15
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
17
d'octubre
a les
8:12h
"Jo ho he fet tot per intentar tenir la llum com qualsevol persona normal. Però no hi ha manera. He d'anar tirant amb endolls i cables penjant per la casa. Si posem la rentadora, ja sabem que no podem posar l'estufa perquè salta", diu Alba Gómez. És veïna d'una de les cases precàries de la zona alta del barri de Torre Baró, a Barcelona. Viu amb la llum punxada, en el seu cas, a la força. La seva situació d'irregularitat administrativa -li falten sis mesos per complir els tres anys d'arrelament, sent originària de Colòmbia- li està fent impossible accedir a un comptador de llum com els que l'Ajuntament de Barcelona intenta estendre ara al seu barri.
Viure enganxada al servei elèctric de manera no regularitzada és una situació que, malgrat que no es va predicant pel carrer, comparteixen desenes de veïns del seu voltant. Alba Gómez defensa la feina municipal i confia que aviat es trobi una fórmula per regularitzar el servei a casa seva. Una part important del veïnat, però, encara no s'atreveix a fer el mateix pas que ella i recela de l'administració.
Mentrestant, només 1 de cada 4 veïns de la zona alta de Torre Baró té un comptador de llum propi. L'Ajuntament fa sis mesos que ha desplegat un servei d'acompanyament als veïns, però els canvis van a poc a poc i els entrebancs es multipliquen. A les reticències dels habitants d'aquest nucli de Nou Barris se suma la situació de bloqueig d'una eina coneguda com a comptadors socials. Aquest sistema, acordat per la Generalitat i Endesa fa un any i mig, havia de facilitar que les famílies sense recursos tinguin accés a la llum de manera segura. Tanmateix, un any i mig després, el seu desplegament continua encallat.
El cas particular de Torre Baró
Segons dades municipals, a l'abril els serveis territorials tenien detectades 165 famílies vivint-hi a la zona i només 41 tenien el servei regularitzat. Mig any més tard, l'actualització facilitada a NacióDigital mostra que les noves batudes porta a porta al barri han clarificat que hi ha almenys 177 unitats familiars. Tanmateix, només 44 tenien un comptador al domicili, mantenint la proporció inicial. Així, en aquests mesos de gestions municipals, 35 persones s'han mostrat favorables a canviar la seva situació i normalitzar el servei de llum a casa. De moment, només unes poques d'aquestes ja tenen el nou comptador en marxa. Per contra, 73 persones han rebutjat la proposta municipal i han decidit seguir a la seva.
Els principals motius pels quals la gent evita adherir-se al programa municipal és "la por a una multa" o el fet que "Endesa sancioni d'alguna manera la situació" que han estat arrossegant durant anys, explica José Cacho com a portaveu de l'Associació de Veïnes i Veïns de Torre Baró. El seu plantejament recorda que les decisions polítiques i normatives "moltes vegades desconeixen la realitat del barri", apunta, mentre camina per aquesta munió de cases afilerades de manera irregular en el naixement del Parc de Collserola. Així, s'aplega el desencís de la comunitat respecte a una política que senten llunyana i la desconfiança vinculada a la vulnerabilitat. Torre Baró és el segon barri amb una renda de la llar mitjana més baixa, segons dades de l'Ajuntament.
Cacho i altres veïns coincideixen a assenyalar la influència de l'espontaneïtat històrica en l'organització de les edificacions. Algunes cases són de construcció pròpia -paguen IBI, però no es poden vendre ni llogar- i d'altres es van compartimentar. El que era una sola finca es podia partir en quatre casetes amb un únic comptador. Ara, s'intenta canviar una dinàmica enquistada en els marges de la Barcelona menys protocolària.
Un pla sorgit arran dels talls de llum
Després que els talls de llum s'intensifiquessin durant mesos a Torre Baró, a principis de 2021, les queixes es van multiplicar i Endesa es va avenir a implantar un canvi. Es va substituir el transformador en què es registraven les incidències, es va soterrar la línia elèctrica i es van retirar el gruix de les connexions de les antigues línies aèries, detallen des de la companyia. El nou sistema va començar a funcionar el novembre de l'any passat. Tot plegat va suposar una inversió d'entre 250.000 i 300.000 euros per a l'empresa.
La cara B del pla, però, és que els canvis duts a terme per la companyia havien d'implicar també la desconnexió de l'entramat aeri de cables entre pals elèctrics de fusta. Aquesta via, però, és justament la que sustenta la immensa majoria de les cases enganxades a la llum. Per això, si la companyia executés el canvi previst, desenes de famílies es quedarien sense llum de manera automàtica. Per això, ara l'Ajuntament intenta ordenar un sistema elèctric i social entortolligat.
Els treballadors municipals van ser capaços de confirmar durant aquest any l'existència d'almenys 46 llars que vivien connectades a la llum. Però el nombre real podria ser molt més gran, ja que en molts casos no s'ha facilitat la comprovació de la instal·lació. La companyia alerta que aquest mode de frau elèctric suposa un perill per a la salut. Mentrestant, entitats socials com l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) recorden que aquesta és la solució que els queda a les famílies que no tenen accés a un dret bàsic com la llum i insisteixen que la figura dels comptadors socials, compromesa per conveni, no s'està desplegant com tocaria.
