10
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
17:11h
Les neurones d'una zona del cervell responsable de la memòria, el còrtex entorrinal, són significativament més grans en les persones de més de 80 anys que conserven les capacitats cognitives dels adults joves, també coneguts com a SuperAgers, en comparació amb els seus coetanis de nivell cognitiu mitjà, els individus amb malaltia d'Alzheimer en fase inicial i fins i tot els individus de 20 a 30 anys menys que ells. Així ho ha revelat un nou estudi de la Northwestern Medicine, de Chicago, als Estats Units.
A més a més, segons han publicat els investigadors en la revista JNeurosci, aquestes neurones no tenen cabdells de tau, un segell distintiu de la malaltia d'Alzheimer.
"La notable observació que els SuperAgers tenen neurones més grans que els seus companys més joves pot implicar que les cèl·lules grans eren presents des del naixement i es mantenen estructuralment al llarg de les seves vides", ha destacat l'autor principal de l'estudi, Tamar Gefen, que també és professor assistent de psiquiatria i ciències del comportament a l'Escola de Medicina Feinberg de la Universitat Northwestern. L'estudi dels SuperAgers amb memòria excepcional va ser el primer a demostrar que aquests individus tenen una signatura biològica única que comprèn neurones més grans i saludables en l'escorça entorrinal que estan relativament lliures de cabdells tau.
El Programa de Recerca de la Northwestern estudia a individus únics coneguts com a SuperAgers, persones de més de 80 anys que tenen una memòria excepcional, almenys tan bona com la d'individus 20 o 30 anys més joves. "Per entendre com i per què les persones poden ser resistents a desenvolupar la malaltia d'Alzheimer, és important investigar de prop els cervells post mortem dels SuperAgers. Què fa que els cervells dels SuperAgers siguin únics? Com podem aprofitar els seus trets biològics per a ajudar els ancians a evitar la malaltia d'Alzheimer?", ha preguntat Gefen.
Els científics van estudiar l'escorça entorrinal del cervell perquè controla la memòria i és una de les primeres localitzacions a les quals es dirigeix la malaltia d'Alzheimer. Aquesta zona està formada per sis capes de neurones superposades. La capa II, en particular, rep informació d'altres centres de memòria i és un espai molt específic i crucial en el circuit de la memòria del cervell.
En l'estudi, en el qual els participants en l'estudi donen els seus cervells per a la recerca, els científics demostren que els SuperAgers tenen neurones grans i més sanes en la capa II del còrtex entorrinal en comparació amb els seus companys de la mateixa edat, amb individus en les primeres fases de la malaltia d'Alzheimer i fins i tot amb individus de 20 a 30 anys més joves. També van demostrar que aquestes grans neurones de la capa II estaven a resguard de la formació de cabdells tau. En conjunt, els resultats han suggerit que una neurona a la qual se li evita la formació de cabdells pot mantenir la seva integritat estructural (és a dir, romandre sana i gran), però el contrari també sembla ser cert, és a dir, els cabdells de tau poden provocar l'encongiment de les neurones.
Com es va organitzar l'estudi?
Per a l'estudi, els científics van examinar els cervells de sis SuperAgers, set ancians amb un nivell cognitiu mitjà, sis joves i cinc persones amb les primeres fases de la malaltia d'Alzheimer. Després van mesurar la grandària de les neurones de la capa II del còrtex entorrinal (en comparació amb les capes III i V) i també van mesurar la presència de cabdells tau en aquests casos.
Per raons que encara es desconeixen, les poblacions cel·lulars de l'escorça entorrinal són selectivament vulnerables a la formació de cabdells tau durant l'envelliment normal i en les primeres etapes de l'Alzheimer. "En aquest estudi, vam demostrar que en l'Alzheimer, la contracció neuronal -anomenada atròfia- en l'escorça entorrinal sembla ser un marcador característic de la malaltia", ha subratllat Gefen. "Sospitem que aquest procés està en funció de la formació de cabdells de tau en les cèl·lules afectades, la qual cosa porta a una mala capacitat de memòria en l'edat avançada -ha afegit-. Identificar aquest factor contribuent (i tots els que hi contribueixen) és crucial per a la identificació primerenca de l'Alzheimer, el seguiment del seu curs i l'orientació del tractament".
