1 de 10
Nou Govern

Un Govern sense vicepresidència per primera vegada des del 2006

La figura de número dos ha transitat al llarg dels últims mandats entre la necessitat de gestionar successions i la de donar representativitat als socis en els executius de coalició

Pere Aragonès i Jordi Puigneró, al Parlament. | Europa Press
per Carme Rocamora, Barcelona, Catalunya | 12 d'octubre de 2022 a les 08:25 |
El nou Govern de Pere Aragonès ha començat a caminar aquest dimarts amb el primer consell executiu després de les remodelacions dissenyades arran de la sortida de Junts. Més enllà de la presa de possessió dels nous consellers, els republicans també han fet petits canvis dins de cada Departament. Una de les principals novetats que presenta el gabinet és l'eliminació del càrrec de vicepresident, que va crear el socialista José Montilla pel republicà Josep-Lluís Carod-Rovira durant el segon tripartit. Abans d'aquesta figura, en època pujolista, va existir la del conseller en cap

El consell executiu d'aquest dimarts, per tant, ha estat el primer des de l'any 2006 sense l'existència de la vicepresidència o conseller en cap. Pere Aragonès ha renunciat a aquesta figura, que al llarg dels anys ha significat tant un instrument de successió de lideratges  -seria el cas d'Artur Mas amb Jordi Pujol- o per definir els màxims representants de les formacions en governs de coalició, com podria ser el Govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, o el d'Aragonès amb Jordi Puigneró. Repassem el paper que han jugat els números dos de l'executiu des del final del pujolisme.


Pujol impulsa Mas i arracona Duran i Lleida


L'any 2001 va ser el de les decisions clau de Pujol en matèria de futur. El mandat que havia d'acabar el 2003 seria l'últim després de 23 anys al capdavant de la Generalitat. El 17 de gener d'aquell any signava els decrets per nomenar i explicar obertament qui seria l'escollit per succeir-lo: el llavors conseller d'Economia, Artur Mas, que passaria a ocupar un nou càrrec amb el nom de conseller en cap, esdevenint el segon dirigent amb més importància dins l’executiu. Era una figura no recollida en la configuració jurídica de les institucions catalanes, però que apareixia en les disposicions reglamentàries. Va ser una decisió amb clara intencionalitat política.

 

Duran, amb Pujol i Mas, en una imatge d'arxiu.


Aquesta tria va suposar un dels moments més difícils de la trajectòria del líder de l’extinta Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, que llavors era conseller de Governació. El disgust va ser tal amb la decisió de Pujol, que va acabar provocant la seva sortida de l’executiu amb la posterior marxa al Congrés dels Diputats per encetar una nova etapa.


Carod-Rovira: conseller en cap efímer i substitució per Bargalló


Les eleccions de 2003, en les quals Mas es presentava com a candidat, van acabar amb la pèrdua del lideratge de l’espai convergent a la principal institució del país. Començava així l’inici del tripartit amb el socialista Pasqual Maragall com a president. D’acord amb el pes que va aconseguir cada formació, ERC seria la segona força d’aquest executiu, amb la proclamació com a conseller en cap del president dels republicans Josep-Lluís Carod-Rovira. El seu mandat va ser efímer, entre el 22 de desembre de 2003 i el 27 de gener de 2004: 35 dies. Va ser fulminat després de transcendir una reunió amb ETA.
 

Carod-Rovira i Maragall en una imatge d'arxiu.

A diferència de l’etapa en què Pujol va impulsar Mas amb aquest càrrec, durant el mandat de Maragall es va assignar a aquesta figura matèries relacionades amb la secretària general de comunicació, els afers exteriors, migració, joventut, esports, política lingüística, coordinació interdepartamental, afers religiosos, i les delegacions territorials de la Generalitat.

Totes aquestes funcions les va assumir, quan Carod-Rovira va ser apartat, el llavors conseller d’Educació d’ERC, Josep Bargalló. L'any 2005, el càrrec va passar a dir-se conseller primer, una figura que només va durar fins a l'any 2006, quan es van convocar noves eleccions.

