14
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
15:29h
L'Ajuntament de Barcelona ha reclamat un "salt d'escala" en la política de drogues a la Generalitat de Catalunya aquest divendres, després de la Junta Local Seguretat de Ciutat Vella que s'ha celebrat a la seu del districte. Així ho han verbalitzat el tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle; el regidor de districte de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, i la regidora de Salut i Cures, Gemma Tarafa: "El problema de les drogodependències és un problema de país, no de ciutat".
Així, des del consistori barceloní exigeixen més recursos i efectius policials, una demanda que Batlle ha assegurat que ja ha fet al Departament d'Interior i, concretament, al conseller Joan Ignasi Elena. El tinent ha assegurat que mai com ara hi havia hagut una coordinació tan bona entre la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) i els altres cossos policials i, tenint en compte que Ciutat Vella "i concretament el Raval" tenen un problema de seguretat, ha indicat que el barri necessita més efectius dels Mossos. A més, també ha mencionat la necessitat del poder legislatiu d'implicar-se perquè permeti al consistori afrontar i combatre la problemàtica de les drogues: "Necessitem l'esforç de tots plegats".
La regidora de Salut ha indicat que el consum a la via pública "preocupa, i molt" al consistori perquè suposa un malestar "important" per als veïns, però també que repercuteix en un problema de salut pública. En aquest sentit, Tarafa ha demanat al Govern més espais dedicats a la drogodependència arreu del país, com els centres d'atenció i seguiment de drogues que actualment disposa la ciutat en tots els seus districtes i que fora de l'àrea metropolitana només se'n poden trobar a Lleida i Constantí. "Exigeixo el salt d'escala a la conselleria de Salut".
Tarafa ha defensat el model de drogodependències de Barcelona, "únic" a l'Estat i ha remarcat que la ciutat no pot abordar aquesta problemàtica en solitari. De fet, la regidora ha anunciat que a partir de l'1 de novembre la ciutat disposarà d'un 35% més d'educadors de carrers, és a dir, aquelles persones que saluden qui s'està drogant a la via pública i l'acompanyen a la sala supervisada per evitar el consum al carrer.
Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana de Barcelona han desmantellat des de principis d'any i fins aquest divendres un total de 56 punts de venda de droga al districte de Ciutat Vella, majoritàriament al barri del Raval, segons ha informat el regidor Rabassa. De fet, Batlle ha explicat que setmanalment se'n desmantellen aproximadament 10. A més, l'Ajuntament ha explicat que els agents han detingut 59 persones vinculades amb delictes de salut pública per tràfic de droga en l'entorn dels domicilis detectats.
De fet, la pressió policial que els Mossos i Guàrdia Urbana exerceixen sobre els immobles suposa que el consum de drogues es visualitzi més als carrers de la ciutat. Aquesta és una causa derivada de les investigacions policials realitzades els primers anys de floració dels narcopisos a Barcelona, el 2017 i 2018, en què els consumidors van optar per sortir dels pisos i desplaçar-se carrer. Actualment, segons ha indicat el tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, el fenomen dels narcopisos és "residual" al Raval.
Actualment, els investigadors policials estan treballant sobre una desena de domicilis en què se sospita que hi ha activitat relacionada amb el tràfic de droga amb la judicialització de les investigacions. En les pròximes setmanes, el consistori ha informat que es duran a terme les intervencions policials per desmantellar els immobles afectats. Tal com han remarcat Rabassa, per dur a terme aquestes investigacions, els cossos policials tenen en compte totes les denúncies de veïns i veïnes del districte.
Així, des del consistori barceloní exigeixen més recursos i efectius policials, una demanda que Batlle ha assegurat que ja ha fet al Departament d'Interior i, concretament, al conseller Joan Ignasi Elena. El tinent ha assegurat que mai com ara hi havia hagut una coordinació tan bona entre la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) i els altres cossos policials i, tenint en compte que Ciutat Vella "i concretament el Raval" tenen un problema de seguretat, ha indicat que el barri necessita més efectius dels Mossos. A més, també ha mencionat la necessitat del poder legislatiu d'implicar-se perquè permeti al consistori afrontar i combatre la problemàtica de les drogues: "Necessitem l'esforç de tots plegats".
La regidora de Salut ha indicat que el consum a la via pública "preocupa, i molt" al consistori perquè suposa un malestar "important" per als veïns, però també que repercuteix en un problema de salut pública. En aquest sentit, Tarafa ha demanat al Govern més espais dedicats a la drogodependència arreu del país, com els centres d'atenció i seguiment de drogues que actualment disposa la ciutat en tots els seus districtes i que fora de l'àrea metropolitana només se'n poden trobar a Lleida i Constantí. "Exigeixo el salt d'escala a la conselleria de Salut".
Tarafa ha defensat el model de drogodependències de Barcelona, "únic" a l'Estat i ha remarcat que la ciutat no pot abordar aquesta problemàtica en solitari. De fet, la regidora ha anunciat que a partir de l'1 de novembre la ciutat disposarà d'un 35% més d'educadors de carrers, és a dir, aquelles persones que saluden qui s'està drogant a la via pública i l'acompanyen a la sala supervisada per evitar el consum al carrer.
Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana de Barcelona han desmantellat des de principis d'any i fins aquest divendres un total de 56 punts de venda de droga al districte de Ciutat Vella, majoritàriament al barri del Raval, segons ha informat el regidor Rabassa. De fet, Batlle ha explicat que setmanalment se'n desmantellen aproximadament 10. A més, l'Ajuntament ha explicat que els agents han detingut 59 persones vinculades amb delictes de salut pública per tràfic de droga en l'entorn dels domicilis detectats.
De fet, la pressió policial que els Mossos i Guàrdia Urbana exerceixen sobre els immobles suposa que el consum de drogues es visualitzi més als carrers de la ciutat. Aquesta és una causa derivada de les investigacions policials realitzades els primers anys de floració dels narcopisos a Barcelona, el 2017 i 2018, en què els consumidors van optar per sortir dels pisos i desplaçar-se carrer. Actualment, segons ha indicat el tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, el fenomen dels narcopisos és "residual" al Raval.
Actualment, els investigadors policials estan treballant sobre una desena de domicilis en què se sospita que hi ha activitat relacionada amb el tràfic de droga amb la judicialització de les investigacions. En les pròximes setmanes, el consistori ha informat que es duran a terme les intervencions policials per desmantellar els immobles afectats. Tal com han remarcat Rabassa, per dur a terme aquestes investigacions, els cossos policials tenen en compte totes les denúncies de veïns i veïnes del districte.