1 de 10
ESPIONATGE

El Ministeri de l'Interior ha espiat una trentena d'activistes de l'esquerra independentista i els CDR

La Guardia Civil i el Cos Nacional de Policia van infectar una cinquantena de mòbils durant els plens d'investidura al Parlament del 2018 amb el pretext de la lluita antiterrorista

la manifestació de l'esquerra independentista aquesta Diada. | ACN
per NacióDigital, Barcelona, Catalunya | 10 d'octubre de 2022 a les 09:55 |
Nou cas d'espionatge estatal contra el moviment independentista. En aquesta ocasió, els afectats són 38 activistes de l'esquerra independentista (IE) i els Comitès de Defensa de la República (CDR). Ho ha explicat La Directa, que ha tingut accés a informació policial i judicial que fins ara estava classificada com a "secreta". Es tracta de més de 2.000 pàgines de documentació que revelen detalls d'actuacions, transcripció de converses privades i dades "d'interès policial". L'operació, batejada com a Mambo, va ser un episodi d'espionatge massiu sobre els debats que es van fer a l'interior de les organitzacions de l'IE durant els plens d'investidura del 2018 al Parlament de Catalunya per decidir el sentit del vot cap als candidats a presidir la Generalitat.

De l'àmbit policial se'n van encarregar la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia (CNP), amb la col·laboració en alguns casos dels Mossos d’Esquadra i sota la supervisió de Tepol, la unitat de policia judicial per a delictes de terrorisme. L'operació va tenir el beneplàcit dels jutges Diego de Egea, Carmen Lamela i Manuel García Castellón de l’Audiència Nacional espanyola, així com dels fiscals Miguel Ángel Carballo i Teresa Sandoval. Tot plegat s’hauria iniciat quan Mariano Rajoy era president de l'Estat i Juan Ignacio Zoido liderava el Ministeri de l’Interior. La infecció dels telèfons, però, també va continuar amb l’arribada del socialista Pedro Sánchez i Fernando Grande-Marlaska com a ministre de l’Interior.


A qui va afectar i en què va consistir exactament l'espionatge


En total, hi ha una cinquantena de telèfons mòbils espiats i 150 interlocutors, entre els quals hi ha diputats, regidors, advocats i membres d’organitzacions de la societat civil, i se'ls ha identificat tant a ells com a les persones citades en les converses. Entre els afectats hi ha militants d’Endavant, de l’organització antirepressiva Alerta Solidària, de la CUP, del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i de nombrosos CDR. Alguns dels noms més destacats són els de Xavier Pellicer, actual diputat de la CUP i exportaveu d'Alerta Solidària, i Joan Teran, membre d'Endavant. 


L'operació policial i judicial va consistir, exactament, en el següent: geolocalització dels aparells i intercepció de trucades i SMS, col·locació de balises de geolocalització a la carrosseria de vehicles particulars, accés a comptes de Gmail, Twitter i Facebook i seguiment per agents de paisà.

Les punxades es van fer a través de SITEL, un sistema d’escoltes telefòniques d'Interior, que va ser adquirit pel govern del conservador José María Aznar, quan Rajoy era el titular del Ministeri. Però per fer seguiment dels missatges de Whatsapp, Telegram, Line, Skype, Facebook i Messenger es va fer servir un altre programa. Per accedir a aquest tipus de contingut només hi ha dues opcions: sol·licitar-ho a les empreses proveïdores o fer servir un software amb un funcionament similar a Pegasus, amb què es van hackejar els mòbils d’almenys 65 polítics i activistes de l’entorn del moviment independentista. La intromissió dels poders de l’Estat s’hauria iniciat pocs dies després de la vaga general del 8 de novembre de 2017 -tot i que en els informes policials es reconeix que la investigació havia començat mesos abans- i es va allargar, almenys, fins al primer trimestre del 2019. 


Què va fer que Interior es decidís a espiar?


Tot comença arran d'uns sabotatges que es van realitzar en instal·lacions del gestor d'infraestructures ferroviàries ADIF. Concretament, aquests actes es van produir en el traçat de la línia R11 que uneix Barcelona amb Portbou la matinada del 8 de novembre de 2017. Un representant de l'entitat pública va denunciar els fets a la Guardia Civil i és per això que es va ordenar recollir les dades de les antenes BTS de telefonia mòbil dels voltants dels punts afectats. És a partir d'aquest moment en què un grup d'agents de la policia s’infiltren en grups de Telegram de CDR que havien participat en la vaga general.

Gràcies a les dades que van obtenir, l'objectiu de la investigació passa a ser relacionar algunes de les persones a les quals se segueix de prop amb accions concretes que es van dur a terme en aquell període, com ara les pintades a la segona residència del jutge Pablo Llarena a la Cerdanya o els ninots amb la careta de líders unionistes que van aparèixer penjats a la C-17, però cap dels vincles s’acaba demostrant. Així i tot, la Guàrdia Civil va comunicar al jutge instructor número sis de l’Audiència Nacional que tenia “indicis” per pensar que dos activistes tindrien quelcom a veure amb els sabotatges. La intercepció de les comunicacions dels seus dos telèfons seria el primer cas de la cadena d'espionatge massiu.

Paral·lelament a això, la Brigada Provincial d’Informació de Barcelona (BPI) del CNP, va iniciar la seva pròpia investigació sobre l’activitat dels CDR. Una cerca que acabaria en el Jutjat d’Instrucció número quatre de l’Audiència Nacional i que el 21 de març de 2018 es va incorporar a la causa oberta de la Guàrdia Civil. La BPI va incloure en els seus oficis documentació d’Endavant i Poble Lliure i informació relacionada amb el monitoratge de l’activitat d'alguns militants de l’IE. La seva investigació va arribar a la conclusió que “el nucli de direcció dels anomenats CDR es troba capitalitzat per militància de l’EI” i que l’EI és "una amenaça real per a l’estabilitat i la pau social perquè, com a moviment de contrapoder que és, ha demostrat ostentar capacitat per activar una resposta amb cert grau de violència”.

La BPI, però, va continuar amb la cerca amb l'objectiu d'"individualitzar el grau de participació de les persones investigades i la seva responsabilitat en l’estructura i identificar els principals dirigents de l’entramat de l’IE i dels CDR". Per fer-ho, demana al jutge autorització per punxar els telèfons de Pellicer i Teran, a qui els agents atribueixen una “posició destacada en l’estructura d’Endavant-Osan des de la seva fundació” i d’un militant d’Arran del qual la BPI subratlla que “va ser detingut pels Mossos per la seva participació en el bloqueig dels accessos al TSJC el 23 de febrer de 2018”. 

Per a la policia espanyola, amb la recerca feta, el vincle entre l’EI i els CDR “s’ha consolidat i fet encara més visible”. El cos justifica la col·laboració entre ambdós per jornades impartides per Alerta Solidària als CDR i pel “suport incondicional” d’aquests als esdeveniments convocats per Arran i la CUP i viceversa. De fet, la Brigada d’Informació especifica haver fet seguiments d'alguns d'aquests esdeveniments. Amb tot, la recerca va ser capaç de dibuixar un organigrama piramidal, que consta a la causa i que situa les diferents sectorials dels CDR, les territorials i els nuclis locals. A mesura que avança la cerca policial també s'hi incorpora el nom de les persones investigades. De cadascuna d’elles se’n concreta la militància, l'activitat que desenvolupa i la seva trajectòria com a activista, en alguns casos remuntant-se fins al 1996. També es detalla la presència de les investigades en manifestacions, reunions, assemblees o trobades de la seva vida personal.

L'activisme independentista a algunes universitats catalanes, entre les quals destaca la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), també es posa en el punt de mira. En aquest sentit, es pren nota del nom, els cognoms i la militància dels assistents a diferents actes de rebuig a la presència al campus de Societat Civil Catalana i diversos grups de l’extrema dreta. A un dels estudiants assenyalats, militant del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), se l’incorpora a la investigació policial perquè és “persona altament radical, que hauria participat activament en molts dels fets investigats en les presents diligències”.

La fi o no de les investigacions policials


Els darrers documents que apareixen a la investigació de la Guàrdia Civil i el CNP contra els CDR i l’EI daten del 7 de desembre de 2018, on se sol·licita una pròrroga de les intercepcions telefòniques de Pellicer i Teran i incorporar el seguiment dels mòbils de dues noves persones investigades. El 13 de desembre de 2018 es notifica l’obertura de dues peces separades on figura, a cadascuna, almenys, una de les persones investigades a la peça mare. Malgrat això, en cap cas es fa referència a l'arxivament de la causa principal i no consta fins a quina data es va allargar l'espionatge.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació