17
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
18
d'octubre
a les
9:19h
Albert Solà Jiménez va néixer, presumptament, a Barcelona el 1956. Però ni de l'any del seu naixement ni del seu propi nom se'n tenen totes les certeses. De fet, no es té gens clar cap aspecte del seu origen o, simplement, de la seva existència. Potser algú va decidir-ho tot i sense tenir en compte el que veritablement va passar, va reescriure la història.
Solà ha ocupat nombrosos titulars al llarg de la seva vida. En alguns moments més que altres, és cert. Com ara el dia que va publicar un llibre, El monarca de la Bisbal (Penguin Random House), en el qual va exposar més de nou anys d'investigació sobre qui era veritablement: l'hereu i el fill il·legítim de Joan Carles de Borbó, I d'Espanya. Anys més tard, ha tornat a acaparar l'atenció dels mitjans amb la seva mort sobtada en un bar de la Bisbal. Quan va portar als tribunals el seu presumpte vincle de sang amb el rei emèrit, algunes veus del seu cercle proper li van dir: "Acabaràs en una cuneta". Quelcom al que ell responia: "Oh, doncs ja m'enterrareu". Aquest cap de setmana, el programa Qui és el meu pare? de Telecinco ha difós unes imatges de la càmera de seguretat del negoci en què va perdre la vida que han aixecat sospites sobre què va passar veritablement. L'autòpsia parla d'un infart, però els vídeos podrien dir una altra cosa. Avui, analitzem totes les incògnites i les certeses de la vida i mort del monarca.
Naixement i vida a l'orfenat
Segons el relat que va fer el mateix Solà, Joan Carles I l'hauria tingut amb només 18 anys, quan feia el servei militar, amb una dona catalana de família rica. "M'atreviria a dir que la meva mare va ser el primer amor del rei", va explicar en una entrevista a NacióDigital el 2019. El borbó hauria tingut una aventura amb la seva progenitora biològica abans de conèixer la reina Sofia. El monarca de la Bisbal va afirmar que coneixia noms relacionats amb la seva mare vertadera, però que no podia revelar-los públicament.
Sigui com sigui, ell ha assegurat que la seva família materna, amb la qual mai va tenir contacte, el va deixar en un orfenat quan no tenia ni un any. Així i tot, defensava que no va ser un nen buscat, "però sí desitjat" i que "van procurar que fos adoptat ràpidament per una bona família i que no em faltés de res". Sempre segons la seva versió dels fets, l'haurien deixat en un establiment de Barcelona amb un xumet verd, color que des de fa dècades s'associa a la monarquia espanyola. Al llibre de família, Solà també assegurava que hi havia un tret distintiu amb aquest color.
Una vida de privilegis tot i criar-se en una família humil
De l'orfenat, va anar passant de família en família fins a acabar en la que finalment l'acabaria criant: la Solà Jiménez, que li va donar el cognom. Els Solà eren humils i vivien del que cultivaven a la masia en la qual treballaven. Malgrat això, el monarca de la Bisbal defensava que s'havia criat amb diversos luxes, que li havien donat múltiples persones amb les quals s'havia anat creuant. Una d'elles, va reconèixer al cap dels anys, era ni més ni menys que la mare del rei emèrit, Maria de Borbó, la seva presumpta àvia biològica.
"Ell (Joan Carles I) em protegeix des de l'ombra. Ho ha fet sempre. La mà de la Corona l'he notat sempre al meu costat", admetia a NacióDigital. Però què volia dir exactament amb això? "Fa temps que tinc el DNI caducat i no tinc renovat el carnet de conduir, i un dia, conduint una mica begut, la policia em va enxampar i em van fer bufar al trasto aquell. Aleshores, en comptes d'immobilitzar el vehicle, després de consultar les meves dades i veure qui soc, van decidir recollir els cons del control d'alcoholèmia i em van acompanyar 42 quilòmetres fins a casa. Curiós, no?", justificava. De fet, Solà va afirmar que aquella no va ser ni la primera ni l'última vegada que el protegien: "Quan llegeixen les meves dades i veuen qui soc, la cara els canvia, tot canvia".
