07
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
15
de gener
del
2024
a les
18:03h
L'activista bielorús Ales Bialiatski, l'ONG rusa Memorial i el Centre per les Llibertats Civils d'Ucraïna han estat reconeguts amb el Premi Nobel de la Pau del 2022 per la seva feina en defensa dels drets humans a tres països estretament interrelacionats arran de la guerra que està saccejant el món els darrers mesos. "Junts, demostren la voluntat de la societat civil de defensar la pau i la democràcia", ha conclòs el jurat.
El Comitè noruec, encarregat de seleccionar els guardonats, ha negat que es tracti d'un premi "contra Putin", però ha condemnat la repressió de la dissidència al país que dirigeix. Així ho ha defensat la seva presidenta, Berit Reiss-Andersen. L'activista i les dues organitzacions, que recullen el testimoni dels periodistes Maria Ressa i Dimitri Muratov, rebran el desembre un premi de gairebé un milió d'euros, 917.000 concretament.
Ales Bialiatski és la quarta persona que rep el premi mentre està empresonat. Es tracta d'un advocat bielorús que es va iniciar en el món de l'activisme els anys vuitanta i, el 1996, fa fundar l'organització Viasna per combatre les tendències "dictatorials" del règim d'Alexander Lukashenko. Va estar tres anys a presó, entre el 2011 i el 2014, i va tornar a ser detingut el 2020, amb les protestes postelectorals al país. Encara està amb presó preventiva.
L'ONG Memorial va ser creada el 1987, en plena caiguda de l'URSS, per activistes ja guardonats amb el Nobel de la Pau com Andrei Sajarov. L'organització va continuar creixent després del col·lapse del bloc soviètic i el seu torcebraç constant amb el Kremlin la va portar a ser declarada un "agent estranger" i a ser clausurada a finals de 2021.
Al seu torn, el Centre per les Llibertats Civils d'Ucraïna va sorgir el 2007 per promoure la democràcia i la defensa dels drets humans al país. Els darrers mesos, ha treballat intensament per identificar i documentar els presumptes crims de guerra perpetrats per Rússia. Abans del conflicte bèl·lic, ja defensava la necessitat que Ucraïna s'incorporés al Tribunal Penal Internacional (TPI).
Per l'edició d'enguany, s'havien presentat 342 candidatures, 251 de les quals corresponen a persones i 92, a organitzacions. La llista es va tancar a finals de gener i és la segona més nombrosa de la història dels premis, només per darrere del rècord de l'any 2016, amb 376 candidatures.
El Comitè noruec, encarregat de seleccionar els guardonats, ha negat que es tracti d'un premi "contra Putin", però ha condemnat la repressió de la dissidència al país que dirigeix. Així ho ha defensat la seva presidenta, Berit Reiss-Andersen. L'activista i les dues organitzacions, que recullen el testimoni dels periodistes Maria Ressa i Dimitri Muratov, rebran el desembre un premi de gairebé un milió d'euros, 917.000 concretament.
Ales Bialiatski és la quarta persona que rep el premi mentre està empresonat. Es tracta d'un advocat bielorús que es va iniciar en el món de l'activisme els anys vuitanta i, el 1996, fa fundar l'organització Viasna per combatre les tendències "dictatorials" del règim d'Alexander Lukashenko. Va estar tres anys a presó, entre el 2011 i el 2014, i va tornar a ser detingut el 2020, amb les protestes postelectorals al país. Encara està amb presó preventiva.
L'ONG Memorial va ser creada el 1987, en plena caiguda de l'URSS, per activistes ja guardonats amb el Nobel de la Pau com Andrei Sajarov. L'organització va continuar creixent després del col·lapse del bloc soviètic i el seu torcebraç constant amb el Kremlin la va portar a ser declarada un "agent estranger" i a ser clausurada a finals de 2021.
Al seu torn, el Centre per les Llibertats Civils d'Ucraïna va sorgir el 2007 per promoure la democràcia i la defensa dels drets humans al país. Els darrers mesos, ha treballat intensament per identificar i documentar els presumptes crims de guerra perpetrats per Rússia. Abans del conflicte bèl·lic, ja defensava la necessitat que Ucraïna s'incorporés al Tribunal Penal Internacional (TPI).
Per l'edició d'enguany, s'havien presentat 342 candidatures, 251 de les quals corresponen a persones i 92, a organitzacions. La llista es va tancar a finals de gener i és la segona més nombrosa de la història dels premis, només per darrere del rècord de l'any 2016, amb 376 candidatures.