1 de 10
model policial

Els Mossos incorporaran més càmeres de pit per als agents d'ordre públic

El director general, Pere Ferrer, diu al Parlament que l'ús de drons ha millorat els operatius de la Brimo

El director dels Mossos, Pere Ferrer | ACN
per NacióDigital, 14 d'octubre de 2022 a les 12:31 |
El director general de la Policia, Pere Ferrer, ha anunciat aquest divendres que els Mossos d'Esquadra incorporaran a partir de l'any que ve més càmeres de pit, no només per als agents d'ordre públic sinó també, sempre que es pugui, per agents de seguretat ciutadana. Actualment, el cos en té unes 150 i aquest increment dels pròxims anys seria per pal·liar el fet que no existeixin al mercat càmeres específiques per a llançadores de projectils de foam.

Ferrer ho ha explicat en la seva compareixença a la comissió d'estudi sobre el model policial del Parlament, on ha remarcat que els dispositius d'ordre públic ja s'han dotat en els últims anys de més càmeres i sistemes de transmissió d'imatges per coordinar i preveure millor l'actuació policial. En aquest sentit, ha destacat la importància de l'ús dels drons. També s'ha millorat la geolocalització de les furgonetes de la Brimo.


L'increment de càmeres beneficia tant agents com ciutadans, ha dit Ferrer, però caldrà més pressupost i canviar mètodes interns de treball del cos, que també haurà d'incrementar la capacitat d'emmagatzematge audiovisual. En aquest sentit, ha destacat la importància de l'ús dels drons i la millora de la geolocalització de les furgonetes de la Brimo, cosa que també ha permès fer actuacions més "quirúrgiques". Des del 2019 Interior ha invertit 10 milions d'euros en material tecnològic, protecció pels agents d'ordre públic, vehicles i munició.

El director general també ha explicat que la major part de la feina de les unitats d'ordre públic són tasques de seguretat ciutadana i de suport, i que només el 10 o 12% del temps són feines específiques d'ordre públic. Així, de les 250.000 hores que la Brimo va fer entre gener i agost d'aquest 2022, unes 120.000, un 48%, van ser tasques de suport com trasllats de persones, vigilàncies d'edificis o dispositius de trànsit.


El 40%, unes 100.000 hores, van ser de seguretat ciutadana, amb presència policial efectiva per tal de fer dissuasió i tenir temps de reacció adequats. Només el 12% de les hores, unes 32.000, van ser d'ordre públic en manifestacions, desnonaments, actes esportius, controls antiterroristes, proteccions de personalitats o assalts a plantacions de marihuana. Finalment, el temps de reacció va suposar l'1% de les hores.

En el cas de les ARRO, la distribució dels temps va ser similar. Un 63% del temps va ser de seguretat ciutadana i un 24% va ser temps de suport. Per això, Ferrer creu que aquesta polivalència cal ampliar-la també a altres unitats.


Ferrer ha explicat que les conclusions de la comissió d'investigació sobre ordre públic del 2013 al Parlament s'han complert majoritàriament. Algunes de les mesures, a més, s'han anat actualitzant en els últims anys, però ha reconegut que cal augmentar la transparència i la traçabilitat de les actuacions per tal de complir les recomanacions de l'Alt Comissions de Drets Humans de l'ONU.

Després de Ferrer han comparegut els comissaris David Boneta, cap de la comissaria superior de Coordinació Territorial, i Marta Fernández, cap de la regió policial de Barcelona, que han explicat el funcionament i tasques de les unitats territorials del cos. Els últims a comparèixer han estat Adriana Ribas, coordinadora d’Amnistia Internacional (AI) a Catalunya i Anja Bienert, responsable del Programa Policia i drets humans d’AI a Holanda.

Aquest divendres també havia de comparèixer també el fins fa pocs dies secretari general d'Interior, Oriol Amorós, però en cessar del càrrec pels canvis al Govern, la seva assistència s'ha anul·lat. Properament es podria citar la nova secretària general.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació