07
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
20:28h
Després de conèixer el resultat de la consulta interna a Junts -un 55% de la militància s'ha posicionat a favor de deixar el Govern-, l'executiva ha procedit a una cita telemàtica per analitzar els resultats i decidir els propers passos. Els encarregats d'explicar-los han estat la presidenta de la formació, Laura Borràs, i el secretari general, Jordi Turull. "Junts guanya i Pere Aragonès perd. Pensàvem que podria liderar un Govern de coalició. Potser Aragonès també s'haurà de sotmetre a una consulta al Parlament, perquè la seva legitimitat democràtica s'ha quedat en entredit. Ja només li queden 33 escons", ha apuntat. D'aquesta manera, la presidenta suspesa del Parlament ha defensat la qüestió de confiança -detonant de tota la crisi- i ha anticipat una oposició "ferma" a l'executiu "fracassat" que procediran a abandonar en els propers dies. "S'han prioritzat els pactes amb el PSOE", ha ressaltat.
Borràs ha indicat que "tots" -direcció i bases- assumeixen els resultat. "La consulta demostra que som un partit plural, nascut d'una proposta de Carles Puigdemont per la llista del 21-D del 2017, amb orígens diversos i transversals per completar el mandat de l'1-O. La renovació política passa per obrir els partits i acostar les decisions a la gent", ha ressaltat, visiblement satisfeta, Borràs. Al seu costat, Turull mostrava un rostre seriós. Va evitar mullar-se en la campanya, a diferència del que va fer ella. El guanyador de la consulta, ha dit, és Junts, perquè "tothom assumeix el resultat". "El mandat de les urnes sempre s'ha de respectar", ha remarcat Borràs, que ha demanat "implementar els resultats" amb "unitat i determinació". Segona ha apuntat, l'acord de legislatura no s'estava complint, de manera que no es complia "el mandat de les urnes". Especialment en l'eix nacional, en el qual no s'havia "avançat" gens des del 14-F de l'any passat.
"El 80% de participació és una gran lliçó de radicalitat democràtica i de transparència", ha apuntat Borràs, que ha indicat que el procediment intern implica "responsabilitat". "Ho hem fet en un moment de crisi de credibilitat per a l'independentisme: hi ha una nova manera de fer i de prendre decisions", ha tret pit la presidenta de la formació, que també ha fet referència a les primàries que se celebren per escollir candidats. "Junts ha parlat, i Junts ha decidit sortir del Govern", ha resumit la presidenta suspesa del Parlament, que és una de les principals vencedores de la jornada.
Turull ha assenyalat en el transcurs de la roda de premsa que els consellers de la formació ja estan presentant la renúncia al president de la Generalitat, Pere Aragonès, de manera que abandonaran l'executiu en les properes hores. Malgrat les apel·lacions constants a la "radicalitat democràtica", Borràs també ha volgut clarificar que no hi ha "prevista" cap consulta a la militància per decidir sobre la continuïtat del pacte a la Diputació de Barcelona amb el PSC, vigent des del 2019. En clau municipal, Turull ha indicat que Xavier Trias, exalcalde de la capital catalana, s'ha ofert a la direcció per comptar amb tota la seva "col·laboració" a partir d'aquest moment.
La divisió s'ha fet evident al llarg dels últims dies entre els dirigents de la formació, que s'han posicionat públicament amb l'excepció de Turull, que es va mantenir neutral atenent-se al primer comunicat de la sindicatura electoral de la votació. Recaurà en el secretari general la gestió interna necessària per recosir els sectors, entre els quals surt derrotat el més institucional, comandat per Jaume Giró i Victòria Alsina. La principal conseqüència és el pas a l'oposició, que Junts exercirà com la tercera força de la cambra per darrere d'ERC i el PSC. La decisió s'ha pres sota l'influx, encara, de la destitució de Jordi Puigneró com a vicepresident, dimecres de la setmana passada, després que esclatés la crisi entre socis en el debat de política general.
La decisió dels militants s'ha alineat amb el criteri de Borràs i de Puigdemont, que estaven arrenglerats en el bloc contrari. La presidenta del partit va fer evident el seu posicionament dimecres, el mateix dia en què el líder a l'exili va compartir a xarxes un article de Josep Rius, portaveu de la formació i el seu cap de gabinet en l'etapa a Palau, en el qual defensava obertament trencar l'executiu. Una opció compartida en privat per Albert Batet, president del grup parlamentari, que no s'ha posicionat públicament. Francesc de Dalmases i Aurora Madaula, vicepresidents de la formació i propers a Borràs, han fet campanya activa pel no, com Jaume Alonso-Cuevillas, l'únic que en públic ha alertat d'un risc latent d'escissió en funció de com es gestioni la consulta.
La decisió de trencar arriba després que Aragonès no atengués les demandes que havia posat damunt la taula Junts en el marc de les negociacions mantingudes amb Turull al llarg del mes de setembre. El president, això sí, va estendre la mà a coordinar-se a Madrid i a aterrar la direcció estratègica del procés en l'última sessió de control celebrada al Parlament. La coalició, amb el posicionament de la militància de Junts, tanca un periple marcat per les crisis permanents, ja fossin per l'ampliació de l'aeroport, la taula de diàleg o bé l'acord de claredat plantejat en el debat de política general. La gota que va fer vessar el got va ser la qüestió de confiança plantejada per Junts.
Al llarg dels últims mesos, els equilibris interns de les votacions sempre s'havien inclinat en direcció al sector més afí a Turull, majoritàriament provinent de la tradició convergent. La primera va ser en la tria de la direcció, en el congrés d'Argelers; la segona, en les ponències de la segona fase del conclave, a L'Hospitalet de Llobregat; la tercera, a l'hora d'escollir les executives locals, fa tan sols unes setmanes; la quarta no s'ha concretat en el marc de la tria més rellevant que ha fet el partit des que va néixer, l'any 2020. Al costat de l'opció de mantenir-se al Govern hi havia bona part dels alts càrrecs, destacats alcaldes, regidors i caps de llista, i conselleres com Lourdes Ciuró i Violant Cervera, que ara hauran de deixar el càrrec que tenen des de l'any passat.
Borràs ha indicat que "tots" -direcció i bases- assumeixen els resultat. "La consulta demostra que som un partit plural, nascut d'una proposta de Carles Puigdemont per la llista del 21-D del 2017, amb orígens diversos i transversals per completar el mandat de l'1-O. La renovació política passa per obrir els partits i acostar les decisions a la gent", ha ressaltat, visiblement satisfeta, Borràs. Al seu costat, Turull mostrava un rostre seriós. Va evitar mullar-se en la campanya, a diferència del que va fer ella. El guanyador de la consulta, ha dit, és Junts, perquè "tothom assumeix el resultat". "El mandat de les urnes sempre s'ha de respectar", ha remarcat Borràs, que ha demanat "implementar els resultats" amb "unitat i determinació". Segona ha apuntat, l'acord de legislatura no s'estava complint, de manera que no es complia "el mandat de les urnes". Especialment en l'eix nacional, en el qual no s'havia "avançat" gens des del 14-F de l'any passat.
"El 80% de participació és una gran lliçó de radicalitat democràtica i de transparència", ha apuntat Borràs, que ha indicat que el procediment intern implica "responsabilitat". "Ho hem fet en un moment de crisi de credibilitat per a l'independentisme: hi ha una nova manera de fer i de prendre decisions", ha tret pit la presidenta de la formació, que també ha fet referència a les primàries que se celebren per escollir candidats. "Junts ha parlat, i Junts ha decidit sortir del Govern", ha resumit la presidenta suspesa del Parlament, que és una de les principals vencedores de la jornada.
Turull ha assenyalat en el transcurs de la roda de premsa que els consellers de la formació ja estan presentant la renúncia al president de la Generalitat, Pere Aragonès, de manera que abandonaran l'executiu en les properes hores. Malgrat les apel·lacions constants a la "radicalitat democràtica", Borràs també ha volgut clarificar que no hi ha "prevista" cap consulta a la militància per decidir sobre la continuïtat del pacte a la Diputació de Barcelona amb el PSC, vigent des del 2019. En clau municipal, Turull ha indicat que Xavier Trias, exalcalde de la capital catalana, s'ha ofert a la direcció per comptar amb tota la seva "col·laboració" a partir d'aquest moment.
La divisió s'ha fet evident al llarg dels últims dies entre els dirigents de la formació, que s'han posicionat públicament amb l'excepció de Turull, que es va mantenir neutral atenent-se al primer comunicat de la sindicatura electoral de la votació. Recaurà en el secretari general la gestió interna necessària per recosir els sectors, entre els quals surt derrotat el més institucional, comandat per Jaume Giró i Victòria Alsina. La principal conseqüència és el pas a l'oposició, que Junts exercirà com la tercera força de la cambra per darrere d'ERC i el PSC. La decisió s'ha pres sota l'influx, encara, de la destitució de Jordi Puigneró com a vicepresident, dimecres de la setmana passada, després que esclatés la crisi entre socis en el debat de política general.
La decisió dels militants s'ha alineat amb el criteri de Borràs i de Puigdemont, que estaven arrenglerats en el bloc contrari. La presidenta del partit va fer evident el seu posicionament dimecres, el mateix dia en què el líder a l'exili va compartir a xarxes un article de Josep Rius, portaveu de la formació i el seu cap de gabinet en l'etapa a Palau, en el qual defensava obertament trencar l'executiu. Una opció compartida en privat per Albert Batet, president del grup parlamentari, que no s'ha posicionat públicament. Francesc de Dalmases i Aurora Madaula, vicepresidents de la formació i propers a Borràs, han fet campanya activa pel no, com Jaume Alonso-Cuevillas, l'únic que en públic ha alertat d'un risc latent d'escissió en funció de com es gestioni la consulta.
La decisió de trencar arriba després que Aragonès no atengués les demandes que havia posat damunt la taula Junts en el marc de les negociacions mantingudes amb Turull al llarg del mes de setembre. El president, això sí, va estendre la mà a coordinar-se a Madrid i a aterrar la direcció estratègica del procés en l'última sessió de control celebrada al Parlament. La coalició, amb el posicionament de la militància de Junts, tanca un periple marcat per les crisis permanents, ja fossin per l'ampliació de l'aeroport, la taula de diàleg o bé l'acord de claredat plantejat en el debat de política general. La gota que va fer vessar el got va ser la qüestió de confiança plantejada per Junts.
Al llarg dels últims mesos, els equilibris interns de les votacions sempre s'havien inclinat en direcció al sector més afí a Turull, majoritàriament provinent de la tradició convergent. La primera va ser en la tria de la direcció, en el congrés d'Argelers; la segona, en les ponències de la segona fase del conclave, a L'Hospitalet de Llobregat; la tercera, a l'hora d'escollir les executives locals, fa tan sols unes setmanes; la quarta no s'ha concretat en el marc de la tria més rellevant que ha fet el partit des que va néixer, l'any 2020. Al costat de l'opció de mantenir-se al Govern hi havia bona part dels alts càrrecs, destacats alcaldes, regidors i caps de llista, i conselleres com Lourdes Ciuró i Violant Cervera, que ara hauran de deixar el càrrec que tenen des de l'any passat.