17
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
19:30h
Diuen els qui el coneixen Carles Puigdemont que la quantitat i el contingut dels seus tuits acostuma a ser el millor termòmetre per interpretar-lo. La consulta interna a Junts, partit que va fundar el juliol del 2020 i del qual és "militant de base" -així ho remarca el seu entorn- des del 4 de juny, quan va deixar la presidència en un congrés a Argelers, va fer que cada missatge que publicava fos escrutat amb detall tant pels companys de partit com pels mitjans. Cinc anys després d'anar a l'exili, la figura de Puigdemont continua sent matèria d'actualitat, i més ara que Junts ha decidit abandonar el Govern. Una tesi que l'expresident mai va explicitar, tot i que va compartir públicament els arguments favorables a trencar amb ERC. Quin paper jugarà a partir d'ara? Quines són les seves prioritats un cop s'ha vist reforçat el seu perfil amb la sortida de l'executiu?
La principal preocupació, segons detallen fonts del seu entorn consultades per NacióDigital, és la resolució de les causes judicials a Europa, que en determinaran el futur immediat. El calendari és incert, però l'equip de l'eurodiputat de Junts sosté que s'espera que arribin abans que acabi aquest 2022. En el cas de les euroordres, l'opinió de l'advocat general de la Unió Europea (UE) va atorgar una victòria parcial al posicionament de Pablo Llarena, magistrat instructor de la causa del procés, però no és vinculant. De les decisions que surtin de la justícia comunitària en depèn també el futur personal de l'expresident, que viu a Waterloo i té el Parlament Europeu com a principal altaveu polític de la causa independentista a l'exili. L'altra pota política és el Consell de la República, que es va renovar abans de l'estiu però no s'ha situat en l'epicentre de la direcció estratègica del procés, inexistent des de la tardor del 2017.
Aquest aspecte va aparèixer, de nou, en la negociació final entre ERC i Junts prèvia al trencament de la coalició. Jordi Turull, secretari general de la formació, va indicar que havien posat sobre la taula la possibilitat que el Consell assumís la "coordinació tècnica" del nou estat major. Els republicans -sobretot Pere Aragonès com a president- ho van interpretar com una "tutela", i van descartar la proposta sense entrar-hi a fons. Tampoc va ajudar a greixar la situació el fet que, en el cinquè aniversari de l'1-O organitzat per l'entitat establerta a l'exili, els xiulets fossin la tònica general quan els protagonistes eren dirigents d'ERC. Puigdemont sempre ha fet explícita l'aposta per la unitat -en va fer un llibre específic l'any 2019 amb el títol Reunim-nos en què defensava una "direcció aliada"-, però les relacions amb els republicans són tibants des del 2017.
Els intents de refer la relació amb Oriol Junqueras, president d'ERC, han estat complexos. La distància entre els dos, en alguna fase dels últims anys, ha estat més gran que els quilòmetres que separen Waterloo de Sant Vicenç del Horts. Malgrat que s'hi van implicar intermediaris de confiança, la tardor de fa cinc anys va deixar ferides que han impedit refer els ponts per les dues bandes. "Això no s'arreglarà mentre ells dos hi siguin", ressalta un alt dirigent parlamentari consultat per NacióDigital. No és cap secret -la discrepància és pública- que Puigdemont és partidari de la confrontació i de no col·laborar amb el PSOE, mentre que ERC ho fia tot al diàleg. L'expresident, a Twitter, ha fet servir la paraula "sectària" per definir el funcionament d'altres partits, concepte que a les files republicanes s'ha assumit com una crítica explícita a Junqueras, a qui des dels exsocis de Govern s'atribueix la destitució de Jordi Puigneró.
En contraposició a la dinàmica "sectària" d'algunes formacions, Puigdemont hi ha contraposat la consulta de Junts, en la qual el seu nom ha estat protagonista. El fet de compartir un tuit de Josep Rius, el seu cap de gabinet en l'etapa a Palau, amb un article favorable a trencar la coalició, va fer que se l'emmarqués explícitament en aquest bloc. Això va fer que, en alguns dels múltiples grups mòbils de debat de Junts, hi hagués veus -en concret, alts càrrecs que han hagut de deixar el Govern- que el critiquessin. Fins i tot n'hi havia que reivindicaven que, sense Artur Mas, Puigdemont no hauria arribat mai a ser president de la Generalitat. Eren les mateixes veus que, en el debat viu a través d'aplicacions de missatgeria, lamentaven que la qüestió de confiança plantejada a Aragonès en el debat de política general no hagués passat per cap òrgan del partit. El consell nacional, de fet, no es reunirà fins el 22 d'octubre, dissabte vinent.
L'expresident sí que la coneixia, com també Turull, Rius, Albert Batet -encarregat de verbalitzar-la- i Laura Borràs, presidenta de la formació. Diversos dirigents consultats sostenen que la "sintonia" no ha estat sempre alta entre els dos, però la confluència de posicionaments els ha reforçat de portes endins amb el resultat de la consulta. Si la votació ha servit com a termòmetre de la correlació de forces estratègiques dins del partit, el 55% de la militància s'ha arrenglerat amb la confrontació que enarboren Puigdemont i Borràs. Cap dels dos va estar a favor de l'acord de legislatura rubricat per Jordi Sànchez, exsecretari general de Junts -avalat personalment per l'expresident en el moment d'assumir el càrrec-, i Aragonès la primavera del 2021. La possibilitat de desfer l'entesa, sumada a la negativa d'ERC a complir aspectes determinants del pacte en clau nacional, ha fet la resta. Una aliança inesperada que va convergir a les urnes.
Des del seu entorn assenyalen que no està vinculat al dia a dia del partit, i que no interfereix en les decisions que adopta l'executiva. Tanmateix, la seva figura -tant per la imminència de les sentències europees que poden fer entrar la causa de l'exili en una nova fase com pel pas de Junts a l'oposició, que permet encara més distància amb el Govern- no s'ha diluït. El discurs en el cinquè aniversari de l'1-O va ser diàfan, en aquest sentit: va arribar a advertir que Aragonès el tindria "al davant" si no es posava "al servei" del mandat del referèndum. Dirigents de Junts, sempre en privat, es van trobar incòmodes en el context de l'acte, sobretot pel silenci de Puigdemont sobre els xiulets rebuts, per exemple, per Carme Forcadell. L'expresident els va condemnar l'endemà en un fil de tuits que també incloïa crítiques als qui "ridiculitzen" -nou missatge implícit a ERC- el sector de l'independentisme que lidera el Consell des de Waterloo.
Que la figura de l'expresident es manté a dalt de tot de la imatge del partit ho demostra el fet que l'equip digital de Junts ha posat en boga els últims dies el raonament, des del faristol del Parlament, que va fer servir el 2016 per justificar l'impuls d'una qüestió de confiança quan la CUP li va tombar els pressupostos. La demanda que el partit fa a Aragonès, precisament, és que sotmeti el nou Govern a la consideració del Parlament i que, si decideix no fer-ho, convoqui eleccions. "Actuar com ho fan els països de menys tradició democràtica ens allunya de l'objectiu de ser un país millor", va assenyalar a Twitter el 9 d'octubre. Un "militant de base" amb capacitat de mobilitzar opinió a les xarxes i amb les mans més lliures mentre espera la resolució del plet de l'exili a Europa.
