07
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
17:43h
"Ningú hauria d'estar a la presó per la marihuana. Si arribo a president, despenalitzaré el consum del cànnabis i eliminaré les condemnes anteriors". Aquestes paraules les va pronunciar l'ara president dels Estats Units, Joe Biden, durant la campanya electoral que el va dur al poder. Ha trigat dos anys a fer-la realitat, però finalment ho ha fet. Aquest dijous ha emès una proclamació presidencial per la qual indulta tots els condemnats federals per possessió lleu de marihuana, que s'estima que són uns 6.500, i també aquells que hagin estat condemnats al districte de Columbia.
Actualment, la substància és legal en 20 dels 50 estats del país i tot i que hi ha veus que han apuntat que aquest anunci és un primer pas cap a la legalització completa de la marihuana arreu, en l'àmbit més personal, Biden sempre ha mostrat dubtes. Com a senador va liderar reformes legislatives molt dures contra les drogues, inclosa la marihuana i ara li ha costat fer el pas. De fet, l'ha fet pressionat -relativament- pel seu partit, els demòcrates, i a un mes de les eleccions legislatives de meitat de mandat.
Uns comicis clau per als demòcrates, ja que es juguen la majoria al Senat i a la Cambra de Representants, en ambdós casos amb unes previsions poc esperançadores tenint en compte a més a més que la participació acostuma a caure en aquesta mena d'eleccions. En aquest sentit, hi ha fonts que han assenyalat que potser els indults serveixen per mobilitzar electorat poc propens a participar-hi, com ara el jove o el de la minoria negra.
"Enviar a presó algú per tenir marihuana ha trastocat massa vides", ha defensat Biden en un vídeo publicat a xarxes socials en el qual ha presentat la seva decisió. "I, a més a més, es pot observar una clara disparitat racial sobre persecució i condemnes. Estem corregint el que hem fet malament", ha afegit. I és que encara que el consum de marihuana és similar entre la majoria blanca i la minoria negra, és el segon col·lectiu el que compleix per aquests delictes en un percentatge molt més elevat. Biden també ha aprofitat l'ocasió per demanar als governadors dels estats que encara són agressius amb la possessió de la droga que apostin per fer quelcom similar als indults.
I és que, a banda de les penes de presó, en molts casos les condemnes per possessió de marihuana suposen un problema als afectats un cop tornen a la seva vida normal. S'enfronten a restriccions per accedir a l'habitatge, a la feina o la universitat. En resum, els condemnen a una vida d'exclusió.
El pas que ha donat el president estatunidenc, però, no és del tot complet perquè no ha exigit la despenalització, quelcom que ha d'impulsar el Congrés, on aquesta possibilitat té cada vegada més suports en ambdós partits. Tot i l'indult, per a Biden, es necessiten mantenir "limitacions importants al trànsit, la comercialització i la venda a menors de marihuana". De fet, ha demanat al Departament de Salut i de Serveis Socials i al fiscal general, Merric Garland, la revisió de la qualificació de la substància dins de les drogues més perilloses, a l'altura de l'LSD o l'heroina.
Actualment, la substància és legal en 20 dels 50 estats del país i tot i que hi ha veus que han apuntat que aquest anunci és un primer pas cap a la legalització completa de la marihuana arreu, en l'àmbit més personal, Biden sempre ha mostrat dubtes. Com a senador va liderar reformes legislatives molt dures contra les drogues, inclosa la marihuana i ara li ha costat fer el pas. De fet, l'ha fet pressionat -relativament- pel seu partit, els demòcrates, i a un mes de les eleccions legislatives de meitat de mandat.
Uns comicis clau per als demòcrates, ja que es juguen la majoria al Senat i a la Cambra de Representants, en ambdós casos amb unes previsions poc esperançadores tenint en compte a més a més que la participació acostuma a caure en aquesta mena d'eleccions. En aquest sentit, hi ha fonts que han assenyalat que potser els indults serveixen per mobilitzar electorat poc propens a participar-hi, com ara el jove o el de la minoria negra.
"Enviar a presó algú per tenir marihuana ha trastocat massa vides", ha defensat Biden en un vídeo publicat a xarxes socials en el qual ha presentat la seva decisió. "I, a més a més, es pot observar una clara disparitat racial sobre persecució i condemnes. Estem corregint el que hem fet malament", ha afegit. I és que encara que el consum de marihuana és similar entre la majoria blanca i la minoria negra, és el segon col·lectiu el que compleix per aquests delictes en un percentatge molt més elevat. Biden també ha aprofitat l'ocasió per demanar als governadors dels estats que encara són agressius amb la possessió de la droga que apostin per fer quelcom similar als indults.
Too many lives have been upended because of our failed approach to marijuana. Hear from @POTUS on the three steps he is taking to right these wrongs. pic.twitter.com/IqOxHxjgue
— The White House (@WhiteHouse) October 6, 2022
I és que, a banda de les penes de presó, en molts casos les condemnes per possessió de marihuana suposen un problema als afectats un cop tornen a la seva vida normal. S'enfronten a restriccions per accedir a l'habitatge, a la feina o la universitat. En resum, els condemnen a una vida d'exclusió.
El pas que ha donat el president estatunidenc, però, no és del tot complet perquè no ha exigit la despenalització, quelcom que ha d'impulsar el Congrés, on aquesta possibilitat té cada vegada més suports en ambdós partits. Tot i l'indult, per a Biden, es necessiten mantenir "limitacions importants al trànsit, la comercialització i la venda a menors de marihuana". De fet, ha demanat al Departament de Salut i de Serveis Socials i al fiscal general, Merric Garland, la revisió de la qualificació de la substància dins de les drogues més perilloses, a l'altura de l'LSD o l'heroina.