més habitual seria que es convoqués els 30 minuts previs a la celebració del plenari del consell municipal previst per al següent 28 d'octubre. 
Arxivat a