El seguiment de la Casa Reial a través del CNI
El relat de Solà es va fer més precís encara. Va detallar que Joan Carles de Borbó rebia informes seus mensualment que elaborava el CNI. "Una vegada els vaig enxampar. Vaig adonar-me que dos cotxes m'estaven seguint, em vaig amagar durant hores fins que van marxar. Un cop a casa vaig enviar un fax a la Zarzuela. Al cap de tres hores em trucava el CNI disculpant-se i dient que m'havien estat espiant, com habitualment, però que havien fracassat a l'hora de dissimular", va expressar en conversa amb aquest mitjà.
Potser la gran pregunta -i el gran temor- dels serveis d'intel·ligència de l'Estat -i del mateix borbó- era la següent: volia ser rei? Ell va assegurar que no, que "en cap cas". Segons la seva versió, el CNI va accedir a fer-li proves d'ADN, fins a vuit, amb una coincidència amb el de Joan Carles del 99%. L'única condició que va posar el Centre Nacional d'Intel·ligència va ser que renunciés, sota jurament i gravat amb una càmera, a la Corona. Durant les seves investigacions, Solà va arribar a posar-se en contacte amb un oficial de policia que li va dir que ell mateix havia falsificat els papers del seu naixement. Poc després d'això, un jutge va admetre a Solà que l'emèrit era el seu pare biològic.
Solà publica la seva autobiografia
Arran de les seves cerques, va néixer El monarca de la Bisbal, un llibre de memòries i investigació publicat l'abril del 2019. Solà va negar sempre haver rebut amenaces pel que va explicar i per les proves que va aportar. Ans al contrari, va assegurar que el mateix rei li va dir que les portes de la Zarzuela eren obertes per quan ho volgués. També va afirmar que ni la creació del llibre ni les seves declaracions públiques tenien per objectiu "usurpar el tron". Tot responia a una "qüestió personal". L'autoproclamat monarca volia saber d'on venia, "conèixer els meus orígens". Per a ell, publicar l'autobiografia va ser un "exercici d'alliberament".
De qui sí que va rebre crítiques va ser de la societat. Solà va denunciar pressió i escarnis que li van provocar una depressió que va poder superar. "Ho vaig entendre i m'ho esperava, és lògic davant d'una afirmació com la meva, però no pensava que seria tan dur i persistent en el temps", va afirmar.
Mor de manera sobtada en un bar de la Bisbal
Els últims anys de la seva vida va viure a la Bisbal, on va regentar un bar fins al passat nou d'octubre. Segons va avançar Ràdio Capital, va sortir de treballar de l'establiment i va quedar amb uns amics en un altre bar de la localitat. Un cop allà, es va demanar una copa de vi que no es va arribar a prendre mai. Abans que arribés, va caure a terra desplomat. Segons l'autòpsia, víctima d'un infart. Els treballadors del local haurien avisat la policia local i els serveis d'emergència, que no van poder fer res per salvar-li la vida.
Certeses i incògnites de la seva defunció
Davant la seva mort, s'obren diverses incògnites i certeses. Un fet constatat podria ser l'autòpsia. Però el cercle proper de Solà no se la creu. Els tribunals no li van donar la raó quan va demostrar que era fill de Joan Carles I, per què haurien de dir la veritat ara amb la causa de la seva mort?, sembla que es preguntin. I és que ells defensen que El monarca de la Bisbal estava en un estat "òptim" de salut. Per això demanen que es repeteixi la prova. Per això i per què les imatges difoses per Telecinco del bar en què va morir mostren com la càmera de seguretat de l'establiment canvia de plànol justament en el moment anterior i posterior a la seva mort.
"La càmera no està manipulada, jo la moc sempre perquè no vull ser vigilada. Aquell dia casualment ell va arribar i va passar el que va passar, però no tinc culpa de res. No m'acusin d'una cosa que jo no he fet. Moc la càmera quan vull, soc l'encarregada del bar", ha defensat aquest mateix dilluns la dona del propietari de l'establiment. Qui sap si la història d'Albert Solà ja està escrita i aquest ha estat el seu punt final. Tot sembla, però, que no és més que el començament d'un nou capítol.
