11
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
22:35h
El 15 de maig de 1979 el llavors socialista Quim Nadal es convertia en el primer alcalde de Girona de la democràcia. Sis mesos després, el 9 de novembre, al barri gironí de Pont Major naixia Gemma Geis. Nadal va ostentar el càrrec fins a l'any 2002, quan Geis tenia 23 anys i estudiava Dret a la Universitat de Girona (UdG). Ambdós polítics, de perfils i edats molt diferents però amb una trajectòria vinculada a l'àmbit universitari principalment a la ciutat on van néixer, han dut a terme avui el traspàs de carteres de la conselleria de Recerca i Universitats, després de la sortida de Junts del Govern i de la remodelació de l'executiu per part de Pere Aragonès, que ha incorporat persones independents com Nadal (Girona, 1948).
El nou conseller ha arribat a l'edifici de la Via Laietana passades les 16:00 hores de la tarda. A l'entrada, s'ha trobat amb llaços grocs lligats a la barana de l'escala, símbol que mostra la solidaritat amb els presos i exiliats polítics. Geis ha rebut Nadal al seu despatx, i li ha entregat un llapis de memòria amb els documents d'aquest primer any i mig de feina: "Aquí hi és tot?", ha preguntat Nadal. Quan va ser conseller durant l'època del tripartit, aquests traspassos a través d'un petit instrument tecnològic no era habitual. Després, s'han assegut en una taula per repassar la feina feta i abordar la que queda pendent.
"Queden moltes coses per fer", ha subratllat l'exconsellera de Junts. Nadal, mig de broma, li ha contestat que ja les sap perquè el balanç el va fer ella a les seves xarxes socials: "Ja has fet el tuit", li ha comentat el nou conseller. "Moltes coses per fer, moltes, ara t'explicaré", ha insistit Geis, representant que va aterrar a la política quan Carles Puigdemont, que havia estat alcalde de la seva ciutat per l'espai convergent, li va demanar que encapçalés la llista de Junts a Girona a les eleccions del 27-D. Abans, ja havia rebut múltiples ofertes de Puigdemont per entrar en política, però va decidir continuar el camí pel món universitari. Va ser l'1-O, que la va activar.
La reunió entre els dos gironins s'ha fet a porta tancada. Cap dels dos responsables polítics, a diferència de la tònica que s'ha respirat en altres traspassos de carteres aquest dimarts, ha volgut fer declaracions a la premsa ni abans ni després de la trobada. Aquesta serà l'última vegada que Geis trepitgi la conselleria, després d'haver assolit avenços notables com la tramitació del projecte de llei de la ciència al Parlament, més inversió per aquesta àrea, nous ajuts per la recerca, l'enfortiment del català a l'àmbit universitari en ple retrocés de la llengua, o la reducció i equiparació del preu de màsters i graus. Un perfil jove que ha sigut capaç de copsar algunes de les principals demandes més latents del món universitari actual.
Una conselleria inestable
Quan es va anunciar la sortida de Junts, diverses veus de l'àmbit universitari van encendre totes les alarmes preocupats per la continuïtat d'aquest departament que apareix i desapareix segons com li ve a cada executiu. Es va crear per primera vegada l'any 2000 sota el nom de departament d'Universitats, Investigació i Societat de la Informació. Amb l'arribada del tripartit i la remodelació del Govern quan Pasqual Maragall va expulsar els consellers d'ERC, va ser suprimit. A partir d'aquell moment, la cartera ha estat un satèl·lit que ha anat transitant en diferents direccions i àrees de conselleries diverses. Va ser a l'inici d'aquest mandat, el de Pere Aragonès, que va recuperar un estatus propi.
Veus com la del rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, han ressonat aquests dies en què Aragonès elaborava el nou Govern, i ho feien per demanar que es mantingui la conselleria per poder continuar treballant l'impuls de la recerca, aliances universitàries o la coordinació del sistema universitari. Uns reptes que ara haurà d'assumir Nadal, que també haurà d'afrontar altres qüestions com el relleu generacional i l'envelliment de les plantilles a les universitats, o resoldre les mancances de les infraestructures. La seva solidesa i expertesa, a banda de la seva trajectòria en l'àmbit universitari, són un valor afegit per afrontar aquests reptes. Un nou perfil amb una experiència més dilatada en contraposició a la modernització que representava Geis.
Un socialista que va abanderar el dret a decidir
Catedràtic de la Universitat de Girona i històric militant que va exercir càrrecs a nivell local i a la Generalitat amb el PSC, va abandonar els socialistes l'any 2015, després d'acumular episodis en els quals es va anar allunyant progressivament del partit, com el de l'any 2013, quan va decidir presidir el Pacte pel Dret a Decidir de la ciutat de Girona, un encàrrec que li va fer el llavors alcalde de la ciutat Carles Puigdemont.
Lluny de la política, va retornar a l'àmbit universitari i va decidir no anar a cap altre partit, a diferència d'altres membres catalanistes del PSC com Ernest Maragall, que ara és el cap de files d'ERC a Barcelona. En una entrevista de l'any 2018 a NacióDigital, Nadal demanava a l'independentisme deixar clar que l'1-O "no va ser un referèndum". Fa quatre mesos, en una entrevista a TVE, sentenciava també que no tornaria a la política, i, en cas de fer-ho, va indicar que seria en l'àmbit municipal. La trucada d'Aragonès, però, ha estat un encàrrec al qual no ha pogut renunciar. "En un moment complex amb moltes dificultats, no van dubtar ni un sol moment", ha dit avui el president de la Generalitat sobre els nous membres de l'executiu.
Un Govern independentista?
Quina és la definició del nou Govern?, preguntaven aquest dimarts els periodistes al president Aragonès després que hagi incorporat persones com l'exsocialista Nadal. El cap de l'executiu ha assegurat que tots els membres estan a favor que Catalunya pugui decidir el seu futur. Nadal no s'ha posicionat sobre aquesta qüestió des que ha assumit el càrrec. Mentre que fa quatre anys negava que l'1-O fos hagués estat un referèndum, ara entrarà cada matí a una conselleria amb símbols posats per tot arreu -els llaços grocs- en solidaritat a la repressió contra l'independentisme per l'organització d'aquest referèndum.
Geis, per la seva banda, ha baixat avui les escales de la conselleria per última vegada i posarà rumb a Girona. Els seus propers passos són incerts. No tindria problemes per recuperar la feina en l'àmbit universitari, i és que ja se'n va sortir en un primer moment, quan va esdevenir la vicerectora més jove de l'Estat, a la UdG l'any 2013. De perfil independent, el seu nom no deixa de ressonar aquests dies per encapçalar la llista de Junts a l'Ajuntament de Girona, després que la seva alcaldable, Assumpció Puig, hagi decidit renunciar. Geis passa així el relleu al primer alcalde democràtic de Girona i torna cap a casa per, qui sap si, agafar-li també el relleu i entrar a l'Ajuntament.
El nou conseller ha arribat a l'edifici de la Via Laietana passades les 16:00 hores de la tarda. A l'entrada, s'ha trobat amb llaços grocs lligats a la barana de l'escala, símbol que mostra la solidaritat amb els presos i exiliats polítics. Geis ha rebut Nadal al seu despatx, i li ha entregat un llapis de memòria amb els documents d'aquest primer any i mig de feina: "Aquí hi és tot?", ha preguntat Nadal. Quan va ser conseller durant l'època del tripartit, aquests traspassos a través d'un petit instrument tecnològic no era habitual. Després, s'han assegut en una taula per repassar la feina feta i abordar la que queda pendent.
"Queden moltes coses per fer", ha subratllat l'exconsellera de Junts. Nadal, mig de broma, li ha contestat que ja les sap perquè el balanç el va fer ella a les seves xarxes socials: "Ja has fet el tuit", li ha comentat el nou conseller. "Moltes coses per fer, moltes, ara t'explicaré", ha insistit Geis, representant que va aterrar a la política quan Carles Puigdemont, que havia estat alcalde de la seva ciutat per l'espai convergent, li va demanar que encapçalés la llista de Junts a Girona a les eleccions del 27-D. Abans, ja havia rebut múltiples ofertes de Puigdemont per entrar en política, però va decidir continuar el camí pel món universitari. Va ser l'1-O, que la va activar.
La reunió entre els dos gironins s'ha fet a porta tancada. Cap dels dos responsables polítics, a diferència de la tònica que s'ha respirat en altres traspassos de carteres aquest dimarts, ha volgut fer declaracions a la premsa ni abans ni després de la trobada. Aquesta serà l'última vegada que Geis trepitgi la conselleria, després d'haver assolit avenços notables com la tramitació del projecte de llei de la ciència al Parlament, més inversió per aquesta àrea, nous ajuts per la recerca, l'enfortiment del català a l'àmbit universitari en ple retrocés de la llengua, o la reducció i equiparació del preu de màsters i graus. Un perfil jove que ha sigut capaç de copsar algunes de les principals demandes més latents del món universitari actual.
Una conselleria inestable
Quan es va anunciar la sortida de Junts, diverses veus de l'àmbit universitari van encendre totes les alarmes preocupats per la continuïtat d'aquest departament que apareix i desapareix segons com li ve a cada executiu. Es va crear per primera vegada l'any 2000 sota el nom de departament d'Universitats, Investigació i Societat de la Informació. Amb l'arribada del tripartit i la remodelació del Govern quan Pasqual Maragall va expulsar els consellers d'ERC, va ser suprimit. A partir d'aquell moment, la cartera ha estat un satèl·lit que ha anat transitant en diferents direccions i àrees de conselleries diverses. Va ser a l'inici d'aquest mandat, el de Pere Aragonès, que va recuperar un estatus propi.
Veus com la del rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, han ressonat aquests dies en què Aragonès elaborava el nou Govern, i ho feien per demanar que es mantingui la conselleria per poder continuar treballant l'impuls de la recerca, aliances universitàries o la coordinació del sistema universitari. Uns reptes que ara haurà d'assumir Nadal, que també haurà d'afrontar altres qüestions com el relleu generacional i l'envelliment de les plantilles a les universitats, o resoldre les mancances de les infraestructures. La seva solidesa i expertesa, a banda de la seva trajectòria en l'àmbit universitari, són un valor afegit per afrontar aquests reptes. Un nou perfil amb una experiència més dilatada en contraposició a la modernització que representava Geis.
Un socialista que va abanderar el dret a decidir
Catedràtic de la Universitat de Girona i històric militant que va exercir càrrecs a nivell local i a la Generalitat amb el PSC, va abandonar els socialistes l'any 2015, després d'acumular episodis en els quals es va anar allunyant progressivament del partit, com el de l'any 2013, quan va decidir presidir el Pacte pel Dret a Decidir de la ciutat de Girona, un encàrrec que li va fer el llavors alcalde de la ciutat Carles Puigdemont.
Lluny de la política, va retornar a l'àmbit universitari i va decidir no anar a cap altre partit, a diferència d'altres membres catalanistes del PSC com Ernest Maragall, que ara és el cap de files d'ERC a Barcelona. En una entrevista de l'any 2018 a NacióDigital, Nadal demanava a l'independentisme deixar clar que l'1-O "no va ser un referèndum". Fa quatre mesos, en una entrevista a TVE, sentenciava també que no tornaria a la política, i, en cas de fer-ho, va indicar que seria en l'àmbit municipal. La trucada d'Aragonès, però, ha estat un encàrrec al qual no ha pogut renunciar. "En un moment complex amb moltes dificultats, no van dubtar ni un sol moment", ha dit avui el president de la Generalitat sobre els nous membres de l'executiu.
Un Govern independentista?
Quina és la definició del nou Govern?, preguntaven aquest dimarts els periodistes al president Aragonès després que hagi incorporat persones com l'exsocialista Nadal. El cap de l'executiu ha assegurat que tots els membres estan a favor que Catalunya pugui decidir el seu futur. Nadal no s'ha posicionat sobre aquesta qüestió des que ha assumit el càrrec. Mentre que fa quatre anys negava que l'1-O fos hagués estat un referèndum, ara entrarà cada matí a una conselleria amb símbols posats per tot arreu -els llaços grocs- en solidaritat a la repressió contra l'independentisme per l'organització d'aquest referèndum.
Geis, per la seva banda, ha baixat avui les escales de la conselleria per última vegada i posarà rumb a Girona. Els seus propers passos són incerts. No tindria problemes per recuperar la feina en l'àmbit universitari, i és que ja se'n va sortir en un primer moment, quan va esdevenir la vicerectora més jove de l'Estat, a la UdG l'any 2013. De perfil independent, el seu nom no deixa de ressonar aquests dies per encapçalar la llista de Junts a l'Ajuntament de Girona, després que la seva alcaldable, Assumpció Puig, hagi decidit renunciar. Geis passa així el relleu al primer alcalde democràtic de Girona i torna cap a casa per, qui sap si, agafar-li també el relleu i entrar a l'Ajuntament.