En aquestes circumstàncies observarà com aborda Junts el debat sobre els pressupostos. Rius, de moment, demana a Aragonès un "acord de claredat" sobre com tirarà endavant la legislatura. Si Junts vol que quedi certificat que ERC aspira a variar les aliances -amb el PSC i els comuns-, els republicans pretenen que els exsocis queden retratats en cas de no avalar els comptes, perquè els va començar a elaborar Jaume Giró. "Eren els pressupostos en lògica de coalició", ha reflexionat el portaveu de Junts, que s'ha preguntat com s'ho farà ERC per governar "amb minoria absoluta". Debilitat al Parlament i, a banda, una figura a l'exili que mai ha desaparegut del tot. Perquè Puigdemont, cinc anys més tard, continua condicionant la política catalana.
La principal preocupació, segons detallen fonts del seu entorn consultades per NacióDigital, és la resolució de les causes judicials a Europa, que en determinaran el futur immediat. El calendari és incert, però l'equip de l'eurodiputat de Junts sosté que s'espera que arribin abans que acabi aquest 2022. En el cas de les euroordres, l'opinió de l'advocat general de la Unió Europea (UE) va atorgar una victòria parcial al posicionament de Pablo Llarena, magistrat instructor de la causa del procés, però no és vinculant. De les decisions que surtin de la justícia comunitària en depèn també el futur personal de l'expresident, que viu a Waterloo i té el Parlament Europeu com a principal altaveu polític de la causa independentista a l'exili. L'altra pota política és el Consell de la República, que es va renovar abans de l'estiu però no s'ha situat en l'epicentre de la direcció estratègica del procés, inexistent des de la tardor del 2017.
Aquest aspecte va aparèixer, de nou, en la negociació final entre ERC i Junts prèvia al trencament de la coalició. Jordi Turull, secretari general de la formació, va indicar que havien posat sobre la taula la possibilitat que el Consell assumís la "coordinació tècnica" del nou estat major. Els republicans -sobretot Pere Aragonès com a president- ho van interpretar com una "tutela", i van descartar la proposta sense entrar-hi a fons. Tampoc va ajudar a greixar la situació el fet que, en el cinquè aniversari de l'1-O organitzat per l'entitat establerta a l'exili, els xiulets fossin la tònica general quan els protagonistes eren dirigents d'ERC. Puigdemont sempre ha fet explícita l'aposta per la unitat -en va fer un llibre específic l'any 2019 amb el títol Reunim-nos en què defensava una "direcció aliada"-, però les relacions amb els republicans són tibants des del 2017.
Els intents de refer la relació amb Oriol Junqueras, president d'ERC, han estat complexos. La distància entre els dos, en alguna fase dels últims anys, ha estat més gran que els quilòmetres que separen Waterloo de Sant Vicenç del Horts. Malgrat que s'hi van implicar intermediaris de confiança, la tardor de fa cinc anys va deixar ferides que han impedit refer els ponts per les dues bandes. "Això no s'arreglarà mentre ells dos hi siguin", ressalta un alt dirigent parlamentari consultat per NacióDigital. No és cap secret -la discrepància és pública- que Puigdemont és partidari de la confrontació i de no col·laborar amb el PSOE, mentre que ERC ho fia tot al diàleg. L'expresident, a Twitter, ha fet servir la paraula "sectària" per definir el funcionament d'altres partits, concepte que a les files republicanes s'ha assumit com una crítica explícita a Junqueras, a qui des dels exsocis de Govern s'atribueix la destitució de Jordi Puigneró.
En contraposició a la dinàmica "sectària" d'algunes formacions, Puigdemont hi ha contraposat la consulta de Junts, en la qual el seu nom ha estat protagonista. El fet de compartir un tuit de Josep Rius, el seu cap de gabinet en l'etapa a Palau, amb un article favorable a trencar la coalició, va fer que se l'emmarqués explícitament en aquest bloc. Això va fer que, en alguns dels múltiples grups mòbils de debat de Junts, hi hagués veus -en concret, alts càrrecs que han hagut de deixar el Govern- que el critiquessin. Fins i tot n'hi havia que reivindicaven que, sense Artur Mas, Puigdemont no hauria arribat mai a ser president de la Generalitat. Eren les mateixes veus que, en el debat viu a través d'aplicacions de missatgeria, lamentaven que la qüestió de confiança plantejada a Aragonès en el debat de política general no hagués passat per cap òrgan del partit. El consell nacional, de fet, no es reunirà fins el 22 d'octubre, dissabte vinent.
Sànchez i Puigdemont es van acomiadar del lideratge de Junts al juny. Foto: Junts
L'expresident sí que la coneixia, com també Turull, Rius, Albert Batet -encarregat de verbalitzar-la- i Laura Borràs, presidenta de la formació. Diversos dirigents consultats sostenen que la "sintonia" no ha estat sempre alta entre els dos, però la confluència de posicionaments els ha reforçat de portes endins amb el resultat de la consulta. Si la votació ha servit com a termòmetre de la correlació de forces estratègiques dins del partit, el 55% de la militància s'ha arrenglerat amb la confrontació que enarboren Puigdemont i Borràs. Cap dels dos va estar a favor de l'acord de legislatura rubricat per Jordi Sànchez, exsecretari general de Junts -avalat personalment per l'expresident en el moment d'assumir el càrrec-, i Aragonès la primavera del 2021. La possibilitat de desfer l'entesa, sumada a la negativa d'ERC a complir aspectes determinants del pacte en clau nacional, ha fet la resta. Una aliança inesperada que va convergir a les urnes.
Des del seu entorn assenyalen que no està vinculat al dia a dia del partit, i que no interfereix en les decisions que adopta l'executiva. Tanmateix, la seva figura -tant per la imminència de les sentències europees que poden fer entrar la causa de l'exili en una nova fase com pel pas de Junts a l'oposició, que permet encara més distància amb el Govern- no s'ha diluït. El discurs en el cinquè aniversari de l'1-O va ser diàfan, en aquest sentit: va arribar a advertir que Aragonès el tindria "al davant" si no es posava "al servei" del mandat del referèndum. Dirigents de Junts, sempre en privat, es van trobar incòmodes en el context de l'acte, sobretot pel silenci de Puigdemont sobre els xiulets rebuts, per exemple, per Carme Forcadell. L'expresident els va condemnar l'endemà en un fil de tuits que també incloïa crítiques als qui "ridiculitzen" -nou missatge implícit a ERC- el sector de l'independentisme que lidera el Consell des de Waterloo.
Que la figura de l'expresident es manté a dalt de tot de la imatge del partit ho demostra el fet que l'equip digital de Junts ha posat en boga els últims dies el raonament, des del faristol del Parlament, que va fer servir el 2016 per justificar l'impuls d'una qüestió de confiança quan la CUP li va tombar els pressupostos. La demanda que el partit fa a Aragonès, precisament, és que sotmeti el nou Govern a la consideració del Parlament i que, si decideix no fer-ho, convoqui eleccions. "Actuar com ho fan els països de menys tradició democràtica ens allunya de l'objectiu de ser un país millor", va assenyalar a Twitter el 9 d'octubre. Un "militant de base" amb capacitat de mobilitzar opinió a les xarxes i amb les mans més lliures mentre espera la resolució del plet de l'exili a Europa.
En aquestes circumstàncies observarà com aborda Junts el debat sobre els pressupostos. Rius, de moment, demana a Aragonès un "acord de claredat" sobre com tirarà endavant la legislatura. Si Junts vol que quedi certificat que ERC aspira a variar les aliances -amb el PSC i els comuns-, els republicans pretenen que els exsocis queden retratats en cas de no avalar els comptes, perquè els va començar a elaborar Jaume Giró. "Eren els pressupostos en lògica de coalició", ha reflexionat el portaveu de Junts, que s'ha preguntat com s'ho farà ERC per governar "amb minoria absoluta". Debilitat al Parlament i, a banda, una figura a l'exili que mai ha desaparegut del tot. Perquè Puigdemont, cinc anys més tard, continua condicionant la política catalana.