Veïns que han fet el canvi i eines pendents
Mentrestant, Torre Baró fa encaixar diferent realitats. Hi ha casos com el d'Aroa Romero, que viu a una la casa més elevada de la finca també habita Alba Gómez. Ella havia viscut històricament enganxada a la corrent. Era el més normal en un entorn veïnal de pactes informals. Ella s'ha acollit al programa municipal i ja té el comptador en marxa. "No m'ha costat res, s'han encarregat de tot i la diferència és que si ara pateixo algun tall puc avisar. Abans m'havia de callar", comenta. Un altre cas és el d'Antonio Duarte, que viu en un edificació de dues llars. En el seu cas, també s'ha adherit al pla de l'Ajuntament.
Tanmateix, en no ser considerat família en situació d'exclusió residencial, s'ha hagut de costejar ell la instal·lació. "Han estat uns 3.000 euros, però ara ja estem més tranquils", diu. Malgrat l'esforç econòmic, agraeix la feina dels treballadors municipals. "El més difícil és saber quins tràmits has de fer, perquè aquí tot és molt particular i això ens ho han fet tot ells", reconeix aquest veí històric del barri.
Aquests veïns formen part de la minoria que ja han enfilat el camí de la regularització. Des de l'Ajuntament, però, esperen ara que la bona crítica afavoreixi una mena d'efecte crida i es vegi que no es pren cap represàlia contra els veïns, tinguessin el sistema elèctric que tinguessin històricament. La regidora d'Habitatge, Lucía Martín, en declaracions a aquest diari, posa el focus ara en l'altre gran problema pendent: els casos de famílies vulnerables que necessiten un comptador social perquè viuen ocupant o en alguna situació informal que no els permet fer els tràmits habituals. "Tenim un conveni que no s'està aplicant i que donaria resposta a la situació de moltes famílies de Torre Baró i altres barris", resumeix la representant dels comuns, en referència a l'eina acordada per la Generalitat i Endesa. Aquesta fórmula, però, fa temps que no es desencalla. Sense exposició pública, la companyia va exigir un nou document que no constava al conveni inicial, el Govern el va acceptar i els treballadors municipals el consideren un sense-sentit. Des de llavors, el que havia de ser una eina bàsica per al dret a la llum dels més vulnerables ha quedat en suspens.
Mentrestant, veïnes com Alba Gómez continuen esperant poder viure sense estar connectades a una xarxa aliena. "No m'importa que ho expliquis perquè ja ho sap tothom i m'he fet un fart de denunciar-ho. Només vull tenir llum", resumeix.
Viure enganxada al servei elèctric de manera no regularitzada és una situació que, malgrat que no es va predicant pel carrer, comparteixen desenes de veïns del seu voltant. Alba Gómez defensa la feina municipal i confia que aviat es trobi una fórmula per regularitzar el servei a casa seva. Una part important del veïnat, però, encara no s'atreveix a fer el mateix pas que ella i recela de l'administració.
Mentrestant, només 1 de cada 4 veïns de la zona alta de Torre Baró té un comptador de llum propi. L'Ajuntament fa sis mesos que ha desplegat un servei d'acompanyament als veïns, però els canvis van a poc a poc i els entrebancs es multipliquen. A les reticències dels habitants d'aquest nucli de Nou Barris se suma la situació de bloqueig d'una eina coneguda com a comptadors socials. Aquest sistema, acordat per la Generalitat i Endesa fa un any i mig, havia de facilitar que les famílies sense recursos tinguin accés a la llum de manera segura. Tanmateix, un any i mig després, el seu desplegament continua encallat.
El cas particular de Torre Baró
Segons dades municipals, a l'abril els serveis territorials tenien detectades 165 famílies vivint-hi a la zona i només 41 tenien el servei regularitzat. Mig any més tard, l'actualització facilitada a NacióDigital mostra que les noves batudes porta a porta al barri han clarificat que hi ha almenys 177 unitats familiars. Tanmateix, només 44 tenien un comptador al domicili, mantenint la proporció inicial. Així, en aquests mesos de gestions municipals, 35 persones s'han mostrat favorables a canviar la seva situació i normalitzar el servei de llum a casa. De moment, només unes poques d'aquestes ja tenen el nou comptador en marxa. Per contra, 73 persones han rebutjat la proposta municipal i han decidit seguir a la seva.
Els principals motius pels quals la gent evita adherir-se al programa municipal és "la por a una multa" o el fet que "Endesa sancioni d'alguna manera la situació" que han estat arrossegant durant anys, explica José Cacho com a portaveu de l'Associació de Veïnes i Veïns de Torre Baró. El seu plantejament recorda que les decisions polítiques i normatives "moltes vegades desconeixen la realitat del barri", apunta, mentre camina per aquesta munió de cases afilerades de manera irregular en el naixement del Parc de Collserola. Així, s'aplega el desencís de la comunitat respecte a una política que senten llunyana i la desconfiança vinculada a la vulnerabilitat. Torre Baró és el segon barri amb una renda de la llar mitjana més baixa, segons dades de l'Ajuntament.
