1 de 10
Nou Govern

Què suposaria que el Govern prorrogués els pressupostos el 2023?

Els experts assenyalen que hi ha fórmules per modificar les polítiques de despesa i ingressos sense aprovar nous comptes, tot i que algunes són complexes i poc transparents

Aragonès ha de decidir si defensa el projecte de compte heretats de Giró, en fa de nous o prorroga els vigents. | Gala Espín
per Roger Tugas Vilardell, Barcelona, Catalunya | 10 d'octubre de 2022 a les 19:30 |
La previsible oposició amb poques concessions de Junts a Pere Aragonès allunya el seu suport a uns pressupostos del 2023 que ja va deixar força avançats l'exconseller d'Economia, Jaume Giró, i que la seva successora, Natàlia Mas, ha de decidir ara si assumeix o modifica. El Govern, a més, tanca la porta a negociar-los amb el PSC, dibuixant un escenari que faria insuficient un eventual aval dels comuns i que l'aboca a una pròrroga que ERC contempla com a possible però que rebutgen part de l'oposició i els agents socials. Què implicaria?

Sobre el paper, la pròrroga d'uns pressupostos equival a calcar d'un any al següent els comptes precedents, sense possibilitats d'incloure-hi noves despeses i fins i tot havent-ne de restar. Això vol dir teòricament que no només el Govern no podria incrementar el crèdit disponible per a l'any que ve en 3.098 milions més, tal com preveia en el sostre de despesa fixat, sinó que hauria de restar-hi els recursos destinats a aquells programes i activitats ja executades el 2022 i no recurrents, sense possibilitat de traslladar les quantitats corresponents cap a altres iniciatives.


Això és especialment clar en les inversions, és a dir, en aquelles obres públiques per construir carreteres o altres infraestructures i millores. No se'n podrien planificar de noves amb els recursos alliberats de les obres ja fetes, excepte pel que fa a aquelles inversions plurianuals previstes o amb compromisos de despesa ja adquirits. Aquesta limitació podria ser rellevant el 2023, quan fonts coneixedores dels nous pressupostos apunten que es preveia incrementar les inversions, després d'anys a nivells baixos.

Igualment, amb un pressupost prorrogat, només es podrien reeditar línies de subvencions recurrents o permanents, però no impulsar-ne de noves, així com no permetria incrementar la plantilla de la Generalitat ni fer noves ofertes públiques d'ocupació, sinó tan sols cobrir aquelles places ja dotades i amb processos de selecció iniciats. Així i tot, des del Departament d'Educació afirmen que, amb comptes o sense, no perillen els 170 milions per incorporar 3.500 professors i així reduir-los una hora lectiva setmanal a partir del gener de l'any vinent.


D'altres promeses, però, sí que ballarien, ja que, durant el darrer debat de política general, Aragonès va condicionar el finançament d'un pla anticrisi de 300 milions a l'aprovació dels pressupostos del 2023. Entre les mesures avançades que ballen, es troben els 29 milions per millorar els ajuts al lloguer de 250 euros mensuals per a joves de fins a 35 anys; l'ampliació de la T-Jove dels 24 als 30 anys; 67 milions en ajudes a petites i mitjanes empreses per a projectes de transició energètica, per retirar teulades d'amiant, per instal·lar plaques solars o per a projectes de bioenergia; 51 milions més en subvencions perquè la ciutadania instal·li a casa sistemes d'energia renovable; i 11,5 milions més perquè comunitats de veïns i empreses adquireixin sistemes automàtics de control d'energia.

En la mateixa intervenció, Aragonès va anunciar que, a través de la llei d'acompanyament dels pressupostos, s'establirien deduccions de 100 euros a l'IRPF a les famílies de rendes baixes i mitjanes que han hagut de fer front a compra de material escolar aquest setembre. És en aquesta norma annexa on, a banda de petites modificacions legislatives transversals, el Govern estableix les reformes fiscals. Com que va lligada als comptes, si aquests es prorroguen, no s'aprova cap llei d'acompanyament i, per tant, no s'hi podrien incloure mesures tributàries com aquesta deducció o les bonificacions proposades pels comuns per promocionar les renovables.


