14
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
9:02h
El Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès (MAC) ret des d'aquest dijous homenatge al dibuixant Àngel Beaumont, que va viure des dels anys 60 del segle passat i fins a la seva mort, l'any 1994, al municipi. La filla de l'artista, Marutxi Beaumont, ha donat al museu gran part de les seves creacions, un total de 50 caixes plenes de material, entre el qual els dibuixos originals de personatges icònics com Mazinger Z, Willy Fogg, Marco, Anacleto o Heidi sortits de l'estudi de l'artista. La donació ha permès crear la mostra Beaumont: història d'una caixa, amb la qual, i coincidint amb el centenari del seu naixement, es posa de relleu la feina que va dur a terme des de Cerdanyola a través de l'Estudi Beaumont, un referent en el món del còmic.
El 7 d'octubre Àngel Gómez de Segura Beaumont hauria complert 100 anys. Nascut a Calahorra (La Rioja) l'any 1922, es va traslladar a Barcelona als anys 40 del segle passat, i als 60 es va instal·lar a Cerdanyola, on va crear el seu estudi. Beaumont seguia les petjades d'altres dibuixants que s'havien instal·lat a la localitat, com Ismael Smith, que publicava a principis de segle a l'Esquella de la Torratxa o al Papitu, o Josep Coll, que ho feia al TBO, tots dos estiuejants a Cerdanyola.
"Plantegem la Guerra Civil com a frontera d'arribada d'artistes estiuejants, però és als 60 quan Beaumont s'instal·la al municipi, un artista amb majúscules amb aquest art de masses que potser s'ha oblidat des dels museus i comencem ara a reivindicar", ha explicat Quim Módenes, comissari de l'exposició. L'impacte que va tenir l'obra de Beaumont, però, es plasmava arreu, sobrepassant l'àmbit català.
Les caixes plenes de material original de Beaumont que ha lliurat la família permeten fer un viatge al món de la il·lustració dels anys 80 de la mà de personatges icònics que han acompanyat diverses generacions en la descoberta dels còmics, així com en els primers compassos de la televisió en color. "L'estudi va ser productor sobretot als 70 i 80 de multitud de còmics que es publiquen per tota Hispanoamèrica, sobretot a estat espanyol, però també a l'Amèrica Llatina i França", ha apuntat Módenes.
De la cinta al còmic
Des de l'estudi, es passava de la cinta original al còmic, absorbint alguns dels fotogrames per plasmar-los de nou sobre el paper: "És material molt variat, des del guió que es fa un cop visionat l'episodi fins a la pel·lícula original, tenim més de 130 cintes que estem mirant com gestionar-les amb suport extern", ha relatat el comissari.
També trobem esbossos i originals passats a tinta, pintats, així com proves de gravador i fins i tot la publicació i el marxandatge que se'n feia. De la mateixa manera, podrem veure imatges gairebé a mida real d'alguns dels personatges que Beaumont va dibuixar, escoltar algunes de les cançons que encapçalaven les sèries animades i fins i tot palpar alguns personatges, cosa pensada, sobretot, per a persones invidents.
Mestre del dibuix
Les primeres passes de Beaumont en el món del dibuix les va fer a la capital catalana, on va iniciar-se en una revista de moda. Allà va ser on se li va suggerir utilitzar el seu segon cognom per a signar els dibuixos. Des de llavors, va crear personatges com Merche, a la dècada dels 50, però també va donar forma a referents com Capitán Trueno a través de Bruguera, on va treballar passant a tinta i com a retolista d'entrada, per més tard dibuixar personatges.
Recuperat d'una greu malaltia, va deixar Bruguera i es va traslladar a Cerdanyola, on va crear l'Estudi Beaumont. Del local, situat al carrer de Sant Francesc i que va arribar a tenir 30 dibuixants treballant-hi, en van sortir els còmics de Mazinger Z, però també les adaptacions dels populars Heidi i Marco, així com d'Oliver i Benji, Willi Fogg, l'abella Maya, l'osset Misha o Tom Sawyer. Noms que, de per si, ja acompanyen a fer un viatge en el temps.
L'interès d'aquest fons és l'impacte que té per a moltes generacions, des de Sandokan i Capitán Trueno, que ens sona a molts com blanc i negre, fins a personatges com el Dragui amb la seva Història de Catalunya o l'Astèrix, que superen fronteres generacionals i que encara són vigents, com Marvel. Ara, aquest viatge també es pot fer a través de les imatges que la filla, Marutxi, qui també va treballar a l'estudi del seu pare, ha donat al museu cerdanyolenc, a l'espera de poder obrir els tresors que amaguen les altres 49 caixes encara per obrir.
L'exposició es podrà visitar des d'aquest 14 d'octubre i fins al 20 de gener al Museu d'Art de Cerdanyola, amb la perspectiva de poder ampliar la mostra en un futur amb la resta de material de l'artista.
El 7 d'octubre Àngel Gómez de Segura Beaumont hauria complert 100 anys. Nascut a Calahorra (La Rioja) l'any 1922, es va traslladar a Barcelona als anys 40 del segle passat, i als 60 es va instal·lar a Cerdanyola, on va crear el seu estudi. Beaumont seguia les petjades d'altres dibuixants que s'havien instal·lat a la localitat, com Ismael Smith, que publicava a principis de segle a l'Esquella de la Torratxa o al Papitu, o Josep Coll, que ho feia al TBO, tots dos estiuejants a Cerdanyola.
"Plantegem la Guerra Civil com a frontera d'arribada d'artistes estiuejants, però és als 60 quan Beaumont s'instal·la al municipi, un artista amb majúscules amb aquest art de masses que potser s'ha oblidat des dels museus i comencem ara a reivindicar", ha explicat Quim Módenes, comissari de l'exposició. L'impacte que va tenir l'obra de Beaumont, però, es plasmava arreu, sobrepassant l'àmbit català.
Les caixes plenes de material original de Beaumont que ha lliurat la família permeten fer un viatge al món de la il·lustració dels anys 80 de la mà de personatges icònics que han acompanyat diverses generacions en la descoberta dels còmics, així com en els primers compassos de la televisió en color. "L'estudi va ser productor sobretot als 70 i 80 de multitud de còmics que es publiquen per tota Hispanoamèrica, sobretot a estat espanyol, però també a l'Amèrica Llatina i França", ha apuntat Módenes.
De la cinta al còmic
Des de l'estudi, es passava de la cinta original al còmic, absorbint alguns dels fotogrames per plasmar-los de nou sobre el paper: "És material molt variat, des del guió que es fa un cop visionat l'episodi fins a la pel·lícula original, tenim més de 130 cintes que estem mirant com gestionar-les amb suport extern", ha relatat el comissari.
També trobem esbossos i originals passats a tinta, pintats, així com proves de gravador i fins i tot la publicació i el marxandatge que se'n feia. De la mateixa manera, podrem veure imatges gairebé a mida real d'alguns dels personatges que Beaumont va dibuixar, escoltar algunes de les cançons que encapçalaven les sèries animades i fins i tot palpar alguns personatges, cosa pensada, sobretot, per a persones invidents.
Mestre del dibuix
Les primeres passes de Beaumont en el món del dibuix les va fer a la capital catalana, on va iniciar-se en una revista de moda. Allà va ser on se li va suggerir utilitzar el seu segon cognom per a signar els dibuixos. Des de llavors, va crear personatges com Merche, a la dècada dels 50, però també va donar forma a referents com Capitán Trueno a través de Bruguera, on va treballar passant a tinta i com a retolista d'entrada, per més tard dibuixar personatges.
Recuperat d'una greu malaltia, va deixar Bruguera i es va traslladar a Cerdanyola, on va crear l'Estudi Beaumont. Del local, situat al carrer de Sant Francesc i que va arribar a tenir 30 dibuixants treballant-hi, en van sortir els còmics de Mazinger Z, però també les adaptacions dels populars Heidi i Marco, així com d'Oliver i Benji, Willi Fogg, l'abella Maya, l'osset Misha o Tom Sawyer. Noms que, de per si, ja acompanyen a fer un viatge en el temps.
L'interès d'aquest fons és l'impacte que té per a moltes generacions, des de Sandokan i Capitán Trueno, que ens sona a molts com blanc i negre, fins a personatges com el Dragui amb la seva Història de Catalunya o l'Astèrix, que superen fronteres generacionals i que encara són vigents, com Marvel. Ara, aquest viatge també es pot fer a través de les imatges que la filla, Marutxi, qui també va treballar a l'estudi del seu pare, ha donat al museu cerdanyolenc, a l'espera de poder obrir els tresors que amaguen les altres 49 caixes encara per obrir.
L'exposició es podrà visitar des d'aquest 14 d'octubre i fins al 20 de gener al Museu d'Art de Cerdanyola, amb la perspectiva de poder ampliar la mostra en un futur amb la resta de material de l'artista.