La «Zombie Walk» torna als carrers de Sitges després de dos anys de pandèmia

Una de les cites més destacades d'aquest diumenge és l'estrena d'"Irati", del cineasta basc Paul Urkijo

Uns participants de la Zombie Walk de Sitges moments abans de començar l'esdeveniment.
Uns participants de la Zombie Walk de Sitges moments abans de començar l'esdeveniment. | ACN
NacióDigital
09 d'octubre del 2022
Actualitzat a les 12:42h
La Zombie Walk ha tornat als carrers de Sitges aquest dissabte al vespre després d’una pausa obligada de dos anys per la pandèmia de la Covid-19. El cineasta Michel Hazanavicius -que ha portat aquests dies al Festival de cinema de la ciutat la seva nova pel·lícula Corten!- ha estat l’encarregat de donar el tret de sortida de l’esdeveniment a l’Ermita de Sant Sebastià. 

Cues de persones s’han apropat a la zona de maquillatge gratuït, oberta des de les dotze del migdia, situada a l'espai FANSHOP, a la platja de Sant Sebastià. El recorregut de la Zombie Walk ha començat a l’Avinguda Balmins i ha arribat fins al carrer 1 de maig. Aquest diumenge una de les cites més destacades és l'estrena del nou film del cineasta basc Paul Urkijo, Irati, en el qual s'endinsa en l’univers de la mitologia basca i de la figura de la deessa Mari.

En l'acte de presentació de la pel·lícula, Urkijo ha dit que en els símbols de les llegendes es troben lliçons per enfrontar el dia a dia com pot ser el respecte a la naturalesa o al més petit. La cinta del guionista i director se situa al segle VIII, quan un jove cristià del Pirineu, l’Eneko, vol ser líder de la vall. Per aconseguir-ho haurà de recuperar el cos del seu pare que va morir en una batalla i va ser enterrat de forma pagana. Per això, necessitarà l’ajuda d’una noia enigmàtica de la zona que es diu Irati. La pel·lícula forma part de la secció oficial fantàstic a competició.

Urkijo ha explicat que Irati és un treball que neix d’un món local, que parteix dels contes que li explicaven quan era petit de la mitologia basca, que està arrelada a la cultura i que és totalment exportable. “És una cosa que estimo i si ho fas amb amor des de l’estòmac, les coses surten”, ha assegurat. A més a més, el cineasta ha reconegut que s’ha documentat molt per poder parlar de la tradició i la mitologia basca a la cinta, però que són històries, ha afegit, que ha “mamat molt des de petit”, i ha posat d'exemple la història de la deessa mare Mari. Urkijo ha considerat molt important compartir les coses perquè no desapareguin. De fet, aquesta idea va apareixent al llarg de la pel·lícula i ell ha afirmat que un dels seus objectius és perpetuar els noms de les criatures de la mitologia basca i de la deessa mare Mari. A banda d'això, el guionista basc ha volgut deixar clar que aquest no és un film que tingui una ideologia política, sinó que parla de com ell veu el món. 

El paper de l'eusquera en la pel·lícula
Pel que fa a l’idioma del film, ha detallat que han volgut introduir un eusquera que tingui la sonoritat d’un basc antic, de la zona del nord del Pirineu amb unes ‘h’ diferents. En aquest sentit, ha subratllat que no han recuperat l’idioma perquè és ficció. “Quan vaig decidir fer la pel·lícula en basc és perquè és la cosa més lògica”, ja que ha apuntat que aquests contes estan molt arrelats a la llengua.

La cinta està protagonitzada per Eneko Sagardoy i Edurne Azkarate. Completen el repartiment Nagore Aramburu, Ramón Agirre i Itziar Ituño. Én aquesta ocasió, Urkijo torna al certamen on ja va presentar el curt Dar-dar (2020) i el llargmetratge Errementari: el herrero del diablo (2017). Després del seu pas pel Festival de Sitges i de la Setmana de Cinema Fantàstic i de Terror de Sant Sebastià, la pel·lícula arribarà als cinemes el 24 de desembre.