1 de 10
guerra a Ucraïna

Menys preparats però menys amenaçats: fins on arriba la protecció espanyola contra míssils?

Experts en política internacional i militar consultats per NacióDigital creuen que la capacitat de reacció depèn de la dimensió d'un hipotètic atac i de qui l'exerceixi i descarten que l'Estat sigui objectiu prioritari de Putin

Dos projectils utilitzats en la guerra d'Ucraïna | Europa Press
per Lluís Girona, Barcelona, Catalunya | 14 d'octubre de 2022 a les 19:00 |
El món està amenaçat per la guerra i el botó nuclear de Vladímir Putin. El president rus va advertir que l'ús d'armes de destrucció massiva "no és cap catxa" mentre mobilitzava 300.000 reservistes a Ucraïna i els seus veïns -ara ja convertits pràcticament en enemics- s'intenten reforçar. Finlàndia i Suècia van demanar l'adhesió a l'OTAN i la mateixa Aliança Atlàntica ha acordat aquest dijous amb 15 països crear un escut antimíssils europeu. Espanya n'ha quedat exclosa i no se l'ha instat a unir-s'hi, tal com ha reconegut la ministra de Defensa, Margarita Robles.

L'Estat està equipat actualment amb un escut antimíssils que va ser aprovat el 2010 amb iniciativa dels Estats Units. Es tracta d'un mecanisme de defensa que compta amb una sèrie de radars i bucs destructors, que identifiquen els míssils que poden sobrevolar l'aire i poden enfonsar-los a través de l'ús de coets interceptors. Les operacions d'aquest escut es monitoren des del centre de control que es troba a la base aèria de Rammstein, a Alemanya, i el radar principal es troba a Turquia. Els coets interceptors es troben repartits per diferents bases de l'OTAN al món i una d'elles té protagonisme espanyol, al municipi de Rota, a Cadis. Les altres estan situades a Polònia i a Romania.



Robles ha defensat aquest divendres que, malgrat que Alemanya no els va convidar a participar en la proposta de l'escut antimíssils europeu, el sistema que actualment té l'Estat ja és segur i suficient. La realitat és que, per fortuna, fins ara aquest escut no s'ha hagut de fer servir. Però realment, fins on arriba la protecció espanyola contra míssils? Els experts consultats per NacióDigital creuen que no es pot donar per fet que el sistema sigui plenament efectiu contra el llançament de qualsevol projectil i asseguren que depèn de la dimensió d'un hipotètic atac i de qui l'exerceixi.



Pol Molas, president i fundador de la Societat d'Estudis Militars, considera que l'escut de protecció vigent és "vàlid" en el context actual, ja que Espanya, a diferència dels països de l'est i el centre europeu, "no percep una amenaça" tan pròxima pel que fa a l'acció de Rússia. La lògica d'Espanya "és encara diferent" de la lògica de la quinzena de territoris de l'Europa oriental, central i nòrdica que han presentat aquesta iniciativa per fer nou un nou escut antimíssils, reflexiona també Abel Riu, politòleg i president del Catalonia Global Institute.


Qui vol bombardejar Espanya?


Per tant, la primera pregunta és qui pot estar interessat a fer un llançament de míssils contra Espanya. Els dos experts creuen que es fa difícil pensar que Putin pugui tenir com a "objectiu prioritari" un atac a la península Ibèrica. "No val la pena arriscar tant per un espai de tan poc valor", assegura Molas, a la vegada que Riu descarta que la presència més gran de l'OTAN a la base espanyola de Rota -la recent cimera de l'Aliança Atlàntica a Madrid va acordar un increment de quatre a sis bucs estatunidencs- pugui ser un detonant perquè Putin apunti cap a Espanya. Per on vindria la gran amenaça?


"Si el Marroc o Algèria apugen el to i fan un plantejament més agressiu contra Espanya caldria replantejar l'estratègia", apunta Molas. Cal recordar que el passat mes de març el govern espanyol va fer un gir brusc en la seva política internacional i va passar a considerar "seriosa, realista i creïble" la proposta del Marroc per fer del Sàhara una autonomia. Això va normalitzar les relacions amb el país, però les va tensar amb Algèria, que va definir el canvi de rumb espanyol de "segona traïció històrica". De tota manera, per ara, no es preveu una escalada de les tensions tan gran que impliqués un llançament de míssils.

Espanya, exclosa del nou escut europeu


Precisament, pel fet que l'amenaça russa quedi lluny, els dos experts no veuen excessivament preocupant que Espanya hagi quedat fora de la nova iniciativa per crear un nou escut antimíssils europeu. "No és un perill en el context actual per a Espanya", apunta Molas. Altres territoris com Itàlia, França o Portugal també n'han quedat fora. Per la seva banda, Riu veu com una "novetat interessant" que hagi estat liderada per territoris del Vell Continent i no pels Estats Units.


El president del Catalonia Global Institute indica que pot ser que els dos escuts -l'actual i el que preveu aquesta iniciativa alemanya- puguin ser "compatibles" i que el govern espanyol ho utilitzi per justificar que "Alemanya no l'hagi convidat". El fet que ara aquests 15 països vulguin reforçar la protecció aèria, considera Riu, també pot voler dir que han trobat algun buit de l'actual que podria generar desprotecció, per exemple, contra drons o míssils de creuer. El pla, de totes maneres, només s'ha presentat i ara aquests territoris han d'explicar què, com i quan es durà a terme.

Un sistema a millorar


L'actual sistema contra aquest tipus d'amenaces funciona a través de míssils Patriot, que tenen capacitat antibalística. La seva efectivitat és incerta en cas d'un llançament real de míssils, perquè mai s'ha produït. Però hi ha, tal com apunta Molas, un altre inconvenient: es fan poques maniobres d'aquests tipus de projectils perquè l'estoc és escàs i es fia part d'aquests assaigs als simuladors. El mateix president i fundador de la Societat d'Estudis Militars creu que aquest escut és fort perquè forma part del sistema antiaeri de l'OTAN, però que cal cuidar-lo periòdicament i reforçar-lo per evitar errors en els temps de resposta, "claus" a l'hora d'iniciar la cadena de procediments que haurien d'interceptar la caiguda d'un míssil. També cal millorar l'escut, a banda, per guanyar influència política.

Sense resposta a l'amenaça nuclear


On no hi ha espai per una resposta és en l'ús d'armes nuclears. Malgrat que per ara els dos experts ho qualifiquen d'un escenari improbable, consideren que hi ha una desprotecció precisament perquè no s'ha contemplat una amenaça d'aquest tipus. També Riu creu que els països territorialment pròxims a Rússia es mobilitzen ara arran dels projectils utilitzats contra Kíiv aquesta setmana després de mesos sense atacs. Pel que fa a la protecció de l'Estat, Molas creu que les bateries de defensa actuals tindrien capacitat de resposta, "però no estan tan preparades com les de Polònia, Romania o Turquia".

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació