15
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
17
d'octubre
a les
8:12h
Quarta generació de restauradors al Priorat, llicenciada en publicitat i relacions públiques, experta en protocol i sommelier professional. Des del seu Hostal Sport de Falset a dalt de tot del Passeig de Gràcia. Marta Domènech (1974) fa poc més d'un any que ocupa la posició de directora general de Turisme de Catalunya, un càrrec que depèn del Departament d'Empresa i Treball, liderat pel republicà Roger Torrent, amb l'objectiu d'aconseguir un turisme de qualitat a Catalunya.
La recuperació postpandèmia, la gestió de la sobredosi de turistes, l'inici de la remodelació del model turístic català i la professionalització del sector són els quatre elements que han marcat el seu primer any de mandat. La motxilla d'experiència amb què ha arribat a l'Agència Catalana de Turisme (ACT) -assolida majoritàriament al negoci familiar- permet a la falsetana abordar la transformació del sector turístic per adaptar-lo a les necessitats del segle XXI.
- Una de les tasques d’aquesta legislatura és l’aprovació d’una nova llei del turisme. En quin punt es troba?
- Per a fer una llei has de saber quin és el motiu de la llei i què vols tocar. Nosaltres vam veure que la necessitat real que hi ha, i que creiem que és molt més ambiciós que una llei, és fer el Compromís Nacional per a un Turisme Responsable. Hem demanat a tots agents de la cadena de valor del sector turístic, tant de manera directa com indirecta, que dibuixin quin compromís en termes turístics volen dur a terme. És la primera vegada que tots els integrants del sector es parlen entre ells i estan traçant el compromís en quatre línies molt importants: ambiental, econòmica, social i territorial. Parlem moltes vegades de l'impacte del turisme als territoris i cal tenir en compte que hi ha comarques en què representa el 33% del PIB. El turisme ho és tot per a ells. També tenim reptes dels quals no podem estar-ne absents, com els 17 ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), i són coses que hem d'implementar i interpel·lar a la societat i que el sector turístic català té la capacitat de tirar el fil i d'arrossegar altres sectors. El sector turístic ja està fent moltes coses en qüestions de sostenibilitat. El que hem de decidir en aquest compromís és quan i com abordem aquest què. Tenim previst tenir-lo llest a finals d'aquest any per presentar-lo i serà la llavor de la futura llei de turisme.
- I el mentrestant?
- Hem de treballar per un paradigma de model de cap a on anem. I per a nosaltres aquest és el turisme enogastronòmic: el del vi i la gastronomia. Tot, sense deixar de banda cap de les altres coses que ja tenim sobre la taula, com són el turisme esportiu, social, inclusiu, regeneratiu, l'ecoturisme... També el turisme nàutic, amb la Copa Amèrica del 2024 que no podem obviar que, més enllà de l'activitat esportiva, és turisme. Estem treballant en una diversitat d'escenaris molt gran, però ens focalitzem en aquest cas perquè creiem que és el paradigma del nou model de turisme que estem buscant.
-De fet, enguany s’ha presentat l’Estratègia de turisme enogastronòmic per als pròxims cinc anys amb una inversió de 12 milions d’euros. Què es vol aconseguir amb aquest pla?
- Aquest turisme toca de ple les quatre potes de la cadira on seuen les polítiques que fem des d'aquesta direcció general. El tema social el toquem amb l'estacionalitat, hem de treballar perquè aquestes fronteres del temps, de quan comença i quan acaba la temporada turística a Catalunya, siguin cada cop més líquides . Hem de treballar la distribució per tot el territori català, no només val que hi hagi unes marques molt consolidades i que ens han posat al mapa internacional . Necessitem donar el màxim d'oferta complementària que puguem : la diversitat de Catalunya és el nostre efecte uau. I, a més, aquest turista gasta 3,5 vegades més que un turista que es mou per altres interessos [augment de la despesa].
- Aquest tipus de turisme també pot ajudar a la Catalunya rural a reduir el despoblament i l'envelliment de la població.
- Una de les coses que fem amb el pla territorial és, mitjançant els fons Next Generation, una inversió directa. Hi ha comarques en què el turisme no és una opció, sinó una necessitat. Hem de generar infraestructura turística perquè d'allà pugui estirar el sector privat. Un exemple podria ser el Priorat: si fóssim capaços de crear una paret d'escalada indoor, podríem dir que som una destinació turística esportiva amb escalada al llarg de tot l'any.
- Però tenir turisme tot l'any no és ben bé el que tothom vol. Apropar-se a les xifres prepandèmia ha comportat que la fòbia al turisme hagi tornat a sortir a la llum. Com s'aborda aquest pensament?
- És l'efecte etiqueta. Pel que fa al turisme, l'etiqueta ha estat la turismofòbia. Ara bé, si mirem les enquestes, la d'Òmnibus ens diu que el 80% de la ciutadania creu que el turisme és bo o molt bo, n'està molt a favor i, per tant, la turismofòbia és només el relat d'una part molt concreta que té un altaveu, o se'ls ha donat. La nostra feina implica explicar les grans bondats que té el sector turístic per a la societat catalana, i evidentment que té externalitats, i per això estem nosaltres aquí, per governar-les, que també és la nostra feina. És cert que tenim moments i llocs determinats on es concentra una alta quantitat de gent i aquí s'ha de treballar per aconseguir la desestacionalització. Cada cop més, però, hi ha més zones que hi treballen, com els càmpings de les zones litorals, el 40% dels quals no tanquen fins a finals d'any. El sector està d'acord i aposta per desestacionalitzar per poder-se mantenir.
- Barcelona diu que no vol més turistes, que en vol menys i de més qualitat. Catalunya també vol menys turistes?
- Una de les preguntes que està dins del compromís és si el paràmetre de qualitat versus quantitat ha de ser el centre neuràlgic de l'equació. Barcelona aquest estiu ha fet un 18% menys d'ocupació, però amb l'estada més llarga i més despesa. Bingo! Estem anant amb el bon camí. Tenim un nombre de visitants que venen, que hi són, però la tendència és que el valor de la qualitat supera el valor de la quantitat. Atenció, però, quan parlem de qualitat no parlem només de client prèmium. Que molta gent faci ús de les companyies aèries low cost no vol dir que quan arribin aquí no tinguin despeses, volen més barat però aquí es deixen diners. A vegades, el mitjà amb què arribes a Catalunya no determina quin tipus de client ets.
- L’ampliació de l’aeroport. Necessària o perjudicial?
- Les infraestructures són bàsiques per tenir un país competent i competitiu. Però no a qualsevol preu. Cal mirar molt bé quins són aquests preus i veure la balança entre el cost i benefici.
- I els creuers, s’han de limitar?
- S'està parlant de tenir una política més afí als creuers que realment arranquen i acaben als nostres ports més enllà dels de trànsit. No és una qüestió de sí o no. La pregunta és quina tipologia de creuers volem. I cal fer polítiques més vinculades amb la sostenibilitat.
- La inestabilitat política, com ara la recent crisi al Govern, afecta en l'activitat turística?
- No. Són coses que et trobes, hi ha un Govern nou, cohesionat i que treballarà per fer la feina que toqui. Nosaltres tenim una línia de treball i no afluixem ni un sol dia. Catalunya és un destí segur. Al turista, el que passi al Govern, no li importa. La destinació és extremadament sòlida i molt resilient, i la nostra feina és fer que tiri endavant cada dia.
- Feina de l'Agència Catalana de Turisme, però també dels treballadors del sector. Sovint, aquests es queixen d'estar poc valorats, fins al punt d'abandonar. Com es pot capgirar aquesta situació?
- La falta de personal no és exclusiva del sector turístic, és compartida amb tots els sectors i de tot Europa. És un tema social. De fet, fa poc he llegit un estudi que deia que el 40% de la gent deixaria la feina en només un any, sense saber què faran després. Ara, pel que fa al conveni, el del sector hoteler és bo. Que el sector turístic no paga bé no és veritat. El hàndicap que tenim és l'estacionalitat: si treballes quatre o cinc mesos i pretens viure amb això un any, tens un problema. Una altra cosa evident és que el nostre sector treballa el cap de setmana i costa molt trobar gent que vulgui treballar els caps de setmana i festius. Hi ha una part de mentalitat: el sector treballa quan la gent fa festa i s'ha d'aprendre a conciliar tenint-ho en compte. El sector del turisme no és una feina, és un ofici. Com la medicina, l'has d'estimar.
- Però les facultats de turisme catalanes perden estudiants curs rere curs. Quina solució proposen?
- Els mitjans de comunicació hi jugueu una part molt important. Si les notícies que es donen són negatives... El conveni és un bon conveni, cal treballar amb la desestacionalització, i ja ho estem fent, però el que més cal és explicar als alumnes d'ESO que estudiar turisme és tan ben parit com qualsevol altra cosa. Ells pensen que el turisme només és fer de barman, o cuiner o netejar habitacions, i el turisme és molt més que tot això. És extremadament transversal i les capacitats que et dona són immenses. El que estem promovent són polítiques amb el SOC i el centre de formació contínua de Catalunya amb els sectors privats per fer formacions ad hoc, formacions de càpsules exprés perquè tinguin un mínim de 25 hores per tenir una mínima experiència abans d'entrar al mercat laboral, i il·lusionar al jovent que som un país turístic amb universitats turístiques molt bones i amb feina al país. Et pots quedar a estudiar i a treballar a casa i no haver de marxar fora a buscar-te la vida. Nosaltres hi tenim molta feina a fer, però els mitjans de comunicació sou un altaveu importantíssim. El sector turístic és una passada: t'aporta capacitats de coneixement, aprens i creixes com a persona. Hem de fer-hi molta feina i ja l'hem iniciat.
Una altra etiqueta que se'ns ha penjat a turisme és el servei. La vicedegana de la Universitat de Girona explicava fa uns dies que una de les més valora la persona que ens visita és el servei. Gent que viatja per tot el món considera que el servei que donem a Catalunya és bo. Sovint ens boicotegem a nosaltres mateixos, però està extremadament ben valorat.
- Per aquí passa també la professionalització del sector, no?
- Hi ha el sentiment de pertinença, que els treballadors puguin dir "jo soc turisme de Catalunya". I també la part de la professionalització, que l'estem tractant amb les càpsules ràpides del SOC i el centre de formació contínua de Catalunya. De la mateixa manera que una vetlladora de menjador escolar necessita el títol de monitora i el carnet de manipulació d'aliments, nosaltres estem fent el mateix treball. Que es tingui un mínim de formació en el moment d'incorporar-se al mercat laboral.
- En aquest sentit, s'ha parlat del carnet de guia turístic oficial.
- Aquesta és una manera de fer valdre i de manifest les coses que valen la pena i que tenen qualitat. Hem fet el carnet i una campanya per donar-los visibilitat. Que les empreses, quan hagin de triar, puguin triar un guia oficial que està homologat per nosaltres perquè parla idiomes, perquè coneix la història, perquè ha estudiat... Tot això, al final s'acaba revertint en l'experiència del client.
- Això potser dificultarà l'intrusisme al sector.
- És una de les voluntats. Volem apel·lar el consumidor que, ja que tria, que ho faci amb alguna cosa que és oficial, està avalada i té garanties.
- Cal que Catalunya renovi el model turístic per adaptar-lo a les necessitats del segle XXI?
- El turisme aporta molt més a la comunitat d'allò que la comunitat està preparada per valorar. El gran repte que tenim és transformar el model de turisme, replantejar-nos quin país en termes turístics volem deixar als nostres fills i nets. Aquest serà el llegat de la feina que nosaltres fem, sobretot perquè postpandèmia s'ha vist que hi ha una emergència climàtica, que ja no parlem de canvi, també emergència en temes de guerra, energètica i tot acaba impactant en una emergència social. El turisme com el considerem aquí, i també jo, és pal de paller de l'economia del país, de Catalunya. És una economia tractora: arrossega altres economies, representem el 12% del PIB sense tenir una taula de productivitat pròpia per la nostra indústria i suposem el 14% d'afiliats a la seguretat social. I sobretot perquè arrosseguem molts altres sectors. Nosaltres som la matemàtica i la llengua del país, som cabdals per l'ecosistema empresarial de Catalunya. No podem continuar com ho fèiem l'any 2019. El turisme del pròxim segle o serà sostenible o no serà.
La recuperació postpandèmia, la gestió de la sobredosi de turistes, l'inici de la remodelació del model turístic català i la professionalització del sector són els quatre elements que han marcat el seu primer any de mandat. La motxilla d'experiència amb què ha arribat a l'Agència Catalana de Turisme (ACT) -assolida majoritàriament al negoci familiar- permet a la falsetana abordar la transformació del sector turístic per adaptar-lo a les necessitats del segle XXI.
- Una de les tasques d’aquesta legislatura és l’aprovació d’una nova llei del turisme. En quin punt es troba?
- Per a fer una llei has de saber quin és el motiu de la llei i què vols tocar. Nosaltres vam veure que la necessitat real que hi ha, i que creiem que és molt més ambiciós que una llei, és fer el Compromís Nacional per a un Turisme Responsable. Hem demanat a tots agents de la cadena de valor del sector turístic, tant de manera directa com indirecta, que dibuixin quin compromís en termes turístics volen dur a terme. És la primera vegada que tots els integrants del sector es parlen entre ells i estan traçant el compromís en quatre línies molt importants: ambiental, econòmica, social i territorial. Parlem moltes vegades de l'impacte del turisme als territoris i cal tenir en compte que hi ha comarques en què representa el 33% del PIB. El turisme ho és tot per a ells. També tenim reptes dels quals no podem estar-ne absents, com els 17 ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), i són coses que hem d'implementar i interpel·lar a la societat i que el sector turístic català té la capacitat de tirar el fil i d'arrossegar altres sectors. El sector turístic ja està fent moltes coses en qüestions de sostenibilitat. El que hem de decidir en aquest compromís és quan i com abordem aquest què. Tenim previst tenir-lo llest a finals d'aquest any per presentar-lo i serà la llavor de la futura llei de turisme.
- I el mentrestant?
- Hem de treballar per un paradigma de model de cap a on anem. I per a nosaltres aquest és el turisme enogastronòmic: el del vi i la gastronomia. Tot, sense deixar de banda cap de les altres coses que ja tenim sobre la taula, com són el turisme esportiu, social, inclusiu, regeneratiu, l'ecoturisme... També el turisme nàutic, amb la Copa Amèrica del 2024 que no podem obviar que, més enllà de l'activitat esportiva, és turisme. Estem treballant en una diversitat d'escenaris molt gran, però ens focalitzem en aquest cas perquè creiem que és el paradigma del nou model de turisme que estem buscant.
-De fet, enguany s’ha presentat l’Estratègia de turisme enogastronòmic per als pròxims cinc anys amb una inversió de 12 milions d’euros. Què es vol aconseguir amb aquest pla?
- Aquest turisme toca de ple les quatre potes de la cadira on seuen les polítiques que fem des d'aquesta direcció general. El tema social el toquem amb l'estacionalitat, hem de treballar perquè aquestes fronteres del temps, de quan comença i quan acaba la temporada turística a Catalunya, siguin cada cop més líquides . Hem de treballar la distribució per tot el territori català, no només val que hi hagi unes marques molt consolidades i que ens han posat al mapa internacional . Necessitem donar el màxim d'oferta complementària que puguem : la diversitat de Catalunya és el nostre efecte uau. I, a més, aquest turista gasta 3,5 vegades més que un turista que es mou per altres interessos [augment de la despesa].
"Creiem que el turisme enogastronòmic és el paradigma del nou model turístic que estem buscant"
- Aquest tipus de turisme també pot ajudar a la Catalunya rural a reduir el despoblament i l'envelliment de la població.
- Una de les coses que fem amb el pla territorial és, mitjançant els fons Next Generation, una inversió directa. Hi ha comarques en què el turisme no és una opció, sinó una necessitat. Hem de generar infraestructura turística perquè d'allà pugui estirar el sector privat. Un exemple podria ser el Priorat: si fóssim capaços de crear una paret d'escalada indoor, podríem dir que som una destinació turística esportiva amb escalada al llarg de tot l'any.
Marta Domènech, directora general de Turisme de Catalunya: "La nostra feina implica explicar les grans bondats que té el sector turístic per a la societat". Foto: Adrià Costa
- Però tenir turisme tot l'any no és ben bé el que tothom vol. Apropar-se a les xifres prepandèmia ha comportat que la fòbia al turisme hagi tornat a sortir a la llum. Com s'aborda aquest pensament?
- És l'efecte etiqueta. Pel que fa al turisme, l'etiqueta ha estat la turismofòbia. Ara bé, si mirem les enquestes, la d'Òmnibus ens diu que el 80% de la ciutadania creu que el turisme és bo o molt bo, n'està molt a favor i, per tant, la turismofòbia és només el relat d'una part molt concreta que té un altaveu, o se'ls ha donat. La nostra feina implica explicar les grans bondats que té el sector turístic per a la societat catalana, i evidentment que té externalitats, i per això estem nosaltres aquí, per governar-les, que també és la nostra feina. És cert que tenim moments i llocs determinats on es concentra una alta quantitat de gent i aquí s'ha de treballar per aconseguir la desestacionalització. Cada cop més, però, hi ha més zones que hi treballen, com els càmpings de les zones litorals, el 40% dels quals no tanquen fins a finals d'any. El sector està d'acord i aposta per desestacionalitzar per poder-se mantenir.
- Barcelona diu que no vol més turistes, que en vol menys i de més qualitat. Catalunya també vol menys turistes?
- Una de les preguntes que està dins del compromís és si el paràmetre de qualitat versus quantitat ha de ser el centre neuràlgic de l'equació. Barcelona aquest estiu ha fet un 18% menys d'ocupació, però amb l'estada més llarga i més despesa. Bingo! Estem anant amb el bon camí. Tenim un nombre de visitants que venen, que hi són, però la tendència és que el valor de la qualitat supera el valor de la quantitat. Atenció, però, quan parlem de qualitat no parlem només de client prèmium. Que molta gent faci ús de les companyies aèries low cost no vol dir que quan arribin aquí no tinguin despeses, volen més barat però aquí es deixen diners. A vegades, el mitjà amb què arribes a Catalunya no determina quin tipus de client ets.
"Hi ha comarques en què el turisme no és una opció, sinó una necessitat"
- L’ampliació de l’aeroport. Necessària o perjudicial?
- Les infraestructures són bàsiques per tenir un país competent i competitiu. Però no a qualsevol preu. Cal mirar molt bé quins són aquests preus i veure la balança entre el cost i benefici.
- I els creuers, s’han de limitar?
- S'està parlant de tenir una política més afí als creuers que realment arranquen i acaben als nostres ports més enllà dels de trànsit. No és una qüestió de sí o no. La pregunta és quina tipologia de creuers volem. I cal fer polítiques més vinculades amb la sostenibilitat.
- La inestabilitat política, com ara la recent crisi al Govern, afecta en l'activitat turística?
- No. Són coses que et trobes, hi ha un Govern nou, cohesionat i que treballarà per fer la feina que toqui. Nosaltres tenim una línia de treball i no afluixem ni un sol dia. Catalunya és un destí segur. Al turista, el que passi al Govern, no li importa. La destinació és extremadament sòlida i molt resilient, i la nostra feina és fer que tiri endavant cada dia.
La Directora General de Turisme de Catalunya, Marta Domènech, assegura que cal fer polítiques vinculades a la sostenibilitat. Foto: Adrià Costa
- Feina de l'Agència Catalana de Turisme, però també dels treballadors del sector. Sovint, aquests es queixen d'estar poc valorats, fins al punt d'abandonar. Com es pot capgirar aquesta situació?
- La falta de personal no és exclusiva del sector turístic, és compartida amb tots els sectors i de tot Europa. És un tema social. De fet, fa poc he llegit un estudi que deia que el 40% de la gent deixaria la feina en només un any, sense saber què faran després. Ara, pel que fa al conveni, el del sector hoteler és bo. Que el sector turístic no paga bé no és veritat. El hàndicap que tenim és l'estacionalitat: si treballes quatre o cinc mesos i pretens viure amb això un any, tens un problema. Una altra cosa evident és que el nostre sector treballa el cap de setmana i costa molt trobar gent que vulgui treballar els caps de setmana i festius. Hi ha una part de mentalitat: el sector treballa quan la gent fa festa i s'ha d'aprendre a conciliar tenint-ho en compte. El sector del turisme no és una feina, és un ofici. Com la medicina, l'has d'estimar.
"Les infraestructures, com l'aeroport, són bàsiques per tenir un país competent i competitiu"
- Però les facultats de turisme catalanes perden estudiants curs rere curs. Quina solució proposen?
- Els mitjans de comunicació hi jugueu una part molt important. Si les notícies que es donen són negatives... El conveni és un bon conveni, cal treballar amb la desestacionalització, i ja ho estem fent, però el que més cal és explicar als alumnes d'ESO que estudiar turisme és tan ben parit com qualsevol altra cosa. Ells pensen que el turisme només és fer de barman, o cuiner o netejar habitacions, i el turisme és molt més que tot això. És extremadament transversal i les capacitats que et dona són immenses. El que estem promovent són polítiques amb el SOC i el centre de formació contínua de Catalunya amb els sectors privats per fer formacions ad hoc, formacions de càpsules exprés perquè tinguin un mínim de 25 hores per tenir una mínima experiència abans d'entrar al mercat laboral, i il·lusionar al jovent que som un país turístic amb universitats turístiques molt bones i amb feina al país. Et pots quedar a estudiar i a treballar a casa i no haver de marxar fora a buscar-te la vida. Nosaltres hi tenim molta feina a fer, però els mitjans de comunicació sou un altaveu importantíssim. El sector turístic és una passada: t'aporta capacitats de coneixement, aprens i creixes com a persona. Hem de fer-hi molta feina i ja l'hem iniciat.
Una altra etiqueta que se'ns ha penjat a turisme és el servei. La vicedegana de la Universitat de Girona explicava fa uns dies que una de les més valora la persona que ens visita és el servei. Gent que viatja per tot el món considera que el servei que donem a Catalunya és bo. Sovint ens boicotegem a nosaltres mateixos, però està extremadament ben valorat.
- Per aquí passa també la professionalització del sector, no?
- Hi ha el sentiment de pertinença, que els treballadors puguin dir "jo soc turisme de Catalunya". I també la part de la professionalització, que l'estem tractant amb les càpsules ràpides del SOC i el centre de formació contínua de Catalunya. De la mateixa manera que una vetlladora de menjador escolar necessita el títol de monitora i el carnet de manipulació d'aliments, nosaltres estem fent el mateix treball. Que es tingui un mínim de formació en el moment d'incorporar-se al mercat laboral.
- En aquest sentit, s'ha parlat del carnet de guia turístic oficial.
- Aquesta és una manera de fer valdre i de manifest les coses que valen la pena i que tenen qualitat. Hem fet el carnet i una campanya per donar-los visibilitat. Que les empreses, quan hagin de triar, puguin triar un guia oficial que està homologat per nosaltres perquè parla idiomes, perquè coneix la història, perquè ha estudiat... Tot això, al final s'acaba revertint en l'experiència del client.
Marta Domènech, directora general de Turisme de Catalunya: "El 80% de la ciutadania creu que el turisme és bo o molt bo". Foto: Adrià Costa
- Això potser dificultarà l'intrusisme al sector.
- És una de les voluntats. Volem apel·lar el consumidor que, ja que tria, que ho faci amb alguna cosa que és oficial, està avalada i té garanties.
"El turisme del pròxim segle o serà sostenible o no serà"
- Cal que Catalunya renovi el model turístic per adaptar-lo a les necessitats del segle XXI?
- El turisme aporta molt més a la comunitat d'allò que la comunitat està preparada per valorar. El gran repte que tenim és transformar el model de turisme, replantejar-nos quin país en termes turístics volem deixar als nostres fills i nets. Aquest serà el llegat de la feina que nosaltres fem, sobretot perquè postpandèmia s'ha vist que hi ha una emergència climàtica, que ja no parlem de canvi, també emergència en temes de guerra, energètica i tot acaba impactant en una emergència social. El turisme com el considerem aquí, i també jo, és pal de paller de l'economia del país, de Catalunya. És una economia tractora: arrossega altres economies, representem el 12% del PIB sense tenir una taula de productivitat pròpia per la nostra indústria i suposem el 14% d'afiliats a la seguretat social. I sobretot perquè arrosseguem molts altres sectors. Nosaltres som la matemàtica i la llengua del país, som cabdals per l'ecosistema empresarial de Catalunya. No podem continuar com ho fèiem l'any 2019. El turisme del pròxim segle o serà sostenible o no serà.