09
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
15:21h
Les tesis rupturistes s'han imposat a Junts en la consulta a la militància, que ha optat per trencar el Govern després de denunciar incompliments en l'acord amb ERC per investir Pere Aragonès. La decisió té moltes derivades i una d'elles té a veure amb la reconfiguració de l'espai independentista que promou l'ANC amb l'anomenada llista cívica, que hauria de passar per sobre dels partits per "fer la independència". El discurs contra les formacions establertes al Parlament, especialment contra ERC per una estratègia que alguns sectors del moviment consideren de "rendició", ha estat amplificat per dirigents polítics i alguns mitjans. Amb Junts a l'oposició, té possibilitats d'èxit un quart espai independentista?
"A partir d'ara podrem ser nosaltres mateixos", van dir divendres Laura Borràs i Jordi Turull, un cop confirmat que el 55% de la militància de Junts s'havia decantat per marxar del Govern. El missatge s'interpreta, sobretot, en clau nacional: a l'oposició i sense haver de fer equilibris amb l'estratègia del diàleg d'ERC, els juntaires podran intensificar les seves crítiques a les relacions de la Generalitat amb la Moncloa i denunciar el suport que ERC dona al PSOE a Madrid. Ho podran fer sense la contradicció de formar part d'un govern de coalició amb el partit que, diuen, ha optat per "recular". Expressions com "confrontació" o "passem a l'acció" seran més recurrents.
L'espai de Junts és on més forat podria fer una quarta candidatura perquè, com apuntava el doctor en Ciència Política Pau Vall en un article a NacióDigital, és el partit ideològicament menys definit i que més prioritza la independència, amb una distribució més heterogènia de vot i que rep més suport en zones concretes vinculades a l'eix nacional. Un sector dels votants de Junts podria allunyar-se del partit si rebaixa els seus posicionaments o, per exemple, si finalment hagués optat per continuar al Govern. Com que la via rupturista s'ha imposat dins del partit, aquesta possible fuga de votants queda més controlada i, en aquest sentit, les possibilitats d'èxit d'una quarta llista disminueixen.
Fora del Govern, Junts podrà representar de manera més nítida l'independentisme més abrandat i crític amb ERC. D'altra banda, també deixarà de tenir opcions d'implementar la independència -almenys des de les institucion establertes a Catalunya- i demostrar la capacitat de gestió. En tot cas, els de Borràs podran reforçar el discurs de la "nova manera de fer política" que s'allunya dels "partits tradicionals", missatges que sonen bé en determinats entorns, especialment a les xarxes socials, i que competeix directament amb el discurs de l'ANC. L'entitat que presideix Dolors Feliu podrà assenyalar, això sí, el pacte de Junts amb el PSC a la Diputació de Barcelona, que es manté en vigor i no serà sotmès a consideració de la militància.
Una llista amb "activistes per la independència"
Des de l'ANC apunten que la llista cívica s'està "gestant" i que preveu incloure persones reconegudes pel seu "activisme per la independència". Per tal que aquesta opció no acabi fracassant com altres experiències recents -Primàries, a Barcelona i el Parlament, i que va comptar amb el suport de l'ANC, o Front Republicà, al Congrés-, cal tenir en compte altres factors, a banda de l'orientació de Junts. En clau ideològica, ho tindria complicat, perquè els votants independentistes s'ubiquen a l'esquerra, el centreesquerra i el centredreta, espais ocupats pels tres principals partits. A més, només el 27% dels independentistes diu que no se sent proper a cap partit.
Si segueix la línia expressada per l'ANC, aquesta llista cívica defensarà posicionaments radicals a favor de la independència, defugirà la qüestió ideològica i explotarà el descontentament davant dels actuals partits. Serà determinant si l'independentista emprenyat és un sector rellevant del moviment -més enllà de Twitter- i es decanta per aquesta opció o bé per l'abstenció. El lideratge d'aquesta llista també serà determinant, així com si parteix de zero o hi ha alguna organització forta que hi doni suport, i també si és capaç de connectar amb les demandes d'un gruix prou important de la ciutadania en un moment en què la tensió independentista s'ha desinflat.
El maximalisme de l'ANC no convenç els altres actors
La proposta de llista cívica de l'ANC no convenç la resta d'actors del moviment independentista. ERC, Junts i la CUP, per motius evidents, es mantenen al marge d'una quarta opció que els podria disputar la partida, i Òmnium tampoc contempla col·laborar en aquest àmbit. L'aïllament de l'ANC es va fer evident després de la Diada, quan cap actor rellevant va comprar la proposta d'independència el segon semestre de 2023. L'entitat, que manté capacitat mobilitzadora i ahir mateix denunciava la manca d'estratègia dels partits, haurà de ponderar bé la decisió d'impulsar una quarta candidatura, especialment després dels últims moviments de Junts, perquè quedar a les portes del Parlament evidenciaria la distància entre l'ANC i el gruix de l'independentisme.
"A partir d'ara podrem ser nosaltres mateixos", van dir divendres Laura Borràs i Jordi Turull, un cop confirmat que el 55% de la militància de Junts s'havia decantat per marxar del Govern. El missatge s'interpreta, sobretot, en clau nacional: a l'oposició i sense haver de fer equilibris amb l'estratègia del diàleg d'ERC, els juntaires podran intensificar les seves crítiques a les relacions de la Generalitat amb la Moncloa i denunciar el suport que ERC dona al PSOE a Madrid. Ho podran fer sense la contradicció de formar part d'un govern de coalició amb el partit que, diuen, ha optat per "recular". Expressions com "confrontació" o "passem a l'acció" seran més recurrents.
L'espai de Junts és on més forat podria fer una quarta candidatura perquè, com apuntava el doctor en Ciència Política Pau Vall en un article a NacióDigital, és el partit ideològicament menys definit i que més prioritza la independència, amb una distribució més heterogènia de vot i que rep més suport en zones concretes vinculades a l'eix nacional. Un sector dels votants de Junts podria allunyar-se del partit si rebaixa els seus posicionaments o, per exemple, si finalment hagués optat per continuar al Govern. Com que la via rupturista s'ha imposat dins del partit, aquesta possible fuga de votants queda més controlada i, en aquest sentit, les possibilitats d'èxit d'una quarta llista disminueixen.
Fora del Govern, Junts podrà representar de manera més nítida l'independentisme més abrandat i crític amb ERC. D'altra banda, també deixarà de tenir opcions d'implementar la independència -almenys des de les institucion establertes a Catalunya- i demostrar la capacitat de gestió. En tot cas, els de Borràs podran reforçar el discurs de la "nova manera de fer política" que s'allunya dels "partits tradicionals", missatges que sonen bé en determinats entorns, especialment a les xarxes socials, i que competeix directament amb el discurs de l'ANC. L'entitat que presideix Dolors Feliu podrà assenyalar, això sí, el pacte de Junts amb el PSC a la Diputació de Barcelona, que es manté en vigor i no serà sotmès a consideració de la militància.
Una llista amb "activistes per la independència"
Des de l'ANC apunten que la llista cívica s'està "gestant" i que preveu incloure persones reconegudes pel seu "activisme per la independència". Per tal que aquesta opció no acabi fracassant com altres experiències recents -Primàries, a Barcelona i el Parlament, i que va comptar amb el suport de l'ANC, o Front Republicà, al Congrés-, cal tenir en compte altres factors, a banda de l'orientació de Junts. En clau ideològica, ho tindria complicat, perquè els votants independentistes s'ubiquen a l'esquerra, el centreesquerra i el centredreta, espais ocupats pels tres principals partits. A més, només el 27% dels independentistes diu que no se sent proper a cap partit.
Si segueix la línia expressada per l'ANC, aquesta llista cívica defensarà posicionaments radicals a favor de la independència, defugirà la qüestió ideològica i explotarà el descontentament davant dels actuals partits. Serà determinant si l'independentista emprenyat és un sector rellevant del moviment -més enllà de Twitter- i es decanta per aquesta opció o bé per l'abstenció. El lideratge d'aquesta llista també serà determinant, així com si parteix de zero o hi ha alguna organització forta que hi doni suport, i també si és capaç de connectar amb les demandes d'un gruix prou important de la ciutadania en un moment en què la tensió independentista s'ha desinflat.
El maximalisme de l'ANC no convenç els altres actors
La proposta de llista cívica de l'ANC no convenç la resta d'actors del moviment independentista. ERC, Junts i la CUP, per motius evidents, es mantenen al marge d'una quarta opció que els podria disputar la partida, i Òmnium tampoc contempla col·laborar en aquest àmbit. L'aïllament de l'ANC es va fer evident després de la Diada, quan cap actor rellevant va comprar la proposta d'independència el segon semestre de 2023. L'entitat, que manté capacitat mobilitzadora i ahir mateix denunciava la manca d'estratègia dels partits, haurà de ponderar bé la decisió d'impulsar una quarta candidatura, especialment després dels últims moviments de Junts, perquè quedar a les portes del Parlament evidenciaria la distància entre l'ANC i el gruix de l'independentisme.