Un edifici de Torre Baró. Foto: Adrià Costa
Cacho i altres veïns coincideixen a assenyalar la influència de l'espontaneïtat històrica en l'organització de les edificacions. Algunes cases són de construcció pròpia -paguen IBI, però no es poden vendre ni llogar- i d'altres es van compartimentar. El que era una sola finca es podia partir en quatre casetes amb un únic comptador. Ara, s'intenta canviar una dinàmica enquistada en els marges de la Barcelona menys protocolària.
Un pla sorgit arran dels talls de llum
Després que els talls de llum s'intensifiquessin durant mesos a Torre Baró, a principis de 2021, les queixes es van multiplicar i Endesa es va avenir a implantar un canvi. Es va substituir el transformador en què es registraven les incidències, es va soterrar la línia elèctrica i es van retirar el gruix de les connexions de les antigues línies aèries, detallen des de la companyia. El nou sistema va començar a funcionar el novembre de l'any passat. Tot plegat va suposar una inversió d'entre 250.000 i 300.000 euros per a l'empresa.
La cara B del pla, però, és que els canvis duts a terme per la companyia havien d'implicar també la desconnexió de l'entramat aeri de cables entre pals elèctrics de fusta. Aquesta via, però, és justament la que sustenta la immensa majoria de les cases enganxades a la llum. Per això, si la companyia executés el canvi previst, desenes de famílies es quedarien sense llum de manera automàtica. Per això, ara l'Ajuntament intenta ordenar un sistema elèctric i social entortolligat.
Els treballadors municipals van ser capaços de confirmar durant aquest any l'existència d'almenys 46 llars que vivien connectades a la llum. Però el nombre real podria ser molt més gran, ja que en molts casos no s'ha facilitat la comprovació de la instal·lació. La companyia alerta que aquest mode de frau elèctric suposa un perill per a la salut. Mentrestant, entitats socials com l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) recorden que aquesta és la solució que els queda a les famílies que no tenen accés a un dret bàsic com la llum i insisteixen que la figura dels comptadors socials, compromesa per conveni, no s'està desplegant com tocaria.
Veïns que han fet el canvi i eines pendents
Mentrestant, Torre Baró fa encaixar diferent realitats. Hi ha casos com el d'Aroa Romero, que viu a una la casa més elevada de la finca també habita Alba Gómez. Ella havia viscut històricament enganxada a la corrent. Era el més normal en un entorn veïnal de pactes informals. Ella s'ha acollit al programa municipal i ja té el comptador en marxa. "No m'ha costat res, s'han encarregat de tot i la diferència és que si ara pateixo algun tall puc avisar. Abans m'havia de callar", comenta. Un altre cas és el d'Antonio Duarte, que viu en un edificació de dues llars. En el seu cas, també s'ha adherit al pla de l'Ajuntament.
Connexions elèctriques en un carrer de Torre Baró. Foto: Adrià Costa
Tanmateix, en no ser considerat família en situació d'exclusió residencial, s'ha hagut de costejar ell la instal·lació. "Han estat uns 3.000 euros, però ara ja estem més tranquils", diu. Malgrat l'esforç econòmic, agraeix la feina dels treballadors municipals. "El més difícil és saber quins tràmits has de fer, perquè aquí tot és molt particular i això ens ho han fet tot ells", reconeix aquest veí històric del barri.
Aquests veïns formen part de la minoria que ja han enfilat el camí de la regularització. Des de l'Ajuntament, però, esperen ara que la bona crítica afavoreixi una mena d'efecte crida i es vegi que no es pren cap represàlia contra els veïns, tinguessin el sistema elèctric que tinguessin històricament. La regidora d'Habitatge, Lucía Martín, en declaracions a aquest diari, posa el focus ara en l'altre gran problema pendent: els casos de famílies vulnerables que necessiten un comptador social perquè viuen ocupant o en alguna situació informal que no els permet fer els tràmits habituals. "Tenim un conveni que no s'està aplicant i que donaria resposta a la situació de moltes famílies de Torre Baró i altres barris", resumeix la representant dels comuns, en referència a l'eina acordada per la Generalitat i Endesa. Aquesta fórmula, però, fa temps que no es desencalla. Sense exposició pública, la companyia va exigir un nou document que no constava al conveni inicial, el Govern el va acceptar i els treballadors municipals el consideren un sense-sentit. Des de llavors, el que havia de ser una eina bàsica per al dret a la llum dels més vulnerables ha quedat en suspens.
Mentrestant, veïnes com Alba Gómez continuen esperant poder viure sense estar connectades a una xarxa aliena. "No m'importa que ho expliquis perquè ja ho sap tothom i m'he fet un fart de denunciar-ho. Només vull tenir llum", resumeix.