Premi Planeta: Menys Guerra Civil i més feminisme en els finalistes

Nou obres competeixen pel guardó més ben dotat econòmicament i que ha batut el rècord de participació amb 846 obres competint

José Creuheras en la compareixença d'avui.
José Creuheras en la compareixença d'avui. | Planeta
14 d'octubre del 2022
Actualitzat a les 17:45h
El Premi Planeta arriba a la 71 edició amb un nou rècord de participació, amb un total de 846 novel·les competint per un premi que és el més dotat del món des de l'increment decidit l'any passat (1.000.000 d'euros per a l'obra guanyadora i 200.000 per al finalista), que va fer superar el rècord marcat fins aleshores pel Nobel. El president del grup, José Creuheras, ha destacat els objectius que manté el guardó, que són "descobrir lectors i promoure el llibre". Dissabte es concedirà el guardó i aquest divendres s'han presentat les obres finalistes a la Llotja de Mar. Han "caigut" temes abans predominants, com la Guerra Civil, mentre guanyen pes els temes vinculats a la dona.

L'estat espanyol continua dominant en el rànquing de concursants, amb un total 405 obres competint pel preuat guardó, però torna a destacar la presència de títols d'Amèrica del Sud amb 224 novel·les. D'Amèrica del Nord provenen 82 textos, de l'Amèrica central n'han arribat 35, 23 de la resta d'Europa i quatre d'Àsia. 

Nou finalistes
El president del Grup Planeta ha explicat perquè aquest any hi ha només nou finalistes i no deu, com és tradicional en totes les edicions. Un dels manuscrits presentats no complia amb els requisits del concurs, que exigeix que els textos siguin inèdits, i es tractava d'una obra publicada en una plataforma. El fet d'haver-se conegut aquesta circumstància els darrers dies va fer difícil incorporar un desè finalista.

Les obres finalistes són El avionazo, una historia de Frida y Marilyn, de José Manuel Mota; Plumas y arena, d'Álex Oneida (pseudònim); Magdalena, la mirada del corazón, de Ho Hanan (pseudònim); El amante de mi mujer, de Gabriela Hausmann (pseudònim); A más de siete mil kilómetros, d'Alma Browncross (pseudònim); La ciudad de las ilusiones, de Manuel Millán Sánchez; Río arriba, d'Hoja de fresno (`pseudònim); Las debilidades del Führer. Historia de una raza: los pastores alemanes, dIñaki Carrera (pseudònim), i El arpista, de David Galindo Martínez.

El jurat està format per Juan Eslava Galán, José Manuel Blecua, Fernando Delgado, Carmen Posadas, Rosa Regàs, Belén López i Pere Gimferrer. Juan Eslava ha explicat els canvis produïts en els temes dominants i ha assenyalat una pèrdua de presència de temes vinculats a la Guerra Civil i al costumisme, mentre que ha pres volada la temàtica relacionada amb la realitat d ela dona, mantenint-se amb força la novel·la històrica.

Un sector resistent
Creuheras ha reclamat a les administracions que engeguin polítiques actives en favor de la lectura, i ha explicat que el sector presenta robustesa i està consolidat, però cal preservar el llibre com a producte de centralitat. Ha assenyalat que set de cada deu lectors continuïn llegint l llibre en suport paper.

Sobre l'impacte de la crisi inflacionària en el sector del llibre, Creuheras ha destacat la seva resiliència. "En bona part perquè el llibre és un soci barat", ha afirmat. Ha assegurat que el llibre està per sota del 5% d'increment de preus i que aquest serà el percentatge previst d'augment de preu de cara a l'any proper.