07
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
22:45h
La decisió de la militància de Junts de deixar al Govern permet establir una sèrie de certeses sobre l'escenari que s'obre, però també projecta ombres que impacten directament en el futur de la formació, que passarà a engruixir les files de l'oposició a l'executiu que lidera Pere Aragonès. La victòria de les tesis de Laura Borràs i Carles Puigdemont, partidaris de trencar l'aliança amb els republicans, fa entrar el partit en una nova fase en què el secretari general, Jordi Turull -neutral en el procediment intern- tindrà el repte de recosir la unitat interna després de la campanya. El resultat és indicatiu: 55% a favor de trencar, 42% de continuar i 1,88% en blanc.
Aquestes són les claus per entendre quins són els propers passos, tant al Govern com al partit, un cop la militància s'ha pronunciat en la tria més rellevant de la seva història.
Cap a l'oposició abans dels pressupostos
Amb l'adeu del Govern, Junts passa a exercir tasca d'oposició a Aragonès, que en certa manera ja ha exercit -amb més o menys intensitat- al llarg de la legislatura tot i compartir consell executiu. Sobretot en aspectes relacionats amb la taula de diàleg i l'eix nacional. La sortida del partit arriba només unes setmanes abans que el Govern aprovés el projecte de pressupostos que ja tenia elaborat el conseller d'Economia, Jaume Giró. Què votarà el partit en la llei més important de l'any? La incògnita es resoldrà aviat i, molt probablement, s'aïllarà amb un vot favorable a uns comptes que necessitaran, de nou, els comuns, com ja va passar amb els del 2022. El que és evident és que el partit apujarà el to independentista i confrontarà encara més amb ERC.
Govern en solitari d'ERC i canvi d'aliances
La formació que lidera Jéssica Albiach, ara que ERC haurà de governar en solitari, guanyarà importància al Parlament. No està descartat que els comuns puguin entrar a formar part de l'executiu, sempre en funció de quin sigui el context. El PSC de Salvador Illa sí que té la porta tancada del Govern, però s'ha ofert reiteradament com a aliat parlamentari amb la vista posada en els pressupostos i en l'estabilitat. De moment, això sí, la urgència per a Aragonès serà omplir les cadires buides que deixarà Junts.
Guanyen Borràs i Puigdemont: Turull, obligat a recosir
En clau interna, la victòria del "no" és el triomf de les tesis de Borràs i de Puigdemont, allunyats del Govern des que es va formar i partidaris de desmarcar-se com abans millor de l'estratègia d'ERC. Al mig de tot plegat hi ha la figura de Turull, neutral en la consulta precisament per poder gestionar amb més marge l'endemà. El secretari general va rebre en persona les negatives d'Aragonès a negociar però, malgrat això, el seu entorn més immediat s'havia mobilitzat per continuar al Govern. La tensió fundacional de Junts entre els independents propers a Puigdemont i els provinents de Convergència s'ha saldat, aquesta vegada, amb victòria per als primers. Un escenari que, per cert, allunya el risc d'escissió alertat dijous per Jaume Alonso-Cuevillas.
Conseqüències econòmiques al partit
A banda de la pèrdua de feina per a més d'un centenar d'alts càrrecs del Govern -en ca que tots ells decideixin plegar de manera coordinada i sense fissures-, l'escenari del trencament farà que el partit en surti perjudicat a nivell econòmic. Els membres de l'executiu, a tots nivells de l'administració, paguen una quota a Junts que suposa el 24% del seu finançament. Ara, aquest percentatge decaurà. Fins ara, la formació ha estat reticent a demanar crèdits bancaris i s'ha finançat a través de la militància.
Municipals des de fora del Govern... i amb Trias?
A diferència del que defensaven bona part dels alcaldes i regidors, el partit encararà les municipals des de fora del Govern, amb tot el que això implica: menys ressò mediàtic, menys agenda institucional i reminiscències del soroll que haurà deixat la consulta. Un dany col·lateral de tot plegat ja es viu a Barcelona, on Xavier Trias havia congelat la seva candidatura, "estupefacte" per un horitzó de ruptura amb ERC que ja s'ha concretat. Tot i això, l'exalcalde s'ha posat en contacte amb la direcció per oferir la seva "col·laboració" en un moment especialment complex per la formació. Junts emprèn ara el camí de l'oposició sense saber, per ara, quan podrà tornar al Govern.
