07
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
18:12h
La sortida de Junts del Govern implicarà gairebé amb total seguretat la marxa de sis consellers de l'executiu: el partit tenia assignats set cadires departaments, però ara en comptava amb una de vacant per la destitució de Jordi Puigneró. Però no són els únics que es poden quedar sense responsabilitats públiques amb el trencament de la formació liderada per Laura Borràs i Jordi Turull amb ERC. Aproximadament uns 300 càrrecs de l'administració catalana podrien abandonar l'executiu si els republicans no els mantenen la confiança.
Segons les últimes dades de la Generalitat, els departaments que més despesa en salari tenen són els de Vicepresidència i Polítiques Digitals, amb 3,5 milions d'euros, i el d'Acció Exterior, de Victòria Alsina, amb 3,4 milions d'euros. A aquests també caldria sumar-hi els sous dels alts càrrecs d'Economia i Hisenda, pilotada per Jaume Giró, Salut (Josep Maria Argimon), Recerca i Universitats (Gemma Geis), Justícia (Lourdes Ciuró) i Drets Socials (Violant Cervera).
En concret, l'executiu té més de 600 alts càrrecs, eventuals, directius del sector públic i altres càrrecs de confiança, amb uns salaris anuals que superen els 40 milions d'euros. Aproximadament, tenint en compte els resultats electorals, una mica més de la meitat són d'ERC i una mica menys de la meitat són de Junts. Per tant, uns 20 milions d'euros són els que pot perdre la formació arran de la sortida de l'executiu.
El sector públic, però, disposa també de 180 directius, especialment en l'àmbit de la salut -directors i gerents d'hospitals, consorcis sanitaris o institucions similars- i de territori i sostenibilitat -al capdavant del transport públic i infraestructures però també d'organismes de gestió del territori o l'Incasòl-. Finalment, també es reconeixen 14 altres directius, que no són més que els delegats de la Generalitat a les delegacions a l'exterior, els quals no es nomenen a dit sinó a través de concursos públics, i, per tant, no poden perdre un lloc de feina per canvis al Govern.
Una vuitantena de càrrecs al país seran majoritàriament substituïts a partir d'ara Govern. Es tracta dels responsables de les delegacions al territori de diversos departaments i àrees de la Generalitat, amb representants nomenats amb aval de les conselleries. Altres càrrecs no són nomenats directament per la Generalitat però sí que els proposa, i un dels més cobejats és de la presidència del Port de Barcelona, ara en mans de Damià Calvet, de Junts.
Amb tot això, cal tenir en compte que els 180 directius del sector públic poden contractar els seus assessors, els quals no apareixen en els informes de la Generalitat i depenen de cadascuna de les entitats o empreses públiques. Igualment, els consellers poden canviar els subdelegats generals de cada departament, càrrecs que poden ocupar també només funcionaris que reben un complement per la responsabilitat, però triats -o ratificats- per una decisió política.
Segons les últimes dades de la Generalitat, els departaments que més despesa en salari tenen són els de Vicepresidència i Polítiques Digitals, amb 3,5 milions d'euros, i el d'Acció Exterior, de Victòria Alsina, amb 3,4 milions d'euros. A aquests també caldria sumar-hi els sous dels alts càrrecs d'Economia i Hisenda, pilotada per Jaume Giró, Salut (Josep Maria Argimon), Recerca i Universitats (Gemma Geis), Justícia (Lourdes Ciuró) i Drets Socials (Violant Cervera).
En concret, l'executiu té més de 600 alts càrrecs, eventuals, directius del sector públic i altres càrrecs de confiança, amb uns salaris anuals que superen els 40 milions d'euros. Aproximadament, tenint en compte els resultats electorals, una mica més de la meitat són d'ERC i una mica menys de la meitat són de Junts. Per tant, uns 20 milions d'euros són els que pot perdre la formació arran de la sortida de l'executiu.
El sector públic, però, disposa també de 180 directius, especialment en l'àmbit de la salut -directors i gerents d'hospitals, consorcis sanitaris o institucions similars- i de territori i sostenibilitat -al capdavant del transport públic i infraestructures però també d'organismes de gestió del territori o l'Incasòl-. Finalment, també es reconeixen 14 altres directius, que no són més que els delegats de la Generalitat a les delegacions a l'exterior, els quals no es nomenen a dit sinó a través de concursos públics, i, per tant, no poden perdre un lloc de feina per canvis al Govern.
Una vuitantena de càrrecs al país seran majoritàriament substituïts a partir d'ara Govern. Es tracta dels responsables de les delegacions al territori de diversos departaments i àrees de la Generalitat, amb representants nomenats amb aval de les conselleries. Altres càrrecs no són nomenats directament per la Generalitat però sí que els proposa, i un dels més cobejats és de la presidència del Port de Barcelona, ara en mans de Damià Calvet, de Junts.
Amb tot això, cal tenir en compte que els 180 directius del sector públic poden contractar els seus assessors, els quals no apareixen en els informes de la Generalitat i depenen de cadascuna de les entitats o empreses públiques. Igualment, els consellers poden canviar els subdelegats generals de cada departament, càrrecs que poden ocupar també només funcionaris que reben un complement per la responsabilitat, però triats -o ratificats- per una decisió política.