Solà ha ocupat nombrosos titulars al llarg de la seva vida. En alguns moments més que altres, és cert. Com ara el dia que va publicar un llibre, El monarca de la Bisbal (Penguin Random House), en el qual va exposar més de nou anys d'investigació sobre qui era veritablement: l'hereu i el fill il·legítim de Joan Carles de Borbó, I d'Espanya. Anys més tard, ha tornat a acaparar l'atenció dels mitjans amb la seva mort sobtada en un bar de la Bisbal. Quan va portar als tribunals el seu presumpte vincle de sang amb el rei emèrit, algunes veus del seu cercle proper li van dir: "Acabaràs en una cuneta". Quelcom al que ell responia: "Oh, doncs ja m'enterrareu". Aquest cap de setmana, el programa Qui és el meu pare? de Telecinco ha difós unes imatges de la càmera de seguretat del negoci en què va perdre la vida que han aixecat sospites sobre què va passar veritablement. L'autòpsia parla d'un infart, però els vídeos podrien dir una altra cosa. Avui, analitzem totes les incògnites i les certeses de la vida i mort del monarca.
Naixement i vida a l'orfenat
Segons el relat que va fer el mateix Solà, Joan Carles I l'hauria tingut amb només 18 anys, quan feia el servei militar, amb una dona catalana de família rica. "M'atreviria a dir que la meva mare va ser el primer amor del rei", va explicar en una entrevista a NacióDigital el 2019. El borbó hauria tingut una aventura amb la seva progenitora biològica abans de conèixer la reina Sofia. El monarca de la Bisbal va afirmar que coneixia noms relacionats amb la seva mare vertadera, però que no podia revelar-los públicament.
Sigui com sigui, ell ha assegurat que la seva família materna, amb la qual mai va tenir contacte, el va deixar en un orfenat quan no tenia ni un any. Així i tot, defensava que no va ser un nen buscat, "però sí desitjat" i que "van procurar que fos adoptat ràpidament per una bona família i que no em faltés de res". Sempre segons la seva versió dels fets, l'haurien deixat en un establiment de Barcelona amb un xumet verd, color que des de fa dècades s'associa a la monarquia espanyola. Al llibre de família, Solà també assegurava que hi havia un tret distintiu amb aquest color.
Una vida de privilegis tot i criar-se en una família humil
De l'orfenat, va anar passant de família en família fins a acabar en la que finalment l'acabaria criant: la Solà Jiménez, que li va donar el cognom. Els Solà eren humils i vivien del que cultivaven a la masia en la qual treballaven. Malgrat això, el monarca de la Bisbal defensava que s'havia criat amb diversos luxes, que li havien donat múltiples persones amb les quals s'havia anat creuant. Una d'elles, va reconèixer al cap dels anys, era ni més ni menys que la mare del rei emèrit, Maria de Borbó, la seva presumpta àvia biològica.
"Ell (Joan Carles I) em protegeix des de l'ombra. Ho ha fet sempre. La mà de la Corona l'he notat sempre al meu costat", admetia a NacióDigital. Però què volia dir exactament amb això? "Fa temps que tinc el DNI caducat i no tinc renovat el carnet de conduir, i un dia, conduint una mica begut, la policia em va enxampar i em van fer bufar al trasto aquell. Aleshores, en comptes d'immobilitzar el vehicle, després de consultar les meves dades i veure qui soc, van decidir recollir els cons del control d'alcoholèmia i em van acompanyar 42 quilòmetres fins a casa. Curiós, no?", justificava. De fet, Solà va afirmar que aquella no va ser ni la primera ni l'última vegada que el protegien: "Quan llegeixen les meves dades i veuen qui soc, la cara els canvia, tot canvia".
El seguiment de la Casa Reial a través del CNI
El relat de Solà es va fer més precís encara. Va detallar que Joan Carles de Borbó rebia informes seus mensualment que elaborava el CNI. "Una vegada els vaig enxampar. Vaig adonar-me que dos cotxes m'estaven seguint, em vaig amagar durant hores fins que van marxar. Un cop a casa vaig enviar un fax a la Zarzuela. Al cap de tres hores em trucava el CNI disculpant-se i dient que m'havien estat espiant, com habitualment, però que havien fracassat a l'hora de dissimular", va expressar en conversa amb aquest mitjà.
Potser la gran pregunta -i el gran temor- dels serveis d'intel·ligència de l'Estat -i del mateix borbó- era la següent: volia ser rei? Ell va assegurar que no, que "en cap cas". Segons la seva versió, el CNI va accedir a fer-li proves d'ADN, fins a vuit, amb una coincidència amb el de Joan Carles del 99%. L'única condició que va posar el Centre Nacional d'Intel·ligència va ser que renunciés, sota jurament i gravat amb una càmera, a la Corona. Durant les seves investigacions, Solà va arribar a posar-se en contacte amb un oficial de policia que li va dir que ell mateix havia falsificat els papers del seu naixement. Poc després d'això, un jutge va admetre a Solà que l'emèrit era el seu pare biològic.
Solà publica la seva autobiografia
Arran de les seves cerques, va néixer El monarca de la Bisbal, un llibre de memòries i investigació publicat l'abril del 2019. Solà va negar sempre haver rebut amenaces pel que va explicar i per les proves que va aportar. Ans al contrari, va assegurar que el mateix rei li va dir que les portes de la Zarzuela eren obertes per quan ho volgués. També va afirmar que ni la creació del llibre ni les seves declaracions públiques tenien per objectiu "usurpar el tron". Tot responia a una "qüestió personal". L'autoproclamat monarca volia saber d'on venia, "conèixer els meus orígens". Per a ell, publicar l'autobiografia va ser un "exercici d'alliberament".
De qui sí que va rebre crítiques va ser de la societat. Solà va denunciar pressió i escarnis que li van provocar una depressió que va poder superar. "Ho vaig entendre i m'ho esperava, és lògic davant d'una afirmació com la meva, però no pensava que seria tan dur i persistent en el temps", va afirmar.
Mor de manera sobtada en un bar de la Bisbal
Els últims anys de la seva vida va viure a la Bisbal, on va regentar un bar fins al passat nou d'octubre. Segons va avançar Ràdio Capital, va sortir de treballar de l'establiment i va quedar amb uns amics en un altre bar de la localitat. Un cop allà, es va demanar una copa de vi que no es va arribar a prendre mai. Abans que arribés, va caure a terra desplomat. Segons l'autòpsia, víctima d'un infart. Els treballadors del local haurien avisat la policia local i els serveis d'emergència, que no van poder fer res per salvar-li la vida.
Certeses i incògnites de la seva defunció
Davant la seva mort, s'obren diverses incògnites i certeses. Un fet constatat podria ser l'autòpsia. Però el cercle proper de Solà no se la creu. Els tribunals no li van donar la raó quan va demostrar que era fill de Joan Carles I, per què haurien de dir la veritat ara amb la causa de la seva mort?, sembla que es preguntin. I és que ells defensen que El monarca de la Bisbal estava en un estat "òptim" de salut. Per això demanen que es repeteixi la prova. Per això i per què les imatges difoses per Telecinco del bar en què va morir mostren com la càmera de seguretat de l'establiment canvia de plànol justament en el moment anterior i posterior a la seva mort.
"La càmera no està manipulada, jo la moc sempre perquè no vull ser vigilada. Aquell dia casualment ell va arribar i va passar el que va passar, però no tinc culpa de res. No m'acusin d'una cosa que jo no he fet. Moc la càmera quan vull, soc l'encarregada del bar", ha defensat aquest mateix dilluns la dona del propietari de l'establiment. Qui sap si la història d'Albert Solà ja està escrita i aquest ha estat el seu punt final. Tot sembla, però, que no és més que el començament d'un nou capítol.