El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha acordat aquest dijous designar el seu vocal de més edat, Rafael Mozo, com el nou president interí, després de la dimissió de Carlos Lesmes. Amb aquesta decisió, el lideratge del poder judicial queda dividit, ja que és el magistrat Francisco Marín Castán qui ha passat a exercir les funcions de la presidència del Tribunal Suprem (TS), abans també liderat per Lesmes.
Mozo, que va arribar al CGPJ a proposta del PSOE, va ingressar a la carrera judicial el 1985. Va passar per diverses destinacions, fins que el 1998 va aterrar a l'Audiència Provincial de Madrid. Des del 2018, té plaça com a magistrat de la Sala Penal de l'Audiència Nacional.
Una substitució que divideix
La votació tirat endavant amb una àmplia majoria, de 16 vots a favor i només un en contra- el del vocal Wenceslau Olea-, mentre que la vocal Mar Cabrejas ha optat per l'abstenció. El Ple d'aquest dijous ha estat dominat per la qüestió successòria. No podia ser de cap altra manera, ja que ha estat convocat pel mateix Lesmes amb l'objectiu que els sectors progressista i conservador informessin de l'estat de les negociacions per nomenar els dos candidats al Tribunal Constitucional (TC).
La possible bicefàlia s'entreveia des que el Gabinet Tècnic del TS va emetre l'informe encarregat per Lesmes per anar preparant la seva substitució després que, durant l'obertura de l'any judicial, el 7 de setembre passat, avisés que, si no hi havia avenços tangibles a les converses entre PSOE i PP per renovar el CGPJ, dimitiria "en setmanes".
Els experts del Suprem van fixar aleshores que Lesmes havia de ser reemplaçat per una sola persona pels dos càrrecs que exercia: president del CGPJ i del TS. Van apuntar Marín Castán per ser el vicepresident de l'alt tribunal, càrrec que exerceix en funcions des de fa gairebé tres anys. Si bé, la majoria dels vocals del CGPJ es van resistir a acceptar-lo Marín Castán com a president interí d'ambdues seus, en veure'l com una imposició del Suprem que els deixaria sense marge de maniobra.
Pot haver-hi un conflicte judicial
Els vocals crítics amb Marín Castán s'aferren a l'article 123.1 de la Constitució i al 586 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), que encomanen al CGPJ l'elecció del president del poder judicial. Cal recordar, però, que després de la reforma legal impulsada pel govern espanyol l'any passat, un Consell amb el mandat vençut com l'actual, que fa gairebé quatre anys que està caducat, no pot fer nomenaments discrecionals a la cúpula judicial, cosa que inclou el president de CGPJ i TS.
Per això, els partidaris de Marín Castán apunten a l'article 590 de la LOPJ, d'acord amb el qual "el vicepresident del Suprem exercirà en funcions el càrrec de president del TS i del CGPJ en els casos legalment previstos de cessament anticipat del president i, fins i tot, el nomenament d'un nou president". Fonts del CGPJ i del TS adverteixen que aquesta bicefàlia podria propiciar un conflicte judicial que es dirimiria a la Sala Contenciosa Administrativa del TS, concretament a la Secció Sisena, la que s'encarrega dels recursos interposats contra els acords del CGPJ.