Aquestes són les claus per entendre quins són els propers passos, tant al Govern com al partit, un cop la militància s'ha pronunciat en la tria més rellevant de la seva història.
Cap a l'oposició abans dels pressupostos
Amb l'adeu del Govern, Junts passa a exercir tasca d'oposició a Aragonès, que en certa manera ja ha exercit -amb més o menys intensitat- al llarg de la legislatura tot i compartir consell executiu. Sobretot en aspectes relacionats amb la taula de diàleg i l'eix nacional. La sortida del partit arriba només unes setmanes abans que el Govern aprovés el projecte de pressupostos que ja tenia elaborat el conseller d'Economia, Jaume Giró. Què votarà el partit en la llei més important de l'any? La incògnita es resoldrà aviat i, molt probablement, s'aïllarà amb un vot favorable a uns comptes que necessitaran, de nou, els comuns, com ja va passar amb els del 2022. El que és evident és que el partit apujarà el to independentista i confrontarà encara més amb ERC.
Govern en solitari d'ERC i canvi d'aliances
La formació que lidera Jéssica Albiach, ara que ERC haurà de governar en solitari, guanyarà importància al Parlament. No està descartat que els comuns puguin entrar a formar part de l'executiu, sempre en funció de quin sigui el context. El PSC de Salvador Illa sí que té la porta tancada del Govern, però s'ha ofert reiteradament com a aliat parlamentari amb la vista posada en els pressupostos i en l'estabilitat. De moment, això sí, la urgència per a Aragonès serà omplir les cadires buides que deixarà Junts.
Guanyen Borràs i Puigdemont: Turull, obligat a recosir
En clau interna, la victòria del "no" és el triomf de les tesis de Borràs i de Puigdemont, allunyats del Govern des que es va formar i partidaris de desmarcar-se com abans millor de l'estratègia d'ERC. Al mig de tot plegat hi ha la figura de Turull, neutral en la consulta precisament per poder gestionar amb més marge l'endemà. El secretari general va rebre en persona les negatives d'Aragonès a negociar però, malgrat això, el seu entorn més immediat s'havia mobilitzat per continuar al Govern. La tensió fundacional de Junts entre els independents propers a Puigdemont i els provinents de Convergència s'ha saldat, aquesta vegada, amb victòria per als primers. Un escenari que, per cert, allunya el risc d'escissió alertat dijous per Jaume Alonso-Cuevillas.
Conseqüències econòmiques al partit
A banda de la pèrdua de feina per a més d'un centenar d'alts càrrecs del Govern -en ca que tots ells decideixin plegar de manera coordinada i sense fissures-, l'escenari del trencament farà que el partit en surti perjudicat a nivell econòmic. Els membres de l'executiu, a tots nivells de l'administració, paguen una quota a Junts que suposa el 24% del seu finançament. Ara, aquest percentatge decaurà. Fins ara, la formació ha estat reticent a demanar crèdits bancaris i s'ha finançat a través de la militància.
Municipals des de fora del Govern... i amb Trias?
A diferència del que defensaven bona part dels alcaldes i regidors, el partit encararà les municipals des de fora del Govern, amb tot el que això implica: menys ressò mediàtic, menys agenda institucional i reminiscències del soroll que haurà deixat la consulta. Un dany col·lateral de tot plegat ja es viu a Barcelona, on Xavier Trias havia congelat la seva candidatura, "estupefacte" per un horitzó de ruptura amb ERC que ja s'ha concretat. Tot i això, l'exalcalde s'ha posat en contacte amb la direcció per oferir la seva "col·laboració" en un moment especialment complex per la formació. Junts emprèn ara el camí de l'oposició sense saber, per ara, quan podrà tornar al Govern.