En aquest sentit, també queden en suspens els canvis fiscals proposats la setmana passada per Giró a TV3, on va plantejar que el mínim exempt en l'impost de patrimoni pugi de 500.000 a 700.000 euros, revertint així la rebaixa pactada el 2012 entre ERC i el llavors conseller Andreu Mas-Colell. Un plantejament ideològic en ple debat sobre aquest tribut que Junts vol suprimir -com les comunitats de Madrid i Andalusia-. Giró, en tot cas, també va posar sobre la taula buscar mesures per evitar que eventuals increments salarials vinculats a la inflació comportin majors quotes de l'IRPF.

Realment la pròrroga limitaria tant?


Ara bé, aquests impediments legals realment serien murs tan insalvables? La Generalitat hauria de renunciar als més de 3.000 milions de despesa extra i fins i tot gastar menys el 2023? El doctor en Economia Pública per la Universitat de York i catedràtic d'Economia de la UPF Guillem López Casasnovas creu que "se'n fa un gra massa", ja que el pressupost "no deixa de ser un desideràtum on es reflecteix les aspiracions de polítiques de despesa, però el diner és fungible i, amb una administració gran com la Generalitat, el joc que es pot donar és molt ample", per tal de buscar dreceres imaginatives per acabar gastant aquests recursos.

Tot i això, López Casasnovas alerta que la pròrroga "li resta transparència", ja que les atribucions de crèdit es farien sense debat parlamentari. "Si ara hi ha 3.000 milions més i, amb uns nous comptes, es podrien lluir i comprometre a noves activitats, això no es podrà fer per la via transparent, sinó per la fàctica", resumeix, amb fórmules que "dins dels departaments de la Generalitat ja coneixen". De fet, malgrat que teòricament les modificacions pressupostàries només permeten reordenar despeses dins d'un mateix departament o incorporar ingressos finalistes imprevistos, cada any l'execució dels comptes divergeix molt d'allò aprovat inicialment.

Increments opacs habituals


Si l'executiu no pot iniciar noves inversions, pot mirar de camuflar-les com a despesa corrent, entre altres fórmules per esquivar les limitacions de la pròrroga. No podrà treure pit igual de les obres, però tampoc haurà de buscar-ne l'aval parlamentari. "El Departament de Salut necessita anualment entre 12.000 i 13.000 milions, així que, si no existeixen al pressupost vigent, es buscara per una altra", explica l'economista, que certifica: "Els diners s'acaben gastant, però, en cas de pròrroga, amb molta menor transparència i menys capacitat de lluir política concreta". De fet, l'augment de despesa no financera el 2019 va ser de quasi 3.500 milions respecte els comptes prorrogats, però la pandèmia va accentuar les desviacions: uns 5.500 milions el 2020 i més de 8.500 milions el 2021 -, dels quals, 184 i 247 milions extres en inversions, respectivament.
 


Una de les incògnites podria ser la gestió dels fons europeus, els quals suposen partides molt importants difícils de camuflar en modificacions concretes. I així i tot, la Generalitat va poder rebre i administrar els primers que van arribar el 2021, llavors amb els pressupostos prorrogats. Igualment, Andalusia i Castella i Lleó han prorrogat els comptes de l'any passat a causa del context electoral que han afrontat els darrers mesos, i mentre els andalusos van incorporar-hi una nova partida de 607 milions per executar fons europeus, els castellanolleonesos han anat afegint crèdits pel valor de les assignacions que anaven rebent del govern espanyol. D'escletxes n'hi ha.

Els canvis fiscals, amb lleis específiques


Les polítiques de despesa, per tant, es podrien adaptar però amb majors dificultats tècniques, segons López Casasnovas, amb més imaginació i necessitat de reiniciar processos en el cas de les inversions. Ara bé, i quant als ingressos? Es poden apujar o abaixar impostos sense una llei d'acompanyament de pressupostos? La doctora en Economia i catedràtica d'Economia Pública per la UB Núria Bosch recorda que, "si es vol fer una modificació de l'IRPF, es pot fer fora de la llei d'acompanyament, a través d'una llei específica".

Segons apunta, "es poden canvis de política tributària a mig any", fora del debat de pressupostos, tal com ocorre amb dos impostos verds, aquell que grava les indústries que generen gasos amb efecte hivernacle i el tribut als creuers, els quals s'estan creant amb lleis específiques. Canvis puntuals, però, serien més senzills, com aquell que permetria deduir els 100 euros a l'IRPF per a material escolar, si bé Bosch assenyala que, com amb els pressupostos en general, "el problema rau en què una majoria del Parlament hi doni suport". En aquest cas, a diferència de les modificacions de despesa, la reforma no es podria fer per la porta del darrere.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació