1 de 10
URBANISME

Els diners per al Campus de les Arts de Can Ricart tornen a esfumar-se

Malgrat la manca de finançament, els impulsors del macroprojecte de formació artística confien a obrir les portes el 2026 i reivindiquen la posada en marxa de la redacció del projecte urbanístic

L'edifici històric de Can Ricart, on es vol projectar el Campus de les Arts. | Adrià Costa
per David Cobo, Barcelona, Catalunya | 16 d'octubre de 2022 a les 11:13 |

Una de freda i una de calenta. Així és com els impulsors del Campus de les Arts, el projecte que aplega 19 centres d'ensenyament artístic superior i que promet ubicar-se al recinte fabril de Can Ricart de Barcelona, veuen els esdeveniments que els han travessat els últims mesos. D'una banda, ha caigut la principal font de finançament -els fons europeus- en què es dipositaven les esperances per construir el nou centre, expliquen fonts de la Universitat de Barcelona (UB) vinculades a la iniciativa. D'altra banda, els mateixos implicats asseguren que faran mans i mànigues per mantenir el calendari previst -obrir portes el setembre de 2026- i reivindiquen que ja han reajustat els plans perquè un grup d'arquitectes pugui començar a redactar el projecte de rehabilitació gràcies a mig milió d'euros a càrrec de la Generalitat. Dit d'una altra manera: ambició intacta, concreció incerta.

Així, s'obre un nou capítol d'una història embolicada. Una propietat de l'Ajuntament de Barcelona de 6.800 metres quadrats, amb la màxima catalogació patrimonial catalana -al mateix nivell que la Sagrada Família- i que no ha estat capaç de teixir una proposta ferma des del 2005, quan la major part de l'espai va quedar buida de manera definitiva.



Una nova negativa


El principal -i enèsim- contratemps que ha trobat ara el Campus de les Arts és que la idea prioritària amb què pensaven costejar la rehabilitació de l'espai ha quedat descartada. Segons detallen fonts coneixedores a NacióDigital, es tractava d'una convocatòria dels fons europeus Next Generation centrada en la rehabilitació d'edificis públics, els Pirep. Aquesta era l'objectiu clar. Aprofitar aquest concurs públic per finançar tot el conjunt de l'obra necessària a Can Ricart, que preveu una despesa orientativa total d'uns 15 milions d'euros. Tant és així que el novembre de l'any passat, el rector de la UB, Joan Guàrdia, va dir en declaracions als mitjans: "Tenim una idea robusta, potent, de futur, de trajectòria, que serà molt ben acollida en la distribució dels fons Next Generation". Aquesta era la proposta. Tanmateix, quan els diners van arribar a la Generalitat, es va rebutjar destinar-los al projecte universitari i es van destinar a altres projectes. 


No era la primera vegada que passava. Quan es va presentar el projecte del Campus de les Arts per primera vegada, l'any 2019, es donava per fet que una part important de l'obra se sufragaria amb els fons europeus Feder. La candidatura, però, no va obtenir la valoració necessària. Una història que, ja en aquell moment, repetia la tendència prèvia. També s'havia descartat aixecar-hi el Parc de les Humanitats de les Ciències Socials de la UB anunciat l'any 2015, fer-hi la seu de La Casa de les Llengües -l'any 2009- i tirar endavant un reguitzell de propostes mai acabades de concretar. 

Potser el més sorprenent d'aquest seguit de desencants és que, contràriament al que passa amb altres propostes malaguanyades, la idea d'aplegar tots els actors de l'educació artística de nivell superior a Can Ricart ha aconseguit seduir tots els suports institucionals desitjats. L'any passat, una fotografia de família exhibia la complicitat de totes les universitats -UB, UPF, UVic, UOC, UAB, UPF i UdG- i centres d'art implicats, però també dels representants de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i d'Universitats i Recerca de la Generalitat.


Convenis i passos tímids


Llavors es va signar un conveni de col·laboració a mode de conjura col·lectiva. Mesos després, al juliol, l'adscripció al conveni s'ampliaria per incloure la conselleria d'Educació. En tots dos casos, la signatura del tràmit no anava acompanyada de cap xifra econòmica. Es llegia com un pas de reforç de la institucionalització del projecte. 

Representants de les diverses institucions en l'acte de signatura l'acord pel Campus de les Arts, el novembre de 2021 / UB

Les converses institucionals també han inclòs al govern espanyol i a la diputació barcelonina, expliquen des de la UB. Ara bé, qui ha fet el pas de destinar-hi diners de manera efectiva ha estat la conselleria fins fa poc dirigida per Gemma Geis i ara en mans de Joaquim Nadal. En concret, hi han reservat 530.000 euros que han de servir, segons va anunciar amb un comunicat públic la universitat, dos dies abans que Junts -a qui pertanyia Universitats i Recerca- decidís sortir de l'executiu català. Segons els impulsors del projecte, però, aquesta partida ja està reservada i ha d'arribar aviat per poder-la destinar a la redacció del projecte bàsic i del projecte executiu. Aquesta tasca recaurà en les empreses d'arquitectura Ros Falguera i Ardèvol Consultors Associats, remarca el text públic. Fonts de la conselleria van confirmar, abans de la ruptura de l'executiu, la destinació d'aquests diners al projecte de Can Ricart.

En aquest punt, cal un aclariment. D'entrada, la redacció d'aquests plans estava condicionada a l'obtenció del finançament europeu. Com que no s'ha aconseguit, els responsables del pla van replantejar l'estratègia i van dividir les tasques. Ara, asseguren que el calendari previst es manté. Segons ells, el projectes han de quedar enllestits els pròxims nou mesos i les obres s'han de licitar a partir del setembre vinent, per complir terminis. Sobre el futur finançament, des de la UB preveuen ara optar a dues noves convocatòries "dels Next Generation o dels Feder". Aquestes alternatives, tanmateix, tenen un contratemps afegit. Si bé la idea dels Pirep estava concebuda per finançar tota l'obra, les possibilitats que s'estudien ara són menys ambicioses. Així, cadascuna d'elles podria arribar a aportar el finançament per cobrir la meitat de la rehabilitació necessària i, per tant, caldria combinar-les per sufragar el cost total.

L'Ajuntament, encantat


La confiança dels impulsors del projecte, que es mostren convençuts que la iniciativa tirarà endavant malgrat els entrebancs, contagia el govern municipal d'Ada Colau i Jaume Collboni. Fonts de l'Ajuntament de Barcelona remarquen a aquest diari que encara veuen amb "molt bons ulls" la idea del Campus de les Arts. Això explica que, malgrat la cessió d'ús de l'espai municipal a la Universitat de Barcelona no s'hagi vist compensada amb cap activitat tangible durant l'última dècada, el govern no estigui preocupat per si cal prorrogar les condicions del pacte. "Només es planteja la recuperació plena de la propietat en el cas que la UB abandonés l'interès en el projecte", sentencien fonts municipals. 

Tal com està plantejada, la iniciativa suposaria que universitats i centres artístics superiors comparteixin entorn i engeguin activitats conjuntes. També es preveu potenciar la recerca artística i la formació específica de professorat. La contrapart que assenyalen moviments socials de la zona és que això suposa, alhora, reservar inversió pública i un equipament municipal per destinar-los en part a iniciatives privades, ja que el pla també inclou centres com l'escola Elisava, l'Eina o l'Eram. "Aquesta no era la intenció inicial del pla, i molt menys en un context en què el veïnat té altres necessitats. Com espais educatius per compensar els barracons cronificats, o un casal de barri que no existeix, o equipaments de gent gran", lamenta Albert Valencia, membre de l'Observatori de Barris del Poblenou.

Igualment, recorda la ironia que "hagin passat gairebé 10 anys des del 2013 i seguim exactament igual". Valencia, en aquest sentit, recorda que els comuns, i en especial el regidor de districte de Sant Martí durant el mandat anterior, Josep Maria Montaner, havien expressat la seva disconformitat amb el projecte i amb la manca d'activitat a l'espai. Una postura del govern municipal que ha canviat amb el temps i que ja fa dos anys que sembla haver renovat la sintonia amb el projecte.

Una doble vida allargada


Sigui com sigui, de moment, el Campus de les Arts aconsegueix allargar la seva particular doble vida. D'una banda, els impulsors celebren la posada en marxa dels primers passos de la iniciativa, del sector institucional a la concreció del projecte arquitectònic. En el sentit contrari, la consecució dels intents segueix sense aportar el requisit indispensable de qualsevol gran projecte urbanístic. La bossa no sona. La veritat, però, és que ningú sembla excessivament preocupat pel bloqueig perpetuat en aquest recinte fabril, al marge dels mateixos impulsors. La pressa la marca el seu propi cronòmetre. Les vides promeses de Can Ricart continuen esperant.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació