L'hora de pensar

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Junts i ERC ja han executat la decisió més rellevant. La formació de Laura Borràs i Jordi Turull va votar sortir del Govern, prèvia consulta a la militància, pas del qual no se'n coneix el balanç de danys en el curt i mig termini. I ERC, sense intenció de moure's mentre el seu antic soci resolia el dilema, ha optat per governar en solitari, com era previsible. Decisió, també aquesta, de conseqüències encara no auditades, perquè les lesions en forma de desgast electoral es podrien produir en diferit. 

Als dos partits els ha arribat l'hora de pensar com avancen ara que ja han trencat la fórmula desgastada de convivència, divorci que situa els independentistes en la fase del postprocés. ERC s'ho mira des de la talaia del poder que atorga la presidència de la Generalitat i el timó del Govern, trumfo gens menor en el trajecte cap a un nou cicle electoral. Però els republicans han de resoldre equacions, algunes d'inevitables. La primera, què els convé més: la recerca de noves aliances per a l'aprovació dels pròxims pressupostos o la pròrroga dels comptes actuals. El discurs de les urgències socials i econòmiques que tant ha verbalitzat Pere Aragonès en un context d'inflació convidaria a pensar que, per coherència, el seu executiu no es pot inhibir d'elaboració d'uns pressupostos queJaume Giró va deixar encarrilats.

Ara bé, ERC afegeix a les urgències ciutadanes el càlcul polític, com també ho fa Pedro Sánchez a la Moncloa, per molt que s'ompli la boca al Congrés de paquets d'ajuda per valor de 3.000 milions d'euros. Aragonès sap que, sense el suport de Junts, pot quedar abocat a aprovar uns nous comptes amb el PSC, fet que reduiria les opcions dels republicans de treure rendiment dels seus diputats a Madrid, ja sigui per les contrapartides als pressupostos generals de l'Estat o per als acords a la taula de diàleg. El president pot tenir la temptació de demorar el debat pressupostari a Catalunya -i, per tant, incomplir la data de l'1 de gener- o, fins i tot, d'optar per la pròrroga per obtenir rèdits en altres negociacions. Les dues vies tenen costos polítics i discursius. Els socialistes no ostenten el poder de la Generalitat però estan més còmodes que ERC en el camí cap a les eleccions, perquè ni exhibeixen conflictes ni han d'executar accions lesives.

A Aragonès i els seus, doncs, els pertoca definir el següent moviment. I a Junts, també. I la pregunta a resoldre per als juntaires és quin tipus d'oposició faran? L'ascendent ressuscitat de Borràs -que fins ara havia perdut les votacions internes en el congrés i els càrrecs territorials- fan pensar en un cos a cos dur amb els republicans mentre, ja descarregats de deures governamentals, es projecta un discurs voluntarista amb el procés. Un discurs seductor per als sentits dels independentistes convençuts, perquè apel·la als desitjos i no als entrebancs que es van viure el 2017, però que no s'ancora en un pla transitable.

D'aquí a dos caps de setmana, Junts reunirà el seu consell nacional per fer balanç i mirar endavant, amb les municipals com a pròxim repte. Una batalla electoral que afrontarà amb el perill de ser percebut com un partit allunyat de la centralitat que implica governar -com va advertir un 42% de la militància-, un defecte que no va tenir mai Convergència. El que dèiem, hora de pensar. I de decidir.
 

---

Avui no et perdis

»Aragonès incrementa la pressió a Junts pels pressupostos sense tancar la porta al PSC; per Carme Rocamora.

» Opinió: «Aragonès i Pujol»; per Oriol March.

»La CUP critica el Govern «dels ex» i creu que la legislatura està «esgotada»; per Bernat Surroca.

» L'ANC acamparà a plaça Catalunya per denunciar la «causa general» contra l'independentisme.

»Sánchez demana suport als pressupostos i anuncia un nou paquet d'ajudes de 3.000 milions d'euros; per Pep Martí.

»Rafael Mozo, nou president interí del CGPJ.

» Comença la recerca de les restes de Josep Sunyol un cop superat el veto de Defensa; per Lluís Girona.

»Espanya queda fora de la iniciativa de l'OTAN per crear un escut antimíssils europeu; per Lluís Girona.

» Gazprom posa en alerta tot Europa i adverteix que aquest hivern «es poden congelar ciutats senceres»; per Victor Rodrigo.

»Els promotors de l'Hermitage aposten per un nou projecte a l'Hospitalet; per Lluís Girona.

»Passola descarta dimitir de l'Ateneu Barcelonès i defensa la gestió de la junta perquè l'entitat «no s'enfonsi».

» Opinió: «Ho sento, però avui soc baixa»; per Elisenda Carod.

» Opinió: «Als marges»; per Jonathan Martínez.

» Queen publica «Face it alone», una cançó inèdita amb la veu de Freddie Mercury.
 

---

 El passadís

"Avui ens podran comptar". La frase la va pronunciar un dirigent del PP en l'inici de la manifestació del 12-O a Barcelona. Malgrat que al final de la concentració un dels organitzadors va dir que havien aplegat desenes de milers de persones, els més realistes ja van ser conscients del menor poder de convocatòria. Alguns, en veure la gent a la plaça de Catalunya, van considerar que havien salvat els mobles en un context de desmobilització. Un fet constatable del 12-O a Barcelona va ser la presència de grups de joves molt radicalitzats. Un grapat d'ells fins i tot va entonar el Cara al Sol en el tram final de la concentració, però no van arribar a entonar-lo tot. L'ambient era clarament favorable a Vox, com van testimoniar els qui anaven a la carpa del partit ultra mentre que la de Ciutadans va estar quasi buida tot el matí. En una cosa, però, els seguidors de Vox, PP i Ciutadans van coincidir: en els forts aplaudiments que provocava el "¡Viva el rey!". Un fet nou, certament, en els darrers anys de manifestacions espanyolistes, que no van tenir mai Joan Carles I com a referent.

Vist i llegit

La desfeta europea del Barça -si no es produeix un miracle, quedarà eliminat de la Champions League a la fase de grups- ha motivat multitud d'anàlisis en les últimes hores. Els jugadors, que van transmetre neguit per l'excés de responsabilitat, queden assenyalats després de l'empat contra l'Inter, especialment la vella guàrdia. Però de la dissecció freda també en surt malparat Xavi Hernàndez, incapaç fins ara de construir un equip que defensi la seva identitat futbolística quan els partits importants es torcen. Afinava en el diagnòstic el periodista Xavi Torres a El matí de Catalunya Ràdio, crític amb l'abundància de transicions ràpides i la dificultat de l'equip per organitzar-se a partir de la pilota. En la seva tribuna, Torres posava l'accent en la necessitat que té l'entrenador blaugrana de començar a treure rendiment a la plantilla. La patacada a Europa té una lectura futbolística -més dubtes sobre el projecte esportiu- i enormes conseqüències econòmiques per al club. Setmana de vertigen: diumenge hi ha clàssic al Santiago Bernabéu.

 El nom propi

Andrés Cortabitarte López era el cap de seguretat de circulació d'Adif quan es va produir la tragèdia del tren Alvia a Angrois, un descarrilament que va provocar 80 morts i 145 passatgers ferits. La seva declaració al judici, la segona més rellevant després de la del maquinista -l'altre acusat pels fets del 2013-, resultava rellevant per comprovar quin grau de responsabilitat assumia. I Cortabitarte López es va espolsar les culpes: va afirmar que la línia ferroviària era segura "al cent per cent" i va assenyalar el conductor del comboi. "Si hagués frenat quatre segons abans no seríem aquí", va afirmat davant del tribunal per apuntar la tesi de l'errada humana. La Fiscalia reclama quatre anys de presó i inhabilitació als acusats, i l'associació Plataforma Víctimes Alvia 04155 insisteix en què Adif no va fer una avaluació correcta del risc que podia suposar un excés de velocitat en el tram de l'accident, teoria que també sosté el ministeri públic.

 Els imperdibles

L'octubre ve carregat de concerts a Barcelona. Aquest dissabte n'hi ha un de destacat, el d'Antònia Font al Palau Sant Jordi. Serà una cita especial, pensada per repassar els temes del nou disc -Un minut estroboscòpica- i bona part de les cançons més mítiques del grup. Joan Miquel Oliver i companyia tindran com a teloners els també mallorquins Da Souza. Concert imperdible. Bon cap de setmana!

 ​