Gefen ha apuntat que es necessiten estudis futurs per entendre com i per què es preserva la integritat neuronal en els SuperAgers i ara vol centrar-se a estudiar l'entorn cel·lular per resoldre-ho.
A més a més, segons han publicat els investigadors en la revista JNeurosci, aquestes neurones no tenen cabdells de tau, un segell distintiu de la malaltia d'Alzheimer.
"La notable observació que els SuperAgers tenen neurones més grans que els seus companys més joves pot implicar que les cèl·lules grans eren presents des del naixement i es mantenen estructuralment al llarg de les seves vides", ha destacat l'autor principal de l'estudi, Tamar Gefen, que també és professor assistent de psiquiatria i ciències del comportament a l'Escola de Medicina Feinberg de la Universitat Northwestern. L'estudi dels SuperAgers amb memòria excepcional va ser el primer a demostrar que aquests individus tenen una signatura biològica única que comprèn neurones més grans i saludables en l'escorça entorrinal que estan relativament lliures de cabdells tau.
El Programa de Recerca de la Northwestern estudia a individus únics coneguts com a SuperAgers, persones de més de 80 anys que tenen una memòria excepcional, almenys tan bona com la d'individus 20 o 30 anys més joves. "Per entendre com i per què les persones poden ser resistents a desenvolupar la malaltia d'Alzheimer, és important investigar de prop els cervells post mortem dels SuperAgers. Què fa que els cervells dels SuperAgers siguin únics? Com podem aprofitar els seus trets biològics per a ajudar els ancians a evitar la malaltia d'Alzheimer?", ha preguntat Gefen.
Els científics van estudiar l'escorça entorrinal del cervell perquè controla la memòria i és una de les primeres localitzacions a les quals es dirigeix la malaltia d'Alzheimer. Aquesta zona està formada per sis capes de neurones superposades. La capa II, en particular, rep informació d'altres centres de memòria i és un espai molt específic i crucial en el circuit de la memòria del cervell.
En l'estudi, en el qual els participants en l'estudi donen els seus cervells per a la recerca, els científics demostren que els SuperAgers tenen neurones grans i més sanes en la capa II del còrtex entorrinal en comparació amb els seus companys de la mateixa edat, amb individus en les primeres fases de la malaltia d'Alzheimer i fins i tot amb individus de 20 a 30 anys més joves. També van demostrar que aquestes grans neurones de la capa II estaven a resguard de la formació de cabdells tau. En conjunt, els resultats han suggerit que una neurona a la qual se li evita la formació de cabdells pot mantenir la seva integritat estructural (és a dir, romandre sana i gran), però el contrari també sembla ser cert, és a dir, els cabdells de tau poden provocar l'encongiment de les neurones.
Com es va organitzar l'estudi?
Per a l'estudi, els científics van examinar els cervells de sis SuperAgers, set ancians amb un nivell cognitiu mitjà, sis joves i cinc persones amb les primeres fases de la malaltia d'Alzheimer. Després van mesurar la grandària de les neurones de la capa II del còrtex entorrinal (en comparació amb les capes III i V) i també van mesurar la presència de cabdells tau en aquests casos.
Per raons que encara es desconeixen, les poblacions cel·lulars de l'escorça entorrinal són selectivament vulnerables a la formació de cabdells tau durant l'envelliment normal i en les primeres etapes de l'Alzheimer. "En aquest estudi, vam demostrar que en l'Alzheimer, la contracció neuronal -anomenada atròfia- en l'escorça entorrinal sembla ser un marcador característic de la malaltia", ha subratllat Gefen. "Sospitem que aquest procés està en funció de la formació de cabdells de tau en les cèl·lules afectades, la qual cosa porta a una mala capacitat de memòria en l'edat avançada -ha afegit-. Identificar aquest factor contribuent (i tots els que hi contribueixen) és crucial per a la identificació primerenca de l'Alzheimer, el seguiment del seu curs i l'orientació del tractament".
Gefen ha apuntat que es necessiten estudis futurs per entendre com i per què es preserva la integritat neuronal en els SuperAgers i ara vol centrar-se a estudiar l'entorn cel·lular per resoldre-ho.