Carod-Rovira, el primer vicepresident en el seu retorn


Les noves eleccions van propiciar un nou impuls del tripartit. El socialista José Montilla seria el nou president de la Generalitat i recuperaria el destituït Carod-Rovira com a número dos, però no ho faria amb la figura de conseller primer. El dirigent d'ERC va esdevenir el primer vicepresident de la Generalitat. Una figura amb intenció de reconeixement institucional que també es va propiciar arran de la voluntat política de Montilla d'assumir personalment la coordinació del Govern, paper que durant l'executiu de Maragall corresponia al conseller en cap o el primer. 
 

José Montilla. Foto: Adrià Costa

Aquest nou càrrec va ser possible després que Montilla firmés el decret que dona compliment a l'article 15 de la llei de la Presidència de la Generalitat, i durant el debat parlamentari, l'oposició va mostrar el seu recel per considerar que la llei s'havia fet només per legitimar el dirigent d'ERC en aquest càrrec.

El nomenament de Carod-Rovira com a vicepresident únic del Govern establia que, a banda de les competències com a titular de la conselleria de la Vicepresidència, assumiria també les responsabilitats de política exterior, convocar i presidir el consell tècnic del govern, coordinar i supervisar l'activitat de les delegacions territorials, i suplir i substituir el president, entre d'altres.

CDC, la presidència; Unió, la vicepresidència


Després de set anys a l’oposició, l’hereu de Jordi Pujol, Artur Mas, va aconseguir d’una vegada per totes, l'any 2010, arribar a la presidència de la Generalitat amb CiU, en una investidura que va ser possible després d’arribar a un acord amb el PSC, que representava llavors al Parlament Quim Nadal, l’actual nou conseller de Recerca i Universitats del Govern d’Aragonès, després de la dimissió de Montilla.
 

Joana Ortega i Artur Mas. Foto: Europa Press

Mas va constituir un Govern amb menys conselleries que el tripartit, i va assignar la tasca de vicepresidència a Joana Ortega com a representant d’Unió. La figura de la vicepresidència creada durant el tripartit -i que CiU havia criticat- va servir en aquesta ocasió perquè convergents i democristians distribuïssin el seu poder en el nou executiu. A banda dels càrrecs relacionats amb la vicepresidència, Ortega també va esdevenir titular de la conselleria de Governació i Relacions Institucionals.

La manifestació massiva de la Diada amb un lema obertament independentista va acabar provocant que Mas convoqués eleccions anticipades, de manera que el seu primer mandat s'hauria allargat només durant dos anys.

El divorci de CiU i la primera vicepresidenta en un govern en solitari


Les eleccions de l’any 2012 van tornar a permetre la investidura de Mas de la mà de CiU i es va reformular el tàndem amb Ortega com a vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions Institucionals. El mandat va funcionar tres anys fins que el juny de 2015 es va produir el trencament definitiu de CiU, proclamant-se un divorci que obriria una nova etapa sense retorn després de gairebé 37 anys de vida conjunta. La ruptura es va forjar principalment motivat pel full de ruta cap a la independència que abanderava CDC i que els democristians rebutjaven.
 
Artur Mas i Neus Munté. Foto: ACN

Els tres consellers d’Unió de l’executiu van plegar i pocs dies després Mas va presentar la remodelació del Govern, el primer executiu íntegrament convergent. Una de les primeres accions del president va ser nomenar Neus Munté, que havia estat al capdavant de la conselleria de Benestar i Família, com a vicepresidenta. Munté va assumir a partir d’aquell moment la vicepresidència i la tasca de portaveu, a més de continuar amb la cartera de Benestar i Família. Pel que fa a la cartera de Governació i Relacions Institucionals que havia ostentat Ortega en paral·lel a la vicepresidència, va passar a mans de Meritxell Borràs.

Economia s'eleva a la vicepresidència


Els resultats de les eleccions del 27-S van permetre l'entrada al Govern de la candidatura independentista formada per l'espai convergent i republicà, Junts pel Sí. El candidat inicial era Artur Mas, però la CUP, decisiva perquè l'independentisme tingués majoria absoluta, el va arraconar i enviar "a la paperera de la història", com va descriure-ho el moviment anticapitalista.

Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. Foto: ACN

Aquest moviment va cloure amb la investidura de Carles Puigdemont, que designaria al seu costat, en representació d'ERC, a Oriol Junqueras. El president d'ERC assumiria així la vicepresidència però també una cartera que va guanyar pes, la d'Economia i Hisenda. Els fets d'octubre van acabar amb aquesta legislatura que va néixer amb l'objectiu de proclamar la independència i que va cloure amb l'empresonament i exili dels seus líders.

L'escalada de Pere Aragonès


Les eleccions després del referèndum van proclamar com a guanyadors a Ciutadans. Junts per Catalunya va quedar per darrere amb 34 diputats i ERC en va obtenir 32. Amb la cúpula dels dos partits represaliats pels fets d'octubre, van emergir nous lideratges sota el comandament dels anteriors dirigents. Puigdemont va situar Quim Torra com a president, tasca que va assumir amb un pacte amb ERC, que tindria la vicepresidència també amb les funcions d'Economia i Hisenda. Aragonès assumiria així els càrrecs que en l'anterior legislatura havia ostentat Junqueras.

Quim Torra i Pere Aragonès. Foto: Adrià Costa

ERC obté la presidència i Junts dissenya una nova vicepresidència


El resultat de les eleccions del 14-F van donar la victòria al PSC. En segona posició s'hi situaven els republicans, que treballarien amb Junts -tercers- un pacte de Govern que va néixer ple d'obstacles. Tan aviat com Aragonès va ser investit, a l'espai de Junts hi va haver un ball de noms per decidir l'home fort de l'espai dins l'executiu, que acabaria assumint Jordi Puigneró a encàrrec de l'exsecretari general de Junts, Jordi Sànchez. Abans se n''havien desmarcat del càrrec Elsa Artadi, Josep Rius i Jaume Giró.

Pere Aragonès i Jordi Puigneró. Foto: Europa Press

La cartera d'Economia que s'havia atribuït durant les dues anteriors legislatures al vicepresident, va passar a ser independent i comandada per Giró, i Puigneró es va atribuir, a banda de la vicepresidència, una nova conselleria de Polítiques Digitals i Territori, una mescla un tant desordenada per on han passat qüestions tan diferents com l'enviament del primer nanosatèl·lit català, al reclam del traspàs de Rodalies o la negociació amb l'estat per l'ampliació de l'Aeroport. Puigneró, que va ser el primer conseller cessat amb la crisi de Junts, no va aconseguir el lideratge que el seu partit esperava amb la funció de la vicepresidència.

La nova era Aragonès, sense vicepresidència


Amb la remodelació del nou executiu anunciat aquest diumenge, ERC també ha volgut marcar distància amb l'etapa inicial de la legislatura amb Junts, i ho ha fet amb petits canvis en les conselleries. La conselleria de Polítiques Digitals i Territori impulsada per Puigneró ha passat a denominar-se de Territori. El Departament d'Acció Exterior i Govern Obert passa ara a ser d'Acció Exterior i Unió Europea, mentre que el de Justícia ha passat a denominar-se de Justícia, Drets i Memòria.

Els republicans també han optat per eliminar la figura de la vicepresidència, que no veuen necessària en aquesta nova etapa. No hi ha govern de coalició i per tant no es requereix donar representació institucional a un altre partit dins l'executiu, mentre que Aragonès no prepara la seva successió, ja que aquest és el seu primer mandat com a president. En la seva figura s'aglutinarà tota la força, amb la intenció també de capitalitzar al màxim els possibles rèdits que aconsegueixin.

Pere Aragonès i Laura Vilagrà. Foto: Adrià Costa

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, serà qui assumirà el paper que feia Puigneró fins aleshores, amb l'excepció de Territori, que passa a mans de la nova conselleria designada a Juli Fernández. Els republicans consideren que en aquesta primera part del mandat Vilagrà ja ha exercit com el que seria una vicepresidenta i l'única qüestió que canviarà sobre les assignacions a un vicepresident, és la direcció del consell tècnic, que a partir d'ara passarà a mans de la secretaria del Govern que penja de la conselleria de Vilagrà. La segona d'Aragonès, a més, guanyarà pes amb noves competències que passen a la seva conselleria provinents d'altres departaments com processos electorals de la modificada conselleria d'Acció Exterior i Govern Obert, i assumptes religiosos de Justícia.

S'obre així una nova etapa amb Aragonès com a màxim representant, en un intent també dels republicans per recuperar la "institucionalitat" després d'una etapa, principalment de Quim Torra, durant la qual consideren que es va perdre.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació